Morellàs i les Illes (, Maureillas-las-Illas en francès) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir. Al llarg dels segles i ha integrat en una sola unitat comunal les antigues independents de Morellàs, les Illes, Riunoguers, Sant Martí de Fenollar i la Selva.
Etimologia Morellàs Segons Joan Coromines, l'origen de Morellàs s'ha d'anar a buscarCoromines, 1996. en la colonització romana, en la llengua llatina. Concretament, en el nom propi de Maurelianum, documentat el 1011, relacionat amb maurus (tal vegada pel nom d'un legionari maurità instal·lat en aquest lloc en el moment de llicenciar-se.de l'exèrcit romà. Les formes documentades al llarg de la història són Maurallar (1147), Maurelanis (1233), Maurelans (1310), Maurellans (1354) i Maurellàs (1395). El tancament en o del diftong de la síl·laba inicial és posterior.
Les Illes Joan Coromines explicaCoromines, 1995. que el topònim les Illes deriva del llatí insŭla, en plural, però no en la seva accepció original (porció de terra voltada d'aigua), sinó en una extensió més tardana del significat del mot (terra fèrtil vora un curs d'aigua), que correspon exactament a la realitat geogràfica del poble de les Illes, al fons de la vall, prop de la Ribera de les Illes.
Riunoguers Tot i que a primera vista, el nom del poble sembla un compost de les paraules riu i noguer o noguera, és a dir, una vall drenada per un riu on abunden les nogueres, no és ben bé així. Joan Coromines explica explica a l'Onomasticon Cataloniae que si bé el primer formant és clarament riu, del riuus llatí, el segon no és el que dona el nom de la noguera, sinó amnis naucaria, contret en naucaria ja en llatí mateix, que indicava el transport de troncs d'arbres lligats entre ells i barranquejats riu avall. Avalen aquesta tesi, segons el mateix Coromines, les diferents formes documentades del poble i la seva vall: villa de Rivonugario (974), Noagario (possible error per Naogario) i Rium Nogarium (982), etc.
Sant Martí de Fenollar La primera part del topònim es deu al fet que l'església del poble, antiga parròquia, està dedicada a sant Martí. Joan Coromines n'explica la segona part pel fet que en aquest lloc prové d'uns batans que hi havia a la Roma, moguts per les aigües d'aquest riu. És significativa la forma villas fǔllōnĭcas, que aclareix el fet que el nom del poble vingui d'aquesta activitat industrial.
La Selva L'etimologia del nom d'aquest poble és tan clara que, tot i que l'esmenta, a penes mereix una frase explicatòriaCoromines, 1997. de Joan Coromines, a l'Onomasticon Cataloniae: la Selva ve del llatí sǐlva, bosc.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Morellàs i les Illes en el Vallespir Localització i característiques generals del terme Morellàs i Les Illes és una extensa comuna de 420.900 hectàrees (203.000 de l'antic terme de Morellàs, 147.100 del de les Illes i 70.800 del de Riunoguers), situadaEl terme comunal de Morellàs i les Illes en els ortofotomapes de l'IGNMorellàs i les Illes a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a prop del límit est de la comarca. Ès fruit de la fusió de dues antigues comunes independents: la de Morellàs i la de les Illes, les quals anteriorment ja havien fusionat també els antics termes de Riunoguers, Sant Martí de Fenollar i la Selva. El conjunt és un vast territori, amb terreny molt accidentat, que va des del vessant nord-est del Puig de les Pedrisses (nom empordanès), o Pic de les Salines (nom vallespirenc), fins al Pertús, a l'est del Pic del Priorat, a la frontera amb la Serra de l'Albera. La comuna és limítrof amb els pobles sud-catalans de Maçanet de Cabrenys, la Vajol, Agullana i La Jonquera i els pobles nord-catalans de Ceret, Sant Joan de Pladecorts, el Voló, les Cluses i el Pertús. A més de les fronteres naturals, les fites transfrontereres del número 554 al 566 estableixen els límitsIGN, mapes topogràfics 2449 OT i 2549 OT. entre les comarques del Vallespir i de l'Alt Empordà i, per tant, entre els dos estats veïns.
El punt més alt és el Pic de les Salines (1320 m), que serveix de límit entre Ceret, les Illes i Maçanet de Cabrenys. Tota la zona és molt boscosa, amb un predomini de l'alzina, la surera i el castanyer. El poble és travessat de sud a nord per la Ribera de les Illes, que es converteix en la Ribera de Morellàs i desemboca en el Tec al Voló, amb la unió amb la Roma poc abans de la desembocadura en el Tec. Recull també tot d'altres petits afluents, còrrecs i recs, vinguts des de Riunoguers i el vessant nord de la carena dels Pirineus axials. miniatura|El Canigó vist des de Morellàs
Termes municipals limítrofs:
Sant Martí de Fenollar va ser fusionat el 1823 amb Morellàs. El mateix any, la Selva va ser fusionat amb les Illes. Les Illes i Riunoguers van ser fusionats el 1972 amb Morellàs.
Antic terme de Morellàs miniatura|esquerra|L'antic terme de Morellàs en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) L'antic terme de Morellàs era el territori més extens dels tres, amb 203.000 hectàrees d'extensió. Ocupava la part més baixa del terme actual: la plana agrícolaL'antic terme de Morellàs en els ortofotomapes de l'IGN amb la vall formada al nord pel Tec i al nord-est per la Ribera de Morellàs i la Roma i el començament dels contraforts septentrionals dels Pirineus (la part més alta correspon als antics termes de les Illes i Riunoguers).
A la zona plana, coneguda com el Pla de l'Arca, formada per un conjunt de terrasses al·luvials, que només arriba a tocar el Tec en un únic punt, es concentra la major part de població i de recursos agrícoles.
El poble de Morellàs miniatura|Morellàs en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El poble de Morellàs, lleugerament enlairat damunt de la part plana del terme, a la dretaEl poble de Morellàs en els ortofotomapes de l'IGN de la Ribera de Morellàs, és un nucli arraïmat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Esteve; en el sector sud del nucli urbà, prop de les escoles, hi ha la capella de Santa Magdalena.
A prop del poble hi havia hagut la capella de Sant Joan de Moranells, enderrocada el , de la qual no en queda ni rastre. Els seus habitants són anomenats Morellasesos.
El poble de Sant Martí de Fenollar miniatura|esquerra|L'antic terme de Sant Martí de Fenollar en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Sant Martí de Fenollar havia tingut terme comunalL'antic terme de Sant Martí de Fenollar en els ortofotomapes de l'IGN propi, però en les reformes municipals de la dècada dels 20 del fou agregat a Morellàs, atesa la seva escassa població. El seu terme, situat quasi tot a la dreta de la Roma fins a la confluència amb la Ribera de Morellàs al Pont Roig, comprenia dos sectors: tota la part nord-est de l'actual terme de Morellàs, l'anomenat Pla de l'Arca, i un sector de l'extrem occidental de la Serra de l'Albera que representa el vessant sud-oest del Puig de l'Estella.
Incloïa el llogaret d'hàbitat dispersEl petit poble de Sant Martí de Fenollar en els ortofotomapes de l'IGN de Sant Martí de Fenollar, amb l'església prerromànica del mateix nom, coneguda amb el nom popular de la Maüt, que conté importants frescos romànics, i els masos dispersos del Mas d'en Baptista, el Mas d'en Peixeta i el Mas Forcada, antigament Mas Pla de l'Arca, a la plana, i el Mas d'en Conte a la zona muntanyosa del sector de llevant. No hi havia cap mena d'agrupament de població. El punt més elevat del terme era el vessant meridional del Puig de l'Estella, on arriba als 376,9 m alt, i el de menys altitud, l'extrem nord-est del terme, prop de la Font de les Alzines, a 72. L'església de Sant Martí de Fenollar és a 87,3 m alt.
En l'actualitat, aquest terme està travessat de sud a nord per la carretera general D - 900, la carretera del Pertús, i l'autopista de peatge A - 9.
Antic terme de les Illes miniatura|Antic terme de les Illes en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El terme comunal de les Illes ocupava tot el sud-oestL'antic terme de les Illes en els ortofotomapes de l'IGN de l'actual terme morellasenc, a la mateixa carena dels Pirineus i els vessants que en davallen cap al nord. És al sud i sud-oest de Riunoguers. Conté principalment la vall de la Ribera de les Illes. És un territori molt accidental, amb muntanyes altes i valls profundes. Hi destaquen el Puig de les Pedrisses, o Pic de les Salines, el Puig del Faig, el Coll de Lli, el Puig dels Pruners, el Coll de Manrella i el Coll del Portell. És en aquest antic terme que se situa la tradició de la Cova dels Trabucaires, tot i que la cova, pròpiament, és dins del veí terme de Ceret.
El vilatge de les Illes miniatura|esquerra|Les Illes en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Les Illes era un poble d'hàbitat dispers, integrat en un principi per tot un conjunt de masies a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria de les Illes, d'origen romànic, avui dia gairebé del tot desapareguda, i que fou substituïda per una nova església, construïda al costat mateix, dedicada a la Mare de Déu del Remei, o del Bon Remei. D'aquest primer nucli resten els propers masos de la Casa Nova, inexistent el 1812, i d'en Llençó, abans Guisset. Més allunyats al sud-oest hi havia els masos Anglès, amb un cortal, Justafré, actualment Mas del Camp Gran, d'en Saboia, Duran, Solanells, de la Pallarga i del Pla del Llop.
Més endavant el poble es desplaçà al sud, al fons de la vall de la Ribera de les Illes, on es formà el nucli actual de les Illes, amb el Mas de la Costella separat al nord, el petit nucli de les Illes i els propers masos del Batlle i d'en Perot i els més allunyat de la Torre, dels Quintassos, amb els cortals del Batlle i de la Costella, a més del Mas Nou, prop del Coll de Portells.
A més, en un dels masos, el de la Costella, hi ha també una capella, avui dia desafectada, dedicada a Sant Martí.
El vilatge de la Selva miniatura|La Selva en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO). El veïnat o poble de la Selva, que gaudí d'independència municipal entre el 1790 i el 1832, està situat al nord-oest de les Illes, en un paratge força emboscat (d'on el nom del poble). El poble de la Selva, d'hàbitat dispers, ésLa Selva en els ortofotomapes de l'IGN al nord-oest de la població de les Illes i a ponent del nucli de l'església d'aquest vilatge, a prop del terme de Ceret i de l'antic terme de Palol. L'antic terme és, pràcticament, la vall del Còrrec del Riu, amb el Rec de la Quera, darrer afluent de la Ribera de les Illes abans que aquesta es converteixi en la Ribera de Morellàs, en els vessants meridionals del Pic del Bolaric i els orientals del Puig de Fontfreda.
Hi pertany el Mas Comó o Comú, allunyat al nord-oest respecte del nucli principal del veïnat de la Selva, i n'havia format part també el veïnat de l'Arbre Gros, en un principi una sola masia aïllada. També són d'aquest antic terme boscs frondosos, com les nogueres de la Noguereda i el bosc de faigs del Clot de la Fajosa. A l'extrem de ponent, tanca la vall el Coll de Fontfreda, on es troba l'Estela dels evadits, i al racó sud-oest d'aquest antic terme, el Coll dels Cirerers i la partida del Cortal d'en Jaques.
Travessa el territori de la Selva la carretera D13f (Les Illes - Ceret), anomenada Ruta de Fontfreda.
El veïnat de l'Arbre Gros miniatura|esquerra|L'Arbre Gros en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) És el veïnat més al nordL'Arbre Gros en els ortofotomapes de l'IGN de l'antic terme de les Illes. És a prop i just al nord del poble de la Selva, a l'esquerra del Còrrec del Riu, en el vessant oriental del Pic del Bolaric, en un replà situat a la carena que separa el Còrrec de la Devesa, al sud-oest, del de la Font del Salguer, al nord-est, a ponent del Solà del Mas Gener.
S'hi arriba a través d'una curta variant que surt de la carretera D13f (Les Illes - Ceret), anomenada Ruta de Fontfreda.
Super les Illes