Las Meninas és una sèrie de 58 quadres que Pablo Picasso va pintar el 1957 realitzant una anàlisi exhaustiva, reinterpretant i recreant diverses vegades Las Meninas de Diego Velázquez. La suite es conserva íntegrament al Museu Picasso de Barcelona, sent l'única sèrie completa de l'artista que perdura junta. Es tracta d'un estudi d'obra molt extens, que consta de 45 interpretacions de l'obra, 9 escenes d'un colomer, 3 paisatges i 1 Retrat de Jacqueline.
El mateix Picasso entenia tota aquesta sèrie com un conjunt, i com a tal la va donar al museu barceloní el maig de 1968, en memòria de Jaume Sabartés, mort el mateix any. És famosa la frase de Picasso dita a Sabartés el 1950:La frase fou dita durant una conversa sobre art i fou recollida al llibre L'Atelier de Picasso, publicat el 1952
Picasso i Velázquez miniatura|Las Meninas de Velázquez. Picasso va ser un gran admirador de l'obra de Velázquez durant tota la seva vida. A finals del , Velázquez era considerat un pintor de referència.d. a. 2008 p. 26 A l'entrada del Museo del Prado es va col·locar una escultura amb motiu del tercer centenari del naixement de Velázquez en implícita resposta a l'estàtua realitzada per Emmanuel Frémiet i col·locada davant la façana oriental del Museu del Louvre el 1892.d. a. 2008 p.26d. a. 2008 p.78 En aquella època, pintors com Ramon Casas i revistes com Pèl & PlomaUna obra de la infanta Margarida va aparèixer al número 99 del Vol 4 de Pèl & Ploma, el novembre de 1903 reivindicaven públicament la figura del mestre.Bozal 2001 p.25 Ja el 1895 Picasso va realitzar alguns esbossos amb versions o detalls d'obres del mestre, actualment, conservats al museu de Barcelona.
La primera vegada que Picasso va veure una obra de Velázquez cara a cara va ser durant l'estiu de 1895, quan va visitar el Museo del Prado amb tretze anys, en un viatge entre La Corunya i Màlaga.d. a. 2008 p.24 Segons va dir el mateix Picasso, «Vaig tenir l'oportunitat d'enfrontar-me, per primera vegada, als meus ídols. M'esperaven al Museo del Prado. Des d'aleshores em va quedar fixat a les retines, d'una manera obsessionant, el quadre de Velázquez Las Meninas. Crec que ja vaig prendre, encara que fos al subconscient, la decisió de realitzar la meva versió de Las Meninas. Que són les que ara estan, com a donació, a Barcelona.» L'artista aprofitaria la visita per dibuixar un parell d'esbossos dels caps dels personatges de El Bufó Calabacillas i El niño de Vallecas.MPB 111.170R i MPB 111.172R, respectivament
Un cop a Barcelona també pintaria obres basades o inspirades en la pintura de tradició espanyola, com El Sopar d'EmmaúsBarcelona. 1896. Llapis sobre plom de cartolina granulada. MPB 110.111 o el Crist crucificat.Barcelona. 1896-1897. oli sobre paper, 74 × 55 cm. MPB 110.049
Dos anys més tard, l'octubre de 1897, Picasso es va instal·lar a Madrid i es va registrar al llibre de còpies del Museo del Prado, demanant copiar a Velázquez, de qui va fer diversos dibuixos i esbossos, com Còpia d'un retrat de Felip IV, pintat per Velázquez el 1652-1653,MPB 110.017 o un petit esbós de Las Meninas titulat Apunts d'obres de Velázquez,MPB 110.398 tots conservats al Museu Picasso. Fins i tot, a la cantonada d'un dels seus croquis, conegut com a Senaller, croquis i caricatures,MPB 110.294 apareix un esbós del famós Autoretrat de Velázquez de 1650.
Els anys posteriors Picasso continuaria realitzant obres on es pot veure clarament l'empremta de Velázquez i d'El Grecod. a. 2008 p.27 com per exemple a Vella asseguda,Molt semblant al personatge que apareix a Crist a casa de Marta i Maria de Velázquez, conservat a la National Gallery de Londres. Cap de dona jove,Molt semblant a Bust de dona jove de Velázquez, conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid o el dibuix que porta el títol "Greco, Velázquez, INSPIRARME" (diversos tipus hortolans).MPB 110.747R La influència s'allargaria durant gran part de la trajectòria artística de Picasso. Es pot notar en obres molt posteriors com Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera i barret, de 1939,MPB 70.241 i dibuixos preparatoris MPB 70.230 i MPB 70.231 o en la litografia Retrat de Góngora, de 1947.MPB 70.176 Fins i tot després de finalitzar la sèrie de Las Meninas, la influència de Velázquez encara es pot veure en altres obres com Home assegut24 de juny de 1969, oli sobre cartró ondulat, 129 × 65 cm, MPB 112.867 o en nombrosos gravats on apareixen personatges similars.d. a. 2008 p.30
Durant la guerra civil espanyola Picasso, que llavors era director honorífic del Museo del Prado, tornaria a veure Las Meninas per última vegada. Seria a Ginebra, revisant el comboi d'obres evacuades de l'Estat Espanyol.Bozal 2001 p.27
Història Durant tota la seva carrera artística, Picasso va beure dels seus mestres i referents: Goya, Toulouse-Lautrec, Degas, Ramon Casas i Velázquez. Interpretar les obres mestres dels seus pintors de referència era una mostra més de la tensió que l'artista mantenia entre el primitivisme i el classicisme.Bozal 2001 p.9
Entre 1954 i 1963 Picasso va realitzar diverses interpretacions d'obres de grans artistes com Cranach, Courbet, Grünewald, El Greco, Rembrandt, Delacroix, Manet, Poussin,d. a. 2008 p.28 barrejant l'apropiacionisme amb la voluntat d'una revisió plàstica de la història de l'art. A més de Las Meninas, també versionaria obres com Le Retour de baptême de Le Nain,Picasso va versionar Le Retour de baptême de Le Nain, el 1917. Les femmes d'Alger i El dinar campestre de Delacroix, Le déjeuner sur l'herbe de Manet o El rapte de les Sabines, entre d'altres, produint diverses sèries o suites.Julián 1992 p.220
El 17 d'agost de 1957 Picasso va començar una sèrie amb 58 interpretacions de Las Meninas de Velázquez a la seva casa d'estiueig, La Californie, ubicada als afores de Cannes. En comptes de fer-ho al seu taller habitual, es va habilitar un nou taller a la segona planta de la casa, on va buscar l'aïllament per a la producció d'aquesta sèrie.Sabartés 1959 p.12 Un dia abans, el 16 d'agost, havia fet l'únic dibuix preparatori que es coneix,Esbós per a "Las Meninas", llapis de color blau sobre paper (full de quadern), 24 × 30,5 cm, MPB.113.292. donat per Catherine Hutin al Museu Picasso el 2009.
Per a realitzar aquesta suite, va encarregar a Sabartés que li aconseguís un ampliació fotogràfica en blanc i negre de l'obra de Velázquez, així com documentació diversa.
Entre agost i octubre no va convidar ningú al seu taller. Les persones que el van contactar durant aquell temps el recorden amb un humor neguitós, com si fos una persona posseïda. Diversos estudiosos senyalen que, quan Picasso va pintar la primera obra de la sèrie, tenia el Guernica al cap.d. a. 2008 p.93 El ritme de producció fou molt intens, però irregular. Podia estar-se diversos dies sense pintar i de cop realitzar 3 quadres en una sola jornada, datant minuciosament cadascuna de les obres. Picasso va trigar 4 mesos a pintar les 58 obres que componen la sèrie, pintant l'última el 30 de desembre de 1957.
Un any després, el setembre de 1958, el seu amic Jaume Sabartés publicaria el llibre Les Ménines et la vie, explicant el procés de creació de la suite. Entre el 22 de maig i el 27 de juny de 1959 la sèrie completa es va exposar per primera vegada a la Galeria Louise Leiris de París, propietat de Daniel-Henry Kahnweiler.
Més endavant, la sèrie s'exposaria a diverses galeries i museus d'arreu del món: el 1960, el British Art Council va organitzar una retrospectiva sobre Picasso a la Tate Gallery de Londres on, entre el 6 de juliol i el 18 de setembre es va mostrar la sèrie completa, junt amb altres obres del pintor malagueny. També viatjaria al Japó, on es va exposar a diverses ciutats. L'any 1966 tornaria a ser exposada a París, en una gran exposició retrospectiva sobre Picasso presentada al Grand Palais.
Donació al Museu Picasso miniatura|La suite es troba exposada al Museu Picasso de Barcelona. El 13 de febrer de 1968 moriria Sabartés. Picasso li va voler fer un homenatge donant, tres mesos després de la seva mort, la sèrie completa de Las Meninas al Museu Picasso de Barcelona, juntament amb el Retrat blau de Jaume SabartésMPB 70.491 i la promesa d'enviar una còpia de cada gravat que fes des de llavors, dedicant-los al seu amic, com ja venia fent des de feia anys. Segons Penrose, Picasso volia que la totalitat de la sèrie seguís unida i per això no havia venut cap de les 58 pintures que la integren i, també per aquest motiu les va donar al museu el 1968.
Joan Ainaud de Lasarte, llavors director general tècnic dels Museus de Barcelona, va rebre una trucada la nit del 2 de maig de 1968, on se'l citava a una entrevista urgent amb Picasso a Mougins.(AMAB. Cultura. Museus d'Art: Museu Picasso, exp. 7/1968) De seguida marxaria cap a França, acompanyat de Josep Lluís de Sicart, per parlar amb Picasso i fer efectiva l'entrega.
La suite va sortir de l'estació de Cannes el 8 de maig i va arribar a l'Estació de França de Barcelona en ferrocarril l'endemà, des d'on les obres es van traslladar directament al museu del carrer de Montcada. Tant la descàrrega com el trasllat van ser tema d'interès de la premsa i les televisions. Fins i tot el llavors alcalde Porcioles va fer una roda de premsa el dia 28 explicant l'arribada de les obres a la ciutat. Es tractava, segons Ainaud de Lasarte, de la donació més gran feta mai per un artista de renom en vida. Es van col·locar a diverses sales del Palau Aguilar.
Les obres es van poder veure públicament el dimarts 4 de juny de 1970. Dies abans, el 31 de maig, va tenir lloc la presentació oficial, on van assistir membres de la Junta de Museus, representants del govern, crítics d'art i periodistes.Personalitats que van assistir a la inauguració (entre d'altres): Garicano Goñi (Governador civil), Luís Alfonso de Baviera y de Borbón (Governador militar), sr. Muller (President de la diputació), Porcioles (Alcalde de Barcelona), sr. Sánchez Movellan (president de l'Audiència), Ainaud de Lasarte (Director dels museus d'art), Adolfo Florensa (Conservador del Barri Gòtic), M. de Bourdeille (Cònsul general de França), Pere Pruna (Marquès de Masnou), Gustau Gili, Pilar Solano Treviño (enviada especial de Picasso), Josep Llorens Artigas i Josep Tharrats.
Durant els anys 70, el museu va anar guanyant reputació i visites, i la seva ubicació en antics palaus medievals va obligar a replantejar-se els sistemes d'exposició i circulació de persones. És per això que el 1976 l'Escola Eina va presentar una proposta per a l'exhibició de Las Meninas i un estudi de la imatge gràfica del museu. El projecte fou dirigit per Enric Steegman, tot i que no es va dur a terme.
El 2003 es van remodelar i adaptar els espais interiors de l'exposició permanent, tot creant nous espais expositius que permetessin la presència de llum natural. Es va crear la Gran Sala, cobrint i recuperant l'espai d'una terrassa del Palau Aguilar llavors en desús. En aquest nou espai es va instal·lar la suite de Las Meninas.
Més endavant, el 2008, es va presentar l'exposició temporal Oblidant Velázquez, on es van poder comparar les obres de Picasso amb les d'altres artistes també influenciats per Velázquez. Poc després de finalitzar aquesta exposició, algunes de Las Meninas més representatives de la sèrie van viatjar per formar part de dos grans exposicions sobre el mestre malagueny: Picasso et les Maîtres, al Grand Palais de París i tot seguit Picasso: Challenging the Past, exposada a la National Gallery de Londres.