El litxi (Litchi chinensis) és l'única espècie del gènere monotípic Litchi dins la família de les sapindàcies (Sapindaceae) que inclou més de 2.000 espècies, moltes d'elles arbres o arbusts tropicals i subtropicals.
L. chinensis es una planta amb flors nativa de les zones tropicals del sud-est asiàtic, la Xina, Indoxina, Malèsia i Nova Guinea, encara que també n'hi ha a Sud-amèrica, Àfrica i Austràlia.
Tot i ser una espècie relativament resistent, necessita un clima amb estius humits i hiverns frescos, per florir correctament i produir fruits de qualitat, fet que n´ha afavorit la creació de moltes varietats.
Avui dia el fruit, que rep el mateix nom que la planta, és un dels més apreciats del mercat asiàtic i un producte d'exportació en expansió. El seu aril dolç i aromàtic el converteix en una fruita molt demandada, rica en vitamina C i compostos antioxidants. Malgrat els seus beneficis, la pell rugosa i el contingut elevat en sucres poden afavorir la presència de microorganismes i residus químics si no es manipula i conserva adequadament, incloent-hi fongs productors de micotoxines o bacteris com Salmonella i E. coli. Al llarg del tems, el litxi ha mantingut una presència rellevant en la cultura i la medicina tradicional asiàtiques, on se'l vincula amb la prosperitat, la salut i la celebració.
Taxonomia Aquesta espècie va ser descrita per primer cop l'any 1782 al segon volum de l'obra Voyage aux Indes orientales et à la Chine del naturalista francès Pierre Sonnerat (1748-1814).
També, Joseph-François Charpentier de Cossigny va introduir el litxi a les illes Bourbon i L'illa de França el 1764.
El litxi té varis sinònims pel qual es també reconegut, on distingim d'homotípics, on s'anomena Scytalia chinensis i, Nephelium chinense, i, els heterotípics que pot ser Corvinia, Euphoria o Laetji.
Dins d'aquesta espècie es reconeixen tres subespècies:
Litchi chinensis subsp. chinensis: Xina, Indoxina, Borneo i Filipines; Litchi chinensis subsp. javensis a l'illa de Java; i, Litchi chinensis subsp. philippinensis a les Filipines i Borneo.
Descripció Planta miniatura|157x157px|Fulles de litxi És un arbre perenne de mida mitjana, normalment ateny uns 10 o 12 metres. Habitualment arriba entre 10 i 12 metres d'alçada. Presenta una capçada densa i arrodonida, amb branques primes i fullatge persistent. Les fulles són compostes i pinnades, amb folíols el·líptics o lanceoloats de fins a 15 cm, habitualment disposats de manera alterna. Quan són joves mostren un to verd clar o bronzejat, i en madurar esdevenen verds brillants.
Flor miniatura|Flors de litxi Les flors són petites, d'entre 3 i 6 mm de diàmetre, s'agrupen en inflorescències que són agrupacions de panícules de fins a 40 cm de llargària i apareixen en els brots nous. Les nombroses flors no tenen pètals, només uns 4 o 5 sèpals que formen el calze i poden ser de tres tipus. Flors funcionalment masculines amb un androceu format per 6-8 estams i sense òvuls, flors hermafrodites funcionalment femenines amb 6-8 estams i un gineceu format per un pistil amb dos carpels i un estigma i un tercer tipus, també masculines amb l'androceu format per 6-8 estams però amb un pistil sense estils ni estigma. La pol·linització acostuma a ser entomòfila, dependent principalment dels insectes per al transport del pol·len.
Fruit miniatura|175x175px|Fruit del litxi El fruit és una drupa arrodonida o lleugerament ovalada, d'uns 4 cm d'amplada i uns 5 de llargària, que triga entre 80 i 112 dies en madurar després de la floració.El pericarpi és una capa rígida i rugosa, de color vermellós en la maduresa, que protegeix el teixit comestible intern.El pericarpi es compon de tres capes, epicarpi, mesocarpi i endocarpi. A més presenta antocianines, responsables de la pigmentació vermella característica. El mesocarp s'endureix progressivament durant el desenvolupament i esdevé fràgil en la maduresa.miniatura|Llavor de litxi germinada|169x169px Llavor La part comestible és un aril que embolcalla la llavor, marronosa, de forma allargada i d'una mida d'entre 1 i 3,3 cm de llargària i de 0,6 a 1,2 cm d'amplada. L'aril és de color blanquinós, dolç i lleugerament àcid, recorda el raïm.El desenvolupament de la llavor és el resultat de la fecundació d'un sol òvul, ja que el segon òvul del gineceu sol degenerar.En alguns cultivars descrits, la llavor pot ser abortiva o mol redüida, fet que dona lloc als anomenats fruits sense llavor.
Història miniatura|Yunnan, un dels orígens del litxi. miniatura|Territori Dinastia Song, van considerar el litxi com un manjar de luxe. El litxi té el seu origen a la regió compresa entre el sud de la Xina (províncies de Guandong, Hainan i Yunnan), així com en zones limítrofes del nord de Vietnam i la península de Malaca. Els arbres silvestres encara creixen de manera natural en algunes d'aquestes àrees, especialment a l'illa de Hainan. Els estudis genòmics indiquen que l'explotació del litxi podria haver ocorregut de forma independent en almenys dues localitzacions diferents (Yunnan i Hainan) fa decennis de generacions.
A la Xina, el cultiu del litxi està documentat des de fa mil·lennis: les fonts antigues xineses ja en parla com a fruit apreciat, i es recull que a la cort imperial fou considerat un manjar de luxe especialment durant la dinastia Song i dinasties anterior. Amb la intensificació dels viatges i del comerç internacional cap al segle XV i XVIII, el litxi fou descrit per naturalistes europeus i es va començar a conrear fora del seu àmbit originari.
Des del seu nucli d'explotació, el cultiu del litxi es va estendre progressivament pel sud-est asiàtic, amb introducció a l' Índia i altres regions. Posteriorment, amb l'expansió europea, la planta arribà a Madagascar, altres illes de l'Oceà Índic, la costa oriental d'Àfrica i fins i tot zones subtropicals d'Amèrica. Aquesta difusió es va veure afavorida pel seu atractiu com a fruit exòtic, però també per les seves exigències de clima i sòl que limiten les àrees adequades.
L'evidència suggereix que en la domesticació del litxi hi va haver al menys dues línies principals: una a Yunnan, on es cultivaren varietats de floració molt primerenca, i una altra a Hainan, amb varietats de floració tardana. Aquestes dues línies, i la seva posterior hibridació, expliquen la gran varietat de cultivars actuals i ajuden a entendre el seu comportament fenològic i adaptatiu.
Actualment, el litxi és una fruita d'importància econòmica a països com la Xina, l'Índia i el Vietnam. La bibliografia tècnica apunta que ja s'han identificat més de 200 varietats de litxi a tot el món, amb un ampli ventall de propietats de floració, maduració i qualitat de fruit. Organismes internacionals i revistes científiques han recopilat la seva història de cultiu, diversitat genètica, biologia i distribució comercial.
Usos tradicionals i culturals miniatura|Vi de litxi Ha estat consumit en Xina des de fa més de 2000 anys. Tradicionalment s'empra com menjar diari on pot ser fresc o sec (deshidratat). També, en infusions com a medicina tradicionals, sirops, postres tradicionals de la Xina i, fins i tot vins de litxi. Aquests vins són dolços i són de molt bon us en la gastronomia de Fuijan, Guandong i Hainan.
En aquestes regions elaboren una beguda fermentada a partir de suc de litxi i sucre.
Tradicions històriques
En medicina tradicional pel tractament de la tos, flatulències, úlceres estomacals, diabetis, obesitat, inflamació testicular. etc.
Durant la dinastia Tang, era un menjar explusiu on també l'amor, la felicitat i la prosperitat era considerat un símbol per la seva coloració vermella. Des de l’antiguitat, els arbres fruiters han tingut un paper destacat dins la cultura xinesa. No només eren apreciats per la seva bellesa, sinó que també esdevenien fonts d’inspiració per a artistes i escriptors. Poetes com Du Mu, així com Qu Yuan o Su Shi, van dedicar diversos versos a elogiar la fragància, l’aspecte i el simbolisme de les flors i dels fruits, ressaltant-ne la presència en la vida quotidiana i en l’imaginari col·lectiu.
També, en rituals per festius com l'Any nou xinès, s'ofrendava com símbol de prosperitat i bona fortuna on també, s'ofrendava als ancestres com donatiu.
Artesania i objectes tradicionals
Es pot dur fusta de litxi, és una fusta de elevada qualitat. Té una veta molt bella i singular que varia de vermell fosc a marró vermellós. És una fusta pesada i dura, molt resistent a la putrefacció, la floridura i les plagues. Es complicada de treballar i per això l'alt cost econòmic.
Conreu miniatura|299x299px|Arbre de litxi El litxi és cultiva principalment en regions càlides i humides, amb estius llargs i plujosos, i hiverns frescos i secs. Aquestes condicions són especialment favorables durant la floració i el desenvolupament del fruit. Tolera variacions moderades de temperatura, però les gelades intenses o les temperatures excessivament altes poden causar danys greus als brots, flor i fruits. Per aquest motiu, es recomana iniciar el cultiu a finals d'estiu, començaments de tardor o durant la primavera.
El litxi es desenvolupa millor en sòls profunds, ben drenats i rics en matèria orgànica, amb un pH lleugerament àcid. Els arbres adults poden assolir un diàmetre de capada de fins a 12 metres, per la qual cosa es recomana mantenir una distància mínima de 12 a 15 metres entre exemplars o respecte a altres estructures, per garantir una bona aireació i il·luminació.
Propagació El litxi pot propagar-se mitjançant acodat aeri, empelt, estaquilla o llavor, entre altres. Dependrà dels objectius de producció.
Les llavors requereixen un maneig acurat, ja que són sensibles a la humitat i a la manca de llum; a més, cal separar les llavors viables de les no aptes de la sembra, i netejar-les perquè no quedi resta del fruit.
La propagació per empelt és més complexa, però permet obtenir un sistema radicular òptim, especialment adequat per a plantacions comercials.
Gestió del conreu Durant la fase juvenil i el desenvolupament del fruit, el litxi necessita un reg regular. Els períodes de sequera redueixen el quallat i la mida del fruit, mentre que l'excés d'aigua pot provocar asfíxia radicular. L'efecte de la salinitat sobre el cultiu no ha estat àmpliament estudiat.
El rendiment pot millorar-se amb una fertilització periòdica, especialment durant els primers anys, quan la planta és més sensible a les condicions del sòl. Es recomanen aplicacions cada dos mesos en la fase inicial i unes tres vegades l'any en arbres adults, amb proporcions equilibrades de nitrogen, fòsfor i potassi.
Collita i conservació del fruit El fruit s'ha de collir quan arriba a la maduresa completa, ja que no continua madurant després de la recol·lecció. El litxi és un fruit no climatèric, a més és molt perible, ja que la seva pell vermellosa perd color amb rapidesa i la polpa s'enfosqueix si no és conserva en fred i ombra, amb temperatures al voltant dels 5 °C.
Plagues El litxi és susceptible a diverses malalties provocades per insectes i àcars, els que tenen més rellevància en conreus comercials són la mosca de la fuita, Dacus dorsalis, i la coccidella verda, Coccus viridis, que danyen els fruits i les fulles. El que fan es succionar la savia rica en sucres i altres nutrients deixant així dèbils els teixits de la planta, això provoca que aquests insectes alliberin melasa que serà un ambient òptim per el florament de fongs com el Copnodium spp. o d'altres microorganismes a causa de les ferides als teixits. També hi ha altres malalties fúngiques, especialment en condicions d'humitat elevada. Destaquen les podridures radiculars causades per Phytophthora spp. i Pythium spp., que debiliten l'arbre, i l'antracnosi provocada per Colletotrichum gloeosporioides, i que afecta fulles, flors i fruits.
El control es basa en la prevenció, mitjançant un drenatge adequat, la poda sanitària i la retirada de fruits o restes vegetals afectades, entre altres.
Producció