Washington DC (en anglès: Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica. Fundat el 16 de juliol de 1790, és l'únic districte federal dels Estats Units. Està situada a la riba del riu Potomac, entre els estats de Virgínia i Maryland.
La població de l'àrea metropolitana de Washington arriba als 4 milions d'habitants (i si s'hi inclouen els de Baltimore –tocant a Washington, però ja dintre de l'estat veí de Maryland– i la seva l'àrea metropolitana, la població arriba a més de 7 milions). Com a capital dels Estats Units, a Washington s'hi troben la Casa Blanca (oficina de la branca executiva del govern nord-americà) i el Capitoli (seu de la branca legislativa). A més de ser seu del govern, és un centre turístic molt important, amb monuments memorials als presidents Abraham Lincoln, Thomas Jefferson i George Washington.
La ciutat fou projectada per l'arquitecte francès Pierre Charles L'Enfant, a l'acabament del , com una ciutat destinada especialment a centre de govern.
Història El Districte de Colúmbia, fundat el 16 de juliol del 1790, és un districte federal, com especifica la Constitució dels Estats Units. El Congrés estatunidenc té la màxima autoritat sobre el Districte de Colúmbia, encara que aquest hagi delegat l'autoritat, de manera considerable, al govern municipal. La zona en la qual se situa el Districte original sortí de l'estat de Maryland, i la Mancomunitat de Virgínia. No obstant això, l'àrea al sud del riu Potomac (aproximadament 100 km²) van ser retornats a Virgínia el 1847 i ara formen part del comtat d'Arlington i la ciutat d'Alexandria. Des del 1847, la resta de la superfície que conforma el territori ara conegut com a Districte de Colúmbia era de Maryland.
Planificació Thomas Jefferson va rebre James Madison i Alexander Hamilton per celebrar un sopar en el qual van acordar que la capital del nou país havia de ser en un dels anomenats estats del sud. Aquesta decisió la prengueren a causa dels deutes provocats per la Guerra d'Independència (els estats del sud en gran part havien pagat els seus deutes de guerra; la col·lectivització del deute era un avantatge per als estats del nord, per la qual cosa la capital es va portar al sud). La distribució de la ciutat la dugué a terme, majoritàriament, l'arquitecte francès Pierre Charles L'Enfant, un enginyer i urbanista que en un primer moment va arribar a les colònies nord-americanes com a enginyer militar del marquès de La Fayette. L'Enfant va preparar un pla bàsic per a Washington DC el 1791 que consistia a edificar una ciutat d'estil barroc, que era el dominant en moltes de les ciutats que es van planificar en aquella època a Europa i als Estats Units. El pla incorporava àmplies avingudes, a les quals desembocaven els carrers principals per mitjà de grans rotondes, que proporcionen vistes d'importants monuments. A diferència del que hom va fer en les altres colònies, on les grans avingudes rebien el nom de la colònia, en aquesta nova ciutat les avingudes prengueren el nom dels estats més prominents de l'època. L'avinguda de Massachusetts era la més septentrional de les tres principals artèries que anirien d'est a oest, l'avinguda de Virgínia la més meridional i Pennsilvània va obtenir l'honor de donar nom a l'avinguda que uniria la Casa Blanca i el futur Capitoli.
miniatura|esquerra|Mapa alemany de Washington DC (1890) L'emplaçament sobre el riu Potomac va ser escollit pel president George Washington, que potser escollí el lloc pel paisatge natural, imaginant que el canal de Patowmack transformaria el Potomac en una gran via fluvial navegable que arribaria fins a Ohio i l'interior nord-americà. La ciutat fou anomenada oficialment Washington el 9 de setembre del 1791.Washington: símbol i ciutat , National Building Museum. Consultat el 29 de setembre del 2007. «El president Washington dedicà tota la seva atenció a la ciutat federal, que fou anomenada així en honor seu el 9 de setembre de 1791». Per motius de modèstia, George Washington mai es va referir a la ciutat amb aquest nom i preferia anomenar-la «Ciutat Federal».Time.com , Time (revista), 6 de maig del 1929. Consultat el 29 de setembre del 2007. «El president Washington escollí el lloc de 100 milles quadrades cedides per Maryland i Virgínia als EUA. Ell anomenava la nova capital “Ciutat Federal”». Tot i escollir el lloc i viure a prop (a Mount Vernon), ell rares vegades visitava la ciutat. El districte federal va ser anomenat Districte de Colúmbia perquè Colúmbia era la denominació poètica d'Amèrica, molt utilitzada als Estats Units en aquella època, a l'entorn del tres-centè aniversari del primer viatge de Cristòfor Colom a Amèrica el 1492.
Inicialment, el Districte de Colúmbia incloïa quatre seccions diferents, de les quals la ciutat de Washington només n'era una. Les altres tres eren el comtat d'Alexandria, Georgetown i el comtat de Washington. Georgetown ocupava el territori que delimiten les seves actuals fronteres. El comtat d'Alexandria incloïa parts de l'actual ciutat d'Alexandria, a més de l'actual comtat d'Arlington (a Virgínia). Washington ocupava la major part de la seva superfície actual, però finalitzava en l'actual Rock Creek Park. La resta del districte formava part del comtat de Washington DC.
El 1791 i el 1792, Andrew Ellicott i Benjamin Banneker inspeccionaren la frontera del Districte, tant amb Maryland com amb Virgínia, posant pilons divisoris en cada punt de milla, molts dels quals encara es conserven.
La primera pedra de la Casa Blanca, el primer edifici construït de la nova capital, va ser posada el 13 d'octubre de 1792,Hugh Sidey: “'Romance of the Stone: Mystery lingers: Where did those Freemasons put that White House cornerstone back in 1792?”. «No hi ha cap dubte que durant la tarda del 13 d'octubre del 1792, un grup de francmasons marxà de Georgetown cap al lloc on ara es troba la Casa Blanca i hi posà la primera pedra» (CNN.com, 9 d'octubre de 2000). que fou l'endemà de les primeres celebracions del 12 d'octubre als EUA.Today in History: October 12, Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Consultat el 29 de setembre del 2007. «La primera celebració registrada del Dia de Colom als Estats Units ocorregué el 12 d'octubre del 1792. Organitzada per la Societat de San Tammmany, també coneguda com la Orde Colombiana, commemorà el 300è aniversari de l'arribada de Colom».
Segle El 24 d'agost de 1814, forces canadenques sota comandament britànic van cremar la ciutat durant la incursió de la Guerra Anglo-Americana en represàlia al saqueig i incendi de York (la Toronto dels nostres dies) durant els mesos d'hivern, que havia deixat molts canadencs sense llar. El president James Madison i altres forces nord-americanes van poder fugir abans que les forces britàniques arribessin i van cremar els edificis públics, incloent el Capitoli, l'edifici del Tresor i la Casa Blanca.Luis Pancorbo, Una visita a la Casa Blanca, El Mundo Mariners nord-americans també van cremar la Washington Navy Yard, per impedir que els vaixells i les botigues caiguessin en mans britàniques. La casa del comandant de la Infanteria de Marina, emplaçada a les casernes marítimes, va ser un dels pocs edificis governamentals que no es van cremar i és ara l'edifici públic en ús més antic de la ciutat. També es va salvar de la crema l'Oficina de Patents, perquè el superintendent de patents suplicà als soldats britànics dient-los que si la destruïen seria en contra del coneixement humà.“The British Burn Washington, D.C., 1814” (EyeWitnessToHistory.com, 2003).
Durant els anys 1830, el Districte de Colúmbia va ser un dels centres de comerç d'esclaus més gran dels Estats Units.
El 1846 la població del comtat d'Alexandria, que es va ressentir econòmicament de la pèrdua del port de Georgetown, va témer un impacte més gran si l'esclavitud era proscrita a la capital, per la qual cosa va impulsar un plebiscit perquè Alexandria fos retornada a la Mancomunitat de Virgínia. El Congrés va estar-hi d'acord i finalment Alexandria va passar a mans de Virgínia el 9 de juliol d'aquell any. La venda d'esclaus, encara que no l'esclavitud, va ser proscrita a la capital com a part del Compromís de 1850.
miniatura|Monument a Washington
El 1860 Washington era una ciutat petita, el cens d'aquell any li atorgava una població de poc més de 75.000 persones, però això va canviar quan es va iniciar la Guerra Civil Nord-americana el 1861. El govern federal va créixer significativament en haver d'administrar la guerra i a causa de les seves seqüeles, com la gestió de les pensions dels veterans, la qual cosa va provocar un notable creixement de la població de la ciutat. Cap al 1870, la població del districte de Colúmbia havia crescut fins a gairebé les 132.000 persones.
El juliol del 1864, forces confederades, sota el comandament del general Jubal Anderson Early, van fer una breu incursió a Washington, que va culminar amb la batalla de la Fortalesa Stevens. Els confederats van ser frenats i Early retrocedí a la Vall de Shenandoah. El fort està localitzat prop de l'actual Centre Mèdic de l'Armada de Walter Reed, al nord-oest de Washington. Aquesta va ser l'única batalla en què va ser-hi present -i sota el foc enemic- un president nord-americà (Abraham Lincoln).Rock Creek Park - National Park Service www.nps.gov. Consultat el 29 de setembre del 2007.
A principis dels anys 1870, van concedir a Washington un govern territorial, però la reputació del governador, Alexander Robey Shepherd, va fer que el Congrés es fes càrrec del governament del Districte de Colúmbia. El Congrés dirigiria el Districte durant el proper segle.
El Monument a Washington hi va ser inaugurat l'any 1888. Va haver-hi diversos projectes per desenvolupar l'aspecte monumental de la ciutat, que van comptar amb arquitectes com Frederick Law Olmsted i Daniel Burnham. Tanmateix, la construcció del Monument a Lincoln, el Monument a Jefferson i la construcció del Potomac Park no va començar fins a principis del .
Segle XX miniatura|La multitud omple els voltants de la Reflecting Pool en una marxa a favor dels drets i les llibertats el 1963. Moltes agències creades per alleujar la situació creada per la Gran Depressió en el marc del New Deal de Franklin D. Roosevelt van portar la ciutat a un notable augment de població, que va continuar durant la Segona Guerra Mundial. La població del Districte va assolir el seu punt màxim el 1950, quan el cens d'aquell any va registrar un total de 802.178 habitants.Anniversary of Washington, D.C., as Nation's Capital. United States Census Bureau (Facts for Features). 1 de desembre del 2003. Consultat el 28 d'abril del 2006. Per aquell temps, la ciutat era la novena més poblada del país, just per davant de Boston i s'acostava a Saint Louis. En les dècades següents, la població va disminuir, a conseqüència de l'emigració suburbana de molts dels més vells centres urbans dels EUA després de la Segona Guerra Mundial.
Segons la vint-i-tresena esmena a la Constitució dels Estats Units -ratificada el 29 de març del 1961-, els residents de Washington DC voten en les eleccions presidencials i els seus vots es tenen en compte, ja que Washington DC té un electorat més petit que l'estat menys poblat.
Després de l'assassinat de l'activista dels drets civils Martin Luther King (Memphis, 4 d'abril de 1968), hi va haver aldarulls en algunes zones de la ciutat. Els actes de violència van durar quatre dies i alguns edificis van ser cremats. Quan els esvalotadors van arribar a dos carrers de la Casa Blanca, el president Lyndon Johnson va ordenar a més de 13.000 soldats federals ocupar la ciutat, la qual cosa va representar l'ocupació més gran d'una ciutat nord-americana des de la Guerra Civil. Després d'això, la ciutat va tardar dos anys a tornar a la normalitat.