miniatura|Grangers fugint dels grets al camp de desplaçats interns durant la batalla de Goma miniatura|Sastre al camp de Labuje a Uganda. Un desplaçat intern (en anglès Internally displaced person o IDP) és una persona que ha de deixar la seva llar o va ser evacuada per a evitar les conseqüències d'un conflicte armat o d'una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d'un desastre natural o humà i que no ha creuat cap frontera reconeguda internacionalment. És diferent del refugiat, que ell sí ha passat les fronteres del seu país d'origen.
A la fi de 2006 s'estimava que el seu nombre total ascendia a 24,5 milions repartits en 52 països: al voltant de la meitat dels quals eren africans. El nombre ha anat augmentant al llarg dels anys, així el 2015 el nombre de desplaçats era de més de 37 milions, el doble del nombre de refugiats, i 45,7 en 2019, quan els països amb les majors poblacions de desplaçats van ser Síria (6,6 milions), Veneçuela (3,7 milions), Afganistan (2,7 milions), Sudan del Sud (2,2 milions) i Myanmar (1,1 milions).
Definició No hi ha una definició legal per al desplaçat intern, a diferència del refugiat. No obstant això, un informe dels Nacions Unides, Guiding Principles on Internal Displacement, empra la definició :
Els desplaçats interns són persones o grups de persones que han estat forçades o obligades a fugir o a deixar les seves cases o llocs de residència habitual, generalment per a evitar els efectes d'un conflicte armat, o bé situacions de violència generalitzada, les violacions de drets humans o els desastres naturals o provocats per l'home, i qui no ha creuat una frontera estatal reconeguda internacionalment.
Aquesta definició emfatitza dos components importants en el desplaçament intern (la coerció i el moviment interior), i és important notar que més que una definició estricta, els Principles ofereixen «una identificació descriptiva de la categoria de persones les necessitats de les quals són l'objecte de la guia.KALIN, G. “Guiding Principles on Internal Displacement. Annotations.” The American Society of International Law & The Brookings Institute Project on Internal Displacement. Studies in Transnational Legal Policy, No. 32, 2000. D'aquesta manera, el document "cerca intencionadament més la flexibilitat que no pas la precisió»,VINCENT, M, “IDPs: rights and status”, Forced Migration Review, (8) August 2000, p. 30. com indiquen les paraules «en particular» de la llista de motius del desplaçament. Tanmateix, com ha assenyalat Erin Mooney, «les estadístiques globals dels desplaçaments interiors apleguen no sols els desplaçats a causa del conflicte i les violacions dels drets humans. És més, un estudi recent ha recomanat que la definició d'IDP ha de ser més concreta i ha de limitar-se a les persones desplaçades a causa de la violència».MOONEY, E. “The Concept of Internal Displacement and the Case for Internally Displaced Persons as a Category of Concern.” Refugee Survey Quarterly. (24) 3, 2005, p. 12. Així, malgrat les raons no exhaustives del desplaçament intern, molts consideren als desplaçats interns com aquells que serien definits com a refugiats si haguessin traspassat les fronteres internacionals i per això els reserven un tractament semblant.
Poblacions de desplaçats És molt difícil d'obtenir les xifres exactes de població desplaçada a causa de la seva constant fluctuació: alguns desplaçats poden estar de retorn a casa mentre d'altres estan fugint, altres poden retornar periòdicament a campaments de desplaçats per a aprofitar l'ajuda humanitària. Mentre que els campaments grans com els del Darfur (Sudan Occidental) són ben documentats, és molt difícil avaluar als desplaçats que han fugit als pobles i ciutats més grans. En molts casos cal complementar les figures oficials amb informació addicional proporcionada per les organitzacions humanitàries que treballen sobre el terreny.
Protecció i assistència El problema de la protecció i assistència als desplaçats interns no és un tema nou. Segons el dret internacional és responsabilitat del govern en qüestió de proporcionar assistència i protecció als desplaçats interns al seu país. Però, com que molts dels desplaçats són resultat de conflictes civils o quan l'autoritat de l'Estat central està en dubte, sovint no hi ha cap autoritat local disposada a prestar-los assistència i protecció.p. 264 S'ha estimat que uns cinc milions de desplaçats interns en onze països es troben «sense cap tipus d'assistència humanitària significativa dels seus governs».p. 6 A diferència del cas dels refugiats, no hi ha cap institució internacional humanitària que detingui la responsabilitat general de protegir i assistir els desplaçats interns.. Diverses organitzacions han pres decisions en circumstàncies específiques.
ACNUR Mitjançant la resolució 428 (V) de 14 de desembre de 1950 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, l'ACNUR va rebre el mandat de «dirigir i coordinar l'acció internacional per a la protecció mundial dels refugiats i la resolució dels problemes dels refugiats… guiat per la Convenció de 28 de juliol de 1951 relativa a l'estatut dels refugiats i el seu Protocol de 1967». Tradicionalment l'ACNUR ha sostingut que no té «competència general per als desplaçats interns», encara que com a mínim des de 1972 ha engegat programes de socors per als desplaçats interns del país. No obstant això, en els casos en què hi ha una petició específica del Secretari General de l'ONU i amb el consentiment de l'Estat en qüestió ha estat disposat a respondre per ajudar els desplaçats interns en una instància determinada.p. 266 El 2005 havia prestat ajuda a uns 5,6 milions de desplaçats interns (de més de 25 milions d'euros), però només al voltant d'1,1 milions a l'Àfrica.Roberta Cohen a p. 15 p. 106 El 2005, l'ACNUR va signar un acord amb altres organismes humanitaris. «Sota aquest acord, l'ACNUR assumirà la responsabilitat principal per a la protecció, refugi d'emergència i gestió dels campaments per a persones desplaçades internament.»
CICR El Comitè Internacional de la Creu Roja té el mandat d'assegurar l'aplicació del dret internacional humanitari, ja que afecta la població civil que es troba enmig del conflicte armat. Tradicionalment no han distingit entre els civils interns desplaçats i els que romanen a casa seva. En una declaració política del 2006, el CICR va declarar el següent: L'objectiu general del CICR és alleujar el sofriment de les persones que es troben atrapades en conflictes armats i altres situacions de violència. Amb aquesta finalitat, l'organització s'esforça per oferir una assistència eficaç i eficient i la protecció de les persones, siguin desplaçats o no, tenint en compte l'acció d'altres organitzacions humanitàries. Sobre la base de la seva llarga experiència en diferents parts del món, el CICR ha definit un pla operatiu per a la població civil en el seu conjunt dissenyat per a satisfer les necessitats humanitàries més urgents dels desplaçats i de les comunitats locals i d'acollida.
Enfocament de la col·laboració El sistema actual que es refereix sovint com l'enfocament de col·laboració, comparteix la responsabilitat de protegir i assistir als desplaçats interns entre les agències de l'ONU, és a dir, ACNUR, UNICEF, PMA, PNUD, Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, l'organització intergovernamental OIM, el CICR i les ONG. La coordinació és responsabilitat del secretari general adjunt de l'ONU per a Afers Humanitaris i Coordinador de socors d'emergència i del Coordinador d'Afers Humanitaris del país en qüestió. Són assistits per una Divisió Interagència de Desplaçament que va ser creada el 2004 i que es troba a l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCAH)
L'enfocament de col·laboració original cada cop més ha estat objecte de crítiques. Roberta Cohen informes: Gairebé totes les avaluacions, tant de l'ONU com independents, han trobat deficient l'enfocament de col·laboració quan es tracta dels desplaçats interns. Per començar, no hi ha lloc real de la responsabilitat en l'àmbit de l'assistència i protecció ... Tampoc hi ha previsibilitat d'acció, ja que els diferents organismes són lliures de triar les situacions en què volen participar en el base dels seus respectius mandats, recursos i interessos. En cada nova emergència, ningú sap del cert quin organisme o combinació d'aquests estaran implicats.p. 105El 2005 hi va haver un intent de solucionar el problema donant les responsabilitats sectorials a diferents organismes humanitaris, en particular amb la participació de l'ACNUR en la responsabilitat de la protecció i la gestió de campaments i refugis d'emergència.
Enfocament sectorial Com alguns han assenyalat, un dels problemes més flagrants de la resposta col·laborativa és que "l'abnegació de responsabilitat és possible perquè no hi ha cap responsabilitat formal assignada als organismes en la resposta conjunta i, per tant, cap responsabilitat quan les agències reneguen de llurs compromisos."DAVIES, A. and MURRAY, M.W., “Implementation of the Collaborative Response in Liberia”, Forced Migration Review. IDP Supplement. October 2005, p. 17. L'enfocament sectorial - successor de l'estratègia de col·laboració - va tractar d'acabar amb aquest problema mitjançant la designació dels organismes individuals com a "líders del sector per a coordinar les operacions en àrees específiques per a tractar de connectar les llacunes identificades recentment. L'enfocament de grup va ser concebut enmig de preocupacions sobre la coordinació i la capacitat que havien resultat de la feble resposta operativa a la crisi de Darfur el 2004 i 2005, i les conclusions fonamentals de l'examen de la resposta humanitària (HRR) encarregada per Jan Egeland. Egeland va demanar que es reforcés el lideratge dels sectors, i va introduir el concepte de "clusters" als diferents nivells (de la seu regional, estatal i operativa).
L'enfocament sectorial opera a dos nivells: global i local. A nivell mundial, l'enfocament està destinat a augmentar la capacitat a onze zones clau mitjançant el desenvolupament d'una millor capacitat de resposta, garantir l'accés constant als coneixements tècnics amb la formació adequada i les existències de material, i assegurar la major participació de tots els socis humanitaris rellevants. Sobre el terreny, l'enfocament sectorial reforça la capacitat de coordinació i resposta mitjançant la mobilització de grups d'organismes humanitaris (ON / Creu Roja-Mitja Lluna Roja / OI / ONG) per a respondre en determinats sectors o àrees d'activitat cada grup té una tasca clarament designada, segons l'acordat per l'HC i l'Equip de País. Els organismes designats líders a nivell mundial no sols participen directament en les operacions, sinó que també coordinen i supervisen altres organitzacions dins dels seus àmbits específics, informen sobre els resultats a través d'una cadena de comandament. No obstant això, els organismes principals són responsables com a "proveïdors d'últim recurs", cosa que representa el compromís del grup a fer tot el possible per garantir una resposta adequada i apropiada en les seves respectives àrees de responsabilitat. L'enfocament sectorial era part d'un paquet de reformes acceptades pel Comitè Permanent entre Organismes el desembre de 2005 i posteriorment fou aplicat en vuit crisis humanitàries cròniques i sis emergències sobtades. No obstant això, la reforma es va estendre i avaluar en quatre països: República Democràtica del Congo, Libèria, Somàlia i Uganda.
Els grups es van concentrar inicialment en nou àrees: Logística (PMA) Telecomunicacions d'emergència (OCAH-propietari del procés, UNICEF serveis comuns de dades, PMA - Seguretat Comuna de Serveis de Telecomunicacions) Coordinació i gestió de camps (ACNUR per al conflicte generat pels desplaçats interns i l'OIM per als desplaçats interns generats per desastres naturals) Refugis d'emergència (FICR) Salut (OMS)