miniatura|Mapa del sistema ferroviari de Romania
Căile Ferate Române (CFR) és la companyia nacional de transport ferroviari de Romania. CFR administra la tercera xarxa més important d'Europa, en termes de volum de passatger i mercaderies. La xarxa està integrada amb altres xarxes ferroviàries europees, oferint un servei paneuropeu de transport de passatgers i mercaderies. CFR, com a institució, va ser fundada l'any 1880, el primer tram de ferrocarril al territori romanès va ser inaugurada l'any 1854.
CFR està dividida en quatre companyies autònomes: CFR Viatgers, amb responsabilitat pel servei de passatgers; CFR Mercaderies, amb responsabilitat pel servei de mercaderies; CFR Infraestructura, que administra la infraestructura per la xarxa ferroviaria romanesa; Societat Ferroviaria de Turisme, o SFT, que administra línies escèniques i de turisme.
La seu central de la CFR està a Bucarest. La companyia té sucursals regionals en les següents ciutats: Cluj-Napoca, Craiova, Iaşi i Brașov. El codi internacional UIC és el 53-CFR.
Història Segle La primera línia de ferrocarril del territori de l'actual Romania fou inaugurada el 20 d'agost de 1854 entre Oravița a Transsilvània i Baziaș, un port del riu Danubi. Aquesta línia tenia una distància de 62,5 km, i era utilitzada exclusivament pel transport de carbó. A partir del 12 de fener de 1855, la línia fou explotada pels ferrocarrils austríacs, ja que Transsilvània en aquells temps formava part de l'Imperi Austrohongarès. Després de diversos mesos de treball, la línia es va obrir al trànsit de passatgers l'1 de novembre de 1856. Entre els anys 1864 i 1880, es varen construir diversos ferrocarrils en el que aleshores era el Regne de Romania. L'11 de setembre de 1865, la companyia britànica John Trevor començà la construcció de la línia Bucarest-Giurgiu. Aquesta línia es va posar en funcionament el 25 d'agost de 1869. La línia Bucarest-Giurgiu fou el primer ferrocarril construït en el territori romanès d'aquell temps per decisió del rei de Romania, que va veure com es construïa al territori de Transsilvània la línia Oravita - Bazias.
El setembre de 1866, el Parlament romanès va votar la construcció d'una línia de ferrocarril de 915 km entre Vârciorova al Sud i Roman al nord, i que havia de passar per Pitesti, Bucarest, Buzau, Braila, Galati i Tecuci, ja que aquestes eren de les ciutats més importants de Romania. Un consorci alemany Strousberg va subscriure un contracte per construir la línia a raó de 270.000 francs d'oro per kilòmetre. La línia es va posar en servei en diverses etapes, el primer tram obert va ser el de Pitesti-Bucarest-Galati-Roman que es va inaugurar el 13 de setembre de 1872 i el tram Vârciorova-Pitesti es va obrir alguns mesos més tard, el 9 de maig de 1878.
La línia Vârciorova-Roman va esdevenir un element important de la infraestructura ferroviària de Romania, ja que recorria tot el regne i garantia una connexió important pels viatgers i les mercaderies entre diverses ciutats de Valàquia i de Moldàvia. El 10 de setembre de 1868 fou inaugurada a Bucarest l'Estació del Nord (en romanès Gara de Nord). El gener de 1880, el Parlament romanès va votar el traspàs de la propietat de la línia Vârciorova-Roman que era propietat del consorci privat Strousberg a propietat estatal, quedant la línia sota l'administració del CFR, que es va constituir el mateix any per administrar totes les línies ferroviàries. El primer consell d'administració del CFR estava format pels Srs. Kalinderu, Statescu i Falcoianu.
Al maig de 1868, l'Estat romanès va signar un contracte amb un altre un consorci alemany que es va conèixer com a "consorci Offenheim", per la construcció de diverses línies més curtes en la regió de Moldàvia. Aquestes, amb una longitud total de 224 km, havien d'anar des de Roman a Itcani, de Pascani a Iasi i de Veresti a Botosani. Es varen posar en servei de forma progressiva al desembre de 1869 a novembre de 1871. Degut a la mala gestió de la línia per part del consorci Offenheim les mateixes línies es varen posar sota administració de CFR el gener de 1889. Mentrestant al llarg de la Guerra d'independència romanesa de l'any 1877, Romania es va annexionar la regió de Dobrogea, que fins al moment pertanyia a l'Imperi Otomà. L'Estat romanès va transferir a CFR l'administració de la línia Constanta-Cernavoda, oberta pels otomans l'any 1860.
La línia Bucarest-Giurgiu, va esdevenir en la primera línia construïda en el regne de Romania, també sota administració CFR d'aquesta època. A partir de 1889, l'Estat romanès va esdevenir l'únic propietari de totes les línies ferroviàries del Regne de Romania, que en aquell moment tenien una longitud de 1377 km.
Principi del segle XX L'any 1919 el Regne de Romania va rebre les regions de Transsilvània, Bessaràbia i de Bucovina constituint-se la Gran Romania. Es varen col·locar totes les línies de ferrocarril d'aquestes regions que anteriorment es trobaven sota control austrohongarès i rus sota l'administració de CFR. Aquest fet fou molt important pels ferrocarrils romanesos, ja que la gran fàbrica de construcció de material ferroviari i de productes siderúrgics d'Arad, que es trobava fins al moment en territori austrohongarès va passar a estar sota control romanès, fent possible que es produís una àmplia gamma de material per la construcció de noves vies i per construir locomotores pel CFR. Al llarg d'aquest període es varen posar una doble via en paral·lel a moltes línies ja existent per poder cobrir la gran demanda existent i que va portar a augmentar la capacitat de comercialització del trànsit de passatgers i mercaderies. La primera línia que es va desdoblar fou la de Bucarest-Ploiesti-Câmpina i fou completament operativa l'any 1912. Al llarg del període d'entreguerres es va posar una doble via a altres línies:
Constanta-Cernavoda (1931) Adjud-Tecuci (1933) Teius-Apahida (1940) Câmpina-Brașov (1941) Buzau-Marasesti (1942)
Al llarg dels anys vint i 1930, CFR va adquirir també nombroses locomotores, cotxes i vagons, portant a terme un pla de modernització generalitzat. La tracció Dièsel es va introduir, mitjançant locomotores Diesel que ràpidament van ser produïdes en grans quantitats (els models més moderns d'aquestes locomotores encara estan en funcionament en alguns vies de rodalia del Banat). Un esdeveniment que va marcar la història dels ferrocarrils romanesos fou la Vaga de 1933 que es va produir al llarg de la Gran Depressió i que va donar lloc a violentes confrontacions entre els treballadors ferroviaris romanesos i la policia.
Etapa comunista Amb la instauració de la República Popular de Romania l'any 1948 es van fer algunes inversions molt importants en la infraestructura ferroviària, a vegades en detriment de la construcció i millora de les carreteres, ja que al llarg d'aquell període el ferrocarril es considerava un símbols de la industrialització ràpida de Romania. Així aquest mitjà de transport al llarg del mandat de dirigents comunistes com Gheorghe Gheorghiu-Dej i posteriorment Nicolae Ceausescu va ser considerat un símbol del progrés del règim comunista. L'augment del trànsit ferroviari i la construcció de noves línies, en particular en les regions rurals, l'electrificació i el desdoblament de les vies es van realitzar al llarg del període comunista.
La primera línia electrificada de la xarxa romanesa fou la línia Bucarest-Brașov, que tenia un trànsit significatiu tant en passatgers com en mercaderies. Els treballs d'electrificació varen començar any 1959, i el primer sector electrificat fou el tram entre Brașov i Predeal, que va entrar en servei el 9 de desembre de 1965. El 20 d'abril de 1966, un tram suplementari entre Predeal a Câmpina fou electrificat i la línia sencera electrificada fou inaugurada el 16 de febrer de 1969. Aquesta electrificació es va fer de forma alternativa a la xarxa industrial de 50 Hz i 25 kV. Es van desdoblar algunes vies, per facilitar la comercialització del trànsit, en particular:
Faurei-Galati (1971) Pantelimon-Cernavoda (1971) Bucarest-Rosiori-Craiova (1972) Chitila-Golesti (1972) Brașov-Câmpul Libertatii (1974) Adjud-Suceava (1975)
Des de mitjans dels anys setanta, les locomotores de tracció a vapor van deixar d'estar en funcionament, essent substituïdes per locomotores estandarditzades Diesel i elèctriques, per la major part construïdes a Romania a la fàbrica Astra d'Arad.
CFR des de l'any 1989 Amb la caiguda del comunisme arran de la Revolució romanesa de 1989, Romania tenia una de les xarxes ferroviàries més grans, més denses i més freqüentades d'Europa, però a la vegada amb una infraestructura relativament antiquada. Això combinat amb la decadència econòmica que va patir el país al llarg de la dècada dels anys noranta en el seu procés de transició d'una economia planificada a una economia capitalista de mercat, va provocar que CFR entrés en un període de relativa crisis i decadència. Així per afrontar el nou període la direcció de CFR va decidir tancar algunes línies poc transitades, sobretot en les zones rurals.
A causa d'aquesta crisi la imatge de CFR va patir un seriós deteriorament tant dins del país com a l'estranger en part per què el material i les infraestructures ferroviàries es van deteriorar, els trens patien considerables retards, s'oferia un servei de mala qualitat i al seny de la direcció general havia un important desordre. Aquesta situació va perdurar fins a l'any 1998, quan la "Societat Nacional dels Camins de Ferro Romanesos" (en romanès Societatea National a Cailor Ferate Române) va ser reorganitzada en quatre divisions autònomes amb l'objectiu de millorar la seva eficàcia, la societat va canviar de nom a "Companyia Nacional dels Camins de Ferro Romanès SA" (en romanès Compania National de Caile Ferate CFR S.A.). Després d'aquesta reforma, la situació econòmica dels ferrocarrils romanesos va millorar significativament, en part afavorida pel creixement que va experimentar l'economia romanesa a partir de l'any 2000, que va permetre realitzar importants inversions públiques en la xarxa de ferrocarrils i va portar a CFR a ser de nou una de les empreses administradores de xarxes ferroviàries de la regió amb més beneficis i eficàcia.
Des de l'any 1989 nombroses línies de curt recorregut s'han tancat, en particular línies industrials o de via estreta, degut en part per la competència sorgida per les empreses privades de transport de passatgers, així com el descens del nombre de passatgers d'aquestes. De cara al futur hi ha altres línies que es tancaran, en particular línies secundàries de la província de Timis, que són molt antigues, poc transitades i forçament danyades per les inundacions produïdes en aquesta regió l'any 2005. En total són 75 km de línies que seran tancades de forma progressiva fins a l'any 2007 (des de l'any 1990 s'han tancat aproximadament uns 1000 km de vies ferroviàries, la majoria a les zones rurals). La Societat Ferroviària de Turisme (SFT), que és la branca turística de CFR, recentment ha reobert algunes línies de via estreta que són explotades de forma esporàdica, normalment dos cops al més, per a ús turístic, aquests trams són el de Abrud-Câmpeni, Târgu Mures-Band i Moldovita-Canton. Tots els ferrocarrils forestals (Caile ferate forestiere) s'han privatitzat i venut, tot i que des de l'any 1989 eren explotades per les empreses que explotaven els recursos forestals. Alguns trams, com el del ferrocarril turístic de la vall del Vasser, han passat a ser des de llavors importants atraccions turístiques.
Modernització