Kaloian de Bulgària fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1196 i 1207. Fou precedit en el tron per Ivan I Assèn de Bulgària, i fou succeït per Boril de Bulgària.
miniatura|Bulgària durant el tsarat de Kaloian Assèn Tot i l'enemistat comuna contra els romans d'Orient, l'emperador Balduí es va enfrontar al tsar búlgar Kaloian a l'exigir-li l'entrega de territoris recentment ocupats. A més a més, els terratinents grecs de Tràcia oferiren al tsar la corona imperial a canvi d'expulsar els llatins de la capital, i quan la població local va expulsar a la guarnició d'Adrianòpolis, Balduí s'apressà a intentar recuperar-la. La batalla tingué lloc el 14 d'abril de 1205 i fou una completa victòria búlgara, que va destruir quasi per complet a l'exèrcit llatí i va capturar a l'emperador Baldui, que va caure presoner de Kaloian. Kaloian va saquejar Tràcia i Macedònia després de la seva victòria sobre els llatins i va atacar el Regne de Tessalònica prenent Serres, Veria i Moglena, i Enric I de Flandes, regent de l'Imperi Llatí va llançar una contrainvasió contra Bulgària al juny però no va poder capturar ni Adrianòpolis ni Demòtica. Kaloian va tornar a Tarnovo després que esclatés una revolta contra ell i va tornar a envair Tràcia el gener de 1206 capturant Rúsion i destruint la majoria de les fortaleses al llarg de la Via Egnàcia, fins a Athira. La massacre i la captura dels seus compatriotes van indignar els grecs a Tràcia i Macedònia que es van adonar que Kaloian els era més hostil que els llatins i els ciutadans d'Adrianòpolis i Demòtica es van dirigir a Enric oferint la seva submissió, que fou acceptada i Teodor Branàs va prendre possessió de les dues ciutats. Kaloian va atacar Demòtica al juny, però els croats el van obligar a aixecar el setge però poc després que Enric fos coronat emperador el 20 d'agost, Kaloian va destruir Demòtica i va posar setge a Adrianòpolis, però Enric el va obligar a retirar les seves tropes de Tràcia i va irrompre a Bulgària on va alliberar 20.000 presoners. Mentrestant, Bonifaci I de Montferrat havia recuperat Serres per Tessalònica. Kaloian va aliar-se amb Teodor I Làscaris, emperador de Nicea que havia iniciat una guerra contra l'emperador de Trebisonda David Comnè, aliat dels llatins i va envair Tràcia, obligant Enric a retirar les seves tropes d'Àsia Menor. Kaloian va assetjar Adrianòpolis l'abril de 1207, utilitzant trabuquets, però els defensors van resistir i un mes més tard, els cumans van abandonar el setge perquè volien tornar a les estepes pòntiques obligant Kaloian a aixecar el setge. Enric va concloure una treva amb Laskaris el juliol de 1207 i Bonifaci de Tessalònica va reconèixer la seva sobirania a Cípsela a Tràcia i en el seu camí de tornada a Tessalònica va ser emboscat i mort pels búlgars a Mosinòpolis el 4 de setembre i Kaloian es va dirigir a Tessalònica posant setge a la ciutat i morint durant el setge.
Referències
Bibliografia
John V.A. Fine, Jr., The Late Medieval Balkans, Ann Arbor, 1987. (font primària) Niketas Choniates, Nicetae Choniatae Historia, Bonn, 1835. (font primària) Magoulias, Harry J. (transl.). O City of Byzantium, Annals of Niketas Choniates, 1984, (font primària) Ansbert, Historia de expeditione Friderici imperatoris, Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, n.s. 5, 15-70. Mauro Orbini, Il Regno di Slavi, Pesaro, 1601.
Vegeu també
Llista de sobirans de Bulgària
Categoria:Reis de Bulgària Categoria:Morts a Tessalònica Categoria:Participants cristians en la Quarta Croada Categoria:Militars europeus