miniatura|Exemples d'aliments funcionals Un aliment funcional és aquell que, a més del seu valor nutricional, aporta altres beneficis per a la salut i el benestar, sigui perquè conté components biològicament actius de forma natural (fruites, vegetals, cereals, llet...) o bé per addició durant la seva elaboració (iogurts amb probiòtics, sucs de fruita enriquits amb vitamines...) per millorar el nivell nutricional i qualitat de l'aliment amb l'objectiu d'aportar beneficies fisiològics i prevenir malalties cròniques.
Els aliments funcionals acostumen a estar dissenyats amb l'objectiu de tractar algun problema fisiològic que afecti a la població en general, com reduir el nivell de colesterol en sang o modular la microbiota intestinal. A diferencia dels nutricèutics, no es poden considerar medicaments, ni substituents d'aquests, nomes aporten beneficis extres a part del seu valor nutricional.
Entre els components bioactius més comuns utilitzats per elaborar aliments funcionals es troben els probiòtics i prebiòtics en els productes làctics, antioxidants i vitamines per enriquir sucs de fruites.
Un aliment funcional per poder incloure declaracions nutricionals a la seva etiqueta informativa sobre els beneficis que aporta ha d'haver demostrat clínicament que tingui aquests efectes sobre la salut. Algunes de les probes que calen son demostrar que el component bioactiu o nutrient es troba en l'aliment final en una concentració significativa i que aquest es trobi en una forma assimilable.Reglament (CE) núm. 1924/2006
Regulació Molts dels aliments actuals contenen al seu etiquetatge declaracions nutricionals i es publiciten anunciant les seves propietats saludables. És important que els consumidors puguin comprendre les declaracions dels aliments i que tots els consumidors estiguin protegits de les declaracions enganyoses, de forma que puguin escollir entre els diferents productes amb coneixement de causa.
En aquest context, la Unió Europea ha considerat necessari adoptar normes comunitàries per regular l'ús de la informació que pugui induir els consumidors a error o que atribueixi virtuts medicinals als aliments, amb la finalitat de garantir un funcionament eficaç del mercat interior i garantir la protecció als consumidors. Així es va crear el Reglament 1924/2006 relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables dels aliments que harmonitza les disposicions normatives dels estats membres relatives a les declaracions nutricionals, aquelles que indiquen que un aliment té propietats nutricionals benèfiques específiques per l'aportació energètica, els seus nutrients o altres substàncies, i les declaracions de propietats saludables, que indiquen que hi ha una relació entre un aliment i la salut.
El fonament científic ha de ser l'aspecte principal que s'haurà de tenir en compte a l'hora d'emprar declaracions nutricionals i de propietats saludables, i són els explotadors de les empreses alimentàries els que hauran de justificar-les. D'aquesta manera, l'ús de declaracions de propietats saludables en la UE només podrà autoritzar-se després que l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) n'efectuï una avaluació científica al més alt nivell possible.
Història El concepte d'aliment funcional va néixer el Japó al voltant dels anys 80 quan les autoritats sanitàries es van adonar que per reduir les despeses sanitàries generades per l'augment de l'esperança de vida havien de millorar la qualitat de vida de la població així impulsant la idea d'aliments dirigits a millorar la salut i/o a reduir el risc de patir malalties.
La generalització dels aliments funcionals prové del major coneixement de la població sobre la nutrició, la necessitat i creixent preocupació dels ciutadans per consumir aliments de major qualitat i amb major aportació nutricional, amb l'objectiu de millorar els seus hàbits diaris, cuidant de la seva salut i reduint el risc a patir malalties cròniques, com les malalties cardiovasculars. Aquesta idea ve impulsada per la preocupació dels professionals sociosanitaris per la creixent incidència en les patologies relacionades amb l'obesitat i pel dèficit de nutrients deguts a uns hàbits d'alimentació no saludables ni equilibrats.
Objectius dels aliments funcionals Els aliments funcionals estan directament relacionats amb una nutrició òptima que té com a objectiu millorar la qualitat de vida i el benestar de l'individu, gràcies a que els compostos actius presents modulen els sistemes fisiològics (sistema digestiu, endocrí...) amb l'objectiu de prevenir i/o reduir el risc a patir malalties.
El sistema immunitari pot estar influenciat per iogurts fermentats amb L. acidophilus i B. bifidum. Aquests bacteris presents en productes làctics contribueixen a l'activitat fagocítica dels granulòcits. Altres agents que regulen el sistema immunitari són alguns aminoàcids, minerals, vitamines i àcids grassos.
Amb relació a la hipertensió, que és l'estat en què la pressió arterial es troba en valors iguals o superiors a 140 mmHg i afecta a més de 1.280.000 persones al món segons l'Organització Mundial de la Salut, factors de risc com l'obesitat, la diabetis o la manca d'activitat física poden provocar una acumulació de greix a la paret endotelial, donant lloc a un augment de la pressió arterial. La dieta és un factor clau per controlar la hipertensió, ja que els aliments rics en lípids afavoreixen l'oclusió dels vasos sanguinis. D'altra banda, els aliments rics en àcids grassos poliinsaturats del tipus omega 3, presents en el peix, aquestes substàncies ajuden a dilatar la llum de les artèries, provocant una reducció de la pressió.
Els aliments rics en fibra ajuden a millorar el funcionament intestinal, facilitant el moviment dels aliments a través del tracte gastrointestinal. Un altre punt important sobre la fibra és que pot controlar els nivells de colesterol i glucosa en sang, contribuint al control de l'obesitat i la diabetis.
Característiques dels aliments funcionals Aquests aliments han de complir una sèrie de requisits per ser aliments funcionals:
Han de presentar-se en forma d'aliments pel consum quotidians.
El seu consum no ha de produir efectes nocius per la salut. Ha de tenir propietats nutritives i beneficioses per l'organisme. Ha de disminuir i/o prevenir el risc de contraure qualsevol malaltia i a més a més millorar la salut per els individus. S'han de poder demostrar els seus efectes beneficiosos, sempre respectant les quantitats que es consumeix normalment en una dieta. Aliments adaptats a les necessitats de la població (per exemple embarassades, lactants, esportites)
Aquestes característiques que s'han nombrat anteriorment dels aliments funcionals han de ser observades quan es consumeixen de forma habitual en una dieta equilibrada.
Exemple Tenim que un aliment funcional pot ser el peix, per exemple el salmó, pel seu contingut en omega-3 un aliment tradicional, i un aliment modificat por ser una llet que ha estat modificada per fer-la més rica amb el component d'omega-3.
Tipus d'Aliments funcionals Productes làctics La majoria dels productes funcionals làctics estan fets a partir de llet fermentada, com els iogurts, enriquida amb diferents components com vitamines, i més important aquells que contenen probiòtics, prebiòtics i simbiòtics per millorar la microbiota intestinal i que dominen aquest mercat pel seu alt valor nutricional. A més, han guanyat una gran acceptació social degut a la diversitat de beneficis que aporten com modulació de la microbiota intestinal, millora de la digestió de la lactosa, reduir l'estrès oxidatiu, prevenció i/o tractament de la diabetis, reducció dels risc a patir patologies cardiovasculars i càncer.
Els aliments funcionals làctics es classifiquen principalment en tres categories:
Probiòtics Prebiòtics Simbiòtics: Implica al combinació de probiòtics i prebiòtics, que podem dir que son mescles que són beneficioses per qui ho consumeix, afecta d'una manera beneficiaria, millorant el tracte intestinal.
Probiòtics Els probiòtics són microorganismes vius que no causen cap malaltia, que s'administren per establir un equilibri en l'àmbit microbià, especialment en el tracte gastrointestinal.
Solen està formats per Saccharomyces o bacteris làctics com Lactobacillus i Bifidobcterium o llevats, es regulen a partir de suplements dietètics i amb els aliments.
Aquest tenen diversos efectes que són beneficiosos com per exemple, regulació de pH intestinal, disminució de la colonització i la invasió de microorganismes que són perjudicials i poden causar una malaltia.
Els requisits dels microorganismes probiòtics són que han de ser d'origen humà, s'ha de demostrar que no tenen un efecte patogen, és a dir que no causen cap malaltia, han de tenir una resistència els processos tencológics (que siguin viables), que resisteixin al pH intestinal i gàstric, ja que es molt àcid, es puguin adherir el teixit epitelial de l'intestí.
Prebiòtics Els prebiòtics són aliments que no es digereixen i aquests tenen un efecte beneficiari per la salut i l'organisme, ja que fa que creixin d'una manera selectiva les espècies que estan en el còlon i que milloren la salut augmentant aquests bacteris que són beneficiosos i reduint presència de bacteris nocius i millorant la composició de la microbiota, milloren els nivells de glucosa i ajuden a reduir el colesterol. +PrebiòticAliment FuncionalInsulinaBegudes làctiques, IogurtOligofructosaIogurtFibra d'espàrrecIogurt
Cereals Els cereals, com el blat, la civada o el mill, es consideren aliments funcionals naturals degut al seu contingut en antioxidants, fibres, proteines, vitamines i minerals, i a components bioactius com els carotenoides, fenols, acid linoleic o fitoestrògens que en conjunció poden reduir el risc a patir malalties cròniques com l'arterioesclerosi o la diabetis, a més d'aportar altres beneficis com la reducció de colesterol i protecció del sistema gastrointestinal. +Component BioactiuFunció PrincipalAltres FuncionsCarotenoidesAntioxidantActivitat provitamina AFitoestrògensAntioxidantFibra solubleReducció de l'índex glucèmicAlenteix la digestió i l'absorcióPolifenolsAntioxidantÀcid fíticAntioxidantReducció de l'absorció de mineralsOligosacàrids de xilosaRegulació de la secreció d'insulina L'arròs té una importància global sent la base principal d'alimentació en varis països i conté components bioactius i propietats nutricèutiques de forma natural, especialment l'arròs morè o integral. Aquest té un major contingut de sucres naturals, evitant la necessitat d'addicionar sucres durant l'elaboració dels productes, i major contingut proteic, com les albúmines i menys components del gluten, millorant la biodisponibilitat de les proteïnes. A més, l'arròs morè té propietats antioxidants degut al seu contingut en fenols que permeten el control de radicals lliures disminuint l'estrès oxidatiu.
Fruites i Vegetals Les fruites i els vegetals son rics en una gran diversitat de compostos biològicament actius i nutrients, fent-los un element essencial en la dieta per si mateixos i també son un ingredient clau a l'hora d'augmentar el valor nutricional d'un producte. Entre els compostos funcionals destaquen els fenols que tenen activitat antioxidant. Els fenols més comuns dels vegetals son els flavonoides, antioxidants que confereixen protecció en front de les especies reactives d'oxigen (ROS), alguns poden tenir un efecte hipoglicèmic i propietats antifúngiques, antimicrobianes i antivíriques.
Respecte al seu contingut en carbohidrats destaquen la glucosa i fructosa, i fibres de cel·lulosa i lignina que no es poden digerir, però ajuden a millorar el transit intestinal i fibres de pectina que sí son digeribles i contribueixen en l'assimilació de glucosa, disminució del nivell de colesterol en sang i actuació com a prebiòtic per millorar la microbiota intestinal.