Benó de Meissen, en llatí Benno (Saxònia, 1010 - Meissen, 16 de juny de 1106) fou un monjo alemany, Bisbe de Meissen. És venerat com a sant catòlic.

Biografia miniatura|esquerra|La catedral de Meissen Benó és el fill del comte Werner de Woldenberg, una família noble de Saxònia cap al començament del . El 1028 es feu monjo i el 1040 fou ordenat sacerdot; el 1062 apareix citat com a capellà de Goslar i el 1066 fou nomenat bisbe de Meissen per l'emperador Enric IV el Sali.

Durant la guerra entre els saxons i l'emperador, Benó donà suport als seus compatriotes, tot i no prendre part activa en el conflicte. Així i tot, els soldats imperials envaïren la ciutat de Meissen i la saquejaren, i n'empresonaren el bisbe. Obtingué la llibertat el 1078, i va fer jurament de fidelitat a Enric IV. Donà suport, però, al rebel Rodolf de Suàbia i, el 1085, al papa Gregori VII (1073-1085) en la Querella de les investidures. Enric IV, llavors, el feu destituir a la Dieta de Magúncia i el substituí a la seu per Fèlix, el mateix 1085. Segons la llegenda, quan va abandonar Meissen, Benó llençà les claus de la catedral al riu Elba; quan, anys després, va tornar, va comprar un peix al mercat, i després de preparar-lo, hi trobà les claus.

A la mort del papa, Benó anà a Itàlia i prestà obediència a Guibert, proclamat antipapa Climent III amb el suport d'Enric IV, i així va recuperaraixí el bisbat. El 1097, però, reconegué el papa Urbà II com a legítim.

Probablement morí cap al 1106 o 1107. Va treballar molt per a la seva diòcesi, on va reformar la disciplina eclesiàstica segons el model d'Hildebrand, i la feu pròspera materialment.

Veneració miniatura|esquerra|Frauenkirche de Múnic, on hi ha les relíquies de Benó. El 1285, el seu cos fou posat en una urna a l'altar de la catedral de Meissen i van seguir miracles. Els canonges de Meissen i Jordi, duc de Saxònia, començaren una campanya per a la canonització de Benó al final del . això donaria prestigi al capítol i, per al duc, serviria de model per a la seva desitjada reforma de l'Església. Fou canonitzat el 1523 per Adrià VI. La cerimònia d'exhumació de les relíquies donà perquè Martí Luter escrigués un pamflet contrari al culte als sants, que fou contestat per un altre de Hyeronimus Emser.

Quan el protestantisme s'imposà a Saxònia, la tomba de Benó fou destruïda el 1539. El bisbe Joan VIII en salvà les relíquies i les portà al seu castell de Stolp, d'on passaren a Wurzen i, finalment a la Frauenkirche, la catedral de Múnic, on es troben avui dia, juntament amb altres relíquies del sant, com el seu bàcul i la capa pluvial.

Fou proclamat patró de Múnic i, més tard, de la diòcesi de Dresden-Meissen. És patró dels pescadors.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Bisbes alemanys Categoria:Sants de l'anglicanisme Categoria:Sants de Saxònia Categoria:Sants catòlics alemanys Categoria:Sants morts al segle XII Categoria:Persones de Hildesheim Categoria:Morts a Saxònia Categoria:Monjos catòlics Categoria:Religiosos de la Baixa Saxònia Categoria:Nascuts al segle XI