Paul Abraham Dukas (París, 1 d'octubre de 1865 – París, 17 de maig de 1935) va ser un compositor, crític musical i pedagog francès. Autor d'un catàleg relativament reduït a causa de la seva gran exigència amb la pròpia obra, és conegut sobretot pel poema simfònic L'aprenent de bruixot (1897), però també destaquen la Simfonia en do major, l'òpera Ariane et Barbe-Bleue i el poema dansat La Péri.

Biografia Dukas va néixer a París en una família en què la música era present a través de la seva mare, Eugénie, una pianista de talent que va morir quan ell encara era un infant. El seu interès intens per la música es manifestà durant l'adolescència i el 1881 ingressà al Conservatori de París. Hi estudià harmonia amb Théodore Dubois, piano amb Georges Mathias i, des de 1884, composició amb Ernest Guiraud.

Durant els estudis coincidí amb Claude Debussy, amb qui mantingué una estreta amistat. El 1888 obtingué el segon Gran Premi de Roma amb la cantata Velléda, però l'any següent no aconseguí el primer premi i abandonà el conservatori. Després del servei militar inicià una doble activitat com a compositor i crític musical.

Les primeres obres orquestrals que Dukas va reconèixer dins del seu catàleg mostren el domini tècnic i l'interès per les grans formes simfòniques. L'obertura Polyeucte, composta el 1891, fou seguida per la Simfonia en do major, acabada el 1896. El seu catàleg simfònic culminà amb L'aprenent de bruixot, un scherzo simfònic compost el 1897 a partir de la balada Der Zauberlehrling de Johann Wolfgang von Goethe.

L'aprenent de bruixot s'estrenà el 18 de maig de 1897 a la Société Nationale de Musique, sota la direcció del mateix Dukas. L'obra, escrita en un sol moviment, es caracteritza especialment pel virtuosisme de l'orquestració i es convertí en la composició més popular de l'autor.

Dukas dedicà diversos anys a la seva única gran obra operística conservada, Ariane et Barbe-Bleue, un «conte musical» en tres actes sobre un llibret de Maurice Maeterlinck. Composta entre 1899 i 1906, s'estrenà a l'Opéra-Comique de París el 10 de maig de 1907. L'obra combina la influència de Richard Wagner amb un llenguatge harmònic i orquestral vinculat a la música francesa del tombant de segle.

Una altra de les seves obres principals és La Péri, poema dansat compost el 1911 i inspirat en una llegenda oriental. Concebut inicialment en relació amb els Ballets Russos de Serguei Diàguilev, constitueix una de les darreres grans obres orquestrals de Dukas i és especialment conegut per la fanfara de metall que precedeix el ballet.

La seva producció inclou també obres importants per a piano, com la Sonata en mi bemoll menor i les Variations, interlude et finale sur un thème de Rameau. Dukas fou extremament autocrític i destruí o retirà nombroses composicions que considerava insatisfactòries, de manera que el catàleg d'obres que autoritzà és molt més reduït que el de molts dels seus contemporanis.

Activitat pedagògica i crítica Paral·lelament a la composició, Dukas desenvolupà una extensa activitat com a crític musical en diverses publicacions franceses. Els seus escrits mostren un ampli coneixement tant de la tradició musical com de la producció dels seus contemporanis i contribuïren a establir la seva reputació com una de les figures intel·lectuals de la música francesa de la seva època.

També adquirí un gran prestigi com a professor. Va exercir al Conservatori de París i a l'École Normale de Musique de París, i entre els músics que estudiaren amb ell hi hagué Olivier Messiaen, Maurice Duruflé, Jehan Alain i Joaquín Rodrigo. La seva influència pedagògica s'estengué així a una generació de compositors que tindria un paper destacat en la música del .

El 15 de desembre de 1934 fou elegit membre de l'Académie des beaux-arts, on ocupà el seient que havia deixat vacant Alfred Bruneau. Morí a París el 17 de maig de 1935, pocs mesos després del seu ingrés a l'Acadèmia.

Alumnes de Paul Dukas Marcel Dautremer, Zygmunt Mycielski, * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 907. () Jan Maklakiewicz, Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum II, pàg. 762. () Julio César Brero, Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 188/89. () Isaac Albéniz, Joaquín Rodrigo, Maurice Duruflé, Olivier Messiaen, Facundo de la Viña, Georges Hugon, Tony Aubin, Henri Barraud, Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 110. () Marcel PootEdita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1115. () i Jehan Alain. Jean-Louis Cartan, Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 230. () Michal Kondracki, Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 669. () Iulian Krein, Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vlm. II, pàg. 671. () Jean Langlais, Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, v. II, pàg. 683. () Claude Arrieu. Yvonne Desportes. Elsa Jacqueline Barraine. René Gerber. Lūcija Garūta

miniatura|800px|esquerra|Any 1929, classe de composició de Paul Dukas al Conservatori de París. D'esquerra a dreta, prop del piano: Pierre Maillard-Verger, Elsa Barraine, Yvonne Desportes, Tony Aubin, Pierre Revel, Georges Favre, Paul Dukas, René Duclos, Georges Hugon, Maurice Duruflé. A la dreta, asseguts: Claude Arrieu, Olivier Messiaen

Llista de composicions Música orquestral Simfonia en do (1895–1896) L'aprenent de bruixot (1897) Polyeucte, obertura (1891)

Música escènica Ariane et Barbe-bleue (1899–1906) La Péri (1911–1912)

Música per a piano Sonata per a piano en mi bemoll menor (1899–1900) Variations, interlude et final sur un thème de Rameau (1902–1903) Prélude élégiaque sur le nom de Haydn (1909) La plainte, au loin, du faune (1920)

Música de cambra Villanelle, per a trompa i piano (1906)

Música vocal Velléda (1888) Sémélé (1889) Sonnet de Ronsard (1924)

Referències

Categoria:Compositors d'òpera francesos Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Professors del Conservatoire de Paris Categoria:Compositors parisencs Categoria:Prix de Rome Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Compositors francesos de música clàssica del segle XX