Costoja (en francès Coustouges) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, situada a banda i banda de la carena principal dels pirinenca, per la qual cosa en bona part pertany a la conca de la Muga, a la subcomarca de l'Alta Garrotxa, mentre que l'altra part és plenament vallespirenc, de la conca del Tec.

El poble de Vila-roja va ser incorporat a Costoja entre 1790 i 1794.

Etimologia Tal com explica Joan CorominesCoromines, 1995. en el seu Onomasticon Cataloniae, el topònim Costoja prové del llatí custōdǐa (guàrdia)), ja que era un lloc de vigilància de la zona, possiblement existent des de l'època dels romans. És citat amb les grafies Costogia (936), Custodia (segles XI/XII), Costoia (1339). Jean SagnesSagnes, 1985. hi coincideix.

Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Costoja en el Vallespir Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Costoja, de 1.680 hectàrees d'extensió, està situatEl terme comunal de Costoja en els ortofotomapes de l'IGN.Costoja a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN. a l'extrem sud de la zona central de la comarca del Vallespir.

La principal característica del terme de Costoja és que és a banda i banda de la carena pirinenca principal: el sector meridional pertany al vessant sud de la carena, i és dins de la conca de la Muga, a la subcomarca de l'Alta Garrotxa; el septentrional, en canvi, és plenament vallespirenc, dins de la conca del Tec, a la vall de Sant Llorenç. A l'est del poble, a més, discorre el Riu Major, afluent de la Muga, que marca durant un tram del seu curs el límit entre Costoja i Maçanet de Cabrenys i, per tant, marca la frontera estatal. En el mateix poble de Costoja s'inicia un dels afluents de capçalera del Riu Major.

El terme de Costoja té dos pobles: el de Costoja, cap de la comuna, a la meitat oriental, i el de Vila-roja, que fou una comuna efímera després de la Revolució Francesa, a l'occidental.

El poble de Costoja miniatura|Casa Baus, a la plaça de Costoja El poble de Costoja està situatEl poble de Costoja en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem nord de la meitat oriental del terme comunal, al lloc on neix la Ribera de Costoja, afluent del Tec. Molt a prop del poble, al sud i al sud-oest, es troba la carena principal dels Pirineus, de tal manera que més cap a migdia el terme de Costoja conforma tot el vessant nord de la vall de la Muga, i, per tant, forma part de l'Alta Garrotxa.

El poble està presidit per l'església parroquial de Santa Maria de Costoja, bell exemplar del romànic del . L'edifici actual, probablement el segon que va existir, fou consagrat pel bisbe d'Elna Udalgar de Castellnou, el 1142.

Costoja conserva quasi íntegre el traçat de l'antiga celleraCatafau 1998. formada a l'entorn de l'església de Santa Maria i del vell cementiri parroquial, que encara avui dia conserva al bell mig de la població les parets romàniques que el delimiten. La cellera tenia una forma trapezoïdal, perfectament observable avui dia, amb un petit barri a migdia, per on entraven els camins rals que comunicaven el poble amb el Vallespir i amb l'Empordà i un suau turonet a llevant, cosa que fa que el sector oriental del poble presenti alguns carrers amb lleugeres pujades. Hi destaquen les cases de Casa Baus, Can Cerdana, Can Ventura i la Pallera, i els indrets del Carrer del Fort, la Placeta de l'Abeurador, els Quatre Cantons i el Cementiri Vell. També hi ha el Rentador i el Pou de la Plaça.

Sense castell propi, el poble de Costoja tingué un castlà, que utilitzava el campanar de l'església com a torre de guaita i defensiva, com si fos un castell (1139: castellania de tintinabulo de Costoia). miniatura|esquerra|La Tertúlia ampla del Consell dels Antecessors miniatura|Mur medieval del cementiri Entre les iniciatives de promoció turística del poble destaca la confecció i col·locació d'una cinquantena de plaques de pedra per tot el poble que recorden, amb un suau toc d'humor impregnat de nostàlgia, els seus indrets més destacats, des d'un banc en una de les entrades del poble, batejat com Tertúlia ampla del Consell dels antecessors, fins a una sortida del poble cap al camp amb el nom de Va-i-vé dels bracers i artigaires, passant per una raconada del poble on se solien asseure a mitja tarda els vilatans, on consta la placa Escapatòria dels tenaços xiuxiuejadors.

El visitant de Costoja, fent un tomb pels carrers i places del poble resseguint aquestes plaques, té a l'abast de la imaginació tota la vida social de Costoja i de la major part de pobles pagesos de muntanya d'unes quantes dècades enrere.

Algunes plaques dels carrers i places de Costoja

Selecció d'imatges de Wikicommons.

El poble de Vila-roja miniatura|esquerra|El poble de Vila-roja miniatura|Vila-roja en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Vila-roja està situatEl poble de Vila-roja en els ortofotomapes de l'IGN al centre de la meitat occidental del terme de Costoja, en una vall per on discorre la Ribera de Vila-roja, afluent del Tec. A migdia del poble, però, hi ha la carena que separa la vall del Tec de la vall de la Muga. Els masos de Vila-roja situats al sud del poble pertanyen, doncs, a aquesta vall i, per tant, a l'Alta Garrotxa. El Pla Castanyer, al sud-est de Vila-roja, és el punt d'inflexió d'una conca a l'altra.

El poble, molt petit, està organitzat a l'entorn de l'església de Sant Miquel, d'origen romànic, que sempre ha estat sufragània de Santa Maria de Costoja. Vila-roja mantingué la seva autonomia municipal fins a l'any 1794, aproximadament.

La Muga d'Amunt Aquest antic veïnat de masies disperses està situatLa Muga d'Amunt en els ortofotomapes de l'IGN al sud del poble de Vila-roja, a l'esquerra de la Muga, al sud-oest de Pla Castanyer. Està format per les masies de Can Toni, el Solà, Can Jep Miquel, Ca la Manela, el Mas dels Meners i el Molí de la Muga, a prop i a llevant de l'Hostal de la Muga. Fou un lloc clau tant per al contraban, com per al pas de la frontera de fugitius i refugiats en temps de guerra.

La Muga de Baix Aigua avall de la Muga, bastant a prop, es trobaLa Muga de Baix en els ortofotomapes de l'IGN la Muga de Baix. És al sud-est del Pla Castanyer, i avui dia pràcticament només resta Can Vicenç, de l'antic veïnat. Com la Muga de Dalt, fou un lloc clau en tota mena d'operacions transfrontereres.

Can Damunt Can Damunt és una de les masies importants del terme. Situada al sud-est del poble, hi mena una variant de la mateixa carretera que puja fins a Costoja. La masia té la capella de la Mare de Déu del Perdó.

Castell de Falcó Estava situat a prop del Coll de la Creu del Canonge, prop d'un indret, la Serra de Provadones, on s'han trobat restes d'habitatges prehistòrics. No queda ni rastre d'aquest castell, però en el vessant empordanès s'ha conservat el seu nom en forma de topònim: el Puig Falcó.

Castell de Pradells Situat a prop de Vila-roja, es tracta d'una masia antiga fortificada modernament i molt restaurada. Fou durant anys una residència de repòs per a religiosos ancians, i actualment és en mans d'un particular belga. Té capella pròpia, dedicada a sant Antoni de Pàdua.

Mas de Bosquerons Apareix en un document del 1168, manso de Boscherons (RLR III, 1872: 289).

Els masos del terme miniatura|Una casa de Costoja A Costoja queden alguns masos actius, molts d'ells comprats dels darrers anys del segle XX ençà per forasters retirats en el poble. Cal tenir en compte la Borda, Cal Masover, Can Damunt, o Cap d'Amunt, antigament Mas Perers, Can Jep Miquel, Can Riumajor, Can Sala, Can Sobirer, Can Vicenç, la Casa Nova, abans Mas Montalt, la Castellera, el Cortal de Coll Capellera, l'Hostal de la Muga (d'Albanyà, però amb terres a Costoja), Mas Castanyer, o Mas de Pla Castanyer, abans Mas Delcròs o Mas d'en Roseta, Mas del Coll del Pal, o Mas del Coll, abans Mas d'en Taja, Mas de les Escomes, abans Mas Gaus, Mas dels Cirerols, Mas o Hostal dels Meners, o, simplement, els Meners, Mas dels Pinyers, abans Mas d'en Roba, Mas de Riumajor (també d'Albanyà amb terres a Costoja), Molí de la Frau, Molí de la Muga, Molí d'en Dagues (antics molins, ara masos), la Pallera, Pradells, o Castell de Pradells i el Puig d'Otra, abans Mas Trilles. Cal destacar com a elements destacats del paisatge situats en llocs isolats la Creu i l'Estela de la Retirada. També el Pont de Riumajor, fronterer.

Alguns masos han esdevingut noms antics, ja perduts, com quatre barraques anomenades del Cordó Sanitari, una a les Costes, una altra a Pradells, una tercera a Portell Solivera i la quarta a Puig d'Otra; a més, Ca la Manela, o Mas de la Muga, Can Bosquet, Can Quec, Can Vicenç (diferent de l'esmentat anteriorment), Mas Noell, el Cortal d'en Noell, el Cortal d'en Sala, el Mas del Serrat, el Mas de Noguer, el Mas d'en Taja i el Mas Tornell. Alguns són en ruïnes: Can Quec, Can Toni, el Cap Baix, o Can Baix, antigament Mas Noell, Mas de Fontjoncosa, Mas d'en Taja, el Molí de Riumajor, el Solà, la Teuleria de les Illes, la Teuleria d'en Baus i la Teuleria d'en Vicenç. A més, els treballs arqueològics han permès descobrir dos hàbitats antics: el Castellar i el Serrat de Noguer.

Hidrografia Cursos d'aigua Com ja s'ha dit anteriorment, el terme de Costoja és a cavall de dues conques prou diferents: al nord, la conca de la vall de Sant Llorenç, o del Tec, i al sud, la conca de la Muga. La del Tec està organitzada a partir de tres riberes: a llevant, la Ribera de Costoja; a ponent, la de Vila-roja i la de Falgós. La primera comprèn els còrrecs de Provadores, de les Fontetes, el Clot del Cirer, o dels Cirers, el Còrrec de la Fardera, el dels Castanyers Petits, el de la Borda, el de la Pinosa, i el de les Illes, amb el Clot de Pradells. La de Vila-roja, que rep la de Falgós just en sortir del terme de Costoja, hi aporta els còrrecs de Vila-roja, del Bosquet, de la Castellera, del Coll del Pal i del Bosc d'en Mercer. La de Falgós, duu els còrrecs de Falgós, de Font Cremat i del Coll de les Maçanes.

Tot el vessant sud del terme és el sector septentrional de la vall de la Muga. Els còrrecs que hi aflueixen des de Costoja són, de ponent a llevant, el Còrrec de les Maçanes, el Clot de la Castanyeda, el Clot de la Muga de Dalt, el Còrrec del Molí, el de Can Jep Miquel, el Clot dels Meners, el Còrrec dels Meners, el del Pla Castanyer, el de les Costes, el de les Cases, el dels Pradells, el de les Mosqueres, el dels Canadells, el del Mas dels Pradells, el de la Casa Nova, el del Clot de les Comes, o les Escomes, el Salt de l'Esclop, el Còrrec de la Qüestió, el de la Roureda, el de la Font de l'Alzina Cremada, el de la Font del Quinal, el de Fontjoncosa, els del Cap Baix (dos de paral·lels, propers entre ells). Pel límit oriental del terme discorre el Riu Major, la major part del seu recorregut limítrof entre el Vallespir i l'Alt Empordà. Aquest riu, afluent de la Muga en terme d'Albanyà, prop de Pincaró. El Riu Major, que es forma prop de la Creu del Canonge per la unió del Còrrec de Riumajor, el Còrrec del Roc, el dels Escalers i el del Forn, va rebent, en el seu camí cap al sud, els Clots de Can Duran, els còrrecs de Can Duran, el dels Plans, el de Puig d'Otra, el del Ca, el del Puig de la Creu, on hi ha el Salt Gros, i un altre Còrrec del Forn.

Fonts Les principals fonts del terme comunal de Costoja són la Font del Camí de Sant Llorenç, la del Mas de les Illes, la de Baix, la de Dalt, la de la Blada, la de l'Alzina Cremada, la de la Quinal, la de les Costes, la de Sant Miquel i la dels Pradells.

Orografia