Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la seu del comtat del mateix nom i la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC. És la cinquena ciutat del país per població; el comtat de Filadèlfia té 1.450.000 habitants al seu municipi (Philadelphia City) i 5.950.000 a la seva àrea metropolitana. És el centre històric, cultural i artístic dels Estats Units, i també un port industrial important sobre el riu Delaware, que s'estén fins a l'oceà Atlàntic. Fundada l'any 1682, durant el va ser la ciutat més poblada de les Tretze Colònies i la tercera ciutat més poblada de l'Imperi Britànic (després de Londres i Dublín), abans de convertir-se provisionalment en la capital dels Estats Units. Va ser ràpidament superada per Nova York i va cedir el seu estatus de capital a la flamant ciutat de Washington DC. Avui, Filadèlfia és la principal metròpoli de Pennsilvània (la capital de l'estat és Harrisburg) i també la seu del govern de Pennsilvània. El nom de la ciutat, elegit per William Penn, significa "la ciutat de l'amor fraternal", ja que es desitjava que fos un refugi de tolerància religiosa pels quàquers.
Establerta el 1682, és una de les ciutats més antigues del país i, com a capital original i ciutat més gran de l'època colonial, gaudia d'una importància política i social més gran que Boston (Massachusetts) o la citada Nova York. El 1776, el Congrés Continental de les 13 colònies es va reunir a Filadèlfia i el 4 de juliol d'aquell any, hi va declarar la independència respecte de la Gran Bretanya. Potser el ciutadà més famós de Filadèlfia va ser Benjamin Franklin, escriptor, científic i polític.
Història L'establiment de Filadèlfia Abans de l'arribada dels anglesos, gairebé 20.000 amerindis lenapes (o delawares), pertanyents a la nació algonquina, habitaven a la vall de Delaware i l'assentament de Shackmaxon.
L'exploració de la vall de Delaware va començar a principis del . Els primers colons van reivindicar tota la ribera del riu i van procurar expandir la seva influència creant una colònia agrícola i negociadora de pells per evitar els comerciants francesos i britànics. La primera expedició sueca a Amèrica del Nord va embarcar del port de Göteborg el 1637. Va ser organitzada i planificada per Clas Fleming, un almirall suec provinent de Finlàndia. Part d'aquesta colònia, anomenada Nova Suècia, incloïa territoris de la costa oest del riu Delaware que arribaven fins a sota del riu Schuylkill, és a dir, Nova Jersey, la Filadèlfia actual, Pennsilvània, el sud-est de Pennsilvània, Delaware i Maryland.
La Nova Suècia, fundada el 1638, va ser annexada als Nous Països Baixos el 1655. Finalment, la regió va passar al domini britànic el 1674.
miniatura|esquerra|The Treaty of Penn with the Indians.Nota: Benjamin West, 1771-1772,Pennsylvania Academy of Fine Arts Aquest cartell representa la signatura del tractat de pau entre els nadius i William Penn, a Shackmaxon. L'any 1681, el rei Carles II d'Anglaterra va atorgar una carta d'autorització a William Penn a canvi de l'anul·lació d'un deute que el govern devia al seu pare. En aquest document, la colònia de Pennsilvània ja estava fundada oficialment. William Penn (1644-1718) era un quàquer anglès: pertanyia a aquest grup religiós dissident que patia persecucions a Anglaterra, que rebutjava la jerarquia eclesiàstica i que proclamava la igualtat, la tolerància i la no-violència. D'aquesta manera, Pennsilvània es va convertir ràpidament en un refugi per a tots aquells que eren oprimits per confessar aquesta fe. William Penn va sortir d'Anglaterra cap a Amèrica el 1682 i va fundar la ciutat de Filadèlfia. Es va assegurar que aquesta ciutat servís de port i centre polític. Tot i que Carles II ja li havia concedit la propietat de la terra, William Penn la va comprar paral·lelament als seus legítims propietaris amerindis per tal d'establir-hi relacions pacífiques. Pel que sembla, va signar un tractat d'amistat amb el cap lenape Tamanend a Shackmaxon el 1682.
miniatura|Elfreth's Alley, carrer habitat des de 1713. Filadèlfia va ser dissenyada segons un pla hipodàmic, el més antic dels Estats Units, amb amples carrers i cinc parcs. Però sobretot, William Penn volia fer d'aquesta ciutat una ciutat de Déu, garantint la llibertat de culte. El nom de la ciutat, en grec Φιλαδέλφια (que significa "amor fraternal"), reflectia aquesta ambició. Quan William Penn va tornar d'Anglaterra el 1699 després d'estar fora de la ciutat quinze anys, va trobar una ciutat molt més gran que se situava per població, just darrere de Boston. Nombrosos immigrants europeus, anglesos, neerlandesos, protestants francesos, hi havien arribat, en efecte, atrets per la prosperitat de la ciutat i per la tolerància religiosa de la que s'hi gaudia. Un primer grup d'alemanys es va instal·lar el 1683 al barri actual de Germantown. William Penn va atorgar una carta a la ciutat el 25 d'octubre de 1701 per a crear institucions municipals: un ajuntament, consells i una assemblea.
Durant la segona meitat del , Filadèlfia s'havia convertit en la ciutat més poblada de les Tretze colònies (14.000 habitants el 1780) superant Boston. També es disputava amb Dublín el lloc de segona ciutat de l'Imperi Britànic.
Un centre de llums miniatura|esquerra|La Pennsylvania Gazette. A finals del , Filadèlfia era el "legítim centre d'idees revolucionàries", sota l'impuls de Benjamin Franklin (1706-1790). Aquest erudit, nascut a Boston, va arribar a Filadèlfia el 1723 i va ser un dels fundadors de la Library Company of Philadelphia (1731), de la Universitat de Pennsilvània (1740) i de la Societat Americana de Filosofia (1743). El 1752 va inventar el parallamps. L'any 1728 John Bartram va crear un jardí botànic, el primer en el seu gènere a Amèrica del Nord. Va ser també durant el quan Filadèlfia es va transformar en el principal centre d'edicions de les Tretze colònies: el primer diari, The American Weekly Mercury, va aparèixer el 1719. La Pennsylvania Gazette (1723) va tenir un paper important durant la Revolució nord-americana. El 1739 es va publicar el primer tractat contra l'esclavitud i la ciutat es va convertir, juntament amb Boston, en un dels centres abolicionistes del país.
El saber i la cultura van tenir un important desenvolupament durant el , tant va ser així que la ciutat era esmentada a vegades com "l'Atenes d'Amèrica del Nord". Durant els anys 1760 s'hi va inaugurar una escola d'anatomia, una escola de medicina (1765) i una companyia i un teatre permanent el 1766. L'any 1790 s'inaugura l'Escola de Lleis de la Universitat de Pennsilvània, l'escola més antiga de dret dels Estats Units. Molts artistes de la ciutat van fundar el 1794 el Columbianum, que constituïa aleshores la primera societat per al foment de les belles arts.
En resum, Filadèlfia es va dotar d'equipaments, de missatges públics i d'infraestructures urbanes abans que les altres ciutats americanes, sobretot sota l'impuls de Benjamin Franklin: un hospital i una companyia de bombers durant els anys 1730 a més de molts bancs, que van ser fundats durant els anys 1780. La Pennsylvania State House (actualment Independence Hall), a la seu de l'assemblea colonial, va ser construïda el 1753. Els carrers van ser progressivament pavimentats i il·luminats amb llums de gas.
La revolució nord-americana miniatura|El Carpenters' Hall va acollir el Primer congrés continental (1774). Durant els anys 1770, Filadèlfia es va convertir en un dels principals centres de la Revolució nord-americana. Els Fills de la Llibertat, una organització de patriotes americans, eren molt actius en la ciutat: resistien a les mesures fiscals imposades per la metròpoli i incitaven als colons a boicotejar les mercaderies angleses.
Filadèlfia va ser l'escollida, a causa de la seva posició central en el si de les Tretze colònies, per acollir el Primer Congrés continental que es va reunir del 5 de setembre al 26 octubre de 1774 al Carpenters' Hall. El Segon Congrés Continental es va realitzar entre 1775 i 1781, data de la Declaració d'Independència i de la ratificació dels Articles de la Confederació. Durant la guerra d'independència, aquesta assemblea va organitzar l'exèrcit continental, va emetre paper moneda i es va ocupar de les relacions internacionals del país. Els delegats van signar la Declaració d'independència el 4 juliol de 1776 en aquesta ciutat. No obstant això, en resposta a la derrota americana al Brandywine el 1777, el Congrés va haver de deixar la ciutat i 2/3 de la població. Els habitants van haver d'amagar la "campana de la llibertat".
Hi van haver moltes batalles entre les forces nord-americanes comandades per George Washington i els casaques vermells. Després d'haver conquerit la ciutat el setembre de 1777, els britànics van concentrar 9.000 soldats al barri alemany, Germantown. El juny de 1778, els britànics van abandonar Filadèlfia per protegir Nova York, exposada a les naus franceses. Durant el juliol, el Congrés va tornar a Filadèlfia. Una convenció constitucional es va reunir a la ciutat el 1781 per redactar una constitució. Aquest text, organitzador de les institucions del nou país, va ser signat a l'Independence Hall el setembre de 1787. Va ser al Congress Hall que va ser elaborada la Declaració dels drets (1790), que van configurar els deu primers apartats de la constitució nord-americana. El Congrés Continental es va instal·lar a la ciutat de Nova York el 1785, però, sota la pressió de Thomas Jefferson, va tornar a Filadèlfia el 1790, que va ser investida capital provisional dels Estats Units, mentre Washington D.C. era construïda. Filadèlfia va deixar de ser la capital de les colònies el 1799.
La industrialització miniatura|esquerra|Placa de la constructora Baldwin Locomotive Works. El comerç marítim de Filadèlfia va ser pertorbat per l'Acta d'embargament de 1807, que va ocasionar la Guerra del 1812 contra Anglaterra. Després d'aquest succés, Nova York va superar a la ciutat i al port de Pennsilvània.
Al començament del , Filadèlfia va tenir un important creixement econòmic gràcies a les seves riqueses agrícoles i mineres (carbó) presents al seu territori, la construcció de rutes, de canals i de vies fèrries que van permetre a la ciutat mantenir el seu lloc a la Revolució industrial. La indústria tèxtil, la confecció, la metal·lúrgia, la fabricació de paper i de material ferroviari, la construcció naval a les drassanes i la indústria agrícola eren les principals indústries del . Filadèlfia era alhora un centre financer de primera importància. Durant la Guerra de Secessió, les fàbriques de la ciutat abastien els exèrcits de la Unió. Els hospitals també van jugar un rol important en l'allotjament de nombrosos ferits a causa del conflicte.
Per culpa de la mecanització de l'agricultura al sud dels Estats Units, milers d'afroamericans van començar a emigrar cap al nord i Filadèlfia es va convertir en un dels destins privilegiats d'aquests afluents. Com en altres ciutats nord-americanes, loa anys que van precedir la Guerra Civil van estar marcats per la violència contra els immigrants com els motins anti-catòlics de maig i juny de 1884.
miniatura|Els motins de 1844 a Filadèlfia Amb l'Acta de Consolidació (Act of Consolidation) de 1854, la municipalitat de Filadèlfia va annexar-se molts districtes, assentaments i barris perifèrics. Aquesta decisió va permetre fer correspondre els límits de la ciutat amb els del comtat i millorar la gestió dels problemes urbans. No obstant això, la municipalitat, republicana, va continuar amb la seva corrupció i els fraus i les intimidacions a les eleccions eren freqüents.