Charles Laughton (Scarborough, Yorkshire, 1 de juliol de 1899 - Los Angeles, Califòrnia, 15 de desembre de 1962) va ser un actor i director de cinema i teatre nascut a Anglaterra.
Potser més conegut pel públic d'avui dia com el director de La nit del caçador, Charles Laughton va ser també un actor gran entre els grans, tant de teatre com de cinema. Billy Wilder va dir d'ell que "era el millor actor amb qui mai havia treballat..."; de fet, afegia Wilder amb entusiasme: "Laughton era el més gran de tots els actors".Wilder declara això al llibre de Barry Norman "The Hollywood Greats", i també al llibre-entrevista de Cameron Crowe "Conversations With Wilder"
Laughton era conegut per la seva intensa implicació en la feina, que ell considerava, més que una professió, un art creatiu a l'alçada de les creacions musicals, pictòriques o literàries. James Mason, comentant la revolució en l'art de l'actuació que va suposar la irrupció de Laughton, el va definir com "un actor del mètode sense les seves foteses",així ho declara Mason a la seva autobiografia "Before I Forget" tot i que el mateix Laughton va dir respecte a l'escola de LActors Studio: "un actor del mètode t'ofereix una fotografia: jo prefereixo fer una pintura a l'oli".
Biografia i obra Inicis i primers èxits teatrals Els seus pares, Robert Laughton i Elizabeth Conlon, eren hostalers i planejaven que Charles, el primogènit dels seus tres fills, els succeís al capdavant del negoci familiar. Charles, però, va sentir-se des de ben petit atret pel món de l'espectacle.Fet referit en qualsevol biografía sobre Laughton, però podem trobar més detalls a Laughton, Tom "Pavilions by the sea" i a Lanchester, Elsa a "Charles Laughton and I"
La mare de Laughton era de família irlandesa i catòlica,Algunes biografíes assumeixen que també el pare d'en Charles també era catòlic, però Tom Laughton -germà de Charles-, explicaba a la seva autobiografía "Pavilions By The Sea"que no ho era pas i va enviar els seus fills a estudiar a Stonyhurst College (Lancashire, Anglaterra), una Public School jesuïta,"Charles Laughton at Stonyhurst" article d'en David Knight publicat a The Stonyhurst Magazine (Volum LIV, Núm. 501, 2005) fins que, el 1915, Charles deixa els estudis i els seus pares l'envien a aprendre el negoci hoteler des de baix de tot, a Londres, on treballa en diverses ocupacions a l'hotel Claridges, i on té l'ocasió de gaudir dels espectacles teatrals de la capital, fet que l'enamora encara més del món de l'escena.Lanchester, Elsa en va donar detalls a "Charles Laughton and I", també Callow, Simon a "Charles Laughton, a Difficult Actor". El propi Charles Laughton entrevistat per Patrick Murphy a The Sunday Express, publicada en diverses parts al 19 i 26 de Novembre i el 3 i el 10 de novembre de 1933
El 1917 és cridat a files i lluita al front occidental durant la Primera Guerra Mundial, on pateix els efectes del gas mostassa.Lanchester, Elsa a "Charles Laughton and I", també Callow, Simon a "Charles Laughton, a Difficult Actor" De tornada a la vida civil, treballa en el negoci familiar mentre participa en produccions teatrals amateurs, fet que la seva família no veu amb bons ulls, fins que després de friccions familiars degudes a aquestes aficions, el 1925 arriba a un acord amb els seus pares i germansLaughton, Tom "Pavilions by the sea" i se'n va a estudiar a la Royal Academy of Dramatic Arts (RADA), a Londres, on tindrà professors com Claude Rains, Alice Gachet i Theodore Komisarjevski.Callow, Simon a "Charles Laughton, a Difficult Actor"
Rodanxó i de rostre no gaire agraciat, Laughton té por de no tenir possibilitats com a actor; sortosament, els seus professors li saben transmetre que allò que compta és el talent i la passió per la feina: Laughton treballarà incansablement i amb entusiasme en el seu aprenentatge. El 1926 obté la Bancroft Medal com a millor estudiant de la RADA i tot seguit comença la seva carrera professional sota el guiatge de Komissarjevski, a les ordres del qual debutarà al petit Barnes Theatre (als afores de Londres) en The Government Inspector de Nikolai Gògol en el paper d'Osip, el criat bergant. També apareix en dues de les inventives escenificacions d'obres d'Anton Txékhov amb les quals Komisarjevski va popularitzar aquest autor a Anglaterra, que des d'ençà esdevingué l'autor estranger més representat a l'escena britànica. Laughton va representar un melancòlic Epidohof en El jardí dels cirerers i un amenaçador capità Solyoni en Les tres germanes. Un altre cop amb Komisarjevski, interpreta amb gran èxit el paper de Ficsur el lladre en Liliom, en què definitivament capta l'atenció de crítica i públic.Laughton, Tom "Pavilions by the sea", Lanchester, Elsa a "Charles Laughton and I", també Callow, Simon a "Charles Laughton, a Difficult Actor", Charles Laughton Entrevistat per Patrick Murphy, Cruickshank, Graeme "Ridgeway Revisited", Komissarjevsky, Theodore "Myself and the Theatre"
Aquestes obres són seguides de multitud de papers d'importància creixent amb els quals el jove Laughton adquireix confiança i versatilitat: el tirànic i flegmàtic governador militar rus en The Greater Love; Cantavalle, un barrut protopaparazzi en Vestire gli ignudi; un marit excessivament gelós en The Happy Husband; el maquiavèl·lic comte Pahlen en Paul I, i finalment arriba el seu primer paper com a protagonista en Mr. Prohack d'Arnold Bennet, que interpreta amb èxit i en què treballa amb l'actriu Elsa Lanchester, que esdevindrà la seva esposa el 1929.Fet mencionat gairebé en tots el perfils biogràfics de Laughton posteriors a 1929, però principalment a Lanchester, Elsa a "Charles Laughton and I" i a Lanchester, Elsa "Elsa Lanchester Herself"
Durant aquest temps fa petites incursions cinematogràfiques, amb breus papers en tres curts experimentals amb guió d'H. G. Wells protagonitzats per la seva companya i dirigits per Ivor Montagu: Bluebottles, The Tonic i Daydreams. També apareix en films de quota (apressades produccions per cobrir la quota de films anglesos establerta pel govern britànic), com en Comets, Wolves o Down River, i més notablement, apareix breument com a client impertinent d'un night club en la notable Piccadilly d'Ewald Andrea Dupondt.Callow, Simon a "Charles Laughton, a Difficult Actor", Lanchester, Elsa a "Charles Laughton and I" i a Lanchester, Elsa "Elsa Lanchester Herself"
Mentrestant, continua la seva ascendent carrera escènica amb el paper del sinistre i torturat Mr. Crispin en A Man With Red Hair i és el primer actor a interpretar Hercule Poirot en Alibi, la primera adaptació teatral d'una obra d'Agatha Christie. Fa el paper de Mr. Pickwick en una escenificació de l'obra de Charles Dickens i interpreta un sensible astrònom en Beauty. Interpreta tot seguit la tràgica figura de Harry Heegan, el futbolista mutilat a la Gran Guerra, en l'estrena mundial de l'obra de Sean O'Casey The Silver Tassie, polèmica pel seu tractament gens sentimental del conflicte i el seu innovatiu i estilitzat segon acte.Callow, Simon a "Charles Laughton, a Difficult Actor"; Trewin, J.C. article "O'Casey and The SIlver Tassie – the play that Dublin Turned Down"; Massey, raymond "A Hundred Different Lives; Murray Christopher "Sean O'Casey. Writer at Work" Seguidament interpreta un còmic brigadier en French Leavei la seva poderosa interpretació del gàngster Toni Perelli, en On the Spot d'Edgar Wallace, converteix l'obra en un èxit fenomenal. Interpreta tot seguit en Payment Deferred un comptable de banc assassí torturat pels remordiments, amb Elsa Lanchester interpretant el paper de la seva filla. El seu èxit en aquest paper fa que l'empresari Gilbert Miller li cridi per a repetir el seu rol en Broadway. L'èxit cinematogràfic La seva estada als teatres de Nova York i Chicago crida l'atenció dels caçadors de talents de Hollywood, i Laughton signa un contracte amb la Paramount, que el vol per interpretar un capità de submarí embogit per la gelosia en Entre l'espasa i la paret, tot i que abans fa una pel·lícula per la Universal, The Old Dark House, com un dels viatgers atrapats pel mal temps en una decrèpita mansió. Interpreta notablement un efeminat i decadent Neró en The Sign of the Cross, un amoral doctor Moreau en Island of Lost Souls (l'adaptació de l'obra d'H. G. Wells L'illa del doctor Moreau), i un apocat oficinista en l'episodi dirigit per Ernst Lubitsch (el més curt, i el millor de la pel·lícula) en If I Had A Million. Per a la Metro-Goldwyn-Mayer recrea el seu paper escènic en Payment Deferred, produïda per Irving Thalberg, que esdevindrà un bon amic.
Laughton retorna a Londres amb la intenció de tornar a fer teatre, però un jove cineasta hongarès, Alexander Korda l'enreda per fer una pel·lícula The Private Life of Henry VIII, que esdevé la primera pel·lícula britànica a gaudir d'un gran èxit als Estats Units, i que enceta la col·laboració entre actor i productor. Laughton guanya l'Oscar per la seva interpretació del rei Enric i Korda esdevé amb aquesta pel·lícula el productor cinematogràfic més important d'Anglaterra.
Mentrestant, Laughton torna momentàniament a Hollywood per interpretar, en White Woman, el barroer amo d'una plantació de cautxú a Malàisia.
Tot i que els seus serveis són molt demanats a Hollywood, torna a Anglaterra per actuar durant la temporada 1933-1934 en l'''Old Vic sota la direcció de l'innovador director teatral escocès Tyrone Guthrie, amb un sou notablement inferior al que hauria percebut fent pel·lícules a Amèrica. Durant aquesta temporada, apareix en obres de William Shakespeare, Oscar Wilde, Anton Txékhov i William Congreve. Interpreta el reverend Chasuble en La importància de dir-se Ernest i el rei Enric en Enric VIII. Les seves interpretacions de Macbeth i Prospero (en La tempestat) van ser discutides per la crítica, però el seu Angelo (en Mesura per mesura) es considera una de les millors interpretacions mai fetes d'aquest personatge, i també foren ben rebuts els seus Lopakhin (L'hort dels cirerers) i Tattle (Love for Love).
miniatura|Imatge de Charles Laughton en la pel·lícula Rebel·lió a bord La temporada de lOld Vic suposa una experiència que millora, encara més, la seva veu i el seu rendiment com a actor. Torna a Amèrica per treballar de nou amb Irving Thalberg en The Barretts of Wimpole Street, interpretant el repressiu pare de la poeta Elizabeth Browning-Barrett. Per a la Paramount, interpreta un estirat majordom anglès trasplantat al salvatge Oest en la comèdia Noblesa obliga i l'inflexible inspector Javert en Les Miserables (basada en la novel·la de Victor Hugo Els miserables), per a la 20th Century Fox. De nou produït per Thalberg, interpreta el tirànic capità Bligh en Rebel·lió a bord, segons la novel·la de Nordhoff i Hall sobre l'històric motí de la Bounty. Totes aquestes interpretacions assoleixen un extraordinari èxit de públic i crítica.
Torna a Anglaterra on el seu amic Alexander Korda li proposa un seguit d'idees per a pel·lícules que no s'acaben de materialitzar. Durant aquest període, apareix amb la Comedie Française a París en Le Medecin Malgré Lui de Molière interpretant (en francès) Sganarelle. Després de descartar una adaptació de Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand, Korda es decideix finalment per una biografia del pintor Rembrandt, de qui Laughton, un gran amant de la pintura, ofereix un retrat subtil i sensible. La seva dona Elsa Lanchester fa en aquesta pel·lícula un delicat retrat de Hendricke Stoffels, l'amant del pintor. En el mateix any, el matrimoni torna al teatre per aparèixer en una producció de Peter Pan amb Elsa en el paper de Peter i Charles com el capità Hook.