LImperi d'Oyo fou un estat Ioruba en el que és avui dia Nigèria occidental i del nord. Actualment és considerat un estat tradicional. L'imperi fou establert pels iorubes al 14è segle i va acabar per convertir-se en un dels estats africans occidentals més grans trobats pels exploradors colonials. Aconseguí la preeminència a través de les habilitats organitzatives excepcionals dels ioruba, la riquesa guanyada amb el comerç i la seva possessió d'una cavalleria poderosa. L'Imperi Oyo era l'estat políticament més important a la regió a la meitat del i fins a finals del , dominant no només sobre uns altres regnes en la moderna Nigèria sinó també sobre altres regnes a Benin i Togo, entre els quals el regne del poble fon o dahomey (situat en el modern Benín).
Orígens mítics Els orígens mítics de l'Imperi Oyo venen d'Oranyan (també conegut com a Oranmiyan), el segon príncep del Regne Ioruba d'Ile-Ife (Ife). Oranyan feu un acord amb el seu germà per llançar un atac punitiu als seus veïns del nord per haver insultat al seu pare l'oba (rei) Oduduwa, el primer ooni d'Ife. En el camí a la batalla, els germans van acabar barallats i l'exèrcit dividit.;Stride & Ifeka 1971 pàg. 290 la força d'Oranyan era petita per fer un atac reeixit, i va recórrer la costa del sud fins a arribar a Bussa. Allà el cap local el va rebre i li va donar una gran serp amb un element màgic adjuntat a la seva gola. El cap va manar a Oranyan que seguís la serp fins que s'aturés a algun lloc durant set dies i desaparegués a terra. Oranyan seguí el consell i fundà Oyo on es va aturar la serp. El lloc es recorda com Ajaka. Oranyan feu d'Oyo el seu nou regne i va esdevenir el primer "oba" ('rei' o 'governant' en ioruba) amb títol d'Alaafin d'Oyo (Alaafin vol dir 'propietari del palau' en ioruba), deixant tots els seus tresors a Ife i permetent que un altre rei anomenat Adimu regnés allà.Stride & Ifeka 1971, p.291
Primer període Oranyan, el primer oba (rei) d'Oyo, fou succeït per Oba Ajaka, Alaafin d'Oyo. Ajaka fou deposat perquè li faltaven les virtuts militars iorubes i permetia als seus subcaps massa independència. El lideratge es conferí llavors al germà d'Ajaka, Shango, que més tard fou deïficat com la divinitat de tro i el llampec. Ajaka fou restaurat després de la mort de Shango. Ajaka retornà al tron més bel·licós i opressiu. El seu successor, Kori, aconseguí conquerir la resta del que els historiadors posteriors consideren l'Oyo metropolità.
Oyo-Ile El cor de l'Oyo metropolità era la seva capital, Oyo-Ile, (també coneguda com a Katunga o Vella Oyo o Oyo-oro).Goddard 1971, pàg. 207-211. Les dues estructures més importants a Oyo-Ile era l'afin o palau de l'oba i el seu mercat. El palau era en el centre de la ciutat a la vora del mercat de l'oba anomenat 'Oja-oba'. Al voltant de la capital hi havia una paret o muralla de terra per la defensa, amb 17 portes. La importància de les dues estructures grans (el palau i l'Oja Oba) indicava la importància del rei a Oyo.
Ocupació de nupe Oyo s'havia acostumat a un poder interior formidable al final del XIV segle. Durant un segle, l'estat ioruba s'havia expandit a expenses dels seus veïns. Llavors, durant el regnat d'Onigbogi, Oyo va patir derrotes militars a mans dels nupe dirigits per Tsoede.Stride & pàg. Ifeka 292 En algun moment al voltant de 1535, els nupes ocuparen Oyo i forçaren a la seva dinastia a prendre refugi al regne de Borgu.Oliver & Atmore 2001, p. 89. Els nupes van saquejar la capital, destruint Oyo com a poder regional fins a primers del .Thornton 1999, p. 77.
Període imperial Oyo va patir un interregne de 80 anys amb una dinastia exiliada després de la seva derrota pels nupe. Llavors va reemergir, més centralitzat i expansiu que abans. No quedaria satisfet amb simplement reconquerir Oyo sinó amb l'establiment del seu poder sobre un vast imperi. Durant el , Oyo començava una llarga etapa de creixement, convertint-se en un imperi important. Oyo mai no va incloure totes les persones que parlen ioruba però era de bon tros el regne més populós en la història dels iorubes.Alpern 1998, p. 37.
Reconquesta i expansió miniatura|Imperi d'Oyo i estats circumdants, vers 1625. La clau a reconquesta dels iorubes d'Oyo fou una força militar superior i un govern més centralitzat. Agafant per darrere als seus enemics nupes (que anomenaven "Tapa"), els iorubes es rearmaren no només amb arnès sinó també amb cavalleria. Oba Ofinran, Alaafin d'Oyo, reeixia a recobrar el territori original d'Oyo de mans dels nupe. Es va construir una nova capital, Oyo-Igboho, i l'original va passar a ser la Vella Oyo. El següent oba, Egunoju, va conquerir gairebé tot el país Ioruba. Després d'això, l'oba Orompoto vbva fer diversos atacs per aniquilar nupe i assegurar que Oyo mai no fos amenaçat per aquesta part. Durant el regnat d'oba Ajiboyede es va fer el primer festival Bere, un esdeveniment que retindria molta importància entre el ioruba molt de temps després de la caiguda d'Oyo. Sota el seu successor, Abipa, els iorubes finalment van repoblar Oyo-Ile i van reconstruir la capital original. Malgrat un intent fracassat de conquerir el Regne de Benín en algun moment entre 1578 i 1608, Oyo continuava expandint-se. Els iorubes permeteren autonomia al sud-est d'Oyo metropolità on l'àrees no-iorubes podrien actuar com a tampons entre Oyo i Benín.Stride & Ifeka 1971, p. 296. Al final del 16è segle, els estats d'Ewe i Aja, al modern Benín, pagaven tribut a Oyo.Stride & Ifeka 1971, p. 293.
Les guerres de Dahomey L'Oyo enfortit començava a atacar cap al sud com a mínim a partir de 1682.Thornton 1999, pàg. 79.
Al final de la seva expansió militar, les fronteres d'Oyo arribarien a la costa uns 300 km cap al sud-oest de la seva capital.Smith 1989, pàg. 122. La costa entre Whydah i Apa va quedar a les seves mans.Person Yves. Chronologie du royaume gun de Hogbonu (Porto-Novo) a: Cahiers d'études africaines, vol. 15, n°58, 1975. p. 217-238. La conquesta va acabar a tot tardar el 1698 i va trobar molt poca oposició després del seu fracàs contra Benín fins a primers del . El 1718 Dahomey es va independitzar i va conquerir Allada el 1724. El 1728, l'Imperi Oyo envaïa el Regne de Dahomey en una gran i dura campanya. La força que va envair Dahomey estava composta totalment de cavalleria.Smith 1989, p. 48. Dahomey, d'altra banda, no posseïa cavalleria però si moltes armes de foc. Aquestes armes de foc resultaven eficaces espantant els cavalls de la cavalleria d'Oyo i evitant que carreguessin.Thornton 1999, p. 82. L'exèrcit de Dahomey també tenia fortificacions construïdes com trinxeres, que forçaven l'exèrcit Oyo a lluitar com infanteria.Thornton 1999, p. 86. La batalla va durar quatre dies, però els iorubes sortiren finalment victoriosos després que els van arribar reforços. Dahomey fou forçat a pagar tribut a Oyo després de la victòria ioruba. Això no acabaria la guerra, tanmateix, i els iorubes envairien Dahomey un total de set vegades abans que el regne es sotmetés plenament el 1748.Alpern 1998, p. 165.
Darreres conquestes La cavalleria d'Oyo permetia als iorubes llançar campanyes de conquesta i supressió sobre grans distàncies. L'exèrcit Oyo també resultava capaç de superar fortificacions però s'havia de retirar quan els subministraments s'acabaven.Thornton 1999, pàg. 97. És també notable que Oyo no utilitzés armes de foc en les seves conquestes. A més, les armes de foc, havien tingut tan poc ús en contra de l'exèrcit d'Oyo, que és possiblement què esperessin fins al per adoptar-les. El 1764, una força Oyo-Dahomey conjunta aixafava un exèrcit Axanti. La victòria d'Oyo definiria les fronteres entre els dos estats. Oyo portava una campanya reeixida al nord de Dahomey al territori de Mahi, a finals del . Els ioruba també utilitzaven les forces dels seus tributaris. Un exemple sorprenent d'això és el bloqueig naval de Badagri per una força Oyo-Dahomey-Lagos el 1784.Thornton 1999, p. 88.
Organització L'estat original d'Oyo constava de l'Oyo metropolità i poc més. Però amb l'adveniment de la seva expansió imperial, Oyo es va reorganitzar per dirigir millor els seus vastos dominis dintre i a fora del país Ioruba. Fou dividit en quatre capes definides en relació al cor de l'imperi.Oliver & Atmore 2001, p. 95. Aquestes capes eren l'Oyo Metropolità, Yorubaland del sud, el Corredor Egbado i Ajaland.
Oyo Metropolità Oyo metropolità corresponia, més o menys, a l'estat Oyo abans de la invasió nupe. Aquest era el centre de l'imperi on els iorubes parlaven el dialecte Oyo. Oyo metropolità es dividia en sis províncies amb tres a la part oest del riu Ogun i tres a l'est del riu. Cada província era supervisada per un governador assignat directament per l'Alaafin d'Oyo.Stride & Ifeka 1971, p. 297.
Yorubaland La segona capa de l'imperi es componia de les ciutats més properes a Oyo-Ile, que eren reconegudes com a germanes. Aquesta àrea era cap al sud d'Oyo metropolità, i els seus habitants iorubes parlaven dialectes diferents del dialecte d'Oyo. Aquests estats tributaris eren dirigits pels seus propis governants titulat oba. Les corts d'aquests vassalls eren encapçalats pels seus líders natius (segons costum local) però havien de ser confirmats per l'Alaafin d'Oyo.
Corredor Egbado La tercera capa de l'imperi era al sud-oest del país Ioruba, el Corredor Egbado. Aquesta àrea estava habitada pels Egba i Egbado i era molt valuosa en relació al comerç d'Oyo amb la costa. Als tributaris egba i egbado se'ls permetia, com els seus homòlegs del país Ioruba, governar-se. Eren, tanmateix, supervisats per l'Ajele. Aquests eren agents assignats per l'Alaafin d'Oyo per supervisar el seu comerç i els afers del seu interès. El representant d'Oyo al corredor era l'Olu, governant de la ciutat d'Ilaro.
Ajaland Ajaland era l'última capa afegida a l'imperi i també la més restrictiva, perquè el tribut només podria ser obtingut per l'amenaça d'expedicions llançades periòdicament. Aquest territori s'estenia des de les àrees no iorubes a l'oest del Corredor Egbado fins al territori Ewe al modern Togo. Aquesta àrea, com tots els estats tributaris, se li permetia un grau considerable d'autonomia mentre els impostos es pagaven, les ordres des d'Oyo se seguien estrictament i l'accés a mercats locals es permetia als comerciants Oyo. El tribut es lliurava sovint en esclaus, i això significava que el tributari havia de fer la guerra contra algú per aconseguir-los (com amb Dahomey).Alpern 1998, p. 34. Desobeir les ordes enviades d'Oyo, significaven una massacre general de la comunitat, com va passar aAllada el 1698.
Estructura política L'Imperi Oyo desenvolupà una estructura política altament sofisticada per governar els seus dominis territorials. És desconegut precisament quanta d'aquesta estructura existia abans de la invasió nupe. Algunes de les institucions d'Oyo són clarament derivades dels primers establiments a Ife. Després de reemergir de l'exili a primers del , Oyo acceptà un caràcter evidentment més militant. La influència d'una cultura ioruba agressiva s'exemplifica en els estàndards posats en l'oba (rei) i les funcions del seu consell.
L'Alaafin d'Oyo L'oba ('rei' en la llengua dels iorubes) d'Oyo fou conegut com l'Alaafin d'Oyo, (Alaafin vol dir 'propietari del palau' en ioruba). Era el cap de l'imperi i senyor suprem de la gent.Stride & Ifeka 1971, p. 298. Era responsable d'afluents de manteniment segurs d'atac, resolent baralles internes entre subgovernants, i intervenint entre aquells subgovernants i la seva gent. També s'esperava que l'Alaafin d'Oyo omplís dels seus subordinats amb honors i regals. A canvi, tots els subgovernants havien de retre homenatge a l'oba i renovar la seva fidelitat en cerimònies anuals. La més important d'aquestes era el festival Bere que marcava un govern reeixit de l'Alaffin. Després del festival Bere se suposava que hi hauria pau al país ioruba durant tres anys.
Selecció de l'Alaafin