La llengua cia-cia, també coneguda com a buton occidental o buton meridional, és una llengua austronèsia que es parla principalment als voltants de la ciutat de Bau-Bau, al sud de l'illa de Buton, prop de la costa de Cèlebes, a Indonèsia. Cap a l'any 2005 hi havia uns 80.000 parlants (SIL). La majoria dels parlants són musulmans i també es comuniquen en la llengua woli, que és molt propera al malai indonesi. El nom de l'idioma prové de la negació cia 'no'.
En el passat, la llengua cia-cia es va escriure mitjançant un alfabet similar al del jawi, anomenat gundula, que està basat en l'alfabet àrab, però s'afegeixen cinc consonants addicionals i no s'utilitza cap signe per a les vocals. El 2009 aquesta llengua va aparèixer en els mitjans de comunicació a causa de la decisió presa per la ciutat de Bau-Bau, d'adoptar el hangul coreà com a sistema d'escriptura modern per a la cia-cia.Lee Tae-hoon, "Hangeul didn’t become Cia Cia’s official writing", Korea Times, 2010-10-06.Agence France-Presse, "Southeast Sulawesi Tribe Using Korean Alphabet to Preserve Native Tongue ", Jakarta Globe, 6 d'Agost de 2009"South Korea's Latest Export: Its Alphabet", New York Times, 11 de setembre 2009Korea Times, 06-08-2009 (LEAD) Indonesian tribe picks Korean alphabet as official writing system
Un exemple de com la proposta de sistema d'escriptura hangul és el següent:印尼 소수민족, '한글' 공식 문자로 채택 아디 세링 빨리 노논또 뗄레ᄫᅵ시. 아마노 노뽀옴바에 이아 나누몬또 뗄레ᄫᅵ시 꼴리에 노몰렝오. adi sering pali nononto televisi. amano nopo'ombae ia nanumonto televisi kolie nomolengo.
Estructura {|class=wikitable |+Alfabet cia-ciaslideshow !Consonants |g || k || n || d || dh || t || r ~ gh || l || m || b || v ~ w || bh || p || s || || ng|| j || c || h |- | IPA|| || || || || || || || || || || || || || || || || || || |- !Vocals |a || e || o || u || i || rowspan=2 colspan=15| |- | IPA|| || || || ||
Vocabulari Els numerals de l'1 al 10 són: catalàundostresquatrecincsissetvuitnoudeucia-ciadiseruatolupa'alimano'opicuwalusiuaompulu
Verbs: buri (bughi) 'escriure' pogau 'conversa' baca'an 'llegir.'
Noms: ka'ana 'casa' sigola 'escola' sayor 'planta' boku 'llibre'
Frases habituals: Tarima kasi. 'Gràcies.' Indau miano Cia-Cia. 'Som un cia-cia.' Indau pe'elu iso'o. 'T'estim.' Moapu isau. 'Ho sent.' Umbe. 'Sí.' Cia. 'No.'
Referències
Bibliografia van den Berg, René. 1991. "Preliminary notes on the Cia-Cia language (South Buton)." In Harry A. Poeze and Pim Schoorl (eds.), Excursies in Celebes: Een bundel bijdragen bij het afscheid van J. Noorduyn als directeur-secretaris van het KITLV, 305-24. Leiden: KITLV. Mustafa Abdullah. 1985. Struktur bahasa Cia-Cia. Proyek Penelitian Bahasa dan Sastra Indonesia dan Daerah Sulawesi Selatan, Departemen Pendidikan dan Kebudayaan. Ho-Young Lee, Hyosung Hwang, Abidin. 2009. Bahasa Cia-Cia 1. Hunmin jeongeum Society of Korea. Konisi & Hidayat, 2001, Analisis kategori kata bahasa cia liwungau
Enllaços externs
Cia-cia: Sampolawa language on Globalrecordings.net Interview on the Cia-Cia's adaption of Hangeul
Categoria:Llengües austronèsiques