NTSC (National Television System Committee)National Television System Committee (1951–1953), [Report and Reports of Panel No. 11, 11-A, 12-19, with Some supplementary references cited in the Reports, and the Petition for adoption of transmission standards for color television before the Federal Communications Commission, n.p., 1953], 17 v. illus., diagrs., tables. 28 cm. LC Control No.:54021386 Library of Congress Online Catalog és el primer sistema de transmissió del senyal de televisió desenvolupat als Estats Units als anys 1940, i implantat el 1953, i que s'empra actualment a gran part d'Amèrica i el Japó.
Un derivat del NTSC és el sistema PAL que es fa servir a Europa i a alguns països d'Amèrica del Sud, com són l'Argentina, l'Uruguai i el Brasil.
Tots els països que usen NTSC es troben, actualment, en procés de conversió o ja s'han convertit a l'estàndard ATSC, o a DVB, ISDB o DTMB.
miniatura|verd clar: , groc: , taronja: , oliva:
Història El Comitè de Sistemes de Televisió Nacional va ser creat als Estats Units per la Federal Communications Commission (FCC) l'any 1940 amb el propòsit de resoldre els conflictes que van sorgir entre les empreses sobre la introducció d'un sistema nacional de televisió analògica.
El març de 1941, el Comitè va emetre una norma tècnica de televisió en blanc i negre basant-se en una recomanació feta el 1936 per la Radio Manufactrers Association (RMA). Els avenços de la tècnica de banda lateral vestigial van permetre augmentar la resolució de la imatge. El Comitè NTSC va seleccionar 525 línies d'escombrat com un compromís entre l'estàndard de RCA de 441 línies d'escombrat (que ja estava sent utilitzat per la xarxa de televisió NBC de RCA), i els desitjos dels fabricants Philco i DuMont d'augmentar la xifra a 605-800 línies. La norma va recomanar una velocitat de 30 imatges per segon. Unes altres normes en les recomanacions finals van ser la de mantenir una relació d'aspecte de 4:3 i la de modular en freqüència la portadora de l'àudio.
El gener de 1950, el Comitè es va reconstituir per posar les bases de la televisió en color. El desembre de 1953, es va aprovar per unanimitat el que actualment es coneix com “l'estàndard de televisió color NTSC” i posteriorment definit com a RS-170A. L'estàndard “color compatible” mantenia completa compatibilitat amb tots els aparells de televisió en blanc i negre existents.
La informació de color va ser afegida a la imatge en blanc i negre mitjançant l'adició d'una subportadora de color de 4,5 x 455/572 = 315/88 MHz = 3,579545455 (3,58 MHz aproximadament) al senyal de vídeo. Per reduir la visibilitat de la interferència entre el senyal de crominància i la portadora de so en freqüència modulada, es va requerir una lleugera reducció de la velocitat de 30 a aproximadament 29,97 fotogrames per segon, i el canvi de la freqüència de línia de 15750 Hz a aproximadament 15734,26 Hz.
L'octubre de 1950, la FCC va aprovar ràpidament un estàndard diferent de televisió en color, que va ser desenvolupat per CBS.També va ser considerat un tercer sistema de línies de seqüència de l'empresa Color Television Inc. Els sistemes finals de CBS i el del comitè NTSC van ser anomenats sistemes de "seqüència de camp" i "seqüència de punts", respectivament. Tanmateix aquesta norma era incompatible amb les transmissions en blanc i negre del moment. En el sistema CBS s'utilitzava una rosa de color giratòria, es reduïa el nombre de línies d'escombrat de 525 a 405, i s'augmentava la freqüència de camp des de 60 fins a 144 Hz, però tenia una velocitat defectiva de fotogrames de tan sols 24 quadres per segon.
Les accions legals preses pel seu rival RCA van mantenir l'ús comercial del sistema fora l'aire fins al juny de 1951, i les seves emissions regulars només duraven pocs mesos, abans que la televisió en color fos prohibida per l'Oficina de Mobilització de Defensa (ODM), aparentment a causa de la Guerra de Corea."Color TV Shelved As a Defense Step", The New York Times, October 20, 1951, p. 1."Action of Defense Mobilizer in Postponing Color TV Poses Many Question for the Industry", The New York Times, October 22, 1951, p. 23."TV Research Curb on Color Avoided", The New York Times, October 26, 1951. Ed Reitan, CBS Field Sequential Color System, 1997. El març de 1953, el CBS va rescindir el seu sistema"CBS Says Confusion Now Bars Color TV," Washington Post, 26 de marzo, 1953, p. 39. i la FCC el va reemplaçar el 17 de desembre de 1953 amb l'estàndard NTSC de color, el qual havia estat desenvolupat en cooperació entre diverses empreses, entre elles RCA i Philco."F.C.C. Rules Color TV Can Go on Air at Once", The New York Times, 19 de diciembre de 1953, p. 1.
La primera emissió pública d'un programa utilitzant el sistema “color compatible” NTSC, va ser u episodi del programa Kukla, Fran and Ollie de NBC, emès el 30 d'agost de 1953, tot i que es va poder veure en color a la seu de l'emissora."NBC Launches First Announced Color Television Show", Wall Street Journal, 31 de agosto, 1953, p. 4. La primera emissió visible a nivell nacional de NTSC en color es va realitzar l'1 de gener de 1954 amb el Desfile de las rosas.
La primera càmera de televisió per la norma NTSC de color va ser la RCA TK-40, utilitzada per les transmissions experimentals del 1953, i una versió millorada, la TK-40A, introduïda el març de 1954, que va ser la primera càmera de televisió en color disponible al mercat. Més tard, la càmera millorada TK-41 es va convertir en l'estàndard de càmera utilitzada en gran part de la dècada de 1960, als Estats Units.
L'estàndard NTSC es va adoptar a altres països, la majoria d'Amèrica i el Japó. Amb l'adveniment de la televisió digital, les emissions analògiques es van anar eliminant als Estats Units, mentre que a altres països, aquest canvi va ser molt més lent.
El 2009, la FCC va ordenar que la majoria de les emissores NTSC dels Estats Units apaguessin les seves transmissions analògiques. Això va afectar immediatament les estacions de baixa potència, les estacions Classe A i les estacions de retransmissió. No es va fixar una data límit per a les estacions anàlogues.
Detalls tècnics Freqüència de línia i d'actualització La codificació de color del Sistema NTSC s'utilitza amb la Norma de televisió M, que consisteix en 29,97 quadres de vídeo per segon amb exploració entrellaçada. Cada trama o quadre es compon de dos camps, cadascun dels quals consta de 262,5 línies d'exploració, per a un total de 525 línies d'exploració, de les quals 486 componen la trama visible. La resta, durant l'interval d'esborrat vertical, s'utilitza per a la sincronització i la tornada vertical. Aquest interval va ser dissenyat originalment per deixar en blanc el CRT dels primers receptors de televisió. No obstant això, algunes d'aquestes línies pot ara contenir altres dades com ara subtítols i codi de temps d'interval vertical (VITC). En la trama completa es dibuixen (sense tenir en compte les mitjanes línies degudes al entrellaçat) les línies d'exploració parells (des de la 2 fins a la 524) en el primer camp i les senars (des de la 1 fins a la 525) es dibuixen en el segon camp, per proporcionar un imatge lliure de parpelleig a una freqüència d'actualització d'aproximadament 59,94 Hz (en realitat, 60 Hz). A tall de comparació, els sistemes 576i com ara els PAL-B/G/N i SECAM utilitzen 625 línies, de les quals 576 són visibles, i així proporcionen una major resolució vertical, però una resolució temporal menor de 25 quadres o 50 camps per segon.
La freqüència de refrescar o actualització vertical NTSC en el sistema de TV de blanc i negre originalment s'adaptava exactament a la freqüència nominal de 60 Hz de corrent altern utilitzada en els Estats Units. L'adaptació de la taxa d'actualització de camp a la freqüència de l'energia elèctrica va evitar la intermodulació (o batut) que produeix barres rodants a la pantalla. Quan es va afegir el color a la televisió, la freqüència d'actualització es va reduir lleugerament a 59,94 Hz per eliminar patrons de punts estacionaris entre la diferència de freqüència entre les portadores de so i color. La sincronització de les dues freqüències, per cert, va ajudar a les càmeres de kinescopi a gravar les primeres emissions de televisió en directe, ja que era molt senzill sincronitzar una càmera de cinema per capturar un fotograma de vídeo a cada fotograma de la pel·lícula mitjançant el ús de la freqüència del corrent altern per ajustar la velocitat del motor sincrònic de corrent altern de la càmera. Pel temps en què la velocitat de fotogrames canviar a 29,97 quadres per segon per als sistemes en color, va ser més fàcil per disparar l'obturador de la càmera a partir del propi senyal de vídeo.
La xifra de 525 línies va ser escollida a conseqüència de les limitacions de la utilització de l'espectre. Un senyal de vídeo de 525 línies i 30 quadres per segon, necessita una amplada de banda de 6 MHz. En els primers sistemes de TV pràctics, un oscil·lador principal controlat per tensió, es feia funcionar a dues vegades la freqüència de línia horitzontal, i aquesta freqüència es dividia pel nombre de línies usades (en aquest cas 525) per obtenir la freqüència de camp (60 Hz). Aquesta freqüència llavors es comparava amb la freqüència de la línia elèctrica de 60 Hz i qualsevol discrepància era corregida ajustant la freqüència de l'oscil·lador principal. Per a l'exploració entrellaçada, cal un nombre imparell de línies per quadre per tal de fer que la distància de retorn vertical sigui idèntica per als camps parells i imparells, el que significava que la freqüència de l'oscil·lador mestre va haver de ser dividida per un nombre imparell. En aquest llavors, l'únic mètode pràctic de divisió de la freqüència va ser l'ús d'una cadena multivibradors de tubs al buit. La relació total de divisió és el producte de les relacions de divisió de tota la cadena. Atès que tots els factors primers d'un nombre imparell són també imparells, es dedueix que totes les divisions de la cadena també van haver de dividir per nombres imparells, i aquests havien de ser relativament petits, perquè pel filtrat harmònic es perd rendiment. La seqüència de pràctica més propera a 500 que complia amb aquests criteris va ser la de 3 × 5 × 5 × 7 = 525. Per la mateixa raó, en les normes de 625 línies europeus, Norma CCIR (625 línies 25 quadres per segon) es utilitza 5 × 5 × 5 × 5; a la antic norma britànica de 405 línies la seqüència era 3 × 3 × 3 × 3 × 5 i en la norma francesa de 819 de línies, s'emprava la relació 3 × 3 × 7 × 13. Les Normes EIA de 525/30 utilitzava un amplada de banda de 6 MHz, la CCIR 625/25 ocupava 7 o 8 MHz d'amplada de banda (depenent de la norma de cada país), mentre que la norma francesa 819/25 ocupava 10 MHz.
Colorimetria L'especificació original de color segons el NTSC en 1953 defineix el sistema de valors colorimètrics com s'indica a continuació:47 CFR § 73.682 (20) (iv) Colorimetra Original NTSC (1953)Espai de color CIE 1931 xEspai de color CIE 1931 yVermell primari0,670,33Verd primari0,210,71Blau primari0,140,08Punt blanc (CIE Iluminante Estándar C)0,310,316 Els primers receptors de televisió en color, com ara el CT-100 de RCA, van ser fidels a aquesta especificació, amb una gamma més àmplia que la majoria dels monitors d'avui. El fòsfor usat era, però, de baixa eficiència, fosc i de llarga persistència, deixant rastres darrere dels objectes que es movien a la pantalla. A partir de la fi de la dècada de 1950, els llumins del tub d'imatge sacrificarien saturació per major lluentor; aquesta desviació de la norma tant en els extrems del receptor i l'emissora era la font d'una considerable variació de color.DeMarsh, Leroy (1993): TV Display Phosphors/Primaries — Some History. SMPTE Journal, Diciembre 1993: 1095–1098.
Especificació SMPTE C