Una tricotomia és una classificació al voltant del nombre tres, freqüent en els sistemes religiosos i filosòfics. Segons Georges Dumézil aquesta abundància ve pel fet que els indoeuropeus dividien el cosmos en tres estaments, posteriorment lligats a divinitats i classes socials (hipòtesi de la trifuncionalitat), una separació que es pot veure en els models utòpics de Plató o en els grups socials occidentals.Tricotomía entre los apetitos o dimensiones del alma per Diego Alfredo Pérez Rivas
La dialèctica també és un exemple de tricotomia, en aquest cas concepte els fenòmens d'estudi com a fases o moments d'un canvi, que es descriu per la situació inicial, el moment de mutació i el resultat final. Aquest esquema temporal s'ha aplicat a la narració convencional i a corrents d'història de la filosofia com els de Hegel (tesi/antítesi/síntesi) o August Comte.Teo, Thomas (2005), The critique of psychology: from Kant to postcolonial theory, p. 43.
El simbolisme del tres en el cristianisme va fer que molts pensadors medievals es basessin en tricotomies, com les reduccions de Sant Tomàs del pensament d'Aristòtil o les facultats mentals bàsiques acceptades a l'edat moderna.
La tricotomia també és l'eix essencial de l'anomenat triangle semiòtic, que relaciona significat, paraules i conceptes designats per aquestes i que constitueix un dels camps d'estudi principals de la filosofia del llenguatge.
Referències
Categoria:Epistemologia