, més coneguda com a Alaska, és una artista, cantant, compositora, presentadora de televisió i ràdio, actriu, empresària i discjòquei hispanomexicana. Ha estat una de les figures representatives de la movida madrileña. Defensora del moviment LGTBAlaska i Mario durant la desfilada de LGTB de Madrid i dels drets dels animals, tal com va demostrar en una campanya realitzada per a AnimaNaturalis,Col·laboració de l'Olvido amb Animanaturalis on va ser imatge d'una protesta contra la tauromàquia.
Inicia la seva carrera artística als 14 anys, l'any 1977, i és una de les artistes espanyoles més reconegudes, transgressores, polifacètiques i que ha aconseguit més vendes. És una de les icones pop del . Es va decidir a obtenir la nacionalitat espanyola abans de casar-se a Madrid amb Mario Vaquerizo,Boda Alaska i Mario l'any 2011, i així legalitzar la boda que ja s'havia celebrat el 1999 a Las Vegas.
El 2022, va presentar el Benidorm Fest juntament amb Màxim Huerta.
Orígens María Olvido Gara Jova va néixer el 13 de juny a la Ciutat de Mèxic, filla de Manuel Gara i López, exiliat asturià i America Jova i Godoy,Suplement del diari El Mundo on s'entrevista a l'Olvido i a la seva mare creixent en un entorn familiar segur i sense mancances afectives o econòmiques. Sempre va tenir una bona relació amb el seu pare malgrat que aquest tenia un caràcter més sever que el de la seva mare, i amb la mare i l'àvia va crear un fort vincle afectiu.Entrevista a Alaska Olvido considera que quan l'any 1973 va arribar a Madrid amb la seva família als 10 anys ja era una adolescent i la seva infància es va quedar a Mèxic.
El trasllat va provocar Olvido haver de madurar per adaptar-se a una Espanya en plena transició política; Durant la seva escolarització a una escola mexicana laica podia triar com anar vestida, en canvi a l'escola madrilenya malgrat ser laica, havia de dur uniforme i una estètica determinada. Ser l'única alumna que no havia fet la comunió i d'una família amb mare separada eren situacions que provocaven rebombori en la comunitat educativa. Aquestes diferències van suposar-li un xoc cultural. Durant aquesta època a través de còmics revistes va endinsar-se en el món de la lectura i la música. El llibre Gay Rock d'Eduardo Haro Ibars va suposar que l'artista prengués consciència dels que serien els seus ídols i fonts d'inspiració David Bowie i Lou Reed.
De jove va voler canviar-se repetides vegades el seu nom, ja que no li agradava, i per aquest motiu es dona a conèixer com a Alaska en honor de la cançó de Lou Reed "Caroline says II". Olvido i America realitzen un curs d'estètica, influïdes pel glam rock, que determina l'evolució de l'estètica de l'artista. Als 13 anys Olvido comença a freqüentar el Rastro amb el seu amic El Zurdo.
Alaska i la movida
La movida fou un fenomen social, cultural i lúdic desenvolupat a Madrid entre 1977 a 1984, amb el seu punt àlgid entre 1981 i 1982, en què un grup d'artistes liberals i excèntrics amb ganes de canviar tot el panorama artístic que fins llavors hi havia hagut a Espanya creen un moviment que destacava per ser un moviment divertit i frívol, que pretenia trencar amb l'anterior època franquista i la censura.
Els estàndards del moviment van ser: La edad de oro, el programa televisiu de Televisión Española realitzat per Paloma Chamorro, La Luna, la publicació dirigida per Borja Casani que va ser el portaveu periodístic de la Movida. En el cine Pedro Almodóvar amb Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, on Alaska interpretava a «Bom», el dibuixant Ceesepe, el fotògraf Pérez-Minguez i el compositor Carlos Berlanga juntament amb Nacho Canut per la creació dels diferents temes del grup punk Alaska y los pegamoides i per acabar, la parella de pintors Costus.
Alaska, musa de la movida, va importar de Londres l'estètica punk, i Pedro Almodóvar es va fixar en ella per protagonitzar la seva primera pel·lícula Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón.
miniatura|Desfilada LGBT-2008-Madrid-Alaska i Mario miniatura|Olvido miniatura|Fangoria-2006
Carrera musical Kaka de Luxe
L'efervescent contracultura del Rastro, la premsa marginal de LaCoChu (Laboratorios Colectivos Chueca) i les noves tendències londinenques, fan que Alaska i «El Zurdo»es posin en contacte amb Enrique Sierra a través de «La Livianad del Imperdible", fanzine de caràcter futurista i intel·lectual que va acabar amb la creació d'un grup, i l'any 1977 Alaska, Nacho Canut, Carlos Berlanga, El Zurdo, Manolo Campoamor, Enrique Sierra i Pablo Martínez van formar Kaka de Luxe, un efímer grup punk va marcar una etapa en la història del pop espanyol. El 1978 Enrique i Nacho han d'anar a fer el servei militar i amb l'aparició de diferents punts de vista ideològics i musicals el grup es dissol el 1978.
Després de la seva separació, els membres del grup es van dispersar formant grups nous com: Radio Futura, Paraíso, La Mode i Alaska y los Pegamoides. Aquest últim va estar format per l'Alaska, Carlos Berlanga i Nacho Canut. El 17 de maig de 1983 a causa de l'estrena del programa de «La Edad de Oro de Paloma Chamorro»de [TVE], es tornen a reunir, malgrat que les diferències entre els membres del grup són molt patents. El seu retorn coincideix amb la recent mort d'Eduardo Benavente, component d'Alaska y los Pegamoides
Paraíso En el grup «Paraíso», anterior a Alaska y los Pegamoides, Alaska realitzava els acompanyaments vocals.
Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón Pedro Almodóvar, prepara el seu primer llargmetratge i va decidir que era la persona idònia per representar la cultura punk de l'època, donant-li el paper d'una de les protagonistes, «Bom»una noia punk. És així com va néixer Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón. Durant la gravació del film Alaska encara era menor. En la pel·lícula també apareix Carlos Berlanga.
Alaska y los Pegamoides L'any 1980 Alaska, Carlos Berlanga, Nacho Canut, Ana Curra i Eduardo Benavente creen Alaska y los Pegamoides. Carlos Berlanga canvia radicalment les seves composicions, els dona un aire pop més sintètic i artificial, i Alaska decideix canviar a cantant solista. La imatge del grup canvia cap a un estil més punk i draw wave, a causa d'un viatge que l'Alaska fa amb l'Ana i l'Eduardo a Londres. El grup treu el segon EP: «Otra dimensión», amb «Bote de Colón»i "Quiero salir". Els primers senzills es publiquen el 1980 «Horror en el hipermercado», "El Hospital" i "Odio" amb producció de Julián Ruiz, que es van convertir en un èxit.
A principis de 1981 Hispavox decideix renovar el contracte únicament a l'Alaska, l'Ana i al Carlos, deixant al Nacho i a l'Eduardo com a músics de sessió, apareixent els problemes entre els membres grup perjudicant la promoció. Olvido i Ana intenten calmar la situació assumint el rol de manager i promotor. D'aquesta relació d'amistat entre les dues components neixen temes com «Estrategia militar», «Redrum»o «Quiero ser Santa»(popularitzat pel grup Parálisis Permanente. Les noves cançons tenen un estil més gòtic, que provoca que Carlos abandoni el grup, i amb el descontentament de la discogràfica la continuïtat del grup estava en perill. Amb la gravació de «Bailando»el 1981 escrit per Berlanga, la discogràfica torna a confiar en ells i provoca que Carlos Berlanga torni a formar part del grup.
El grup grava «Grandes éxitos», publicat el 1982, del que el primer senzill és «Bailando»que es converteix en la cançó de l'estiu. Malgrat els èxits que aconsegueix el disc, les relacions entre els membres del grup es refreden fins que finalment el mateix any decideixen separar-se. Nacho i Carlos formen «Dinarama», Eduardo i Ana formen «Parálisis Permanente»i Alaska es queda sola sense saber que fer i mentrestant col·labora amb el grup català Loquillo y los Trogloditas. Després d'uns mesos s'uneix a Dinarama, donant lloc a Dinarama+Alaska i més tard a «Alaska y Dinarama».
Alaska y Dinarama Inicis La dissolució d'Alaska y los Pegamoides l'any 1983 va suposar el naixement del grup Dinarama, format per Carlos Berlanga (veu i guitarra), Nacho Canut (baix i acompanyaments), Johnny Canut (bateria), Javier de Amezúa (saxo), Mavi Margarida i Javier Furia com coristes i ballarins. Juntament amb Marcos Mantero, que es va unir als teclats per crear «Kali». Alaska passa per una etapa d'incertesa, no sabia si presentar-se com a solista o unir-se a una altra banda, i comença a treballar amb «PVP», que finalment deixa.
Després de diferents incorporacions i substitucions com la d'Ana Díaz com a cantant, i la desaparició dels ballarins, Nacho i Carlos decideixen contractar Alaska. Volien que ella fos l'encarregada de posar veu al grup, és per això que realitzen una col·laboració conjunta, finalment acaba formant part del grup. Amb la incorporació de l'Olvido, canvien el nom a «Dinamara+ Alaska». Al cap de poc, el Carlos és cridat al servei militar i l'Ángel Altolaguirre el substitueix com a guitarrista. Juntament amb l'Alaska, condueixen al grup cap a un gènere més místic i tribal. Agafen influències de grups com »Siouxsie and the Banshees« amb cançons com «Cebras»i «Líneas Rectas». El 1983 graven el seu primer disc: «Canciones Profanas»amb la cançó «Perlas Ensangrentadas». Degut a l'absència de Carlos, la veu d'Alaska apareix en més cançons de les que inicialment estava previst i la casa discogràfica canvia el nom del grup per: «Alaska y Dinarama». El mateix any s'edita l'LP: «Las Canciones Malditas»amb el segell independent «El Fantasma del Paraíso»que recull alguns dels primers temes de «Kaka de Luxe».
L'estiu del 1984 graven el segon LP: «Deseo Carnal»surt a la venda amb el començament del programa TVE: «La Bola de Cristal»el qual presenta l'Alaska. «Como pudiste hacerme esto a mi» primer single del LP, que ràpidament és un èxit de vendes. L'àlbum ven més de mig milió de còpies a Espanya. Al tenir èxit al mercat llatinoamericà, l'Alaska viatja a Amèrica per promocionar el disc.
La Bola de Cristal La Bola de Cristal va ser un programa emès per Televisión Española de 1984 a 1988, aquest va aconseguir el reconeixement de diferents sectors de la societat i ser un dels referents tant en programes destinats a públic infantil com adult. Aquest volia mostrar el canvi sociopolític que va suposar la transició per a Espanya, juntament amb l'explosió cultural i musical de la «movida».
Alaska protagonitzava una de les seccions on explicava històries de diferents èpoques històriques mentre que la resta de personatges resolien casos o com en el cas de Pedro Reyes i Pablo Carbonell donaven un toc humorístic a aquestes. En finalitzar la secció apareixia un videoclip protagonitzat per Alaska, Santiago Auserón, Loquillo o Kiko Veneno. Gràcies a la participació d'Alaska en aquest programa, aconsegueix el reconeixement i acaba sent considerada una icona mediàtica de la modernitat.
El 1985 graven l'àlbum: «La Bola de Cristal»per a «Hispavox»amb algunes cançons interpretades per «Alaska y Dinarama»on col·laboren: Santiago Auserón, José Maria Cano i «Loquillo y los Trogloditas». En aquest àlbum l'artista també interpreta temes en solitari com són «Abracadabra», «No se ría» i «Esclava del mal».
L'evolució del grup Aquell mateix any Marcos Mantero i Toni Arbolés abandonen la formació per conflictes amb la resta d'integrants del grup. A partir d'aquest moment el Nacho i el Carlos alternen baix i guitarra respectivament amb el teclat i Juan Carlos Aured, provinent de «La Frontera»i de «Los Vegetales»s'incorpora a les percussions electròniques que substitueixen la bateria. Al novembre de l'any 1986 editen «No es Pecado». El primer senzill «A quién le importa»es va convertir en tot un himne. L'àlbum va vendre més de 250.000 còpies a Espanya i més d'1.500.000 en Amèrica Llatina. El 1987 surt a la llum el quart disc «Diez», que són el nombre de pistes que inclou el LP.