miniatura|Parella de ducs en un parc de Baden-Württemberg El duc eurasiàtic, Rev. 12 desembre 2022 duc, dugo, dúgol, gaús o brúfol (Bubo bubo) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae). Habita a la major part d'Euràsia. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
És el més gros dels mussols d'Euràsia,IUCN incloent-hi els Països Catalans. Antigament, molts nius de duc eren espoliats per tal de criar els polls vius i, una vegada adults, emprar-los per a atreure altres ocells rapinyaires i capturar-los o matar-los. Avui dia, és una espècie protegida, com tots els altres rapinyaires, i la «caça amb duc» és una pràctica prohibida del tot.
Distribució geogràfica Es distribueix des d'EscandinàviaMysterud, I. & Dunker, H., 1982. Food and nesting ecology of the Eagle Owl, Bubo bubo (L), in four neighbouring territories in southern Norway. Swedish Wildlife Research, Viltrevy 12. fins a la península IbèricaMuñoz, R., 2001. Primer censo de Búho Real Bubo bubo en los términos de Requena y Chera. El Serenet, 5.Choussy, D., 1971. Étude d'une population de grands-ducs Bubo bubo dans le Massif Central. Nos Oiseaux, 31: 37±56.Coche, G., 1999. Statut et éléments de biologie du grand-duc d'Europe Bubo bubo dans le département de l'Ardéche. Alauda, 67: 319±322Conselleria de Territori i Habitatge, 2005. Catálogo de los vertebrados valencianos. Conselleria de Territori i Habitatge. Generalitat Valenciana, València. Leditznig, C., 1992. Telemetric studies in the eagle owl (Bubo bubo) in the foreland of the Alps in Lower Austria – methods and first results. Egretta, 35: 69-72.León, M., Lacalle, J.A., Pérez, E., Martínez, J.E. & Calvo, J.F., 2008. Ecología del Búho real (Bubo bubo) en el Sureste de la Región de Murcia. Distribución, ocupación territorial, parámetros reproductores, dieta y mortalidad. Actas XIX Congreso Español de Ornitología. SantanderMartínez, J.E., Sánchez, M.A., Carmona, D., Sánchez, J.A., Ortuño, A. & Martínez, R., 1992. The Ecology and Conservation of the Eagle Owl Bubo bubo in Murcia, south‐east Spain. A: Galbraith, C.A., Taylor, I.R. & Percival, S. (Eds). The Ecology and Conservation of European Owls. J.N.C.C. Peterborough.Martínez de Lecea, F., Illana, A., Hernando, A., Paniagua, D. & Echegaray, J., 2008. Estatus y evolución de la distribución del búho real (Bubo bubo, Linnaeus, 1758) en Álava (País Vasco, norte de España). Estudios del Museo de Ciencias Naturales de Álava, 22: 143-147Mosimann, P. & Haller, H., 1999. Uhu/Grand-duc d'Europe Bubo bubo. Pàg.: 278-279. A: H. Schmidt, R. Luder, B. Naef-Daenzer, R. Graf & N. Zbinden (Eds.). Atlas des Oiseaux Nicheurs de Suisse/Vertbreitungatlas der Brutvogel der Schweitz. Sempach: Scheizerische Vogelwarte.Penteriani, V. & Pinchera, F., 1990. Census of a population of eagle owl Bubo bubo in the central Apennines, Abruzzi, Italy. Rivista Italiana di Ornithologia, 60: 119-128.Simeonov, S., Milchev, B. & Boev, Z., 1998. Study of the eagle owl (Bubo bubo L.) (Aves: Strigiformes) in the Strandzha Mountain (SE Bulgaria). Food spectrum and trophic specialization. Acta Zoologica Bulgaria, 50: 87-100.Garrido Guil, Hector, 1996. Aves de las Marismas del Odiel y su Entorno. Pg. 384. Madrid.Juana, Eduardo i Juan M. Varela, 2000. Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx. BarcelonaFernández, J. M., 1993. El Búho real en Alava. Sustraia, 29: 68-69. (tot i que és absent de les illes Britàniques, un petit nombre està ara començant a reproduir-se a la Gran Bretanya),ARKive l'Àsia Menor, el Líban, Israel-Palestina, Síria, l'Iraq, l'Iran, l'Afganistan, el Pakistan, l'Índia, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, la Xina, Mongòlia, la península de Corea, el Japó i el mar d'Okhotsk. Els exemplars de les regions semidesèrtiques de l'Àfrica del Nord, la península Aràbiga i Síria en formen probablement una espècie separada, però, de moment, són inclosos en aquesta espècie.ICO.SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya. ICO, 2012. BarcelonaBeneyto, A. i Borau, A., 1996. El Búho Real (Bubo bubo) en Cataluña (N.E. España). A: Muntaner, J. & Mayol, J. (Eds.): Biología y Conservación de las Rapaces Mediterráneas, 1994: 477-483. Monografía núm. 4. Madrid: SEO/BirdLife.Real, J., 1984. Duc Bubo bubo. A: Muntaner, J., Ferrer, X. & Martínez-Vilalta, A. (Eds.): Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra: 134-135. Barcelona: Ketres Editora.Solé, J., Baucells, J. i Real, J., 2004. Duc Bubo bubo. A: Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, Ll. & Herrando, S. (Eds.): Atlas dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002: 288-289. Barcelona: Lynx Edicions.Hagemeijer, E. J. M. i Blair, M. J. (Eds.), 1997. The EBBC Atlas of European breeding birds: their distribution and abundance. Londres: T. & A.D. Poyser.UICN Fajardo, I. i G. Babiloni, 1996. Estado de conservación de las rapaces nocturnas (O. Estrigiformes) en el Mediterráneo Occidental. A: J. Muntaner i J. Mayol (Eds): Biología y Conservación de las Rapaces Mediterráneas, 1994: 145-156. Monografia núm. 4. SEO/Birdlife. MadridCramp, S. (ed.), 1985. The Birds of the Western Palearctic. Vol. 4. Oxford University Press
Manca a les Balears, però a Catalunya i al País Valencià (representat per la subespècie Bubo bubo hispanus) és comú i ben distribuït arreu del territori, sobretot, en ambients mediterranis, i molt més rar i escàs en ambients d'alta muntanya i boscos subalpins, als pre-Pirineus i Pirineus,Antoni Margalida i Ivan Afonso Jordana, Situació i distribució del duc a l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu . 2005. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge mentre que és absent a la depressió de l'Ebre. Se li estima una població estable de 557 a 704 parelles a Catalunya i unes 1.000 al conjunt dels Països Catalans (19.000-38.000 parelles a nivell europeu o, cosa que és el mateix, el 5-24% de la població mundial).Birdlife International, 2004. Birds in Europe: population estimates, trends and conservation status. Cambridge, Regne Unit
Morfologia miniatura|esquerra|Duc fotografiat a Polònia durant l'hivern És el rapinyaire nocturn més gros del món, ja que mesura entre 29 i 73 cm del bec a la cua, i la seua envergadura ronda d'1,38 a 1,7 m (una mica més petit que l'àguila daurada). El seu pes oscil·la entre 1,5 i 4 kg. Les femelles són més grosses que els mascles i poden arribar a pesar tres quilos i fer més d'un metre i mig de punta a punta d'ala. Té el pit de color lleonat esquitxat de taques fosques, el dors jaspiat i fosc amb taques clares, els ulls grossos i de color taronja, i dos plomalls al cim del cap que recorden ben bé unes "orelles", tot i que no tenen res a veure amb el sentit de l'oïda (el mascle té el plomissol d'aquestes "orelles" més eriçat que la femella).Sañé, Jaume, 2009. Conèixer els ocells. Pàgina 91. Col·lecció: Conèixer, Sèrie Éssers vius, núm. 1. Cossetània Edicions. Valls. Maluquer i Sostres, Joaquim, Conèixer i estimar els ocells, pàg. 82, 2008. Barcelona: Raval Edicions.
La muda postnupcial és parcial, canviant anyalment part de les plomes del cos i part de les cobertores de l'ala. Les plomes de vol triguen diversos anys (entre 6 i 12) a ser renovades totes, canviant-ne entre cinc i nou cada any i estenent-se el període de muda des del juny fins a l'octubre. La muda postjuvenil dura quatre anys: les plomes corporals i part de les cobertores de l'ala es canvien en el seu primer any, però no les cobertores primàries ni les plomes de vol ni les de la cua; durant el segon any, canvia tres de secundàries centrals i el parell central de les plomes de la cua; al tercer any canvia entre dues i tres de primàries i les cobertores; durant el quart any acaba de canviar totes les secundàries i primàries juvenils amb les cobertores i el període de muda discorre des del maig fins a l'octubre.Laboratorio Virtual Ibercaja
Ecologia miniatura|esquerra|Duc en vol És un ocell solitari i sedentari, excepte en època de cria, que sovint fa vida prop de cingles i desnivells. De dia, passa la major part del temps quiet als arbres, i a la nit ix a caçar (tot i que, si l'aliment escasseja, pot sortir a caçar de dia també)apliense.xtec.cat Durant els mesos freds de l'any deixa sentir el seu profund cant, el qual utilitza per a marcar el seu territori (si la nit és tranquil·la, és audible fins a 4 quilòmetres de distància).
El duc (Bubo bubo) al Parc natural dels Ports La veu és un udol profund, tipus úú-oo, que pot arribar a sentir-se fins a 2 km de distància. Cada individu té un udol específic, de manera que poden ser identificats individualment. També produeix lladrucs potents d'alarma tipus guineu.Lengagne, T., 2001. Tmeporal stability in the individual features in the calls of eagle owls (Bubo bubo). Behaviour 138: 1407-1419.Martínez, J.A. & Zuberogoitia, I., 2002. Factors affecting the vocal behaviour of Eagle Owls (Bubo bubo): effects of sex and territorial status. Ardeola, 49: 1-9.Penteriani V., 2002. Variation in the function of the eagle owl vocal behaviour: territorial defence and intra-pair communication? Ethology, Ecology and Evolution, 14: 275-281.Catchpole, C.K., 1982. The evolution of bird sounds in relation to mating and spacing behavior. A: Kroodsma, D.E. & Miller, E.H. (eds). Acoustic Communication in Birds: 297–319. Nova York: Academic Press.
Ocupa una gran varietat d'hàbitats: des dels boscos boreals de coníferes i boscos mixtos caducifolis fins a les estepes mediterrànies de matoll i els deserts de roca i sorra, encara que sembla preferir les àrees obertes per cercar-hi aliment.Penteriani, V., The eagle owl. Calderini-Edagricole. 1996. Bolonya,Itàlia A més, no sent cap mena d'objecció per establir-se a prop dels nuclis de població humans, així com de carreteres o pedreres, sempre que no se'l persegueixi directament.Martínez, J.A., Serrano, D. & Zuberogoitia, I., Predictive models of habitat preferences for the Eurasian Eagle owl Bubo bubo: a multi-scale approach. Ecography, 2003. 26: 21-28.Estimación del número de territorios ocupados por el búho real (Bubo bubo) en la Rioja Alavesa
Es nodreix sobretot de ratesZamorano, E.; Palomo, L. J.; Antúnez, A.; Vargas, J. M., Criterios de predación selectiva de Bubo bubo y Tyto alba sobre Rattus. Ardeola. Revista ibérica de ornitología, 1986. 33 (1-2): 3-9. i conills, però, gràcies a tindre una força comparable a la de l'àliga daurada, també caça llebres adultes, esquirols, talps, eriçons, cadells de guilla, ocells grossos com ànecs i perdius roges,Donazar, J. A.; Castien, E., Predación del búho real (Bubo bubo) sobre la perdiz roja (Alectoris rufa): Selección de edad y sexo. Doñana. Acta vertebrata, 1989. 16 (2): 219-225. petits carnívors com mosteles i també altres rapinyaires nocturns i diürns (aligots, falcons pelegrins, xoriguers grossos, etc.).Lalueza i Fox, Jordi, El llibre dels ocells de Catalunya. pàgines 67-68. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. Hiraldo, F., Andrada, J. i Parreño, F. F., Diet of the Eagle Owl (Bubo bubo) in Mediterranean Spain. Doñana, Acta Vertebrata 1975. 2: 161-177.Pérez-Mellado, V., Alimentación del Búho Real (Bubo bubo, L.) en España Central. Ardeola 1980. 25: 93-112.