Lídia Boquera de Buen, artísticament coneguda com a Lydia Bosch, (El Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 26 de novembre de 1963) és una actriu i presentadora de televisió catalana. El seu nom artístic li va proposar el seu descobridor Narciso Ibáñez Serrador, quan en 1984 va ser escollida per substituir Sílvia Marsó.
Trajectòria professional Els seus principis al món televisiu van començar al concurs Un, dos, tres... responda otra vez, dirigit per Narciso Ibáñez Serrador, en el qual també es van fer famoses entre altres Victoria Abril o Miriam Díaz Aroca. Gràcies a aquest programa de televisió, on va estar dues temporades, va saltar a la fama i li van oferir de fer diferents sèries de televisió i algunes pel·lícules. El 1987 va reemplaçar Paola Dominguín en la presentació del programa musical: Sábado noche. Allà va estar fins al 1988 acompanyada de Toni Cantó. Quan va arribar a les televisions privades en 1990, va ser admesa per Antena 3 per fer-se càrrec d'un magazine les tardes dels diumenges que es deia Domingo en Rojo, que fou retirat poc temps després de l'estrena. A la mateixa emissora, un any després va substituir Elisenda Roca a la presentació de Los segundos cuentan. Entre 1993 i 1994 va unir-se a Emilio Aragón i Patricia Pérez en "El Gran Juego de la Oca", sempre a Antena 3.
Com a actriu, va debutar al teatre en 1988 amb l'obra "Los ochenta son nuestros", d'Ana Diosdado, sota la direcció de Jesús Puente. Un any després, va tenir l'ocasió d'estrenar una obra de Buero Vallejo: Música cercana. El 1993, interpretà a Trini, la filla d'Alfredo Landa i Beatriz Carvajal a la sèrie Lleno, por favor. Més tard Quién da la vez (1994) i Todos a bordo (1995), fins que aquest mateix any va aparèixer el paper de més importància per a ella, el que li portaria la fama a Espanya: el d'Alícia Sóller, posterior esposa d'Emilio Aragón en Médico de familia, que va estar interpretant fins a l'any 1999.
També és bastant reconeguda entre el públic i va rebre premis com els premis TP d'Or i Fotogramas de Plata, a més de ser nominada el 2000 al premi Goya a la millor actriu, juntament amb Carmen Maura i Adriana Ozores.
El seu últim èxit ha estat a la sèrie de Telecinco Motivos personales (2005), juntament amb Fernando Guillén i Concha Velasco, on va interpretar Natalia Nadal. El 2005 i 2006 va protagonitzar l'anunci de Vitalinia. El 2008 va intervenir en la sèrie Los Serrano. El 13 d'abril va estar present a la gala de Telecinco: "20 años de Telecinco".
Filmografia Presentadora de televisió 1984-1986: Un, dos, tres... responda otra vez 1987-1988: Sábado Noche 1990: Domingo en rojo 1991: Los segundos cuentan 1993-1994: El gran juego de la oca 2007: No te enrolles
Actriu
Televisió 1989: El olivar de Atocha 1989: La forja de un rebelde 1993: Lleno, por favor 1995: ¿Quién da la vez? 1995-1999: Médico de familia 2001: Dime que me quieres 2005: Motivos personales 2008: Los Serrano 2011: Águila roja 2013: Gran Hotel 2014: Los misterios de Laura 2014-2015: Sin identidad 2018: La verdad 2019: Paquita Salas
Cinema 1985: El caballero del dragón, de Fernando Colomo 1986: El disputado voto del señor Cayo, d'Antonio Giménez Rico 1988: Jarrapellejos, d'Antonio Giménez Rico 1989: La luna negra, d'Imanol Uribe 1992: Adeus Princesa, de Jorge Paixão da Costa 1994: Mi hermano del alma, de Mariano Barroso 1994: Palace, del Tricicle 1997: Al límite, d'Eduardo Campoy 2000: You're the One (una historia de entonces), de José Luis Garci
Teatre 1986: Pato a la naranja, amb Arturo Fernández 1988: Los ochenta son nuestros, d'Ana Diosdado 1989: Música cercana, d'Antonio Buero Vallejo
Categoria:Artistes pratencs Categoria:Presentadors de televisió del Baix Llobregat Categoria:Actors de sèries de televisió del Baix Llobregat Categoria:Actors de cinema del Baix Llobregat Categoria:Actors catalans del sud del segle XXI Categoria:Presentadors de televisió barcelonins Categoria:Actors de sèries de televisió barcelonins Categoria:Actors de cinema barcelonins Categoria:Actors catalans del sud nascuts al segle XX