Antoniotto I Adorno (Gènova vers 1340 - Finale 5 de juny de 1398), fou fill d'Adornino Adorno (patrici que va ocupar alguns càrrecs a la república i va morir el 1370). Home d'estat genovès, que fou dux de Gènova per un dia el 17 de juny de 1378 i després del 15 de juny de 1384 al 3 d'agost del 1390, del 5 d'abril de 1391 al 15 de juny de 1392 i del 3 de setembre de 1394 al 27 de novembre de 1396.
Fou senyor de Valle Arroscia, Grimault i Saint Tropez el 1386 i de Serravalle Scrivia el 1391, que va comprar al ducat de Milà per una mica més de 22.000 ducats, D.M. Bueno de Mesquita, Giangaleazzo Visconti, p.128 per les necessitats financeres de Joan Galeàs Visconti per fer front a la seva guerra amb la República de Florència. També fou baró del Regne de Sicília (i Jerusalem) el 1390.
Durant la revolta a Palerm d'Andrea Chiaramonte contra Martí el Jove va ordenar d'aïllar els rebels i no proveir-los.
Va entregar la senyoria de Gènova a Carles VI de França a causa de la inestabilitat interna i fou nomenat governador de Gènova pel rei el 27 de novembre de 1396, que va exercir fins als 18 de març de 1397.
Va morir de pesta a Finale el 1398. Un fill seu, Teramo Adorno, fou elegit dux a l'exili el 1418 però mai va governar.
Referències
Categoria:Dux de Gènova Categoria:Morts per Pesta Negra Categoria:Genovesos Categoria:Morts a la Ligúria Categoria:Polítics ligurs