El Museu del Ferrocarril de Catalunya és un equipament patrimonial dedicat a promoure i divulgar el coneixement sobre el ferrocarril; està ubicat a la localitat de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), just al costat de l'estació de tren. Inaugurat el 3 d'agost del 1990, http://www.museudelferrocarril.org està gestionat per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles (FFE) i forma part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i de la Xarxa de Museus d'Espanya.31 de juliol de 2009- el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret de creació de la Red de Museos de España Es tracta d'un centre de referència des d'on es pretén traslladar als visitants la història i els avantatges d'aquest mitjà de transport, la preservació del patrimoni ferroviari català, a més del gaudi lúdic dels visitants. La institució compta amb el suport de l'Associació de Socis i Col·laboradors del Museu (SIC).
El conjunt el conformaven inicialment la rotonda i l'antic edifici de l'economat de Renfe, al que posteriorment s'hi afegirien la gran nau i la nau del pont-grua dels antics tallers del ferrocarril a Vilanova. El 2018 es va complementar el conjunt amb la nau panoràmica.
En els seus més de 35 anys d'activitat, s'ha aconseguit impulsar i consolidar un espai patrimonial destacable, on es custodien valuosos béns materials i immaterials i es divulga el paper destacat que ha suposat aquest transport al món contemporani.
Història miniatura|esquerra|Francesc Gumà i Ferran, promotor de la línia de Barcelona a Vilanova. El museu està ubicat en un antic dipòsit de locomotores de vapor, l'edificació més antiga del qual es remunta al 1881, any en què va ser inaugurada la connexió ferroviària de Vilanova i la Geltrú amb la ciutat de Barcelona. El centre productiu va funcionar com a base i taller de reparació de locomotores fins al 1967, quan va ser clausurat. L'espai va ser abandonat i s'hi dipositaven les velles locomotores de vapor a mesura que s'anaven retirant del servei actiu. Cronològicament, aquesta ha estat la seva evolució:
Any 1972, les instal·lacions del dipòsit, es recuperen per a la celebració del XIX Congrés de la Unió Europea de Modelistes Ferroviaris i Amics del Ferrocarril (MOROP), en què es va realitzar una àmplia exposició de locomotores de vapor, ja que el recinte disposava de la fabulosa rotonda amb 12 vies cobertes, el pont giratori i una sèrie de dipòsits d'aigua. Acabat el congrés, els vehicles que s'havien restaurat per a l'esdeveniment van quedar novament abandonats.
·Any 1981, coincidint amb el centenari d'inauguració de la línia, a partir d'unes converses entre Renfe i la Generalitat de Catalunya, es va promoure el conveni de col·laboració per crear un Museu del Ferrocarril, al qual poc temps després s'hi incorporaria l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú. En virtut del dit acord, la Generalitat de Catalunya rehabilitava l'edifici de la rotonda; el seu primer director, Eusebi Casanelles, va promoure la rehabilitació de l'edifici modernista de la rotonda; mentre que Renfe s'encarregava de restaurar els vehicles i adequar els espais.
Any 1990, es va inaugurar el Museu, finalment, el 5 d'agost amb la denominació de Museo del Ferrocarril de Villanueva y Geltrú; sense un pla d'actuació museològic, però amb la dedicació i els coneixements d'experts ferroviaris com Ricardo Campo, Juan Carlos Ponce, Mariano Palacin o Manel Ramos, encarregats del manteniment de les instal·lacions i l'exposició dels vehicles.
Any 1991, com a reconeixement al valor dels seus béns, es va integrar al Museu al sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
Any 1993, Renfe, titular de les instal·lacions i dels vehicles, va encarregar la gestió del museu a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, moment a partir del qual es va obrir regularment al públic. El muntatge audiovisual Puja al tren de la història va aconseguir el premi internacional Laus a l'excel·lència a la comunicació visual.
De l'any 1993 al 1998, es nomena un equip de direcció format inicialment per Nuria Iceta i posteriorment per Montserrat Illa, la primera directora. Totes dues serien les encarregades d'establir les bases de funcionament del Museu.
Any 1998, per a la celebració del 150è aniversari de la primera línia Barcelona-Mataró, a l'octubre, la ''Fundación de los Ferrocarriles Españoles'' es va plantejar com una oportunitat aquest acte per donar impuls al Museu, per la qual cosa va designar una nova direcció procedent de la Gestió i Comunicació Ferroviàries, funció que va assumir la que va ser la seva directora, Pilar García Fuertes. A partir d'aquell any es van incorporar a la col·lecció original del Museu 22 vehicles històrics.
Any 1999, el Museu es va inscriure al Registre de Museus de Catalunya. Amb la finalització de la citada commemoració es va renovar la presentació del Museu, al qual es va incorporar la Gran Nau, construïda als orígens del ferrocarril de Vilanova (1881), i es creaven la Biblioteca-Hemeroteca i l'Arxiu, gràcies a l'impuls i a la dedicació de reconeguts documentalistes com Alfonso Marco i Rafael Salvador; cosa que va significar l'origen del primer Centre de documentació públic dedicat al ferrocarril a Catalunya. Es va generar una àrea infantil, en la qual el personatge Víctor, dissenyat per la historiadora i cap de comunicació Ana Grande, és el protagonista d'una col·lecció de contes i fil conductor de les activitats infantils.
Any 2000, es van crear els premis anuals Camins de Ferro a Vilanova atorgats per reconèixer la col·laboració i labor altruista de persones i organitzacions respecte al Museu. Així mateix, la que va ser l'antiga nau taller de subministraments, es va recuperar com a sala d'exposicions temporals, a la qual es va anomenar Espai Segle XXI. Les obres de rehabilitació foren possibles per la col·laboració del GIF (Gestor de Infraestructuras Ferroviarias) que sería el germen de ADIF.
Any 2003, la Reial Acadèmia d'Enginyeria va organitzar, a l'estació de França de Barcelona, l'exposició L'Obra Pública a Catalunya, per a la qual es va traslladar el Tren del Centenari i diversos vehicles del fons del Museu.
Any 2004, es va rehabilitar l'antic edifici, d'arquitectura octogonal, que efectuava el tractament de l'aigua que emmagatzemaven els dos dipòsits que el flanquegen gràcies a una subvenció del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya. L'empresa COMSA va fer la restauració, desinteressadament, del material d'infraestructura de via que forma part del fons del Museu. Es va participar en les celebracions dels centenaris d'arribada del ferrocarril a Granollers i de Barcelona a Madrid directe. Es va digitalitzar tot el fons fotogràfic, 20.000 imatges, mitjançant un conveni signat amb la Universitat Autònoma de Barcelona.
Any 2006, al rehabilitat edifici annex als dipòsits d'aigua, es va crear un nou espai expositiu anomenat Espai Gumà, coincidint amb el 125è aniversari de l'arribada del tren a Vilanova, en què s'explica el destacat paper del ferrocarril a la capital del Garraf. Amb la incorporació de Jordi Sáez com a Cap d'administració i Manteniment, es va crear el col·lectiu de voluntaris del Museu, del qual va ser coordinador. Commemoració del 150è aniversari del ferrocarril Tarragona-Reus per al qual es va fer servir material històric del Museu en diferents viatges.
Any 2008, el mNACTEC fa una aportació de 30.000€ per a l'execució d'un avantprojecte arquitectònic d'actuació al conjunt de les edificacions històriques per aconseguir convertir l'espai en un Museu del segle XXI. Es commemora el 125è aniversari de l'arribada del ferrocarril a Valls, actes en què va participar el Tren del Centenari i divers material històric.
Any 2009, Carles Campuzano, com a diputat de Convergència i Unió, a través d'esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat aconsegueix dues aportacions de 450.000 € cadascuna que permetran la realització dels projectes arquitectònics de les diferents instal·lacions i la primera fase de les obres de la Nau del Pont-Grua.
Any 2010, es va signar el conveni entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya per definir programes conjunts d'inversions, activitats i cerca de patrocinis. En col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya es va posar en marxa a les instal·lacions del Campus de Vilanova el Màster en Sistemes Ferroviaris i de Tracció Elèctrica.
Any 2013, es va signar el conveni entre la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols i l'Ajuntament de Vilanova per a la utilització compartida de la Nau Pont-Grua fins al 2019 d'actes públics de la Coordinadora d'Associacions de Joves de la ciutat. Es va plantejar la reparació i la posada en marxa d'un important actiu, la locomotora de vapor "Mataró", per la qual cosa va caldre recórrer a un micro-mecenatge, amb gran acceptació tant d'entitats i institucions, com d'empreses ferroviàries i ciutadania; fet que va donar gran visibilitat i gran repercussió pública al Museu, pel qual va obtenir el Premi Bonaplata que concedeix l'Associació del Museu de la Ciència i l'Arqueologia Industrial de Catalunya.
Any 2014, Renfe i l'ajuntament de Tarragona acorden la creació del tren historicoturístic "Tarraco Talgo" amb l'única composició de Talgo III RD (Rodament Desplaçable) cedida el 2011 per l'empresa Talgo a Renfe i la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, per a la rehabilitació i el manteniment. Circularia tots els dissabtes de maig a octubre entre Barcelona i Tarragona.
Any 2015, va finalitzar la restauració i recuperació del valuós cotxe de viatgers americà "Harlan", miniatura|Cotxe Harlan restaurat gràcies a la intervenció de l'Associació de Socis i Col·laboradors del Museu, després de vuit anys de feina; aquesta acció de recuperació va suposar rebre novament el Premi Bonaplata. Derivat del programa de l'1,5% cultural, el Ministeri de Transport, va destinar pressupost per completar la rehabilitació de la Gran Nau, una nova construcció annexa i adequació de l'edifici de l'antic Economat com a recepció i serveis del Museu.
Any 2016, es va crear l'àrea Espai Mercaderies amb tres vagons per a transport de mercaderies sobre una via de 40 metres de longitud; ampliats posteriorment 170 metres més de via per on circula un vehicle Dresina perquè els visitants realitzin un recorregut per l'interior del Museu; a més, es va generar una via de 18 metres des de la placa giratòria de vagons de Vilanova i es va crear la rèplica d'una terminal de contenidors. El mateix any es va iniciar el Pla d'Accessibilitat i inclusió del Museu.
Any 2018, es va inaugurar una primera fase de les obres de remodelació de l'edifici de serveis i el mòdul que servirà de connexió amb la Gran Nau. En subhasta concursal es va adquirir la maqueta ferroviària i el mobiliari del (fallit) projecte Scòpic.
Any 2019, al maig, es va obrir al públic la Gran Nau i la nova construcció anomenada Nau Panoràmica, destinada a exposicions temporals; pocs mesos després, es va rehabilitar i va situar la composició del Talgo II a l'interior de l'edifici que va ser el taller als orígens del ferrocarril a Vilanova, per formar part patrimonial de la futura museografia.
Any 2020, es va iniciar la segona fase de les obres de la Nau del Pont-Grua i d'actuacions d'accessibilitat a l'edifici de recepció del Museu. Des de mitjans de maig, davant de la pandèmia de la Covid-19, el Museu va exercir d'espai terapèutic de cultura.
Any 2021, d'abril a octubre, la Nau del Pont-Grua es va destinar a albergar un dels Centres de vacunacions massives de Catalunya. Durant aquest any es van realitzar diferents activitats vinculades a l'Any Europeu del Ferrocarril, coincidint amb el 140è aniversari de l'arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú.