Anastàs Ivànovitx Mikoian (25 de novembre de 1895 – 21 d'octubre de 1978) va ser un vell bolxevic armeni i un estadista soviètic durant els mandats de Vladímir Lenin, Ióssif Stalin, Nikita Khrusxov i Leonid Bréjnev.
Mikoian va ser un convers primerenc a la causa bolxevic. Donà suport a Stalin després que la mort de Lenin el 1924 deixés un buit de poder. Durant el mandat de Stalin, Mikoian ocupà diversos alts càrrecs al govern, inclòs el de Ministre de Comerç Exterior. A finals del règim de Stalin, però, havia començat a perdre el suport d'aquell, i el 1949 va perdre el seu càrrec de ministre. Al XIX Congrés del Partit, Stalin arribà a atacar Mikoian. Quan Stalin morí el 1953, Mikoian tornà a les esferes de poder. Donà el seu suport a Khrusxov i a la seva política de desestalinització, sent nomenat Vicepresident primer amb Khrusxov. La posició de Mikoian amb Khrusxov va convertir-lo en la segona figura més poderosa de la Unió Soviètica en aquells moments.
Mikoian realitzà diversos viatges a la Cuba comunista i als Estats Units, adquirint un paper important en l'escena diplomàtica internacional. El 1964, Khrusxov va ser forçat a retirar-se després d'un cop que portà a Bréjnev al poder. Mikoian va mantenir la seva influència sobre Bréjnev, servint com a President del Presídium del Soviet Suprem de la Unió Soviètica, nominalment el Cap de l'Estat, entre 1964 i fins al seu retir el 1965.
Orígens miniatura|esquerra|El "trio del Caucas": Mikoian, Stalin i Grigori Ordjonikidze. Mikoian va néixer al poble de Sanahín, llavors part de la gubèrnia de Ielizavetpol, a l'Imperi Rus (actualment és una part d'Alaverdi a la província de Lorí a Armènia) el 1895. El seu pare, Hovahnnes, treballà com a fuster i la seva mare com a teixidora de catifes. Va tenir un germà més petit, Artiom Mikoian, que fou el cofundador i un dels primers dissenyadors de l'avió militar soviètic MiG. Mikoian estudià al Seminari Teològic de Nersisian a Tiflis i al Seminari Teològic Gevorquià a Vagharxapat. La religió, malgrat aquests antecedents, tingué un paper cada cop menor en la seva vida. Posteriorment remarcaria que els seus estudis de teologia l'havien apropat més aviat a l'ateisme: "Tinc un sentiment molt clar que no creia en Déu; el que vaig estudiar va ser el fet religiós, el de menys era que cregués en Déu". Abans de ser actiu en política, Mikoian va apropar-se al liberalisme i al socialisme.
Amb vint anys formà un soviet de treballadors a Vagharxapat. El 1915 s'afilià formalment a la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (posteriorment conegut com a "Partit Bolxevic") i esdevingué líder del moviment revolucionari al Caucas. Les seves interaccions amb els revolucionaris soviètics el portaren a Bakú, on esdevingué co-editor del diari en armeni Sotsyal-Demokrat i després pel Izvestia Bakinskogo Soveta., publicat en rus. Després de la Revolució de Febrer de 1917, que destronà el govern tsarista, Mikoian i els bolxevics lluitaren contra les faccions antibolxevics al Caucas.
Mikoian esdevingué comissari al recentment format Exèrcit Roig, i continuà lluitant a Bakú contra les forces anti-bolxevics. Va ser ferit en combat i va rebre una citació per salvar la vida de Sergo Ordjonikidze. Posteriorment, continuà el seu treball al Partit, esdevenint un dels membres del Soviet de Bakú, que acabà el 1918, quan tots els seus membres van ser capturats pel Govern Transcaspià. Coneguts com els "26 de Bakú", tots llevat de Mikoian van ser executats; les circumstàncies de la seva supervivència estan envoltades de misteri.Montefiore 2005, p. 214 Al febrer de 1919, Mikoian tornà a Bakú i reprengué les seves activitats, ajudant a establir el Bureau de Baku del Comitè Regional del Caucas (Kraikom).
Membre del Politburó miniatura|esquerra|Resolució del Comitè Central del PCUS. Gener de 1938. Les signatures pertanyen a Iósif Stalin, Viatxeslav Mólotov, Làzar Kaganóvitx, Kliment Voroixílov, Anastàs Mikoian i Vlas Txubar. Mikoian donà el seu suport a Stalin en la lluita de poder que seguí la mort de Lenin el 1924; havia arribat a ser membre del Comitè Central Bolxevic el 1923. Com a Comissari del Poble de Comerç Intern i Extern des de 1926, importà idees des de l'oest, com la manufactura de productes enllaunats. El 1935 va ser elegit membre del Politburó, i va ser un dels primers soviètics a viatjar als Estats Units per tal d'aconseguir cooperació econòmica. Mikoian passà tres mesos al país, on no només aprengué sobre la seva indústria alimentària, sinó que també s'entrevistà amb Henry Ford i visità Macy's a Nova York. Quan tornà a la Unió Soviètica, hi introduí algunes de les comoditats americanes, com l'hamburgueses, els gelats, els corn flakes, les crispetes, el suc de tomàquet o l'aranja.Montefiore 2005, p. 192–193
A finals de la dècada de 1930, Stalin inicià la Gran Purga, una sèrie de campanyes de repressió política i persecució a la Unió Soviètica orquestrada contra membres del Partit, la pagesia i d'altres persones sense afiliació. Mikoian, com altres membres del Politburó, intentà salvar alguns companys proper del Politburó de ser executats. Segons l'historiador Simon Sebag-Montefiore, gaudí de la reputació de ser un dels líders més decents: després ajudà veritablement a les víctimes i treballà intensament durant el mandat de Stalin i després de la mort del Líder. Mikoian, però, no estava immaculat: el 1936 donà un suport entusiasta a les execucions de Grigori Zinóviev i de Lev Kàmenev, afirmant que era un "veredicte just". Com altres alts oficials el 1937, Mikoian signà llistes de penes de mort proporcionades per l'NKVD.Montefiore 2005, p. 256 Les purgues eren sovint portades a terme per funcionaris propers a Stalin, principalment per provar la seva lleialtat al règim. El setembre del 1937, Stalin envià a Mikoian, juntament amb Georgi Malenkov i Lavrenti Béria, amb una llista de 300 noms, a Erevan, capital de l'RSS d'Armènia, per supervisar la liquidació del Partit Comunista Armeni, principalment constituït per Vells Bolxevics. Mikoian intentà, però fracassà, en salvar a un dels condemnats de ser executats durant el seu viatge a Armènia. Aquesta persona va ser detinguda mentre donava un discurs al Partit Comunista d'Armènia per Béria. Vora un miler de persones van ser detingudes, i set dels nou membres del Politburó armeni van ser retirats del càrrec.Montefiore 2005, p. 257 En diverses instàncies, va intervenir a favor dels seus col·legues; aquesta indulgència vers els perseguits va poder ser un motiu pel qual va ser triat per Stalin perquè supervisés les purgues a Armènia.
Segona Guerra Mundial i desestalinització El setembre del 1939, l'Alemanya Nazi i la Unió Soviètica van establir les seves pròpies esferes d'influència a Polònia i a l'Europa Oriental mitjançant el Pacte Mólotov-Ribbentrop. Els soviètics van detenir 26.000 oficials polonesos a la porció oriental de Polònia i, al març de 1940, després de diverses deliberacions, Stalin i alguns alts oficials soviètics, Mikoian inclòs, signà una ordre per a la seva execució.Montefiore 2005, p. 333 Quan Alemanya va envair la Unió Soviètica al juny de 1941, Mikoian va ser posat al capdavant de l'organització del transport de menjar i subministraments. El seu fill Vladimir, un pilot de la Força Aèria Roja, va morir en combat quan va ser abatut sobre Stalingrad.Montefiore 2005, p. 463 La funció principal de Mikoian durant la guerra va ser fer arribar subministraments a l'Exèrcit Roig de material, menjar i d'altres necessitats.Montefiore 2005, p. 373 Mikoian esdevingué Representant Especial del Comitè de Defensa de l'Estat el 1941 per ordre de Stalin; no va arribar a ser membre car Béria creia que faria una millor feina a l'administració del govern.Montefiore 2005, p. 383 Pels seus esforços durant la guerra, Mikoian va rebre el títol d'Heroi del Treball Socialista el 1943.
El 1946 Mikoian esdevingué Vicepresident del Consell de Ministres.
Poc abans de la seva mort el 1953, Stalin considerà en llançar una nova purga contra Mikoian, Viatxeslav Mólotov i diversos líders del Partit. Això no va tenir lloc car Stalin va morir abans que el pla tingués lloc. Mikoian argumentà a favor de mantenir el favor cap a la mà dreta de Stalin, Béria, però després donà suport al grup de membres del Partit que volien detenir-lo. Mikoian seguí al govern després de la mort de Stalin, al càrrec de Ministre de Comerç, sota la presidència de Malenkov.Montefiore 2005, p. 662 Donà suport a Khrusxov en la lluita pel poder per succeir a Stalin, arribant a ser nomenat Vicepresident Primer de la Unió Soviètica en reconeixement dels seus serveis.Montefiore 2005, p. 666
El 1956, Mikoian ajudà a Khrusxov a organitzar el Discurs Secret que Khrusxoc pronuncià al XX Congrés del Partit, on denuncià el culte a la personalitat de Stalin.Montefiore 2005, p. 652 Va ser ell, i no Khrusxov, qui va pronunciar el primer discurs anti-estalinista al XX Congrés. El 1957 Mikoian rebutjà donar suport un intent de Malenkov i Mólotov per retirar a Khrusxov del poder; assegurant encara més la seva posició com un dels aliats més propers de Khrusxov. Donà suport a Khrusxov a causa del seu decidit suport a la desestalinització i la seva creença que un triomf dels complotadors hagués donat ales a unes purgues semblants a les que van tenir lloc a la dècada de 1930.
Política exterior miniatura|Mikoian amb Otto Grotewohl al Berlín Oriental, RDA, al 1951. Hongria L'octubre de 1956, Mikoian va ser enviat a Hongria per reunir informació sobre la crisi causada per la revolució contra el govern. Juntament amb Mikhaïl Suslov, Mikoian es mogué en un transport blindat de personal per Budapest, a causa dels tiroteigs pels carrers. Envià un telegrama a Moscou, informant de les seves impressions de la situació: Tenim la impressió que especialment Ernő Gerő, però també la resta de camarades, estan exagerant la força de l'oponent i subestimant la seva pròpia força. Nota: Vegeu l'informe Mikoian-Súslov del 24 d'octubre a Johanna Granville Mikoian s'oposà enèrgicament a la decisió de Khrusxov i del Politburó a emprar tropes soviètiques, creient que destruiria la reputació internacional de la Unió Soviètica, aconsellant en canvi que s'apliqués una intimidació militar i una pressió econòmica.Békés, Csaba, Malcolm Byrne, M. János Rainer. The 1956 Hungarian Revolution: A History in Documents. Budapest: Central European University Press, 2003, p. xv. L'esclafament de la revolució per part de les forces soviètiques gairebé comportà la dimissió de Mikoian.
Estats Units L'alliberament de Khrusxov de les polítiques de línia dura comportaren una millora en les relacions entre la Unió Soviètica i els Estats Units a finals de la dècada de 1950. Com a primer emissari de Khrusxov, Mikoian visità els Estats Units en diverses ocasions. Malgrat la volatilitat de la Guerra Freda entre les dues superpotències, molts americans reberen amigablement a Mikoian, inclòs el Demòcrata de Minnesota Hubert Humphrey, i el governador de Nova York Averell Harriman, qui el va descriure com "un polític soviètic menys rígid".