Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts amb els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001. Aquell matí, 19 terroristes van segrestar quatre avions comercials. Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York, matant tots els passatgers i milers de persones que treballaven als edificis. Ambdues torres van esfondrar-se en dues hores, destrossant edificis propers i malmetent-ne d'altres. Un tercer avió va ser estavellat al Pentàgon. Els segrestadors havien canviat la direcció de l'últim vol cap a Washington, D.C., amb objectius incerts que podrien ser la Casa Blanca o el Capitoli dels Estats Units; tanmateix, es va estavellar en un camp a prop de Shanksville a la Pennsilvània rural després que els passatgers intentessin recuperar el control de l'avió. No hi va haver supervivents en cap dels vols.

Els successos El matí de l'11 de setembre de 2001, segons el govern dels Estats Units, 19 homes afiliats a l'organització terrorista Al-Qaeda Fox News, Bin Laden Claims Responsibility for 9/11 (entre els quals hi havia quatre pilots) van embarcar en quatre vols comercials de passatgers, van prendre el control dels aparells i els van estavellar deliberadament contra les Torres Bessones (2), el Pentàgon i el quart va caure en un camp als afores de la ciutat de Shanksville, Pennsilvània al comtat de Somerset. S'han confirmat 2.996 defuncions i resten 24 persones desaparegudes com a resultat d'aquests atacs.

Cronologia 8.46 hora local: El Boeing 767-223 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 11 s'encasta a la Torre Nord. 9.03 hora local: El Boeing 767-222 de l'empresa United Airlines identificat com a Vol 175 impacta contra la Torre Sud. 9.37 hora local: El Boeing 757 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 77 s'encasta al Pentàgon. 9.59 hora local: Cau la Torre Sud. 10.03 hora local: L'avió pilotat pels segrestadors cau a Pennsilvània. 10.28 hora local: Cau la Torre Nord. 13.04 hora local: El president George W. Bush declara l'Alerta Màxima.

L'esfondrament de les torres

L'estructura de construcció de les Torres Bessones 1 i 2, tramats d'acer soldats a les bigues mestres, van ser els més grans responsables de la forma en què les torres es van esfondrar. La major part del pes de cada edifici descansava en les bigues centrals, on estaven les escales i ascensors. La resta del pes es distribuïa en el perímetre exterior. Encara que cada pis en si no suportava cap pes, queda clara la seva funció de mantenir dretes les columnes principals.

L'infern provocat dintre els edificis, pel combustible dels avions que cremava i pels mateixos materials, va fer pujar la temperatura fins al punt d'exposar els suports de cada pis a temperatures que, si bé no arribaren a fondre'ls, els van afeblir de tal manera que ja no van poder suportar el pes dels pisos que sostenien. A mesura que els tramats de cada pis cedien, creixia la pressió sobre el perímetre exterior i sobre la mateixa base central. Quan el pes de diverses desenes de pisos va ser prou fort, les columnes i bigues externes es van esfondrar de manera explosiva, fet que va provocar el xoc dels pisos superiors contra els inferiors, en una reacció en cadena que enfonsava cadascun dels pisos.

Les torres havien suportat els xocs, però la gent situada en els pisos superiors no podia escapar-se perquè havien desaparegut les vies de fugida. A tanta altura i sense mitjans perquè els equips de rescat arribessin a temps, l'ensorrament dels colossos de ferro i formigó va provocar la mort de totes aquelles persones.

Antecedents El 1996, Ossama bin Laden, de l'organització militant islamista Al-Qaida, va emetre la seva primera , que declarava la guerra als Estats Units i exigia l'expulsió de tots els soldats nord-americans de la península Aràbiga. En una segona del 1998, bin Laden va exposar les seves objeccions a la política exterior nord-americana respecte a Israel, així com a la presència contínua de tropes nord-americanes a l'Aràbia Saudita després de la Guerra del Golf. Bin Laden va sostenir que els musulmans estan obligats a atacar objectius nord-americans fins que es reverteixin les polítiques agressives dels Estats Units contra els musulmans.

Bin Laden va sostenir que els musulmans estan obligats a atacar objectius nord-americans fins que es reverteixin les polítiques agressives dels Estats Units contra els musulmans.

La cèl·lula d'Hamburg a Alemanya incloïa islamistes que finalment van esdevenir agents clau en els atacs de l'11 de setembre. Mohamed Atta; Marwan al-Shehhi; Ziad Jarrah; Ramzi bin al-Shibh; i Said Bahaji eren tots membres de la cèl·lula d'Hamburg d'Al-Qaeda. Bin Laden va afirmar que tots els musulmans havien de lliurar una Guerra defensiva contra els Estats Units i combatre l'agressió americana. A més, va argumentar que els atacs militars contra actius americans enviarien un missatge al poble americà, intentant obligar els EUA a reavaluar el seu suport a Israel i altres polítiques agressives. En una entrevista del 1998 amb el periodista americà John Miller, Bin Laden va declarar:

Osama bin Laden Bin Laden va orquestrar els atacs de l'11 de setembre. Inicialment va negar la seva implicació, però més tard es va retractar de la seva negació. Al Jazeera va emetre una declaració seva el 16 de setembre de 2001: «Emfatitzo que no he dut a terme aquest acte, que sembla haver estat dut a terme per individus amb la seva pròpia motivació». El novembre de 2001, les forces nord-americanes van recuperar una cinta de vídeo en què Bin Laden, parlant amb Khaled al-Harbi, admetia coneixement previ dels atacs. El 27 de desembre es va publicar un segon vídeo de Bin Laden en què, sense arribar a admetre la responsabilitat dels atacs, deia:

Poc abans de les eleccions presidencials dels Estats Units del 2004, Bin Laden va utilitzar una declaració gravada per reconèixer públicament la participació d'Al-Qaeda en els atacs. Va admetre la seva vinculació directa amb els atacs i va dir que es van dur a terme perquè:

Bin Laden va ordenar personalment als seus seguidors que ataquessin el World Trade Center i el Pentàgon. Un altre vídeo obtingut per Al Jazeera el setembre de 2006 mostrava Bin Laden amb un dels principals planificadors dels atacs, Ramzi bin al-Shibh, així com els segrestadors, Hamza al-Ghamdi i Wail al-Shehri, enmig dels preparatius per als atacs.

Khalid Sheikh Mohammed i altres membres d'Al-Qaeda miniatura|Khalid Sheikh Mohammed després de la seva captura a Rawalpindi, Pakistan, el 2003.

El periodista Yosri Fouda, del canal de televisió àrab Al Jazeera, va informar que a l'abril de 2002, el membre d'Al-Qaeda Khalid Sheikh Mohammed va admetre la seva participació en els atacs, juntament amb Ramzi bin al-Shibh. L’informe de la Comissió de l'11 de setembre de 2004 va determinar que l'animositat que Mohammed, el principal arquitecte dels atacs de l'11 de setembre, sentia envers els Estats Units provenia del seu violent desacord amb la política exterior dels EUA que afavoria Israel. Mohammed també va ser assessor i financer de l'Atemptat del World Trade Center de 1993 i oncle de Ramzi Yousef, el principal terrorista d'aquell atac. A finals de 1994, Mohammed i Yousef van passar a planificar un nou atac terrorista anomenat el complot Bojinka, previst per al gener de 1995. Malgrat el fracàs i la captura de Yousef per les forces nord-americanes el mes següent, el complot Bojinka influiria en els posteriors atacs de l'11 de setembre.

A la Substitució del testimoni de Khalid Sheikh Mohammed del judici de Zacarias Moussaoui, s'identifiquen cinc persones que eren completament conscients dels detalls de l'operació. Són bin Laden, Khalid Sheikh Mohammed, Ramzi bin al-Shibh, Abu Turab al-Urduni i Mohammed Atef.

Motius

La declaració d'Ossama bin Laden de guerra santa contra els Estats Units i una de 1998 signada per bin Laden i altres que demanava l'assassinat d'americans, són vistes pels investigadors com a prova de la seva motivació. El novembre de 2001, bin Laden va defensar els atacs com a atacs de represàlia contra les atrocitats americanes contra els musulmans a tot el món. També va sostenir que els atacs no estaven dirigits contra dones i nens, afirmant que els objectius dels atacs eren símbols del poder econòmic i militar d'Amèrica.

A la Carta al poble americà de Bin Laden del novembre de 2002, va identificar els motius d'Al-Qaeda per als atacs:

Suport dels EUA a Israel L'estratègia de Bin Laden per donar suport i expandir globalment la Segona Intifada Atacs contra musulmans per part de la coalició liderada pels EUA a Somàlia Suport dels EUA al govern de les Filipines contra els musulmans en el conflicte Moro Suport dels EUA a l’ocupació israeliana del sud del Líban Suport dels EUA a les atrocitats russes contra els musulmans a Txetxènia Governs proamericans a l'Orient Mitjà (que actuen com a agents vostres) en contra dels interessos musulmans Suport dels EUA a l'opressió índia contra els musulmans a Caixmir La presència de tropes nord-americanes a l'Aràbia Saudita Les sancions contra l'Iraq Degradació ambiental

Després dels atacs, Bin Laden i Ayman al-Zawahirí van publicar gravacions addicionals, algunes de les quals repetien els motius anteriors. Dues publicacions rellevants van ser la Carta de Bin Laden al poble americà del 2002 i una cinta de vídeo de Bin Laden del 2004.

Com a partidari de l'islam, Bin Laden creia que els no musulmans tenen prohibit tenir una presència permanent a la península Aràbiga. El 1996, Bin Laden va emetre una demanant a les tropes americanes que abandonessin l'Aràbia Saudita. Una anàlisi del terrorisme suïcida suggeria que sense les tropes nord-americanes a l'Aràbia Saudita, Al-Qaeda probablement no hauria pogut aconseguir que la gent es comprometés amb missions suïcides. A la de 1998, Al-Qaeda va identificar les sancions a l'Iraq com una raó per matar nord-americans, condemnant el bloqueig prolongat entre altres accions que constitueixen una declaració de guerra contra Al·là, el seu missatger i els musulmans.

El 2004, Bin Laden va afirmar que la idea de destruir les torres se li havia acudit per primera vegada el 1982, quan va presenciar el bombardeig d'edificis d'apartaments d'alta alçada per part d'Israel durant la Guerra del Líban de 1982. Alguns analistes, inclosos els politòlegs John Mearsheimer i Stephen Walt, també van afirmar que el suport dels EUA a Israel va ser un motiu dels atacs. El 2004 i el 2010, Bin Laden va tornar a relacionar els atacs de l'11 de setembre amb el suport dels EUA a Israel, tot i que la majoria de les cartes expressaven el menyspreu de Bin Laden pel president Bush i l'esperança de Bin Laden de destruir i portar a la fallida els EUA

A més dels esmentats per Bin Laden i Al-Qaeda, s'han suggerit altres motius. Alguns autors van suggerir la humiliació que va resultar del fet que el món islàmic es va quedar enrere respecte al món occidental; aquesta discrepància es va fer especialment visible per la globalitzacióA L'esperit del terrorisme, Jean Baudrillard va descriure l'11 de setembre com el primer esdeveniment global que qüestiona el procés mateix de globalització. i el desig de provocar els EUA a una guerra més àmplia contra el món islàmic amb l'esperança de motivar més aliats a donar suport a Al-Qaeda. De la mateixa manera, altres han argumentat que els atacs de l'11 de setembre van ser un moviment estratègic per provocar els EUA a una guerra que incitaria una revolució panislàmica.

Planificació