La serralada del Zagros (; ) és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià. Té uns 1.500 km de longitud. El seu nom llatí fou Zagrus Mons. Els punts mes alts de la serralada de Zagros són els cims de Zard Kuh i el Dena.
Geologia miniatura|Anaglif en relleu ombrejat SRTM de les muntanyes de Zagros miniatura|Les muntanyes Zagros des de l'espai, setembre de 1992 Els Zagros són d'orogènesi alpina i es divideixen en subcadenes paral·leles. La seva major altura és el Mont Dena, de 4.409 metres. Els contraforts de la província de Fars, al sud, presenten altituds més baixes, de fins a 4.000 metres.
miniatura|Doms salins (turons) i glaceres salins (zones fosques) a les Muntanyes Zagros al sud de l'Iran. El cinturó de plec i corriment de Zagros es va formar per la col·lisió de dues plaques tectòniques: la placa euroasiàtica i la placa aràbiga. Recents mesures de GPS a l'IranNilforoushan F., Masson F., Vernant P., Vigny C., Martinod J., Abbassi M., Nankali H., Hatzfeld D., Bayer R., Tavakoli F., Ashtiani A., Doerflinger E., Daignières M., Collard P., Chéry J. (2003). GPS network monitors the Arabia-Eurasia collision deformation in Iran, Journal of Geodesy, 77, 411-422. mostren que aquesta col·lisió està encara en actiu i la deformació no es distribueix de manera uniforme al país, principalment a les cadenes muntanyenques més importants com Elburz i Zagros. Una xarxa de GPS relativament densa, que cobreix la part iraniana dels Zagros,Hessami K., Nilforoushan F., Talbot CJ. (2006). Active deformation with the Zagros Mountains deduït from GPS measurements, Journal of the Geological Society, London, 163, 143-148. també revela una alta taxa de deformació dins d'aquests. Els resultats mostren que la taxa actual d'escurçament al sud-est de Zagros és d'aproximadament 10 mm[a], descendint a prop de 5 mm al nord-oest de Zagros. La falla de Kazerun divideix de nord a sud els Zagros en dues zones diferents de deformació. Els resultats mostren així mateix diferents direccions d'escurçament al llarg de la serralada, és a dir, escurçament normal al sud-est i oblic al nord-oest.
La coberta sedimentària del sud-est dels Zagros està formada sobre una capa de roca de sal (que actua com un dúctil despreniment subcutani basal de baixa fricció), mentre que al nord-oest la capa de sal no existeix o és molt fina. Aquesta fricció basal diferent és responsable en part de les diferents topografies a banda i banda de la falla de Kazerun. S'observa una zona topografia elevada i estreta de deformació al nord-oest, mentre que al sud-est la deformació es va estendre formant-se una deformació més àmplia amb una topografia més baixa.Nilforoushan F, Koyi HA., Swantesson J.O.H., Talbot CJ. (2008). Effect of basal friction on surface and volumetric strain in models of convergent settings measured by laser scanner, Journal of Structural Geology, 30, 366-379. Les tensions provinents de l'escorça terrestre per la col·lisió van causar un plec extens de les capes de roques sedimentàries preexistents. L'erosió subsegüent va eliminar les roques més toves, com lutita (roca formada pel fang consolidat) i limolita (similar a la lutita però amb un gra una mica més bast), deixant roques més dures, com la roca calcària (rica en calci, formada per les restes d'organismes marins) i dolomita (roques similars a la pedra calcària que contenen calci i magnesi). Aquesta erosió diferencial va formar les vores lineals de la serralada de Zagros.
Els doms de sal i glaceres salines són una característica comuna de la serralada de Zagros. Els doms de sal són un estadi dels diapirs salins. Els diapirs són una estructura important per a l'exploració de petroli, ja que la sal impermeable atrapa sovint el petroli sota les capes de roques.
El ambient de dipòsit i la història tectònica de les roques són propícies per a la formació i la captura de petroli, i la regió de Zagros és una part important de la producció de petroli del golf Pèrsic.
El procés de col·lisió continua fins al present, i a mesura que la placa aràbiga empeny contra la placa euroasiàtica, les muntanyes de Zagros i l'Altiplà Iranià són cada cop més alts. Mesuraments recents de GPS a l'IranNilforoushan F., Masson F., Vernant P., Vigny C., Martinod J., Abbassi M., Nankali H., Hatzfeld D., Bayer R., Tavakoli F., Ashtiani A., Doerflinger E., Daignières M., Collard P., Chéry J. (2003). han demostrat que aquesta col·lisió encara està activa i la deformació resultant es distribueix de manera no uniforme al país, principalment ocupada als principals cinturons muntanyosos com Elburz i Zagros. Una xarxa GPS relativament densa que cobria els Zagros iraniansHessami K., Nilforoushan F., Talbot CJ., 2006, "Active deformation within the Zagros Mountains deduced from GPS measurements". també demostra una alta taxa de deformació dins dels Zagros. Els resultats del GPS mostren que la taxa actual d'escurçament al sud-est de Zagros és de ~ 10 mm/any, baixant a ~ 5 mm/any al nord-oest de Zagros. La falla nord-sud de Kazerun divideix els Zagros en dues zones de deformació diferents. Els resultats del GPS també mostren diferents direccions d'escurçament al llarg del cinturó, escurçament normal al sud-est i escurçament oblic al nord-oest de Zagros. Les muntanyes Zagros es van crear al voltant de l'època de la segona edat de gel, que va provocar la col·lisió tectònica, donant lloc a la seva singularitat.
La coberta sedimentària al SE de Zagros s'està deformant per sobre d'una capa de sal de roca (actuant com un descol·liment dúctil amb una baixa fricció basal), mentre que al NW de Zagros la capa de sal falta o és molt prima. Aquesta fricció basal diferent és en part responsable de les diferents topografies a banda i banda de la falla de Kazerun. S'observa una topografia més alta i una zona de deformació més estreta al NW de Zagros, mentre que al SE, la deformació es va estendre més i es va formar una zona de deformació més àmplia amb una topografia més baixa.Nilforoushan F, Koyi HA., Swantesson J.O.H., Talbot CJ., 2008, "Effect of basal friction on the surface and volumetric strain in models of convergent settings measured by laser scanner", Journal of Structural Geology, 30, 366-379. Les tensions induïdes a l'escorça terrestre per la col·lisió van provocar un plegament extens de les roques sedimentàries en capes preexistents. L'erosió posterior va eliminar roques més toves, com ara fangolita (roca formada per fang consolidat) i limolita (un fang de gra una mica més gruixut), mentre que va deixar roques més dures, com ara la pedra calcària (roca rica en calci formada per restes d'organismes marins) i la dolomita (roques semblants a la pedra calcària que contenen calci i magnesi). Aquesta erosió diferencial va formar les carenes lineals de les muntanyes de Zagros.
L'entorn de deposició i la història tectònica de les roques van ser propicis per a la formació i atrapament de petroli, i la regió de Zagros és una àrea important per a la producció de petroli. Les cúpules de sal i les glaceres de sal són una característica comuna de les muntanyes de Zagros. Les cúpules de sal són un objectiu important per a l'exploració del petroli, ja que la sal impermeable sovint atrapa el petroli sota altres capes de roca. També hi ha molt guix soluble en aigua a la regió.
Tipus i edat de la roca miniatura|Glaceres a Dena Les muntanyes són completament d'origen sedimentari i estan fetes principalment de pedra calcària. Als Zagros superiors, les roques paleozoiques es poden trobar principalment a les seccions superiors i més altes dels cims de les muntanyes, al llarg de la falla principal de Zagros. A banda i banda d'aquesta falla, hi ha roques mesozoiques, una combinació de roques triàsiques (252-201 milions d'anys) i juràssiques (201-145 milions d'anys) que estan envoltades per roques del Cretaci a banda i banda. Els Zagros plegats (les muntanyes al sud dels Zagros elevats i gairebé paral·leles a la falla principal de Zagros) estan formats principalment per roques terciàries, amb les roques del Paleogen (66-23 milions d'anys) al sud de les roques del Cretaci i després roques al sud de les roques del Paleogen (23-2,6 milions d'anys). Les muntanyes es divideixen en moltes subcategories paral·leles (fins a 10-250 km d'ample), i orogènicament tenen la mateixa edat que els Alps.
Els principals jaciments petroliers de l'Iran es troben als contraforts centrals occidentals de la serralada de Zagros. Les serres del sud de la província de Fars tenen cims una mica més baixos, arribant 4000 m. Contenen algunes roques calcàries que mostren abundants fòssils marins.
Cims més alts Els cims que tenen com a mínim 3800 metres d'alçada i tinguin una prominència topogràfica d'almenys 300 metres:
+ Nom Subinterval Alçada (m) Prominència (m) 1 Qash-Mastan Dena 4409 2604 2 Kale Qodveis Dena 4341 424 3 Pazane Pir Dena 4250 1080 4 Kuh-e Dama Dena 4216 504 5 Kolonchin Zard-Kuh 4221 2095 6 Chegaleh Zard-Kuh 4134 594 7 Haft Tanan Zard-Kuh 4104 653 8 San-Boran Oshtorankuh 4150 1928 9 Qalikuh 4078 1420 10 Shahankuh 4038 1427 11 Qanbarkosh 3982 316 12 Haft Cheshmeh 3975 1545 13 Cheshmeh Kuhrang 3969 360 14 Karpush 3961 915 15 Bel 3943 1563 16 Khurbeh 3902 915 17 Darab Shah 3900 1495 18 Piaro Kamandan 3891 370 19 Hezar Darreh 3890 1628 20 Kuh-e Hashtad 3869 1248 21 Chahardah Pahlu 3845 949 22 Cúpula Qalikuh 3839 602 23 Kule Jonou 3823 422 Història alt=Ancient Cobblestoned Pathway in Zagros, Behbahan|miniatura|Antic camí empedrat a Zagros, Behbahan miniatura|Una ceràmica excavada a Zagros, Dalma Tepe Les muntanyes de Zagros tenen una història antiga important. Van ser ocupats pels primers humans des del Paleolític inferior. Els primers fòssils humans descoberts a Zagros pertanyen als neandertals i provenen de la cova de Shanidar, la cova de Bisitun i la cova de Wezmeh. Les restes de deu neandertals, que daten de fa uns 65.000-35.000 anys, s'han trobat a la cova de Shanidar. La cova també conté dos cementiris protoneolítics posteriors, un dels quals data d'uns 10.600 anys i conté 35 individus. Les evidències d'ocupacions posteriors del Paleolític superior i l'Epipaleolític provenen de la cova de Yafteh, la cova de Kaldar prop de Khoramabad i Warwasi, Malaverd prop de Kermanshah, la cova Kenacheh al Kurdistan, la cova Boof a Fars i una sèrie d'altres coves i refugis rocosos.Shidrang S, (2018) The Middle to Upper Paleolithic Transition in the Zagros: The Appearance and Evolution of the Baradostian, In The Middle and Upper Paleolithic Archeology of the Levant and Beyond, Y. Nishiaki, T. Akazawa (eds.), pàgines 133-156, Replacement of Neanderthals by Modern Humans Series, Tokyo. Els primers signes d'agricultura es remunten al 9000 aC als contraforts de les muntanyes.La Mediterranée, Braudel, Fernand, 1985, Flammarion, Paris Alguns assentaments es van convertir més tard en ciutats, anomenades finalment Anxan i Susa; Jarmo és un jaciment arqueològic d'aquesta zona. Algunes de les primeres evidències de la producció de vi s'han descobert a les muntanyes; tant els assentaments de Hajji Firuz Tepe com Godin Tepe han donat proves d'emmagatzematge de vi que es data entre el 3500 i el 5400 aC.Phillips, Rod.
Durant els primers temps antics, els Zagros van ser la llar de pobles com els cassites, els guti, els elamites i els mitannis, que periòdicament envaïen les ciutats sumeries i/o acadies de Mesopotàmia. Les muntanyes creen una barrera geogràfica entre la plana mesopotàmica, que es troba a l'Iraq, i l'altiplà iranià. S'ha trobat a Tell Shemshara al llarg del Zab Inferior un petit arxiu de tauletes d'argila que detallen les complexes interaccions d'aquests grups a principis del segon mil·lenni aC. Tell Bazmusian, prop de Shemshara, va ser ocupada entre el 5000 aC i el 800 dC, encara que no de manera contínua.