Trizay és un comú francès al departament de Charanta Marítima (regió de Nova Aquitània). L'any 2007 tenia 1.270 habitants.
Història miniatura|esquerra|319px|Frescos del s. XV al refectori del priorat. miniatura|esquerra|319px|Ruïnes de l'església abacial. El territori comunal sembla haver estat habitat durant molt de temps, probablement des del període neolític. El dolmen de Buffetizon, testimonia aquesta època remota.in Histoire du Poitou et des Pays charentais, ouvrage collectif Parcialment destruït, va ser reconstruït durant el segle passat. Un pagès també va trobar destrals de bronze el 1903. Aquestes, descobertes en una excavació prop de la localitat anomenada l'Avenir, eren 21, incloent-hi 14 amb vores rectes i 7 de forma rectangular.in Commission des arts et monuments de Charente-Maritime, 1904, tome 16, page 276 et 277 A l'Edat Mitjana, el poble pertanyia a la senyoria de Tonnay. Un d'aquests senyors, el nom del qual no ha passat a la posteritat, va fundar el Priorat de Trizay al segle XI, abans de donar-lo a l'abadia de La Chaise-Dieu.
Una llegenda afirma que la fundació d'aquest monestir va ser el resultat d'una venjança per part d'aquest senyor, que presumptament va assassinar diversos monjos sospitosos de violar la seva filla. Suposadament, va fer lligar els monjos en un sac abans de llançar-los a un pou.in Bref historique du prieuré de Trizay, par Jacques Duguet De fet, un lloc encara portava el nom de Fosse-aux-Moines al segle XIX.
El 1585, després de la retirada del líder protestant Enric I de Borbó-Condé a Anglaterra, la Lliga Catòlica va intentar sotmetre completament els hugonots, que encara mantenien diverses fortaleses a la regió. Entre aquestes hi havia el priorat de Trizay, transformat en una ciutadella, que, havent passat successivament entre els dos bàndols, va ser posteriorment degradada. Durant els combats, l'església del priorat va ser devastada i en gran part arruïnada, mentre que els arxius del priorat també van ser destruïts.in Le prieuré de Trizay à son déclin, par André Baudrit, publié dans Bulletin de la Société de géographie de Rochefort
El 1698 els registres fiscals de la Generalitat de La Rochelle revelen que la parròquia de Trisay devia 410 lliures als dos principals senyors de la zona: el bisbe de Lectoure, François-Louis de Polastron, abat comendatari de l'abadia, i el senyor de Coutiers. El mateix document revela que a la parròquia s'hi produïa sobretot blat, fusta i pastures, i poc vi..
El 1783 va ser un any marcat per unes condicions meteorològiques inusuals arreu d'Europa. A Saintonge i Aunis, les fortes glaçades van persistir fins a la primavera, destruint les collites, que ja eren molt escasses l'any anterior. Un informe que resumeix la situació a totes les parròquies de la generalitat assenyala que a Trizay hi va haver 12 naixements i 17 morts, i que "Hi ha molta gent pobra en aquesta parròquia".1783 : état des lieux des paroisses de la Généralité de La Rochelle
Durant els dies foscos del període revolucionari, el 1793, el Culte de la Raó regnava de manera suprema. Les autoritats, havent proclamat el Regnat del Terror, van fomentar activament la descristianització. Els ciutadans Lequinio i Laignelot van ser els dos representants del poble encarregats d'implementar el Terror a Rochefort i el seu districte circumdant. Aviat hi hagueren persecucions contra clergues: això va marcar l'inici dels "Vaixells Presó de Rochefort", on s'amuntegaven clergues refractaris. miniatura|esquerra|319px|Centre la la vila i església de Saint-François.
En aquests temps turbulents, alguns sacerdots van optar per renunciar als seus vots. El sacerdot de Trizay, el pare Chabert, va ser un d'aquests. Llançant la seva carta de sacerdoci al foc durant una gran cerimònia patriòtica, va indicar que "reconeixent l'error del fals culte que ha predicat fins ara, i desitjant entrar en el camí de la filosofia i la sana doctrina, declara formalment renunciar a la professió de sacerdot (...)". Les actes de la municipalitat de Rochefort, datades del 16 de brumari a l'1 de floreal, any II, registren els fets.Liste des prêtres ayant déposé leur lettre de prêtrise
Anteriorment format per habitatges dispersos, el municipi va optar per construir un nou poble, creat el 1840 en terres comunals, heretades d'una donació atorgada al priorat per Lord Hugues de Tonnay el 1330. Es va construir una capella, substituïda per una nova església el 1895 per substituir l'església del priorat, que havia caigut en ruïnes. El cementiri, anteriorment adjacent al priorat, també es va traslladar.in Trizay hier et aujourd'hui, par Christelle Péguin, éditions Croît vif, 2005
miniatura|esquerra|319px|Església de Notre-Dame de Monthérault.
Un dels principals llogarets del comú, Monthérault, fou una parròquia independent, pertanyent al senyoriu de La Bergerie al segle XIII. S'esmenta en una carta del 1326 com a "Mont Meyraud" (Monte Meyraudi).Levée de subside dans le diocèse de Saintes, 1326 Per ordonnance reial del 29 de novembre de 1826, el comú de Trizay va annexionar Monthérault.Trizay. Notice communale, Ldh/EHESS/Cassini
Demografia Població El 2007 la població de fet de Trizay era de 1.270 persones. Hi havia 473 famílies de les quals 90 eren unipersonals (51 homes vivint sols i 39 dones vivint soles), 170 parelles sense fills, 193 parelles amb fills i 20 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
Habitatges El 2007 hi havia 537 habitatges, 472 eren l'habitatge principal de la família, 28 eren segones residències i 36 estaven desocupats. 529 eren cases i 5 eren apartaments. Dels 472 habitatges principals, 386 estaven ocupats pels seus propietaris, 77 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 9 estaven cedits a títol gratuït; 5 tenien una cambra, 21 en tenien dues, 38 en tenien tres, 139 en tenien quatre i 269 en tenien cinc o més. 400 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 187 habitatges hi havia un automòbil i a 263 n'hi havia dos o més.Logement, 1968-2007
Piràmide de població La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Economia El 2007 la població en edat de treballar era de 747 persones, 544 eren actives i 203 eren inactives. De les 544 persones actives 499 estaven ocupades (264 homes i 235 dones) i 46 estaven aturades (13 homes i 33 dones). De les 203 persones inactives 88 estaven jubilades, 42 estaven estudiant i 73 estaven classificades com a «altres inactius».Emploi et population active 1999 et 2007
Ingressos El 2009 a Trizay hi havia 479 unitats fiscals que integraven 1.272 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 17.775 €.
Activitats econòmiques Dels 41 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa extractiva, 1 d'una empresa alimentària, 1 d'una empresa de fabricació de material elèctric, 1 d'una empresa de fabricació d'altres productes industrials, 15 d'empreses de construcció, 8 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 6 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 1 d'una empresa d'informació i comunicació, 1 d'una empresa immobiliària, 3 d'empreses de serveis i 3 d'entitats de l'administració pública.Créations et stock d'établissements par commune en 2009
Dels 16 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era un taller de reparació d'automòbils i de material agrícola, 1 paleta, 2 guixaires pintors, 5 fusteries, 3 lampisteries, 1 electricista i 3 restaurants.Nombre d'équipements des services aux particuliers
Dels 2 establiments comercials que hi havia el 2009, 1 era una fleca i 1 una carnisseria.Nombre d'équipements et de services dans le domaine du commerce en 2009
L'any 2000 a Trizay hi havia 33 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 1.088 hectàrees.Exploitations agricoles
Equipaments sanitaris i escolars El 2009 hi havia una escola elemental.
Poblacions properes El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
400px|esquerra|Distàncies i posició relativa d'algunes poblacions
Notes
Enllaços externs
Dossier complet Commune de Trizay (17453). Fitxa amb el detall de dades de Trizay a l'INSEE France par commune Dades detallades de tots els comuns de França accessibles a partir del mapa.
Categoria:Municipis de la Charanta Marítima