Emili Saló i Ramell (Granollers, 1 de juny del 1905 - Barcelona, 13 de setembre del 1988), va ser músic i compositor, especialment de sardanes, les quals ocasionalment signà amb el pseudònim Pau Marons. Descendent d'una nodrida nissaga de músics de Palau-sator, el seu pare va ser el cornetista Martí Saló, i el seu germà Conrad el director de La Principal de la Bisbal durant 55 anys i compositor de sardanes d'anomenada.
Biografia A quatre anys, la seva família es traslladà a viure a la Bisbal d'Empordà. Tres anys més tard, entrà a l'Escolania de Montserrat (1913-1914), on va començar els estudis de música. De tornada a la Bisbal, els continuà amb el mestre Josep Maria Soler, instrumentista, compositor, mestre i director de la cobla La Principal de la Bisbal. S'incorpora a aquesta formació com a trompetista el 1923 (posteriorment en fou contrabaixista), i s'hi estigué fins al 1940. En una actuació a França conegué el compositor Canteloube, amb qui inicià una correspondència molt formativa que bevia del programa pedagògic de la Schola Cantorum de París.
L'any 1947 marxà a actuar a l'estranger, i no en tornà fins al 1961. En la seva estada al Caire compongué la coneguda sardana Tramuntanada (1948). Tingué molta relació amb Mataró.
A més de simfonies i altres obres d'estil dodecafònic, és autor de més de 250 sardanes i altra música de concert per a cobla. Aquesta darrera requereix un notable esforç d'interpretació i és rarament programada en els concerts. Una part de la seva producció sardanista, d'estil més senzill i amb una menor tècnica musical, és signada amb el pseudònim Pau Marons, que esdevé una mena de "segona marca"; tot i així, aquestes sardanes (una seixantena) gaudeixen també de gran popularitat. El fons documental d'Emili Saló està dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d'Empordà.
El compositor Tomàs Gil i Membrado li dedicà la sardana Banyuls a Emili Saló.
Obres La cabra blanca (1928), sarsuela en dos actes amb lletra de Robert Rizo Poema sevillano: pasodoble (1944), amb C. Ramos (=Agustín Belgrano)
Música per a cobla Antònia (1920), glossa El comte Garí (1933), glossa Suite del riu Ter, suite per a cobla
Sardanes Sardanes signades per Emili Saló Adéu Conrad (1981), al seu germà Aldarull de festa (1933) Aquell Martí del cornetí, obligada de trompeta dedicada al seu pare El bosc de les Violetes (1978), dedicada a la colla sardanista Violetes del Bosc El castell de la Bisbal (1973) Cent anys ressonants (1988), en el centenari de La Principal de la Bisbal Els dos valents (1957), obligada per a dos tibles Encís de Festa Major (<1929) Engruna (1933) Els fadrins esvalotats, per a dues cobles Gaia tardor (1945) El guerrer, obligada de tenora Guspira, amb sonoritats ravelianes Heroi, obligada de tenora Idil·li brau (1951), obligada per a tenora i tible Idil·li capriciós, obligada per a tenora i tible Il·lusió, obligada de tible Joliua (1924) Maltempsada a les Roquetes (1986), obligada de cobla Mestre Soler (1978), dedicada al seu mestre Josep Maria Soler Pedregada damunt La Selva (1972), obligada de cobla El petit Emili (1964) La riuada (1972), obligada de cobla Synera cara al mar (1983), inspirada en l'obra del poeta Espriu Tardorenca Tramuntanada (1948), obligada de cobla i de gran dificultat en la interpretació Ventada de març (1959), obligada de cobla
Sardanes de Pau Marons A saltar (1951) La ballada (1967) El bruel de Pals (1950), obligada per a dos fiscorns Contrades gironines Les coves de Montgó, obligada per a dos fiscorns Els dos tapers, obligada de tenora i fiscorn Duet festiu, obligada per a 2 tibles En Joan de Serrallonga (1978), obligada de fiscorn En Nela i el gat vell (1972) L'Ermita dels Àngels La Festa de les Santes, de Mataró Fiscorns brunzents, obligada per a dos fiscorns El galliner esvalotat, obligada de tenora i tible El "Moreno" i el "Rosset", obligada de fiscorn i tible, dedicada a Josep Puig "Moreno" i Joan Parés, de la Principal de la Bisbal Palau del Vent (1977), obligada per a cobla Els petits almogàvers, obligada per a dues trompetes i trombó El Pi de les tres branques (1976), obligada de tenora i tible Els tres caçadors (1976), obligada per a tres fiscorns
Arranjaments Dos discos Sardanes cantades per Montserrat Alavedra i La Principal de la Bisbal (1974 -1975), arranjament En Quimet de Cabrils (1980), sardana de Sigfrid Galbany, instrumentació
Bibliografia Eugeni Molero La Principal de la Bisbal Barcelona: Pòrtic, 1981
Enllaços externs Índex de les sardanes d'Emili Saló (1) Índex de les sardanes d'Emili Saló (2) Índex de les sardanes de Pau Marons La cobla de Palau-sator (1) La cobla de Palau-sator (2) i en
Categoria:Compositors de sardanes catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors de sardanes durant el franquisme Categoria:Contrabaixistes de cobla Categoria:Músics granollerins Categoria:Músics de la Principal de la Bisbal Categoria:Compositors del Vallès Oriental Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX