Els pinsans de Darwin (o pinsans de les Galápagos) són un conjunt de 13 o 14 espècies de pinsans, http://www.nature.com/news/darwin-s-iconic-finches-join-genome-club-1.16896 http://www.uu.se/en/media/news/article/?id=4166. http://rstb.royalsocietypublishing.org/content/365/1543/1093 de diferents gèneres, descrites per primera vegada per Charles Darwin durant el seu viatge a bord del Beagle. 13 espècies són de les illes Galápagos i una de l'illa del Coco (Costa Rica) i totes elles pertanyen a la família molt més extensa dels emberízids (Emberizidae).
Sovint es creu que les diferències entre aquests pinsans tingueren un paper determinant en la formulació de la teoria de l'evolució per selecció natural; nogensmenys, els escrits de Darwin indiquen que no fou realment així. Darwin no creia que fossin espècies amb una relació propera entre elles i, de fet, pensà que moltes d'elles no eren ni tan sols pinsans. El terme «pinsà de Darwin» aparegué per primera vegada el 1936 i després es popularitzà ràpidament amb els treballs de David Lack, qui els estudià per primera vegada en detall. Posteriorment, durant la dècada de 1970, Peter Grant i Rosemary Grant realitzaren estudis exhaustius i detallats, seguint milers d'individus durant diverses generacions i mostrant com les diferents espècies de pinsans havien anat canviant en resposta als canvis ambientals.Lack, David. 1947. Darwin's Finches. Cambridge University Press (reissued in 1961 by Harper, New York, with a new preface by Lack; reissued in 1983 by Cambridge University Press with an introduction and notes by Laurene M. Ratcliffe and Peter T. Boag).
Diversificació i especialització dels pinsans de Darwin Malgrat l'equívoca suposició de què aquests pinsans tingueren un paper fonamental en els treballs de Darwin, el cert és que constitueixen un conjunt extremadament important com a exemple de diversificació i especialització a partir d'un avantpassat comú (que es considera relativament recent).
Cada espècie individual s'alimenta d'una forma particular i considerablement especialitzada: algunes s'alimenten de llavors, altres s'alimenten d'insectes, altres s'han especialitzat a alimentar-se de les paparres paràsites de les tortugues, altres mengen fulles o flors, altres beuen sang de diverses aus i, fins i tot, dues espècies utilitzen branques petites o espines de cactus per extreure larves d'insectes dels forats dels arbres. Morfològicament aquesta diversificació és també evident en la forma dels becs, des del gran bec triturador del gran pinsà terrestre, fins al bec furgador i esmolat del pinsà cantaire.
Tots els pinsans de Darwin tenen la mida aproximada d'un pardal. En la majoria d'espècies el plomatge dels mascles adults és quasi negre, amb petites clapes de gris, marró, negre o verd olivaci, mentre que les femelles i els joves són de color més pàl·lid. Les ales i les cues són sempre curtes i arrodonides.
Taxonomia Gènere Geospiza: Geospiza conirostris (Gran pinsà de cactus) Geospiza difficilis (Pinsà terrestre de bec esmolat) Geospiza difficilis septentrionalis (Pinsà vampir) Geospiza fortis (Pinsà terrestre mitjà) Geospiza fuliginosa (Petit pinsà terrestre) Geospiza magnirostris (Gran pinsà terrestre) Geospiza scandens (Pinsà de cactus) Gènere Camarhynchus: Camarhynchus crassirostris o Platyspiza crassirostris (Pinsà vegetarià) Camarhynchus psittacula (Gran pinsà arbori) Camarhynchus pauper (Pinsà arbori mitjà) Camarhynchus parvulus (Petit pinsà arbori) Camarhynchus pallidus (Pinsà picot) Camarhynchus heliobates (Pinsà de manglar) Gènere Certhidea: Certhidea olivacea (El trinador) Gènere Pinaroloxias: Pinaroloxias inornata (Pinsà de l'illa de Cocos)
Filogènia S'ha produït diverses filogènies, tant moleculars com morfològiques, per als pinsans de Darwin. Molts d'ells tendeixen a dividir les "espècies" d'una manera diferent del que s'accepta actualment, cosa que suggereix possibles problemes en la taxonomia actual. En un extrem, alguns (com l'estudi d'ADNmt de Sato) troben les "espècies" tan similars que tota la Geospiza hauria de ser una espècie polimòrfica. El mateix s'ha dit de Camarhynchus a l'illa Floreana.
A continuació es mostra una filogènia molecular de tot el genoma de Lamichhaney et al. (2018), amb algunes marques de localitat de Zink et al. (2019). Les dades del genoma complet tenen un poder de resolució molt millor que les dades d'ADNmt i són capaces de diferenciar clarament les poblacions entre si.Un arbre filogenètic, però, no pot reflectir la barreja intraespecífica que s'ha produït en l'evolució de Geospiza. Per a mesures de barreja, cal consultar la discussió del flux genètic a Lamichhaney et al. (2015), la xarxa filogenètica de tot el genoma d'Almen et al. (2016), i l'estimació de la barreja de SNP a Lamichhaney et al. (2018). Una regió que s'intercanvia habitualment és ALX1, que controla si el bec és afilat o rom. Les dues espècies que ara es distingeixen de G. difficilis, tot i que no són gaire properes a la veritable G. difficilis en conjunt, tenen una quantitat inusual de polimorfismes compartits, cosa que suggereix que poden haver adquirit la similitud morfològica a partir del flux genètic antic.
Referències
Bibliografia
It is not clear whether this placement was made by Burns and Skutch or by Perrins.
Monroe and Sibley consider the tanagers to be a tribe (Thraupini) of a big family Fringillidae rather than a family of their own (Thraupidae).
Enllaços externs Grant, K.T. and Estes, G. B. 2009. "Darwin in Galapagos: Footsteps to a New World" Princeton University Press, Princeton. Sulloway, F.J. (1982): "Darwin and his finches: the evolution of a legend". J. Hist. Biol. 15: p. 1–53 Different bills and song melodies Genetics and the Origin of Birds Species'', Grant and Grant in PNAS Sato et al. Phylogeny of Darwin's finches as revealed by mtDNA sequences in PNAS
Categoria:Tràupids Categoria:Fauna de les Galápagos