Alphonse Varney (París, França, 1 de desembre de 1811 - 7 de febrer de 1879) fou un compositor i director d'orquestra francès.
Fou deixeble d'Anton Reicha en el Conservatori de París, i el 1835 fou nomenat director d'orquestra a Gant, càrrec que desenvolupà en poblacions diferents, fins al 1846, en què ocupà el mateix destí en el Teatre Històric i posteriorment en el Líric de París. Després abandonà aquesta plaça i tornà a Gant, La Haia, Ruan, per retornar a París, on fou director dels Bouffes-Parisiens, fins que el 1865 passà a ser director del Gran Teatre de Bordeus, ciutat en la qual ostentà després els càrrecs de director i president de la Societat de Santa Cecília, fins al 1878, en què hi renuncià.
Entre les seves obres cal citar: Atala: l'oratori-cantat (1848) Le moulin joli: (1849) La quittance de minuit: (1852) La ferme de Kilmoor: (1852) L'opera au camp: (1854) La polka des sabots: (1859) Une fin de bail: (1862) Une leçon d'amour: (1868)
I el cant dels girondins Mourir pour le patrie, que es feu famós i que serví d'himne als combatents del febrer de 1848.
Era pare del també compositor Louis Varney (1844-1908)
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 88-89 ()
Categoria:Directors d'orquestra parisencs Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Compositors parisencs Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Morts a París Categoria:Compositors francesos morts al segle XIX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX