Sadurní o, a les contrades pirinenques i prepirinenques Serni, en llatí Saturninus, en occità Sarnin, (mort a Tolosa, ca. 257), va ésser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals.

Hagiografia miniatura|esquerra|Martiri del sant, relleu del s. XII a Daumazan-sur-Arize (Arieja, França) miniatura|esquerra|Vitrall a Limeray (Indre et Loire), s. XIX miniatura|esquerra|Vitrall a Quinsac (Dordonya), s. XIX La seva vida es basa en fonts tardanes, com la Passio Saturnini del , que la presenten farcida de llegendes i fets inversemblants. Així, les actes antigues, que fa servir Gregori de Tours en la seva obra, el fan originari de Patres (Grècia) i el situen molt abans, al , com a deixeble directe de Jesús a Galilea i acompanyant de sant Pere a Antioquia i Roma.

Sembla, però, que Sadurní va predicar en una zona de la Gàl·lia a mitjan i que cap al 250 era el cap de la comunitat cristiana, i com a tal va ser elegit primer bisbe de Tolosa, en el consolat de Deci i Grat. Probablement era un dels "Apòstols dels gals" que va enviar el papa Fabià I cap al 250 a cristianitzar la Gàl·lia.Fabià va enviar-hi set bisbes des de Roma: Sant Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austromoni a Clarmont d'Alvèrnia i Marcial a Llemotges.

A Tolosa ja hi havia alguns cristians i aconseguí convertir-ne uns més; va construir un petit temple on cada dia celebrava missa. Per arribar a aquest temple passava per davant del capitoli de la ciutat (l'actual Plaça del Capitol), on hi havia un temple pagà, amb els sacerdots del qual es va enfrontar en circumstàncies poc clares. Encara que la tradició culpa els sacerdots pagans, sembla possible que hi hagués provocació per part del bisbe. En tot cas, els sacerdots pagans el van obligar a fer un sacrifici als déus, cosa que es negà a fer, per la qual cosa va ser empresonat i condemnat a mort: va ser lligat a un brau que el va arrossegar pels carrers fins a la mort.

Llegenda de Pamplona Sense fonament històric, s'atribueix a Sadurní el bateig d'Honest, a qui hauria conegut al començament de la seva predicació, a Nimes. Junts, van continuar el viatge; a Carcassona, el prefecte romà els empresonà però un àngel els alliberà. Honest va continuar fins a Pamplona, des d'on va cridar Sadurní. Quan aquest hi arribà, van convertir el senador romà Ferm i la seva esposa, entre altres ciutadans.A Pamplona hi ha un pou, anomenat de San Cernín, on es diu que va dur-se a terme el bateig. El fill del senador, Fermí seria després el bisbe d'Amiens i, canonitzat, serà Sant Fermí. Honest va ser martiritzat a la ciutat i Sadurní, amb el qui serà el seu successor, Hilari, va marxar cap al nord, fins a arribar a Tolosa.

És possible que la llegenda es creés per a justificar el patronatge del sant i vincular-lo a la ciutat, a més de relacionar-lo també amb la història de Sant Fermí.

Veneració Dues cristianes el van recollir i van enterrar provisionalment, i més tard va rebre millor sepultura gràcies als bisbes Hilari i Exuperi de Tolosa, que van governar la diòcesi de Tolosa anys després. Va arribar a construir-se una església al lloc on es va detenir el brau (encara hi ha l'església anomenada de Nostra Senyora del Taur (el "taurus")).

En esdevenir meta de pelegrinatge, l'església es va fer insuficient i es va construir, el 405, la basílica de Sant Sadurní (Sant Serni). Durant l'Edat Mitjana va ser una etapa important del Camí de Sant Jaume i va ser reedificada en estil romànic, de manera que es va convertir en model de les esglésies de pelegrinatge i un dels grans edificis de l'arquitectura romànica.

Cap al , una comunitat de francs es va establir a Pamplona, a l'anomenat Burgo de San Cernín, dedicant la seva parròquia al sant tolosà. El culte a Sant Sadurní es va consolidar i va convertir-se en el patró de la ciutat.

Iconografia Obresː Frontal romànic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Museu Episcopal de Vic) Martiri de sant Sadurní. Pintures murals de l'església de Nostra Senyora del Taur de Tolosa de Llenguadoc, obra de Bernard Bénézet. S. XIX Martiri de sant Sadurní. Pintura de Jean-Louis Bézard conservada a l'església de Nostra Senyora del Taur de Tolosa de Llenguadoc, S. XIX.

Referències

Enllaços externs

Web de magnificat.cat

Categoria:Bisbes de les ciutats de la Gàl·lia Categoria:Bisbes de Tolosa Categoria:Persones commemorades per l'Església Evangèlica en Alemanya Categoria:Sants de l'anglicanisme Categoria:Sants de l'Església Catòlica Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa Categoria:Sants grecs Categoria:Sants màrtirs Categoria:Set apòstols de la Gàl·lia Categoria:Bisbes del segle III Categoria:Persones de Patres Categoria:Aqueus de l'antiguitat Categoria:Antiga Patres Categoria:Religiosos de l'antiga Grècia Categoria:Missioners francesos