Hezbol·là (, literalment ‘Partit de Déu’), transcrit també com a Hizbul·là, Hesbol·là o amb altres variants, és un partit polític islamista xiïta libanès amb un braç civil i un braç armat. Degut als seus atacs contra civils a Israel i el seu suport ideològic a altres organitzacions com Hamàs i Gihad Islàmic, és considerat pels Estats Units i per altres països occidentals com una organització terrorista. Algèria el considera un moviment de resistència, Rússia com a una organització política. Xina és manté neutral.
Va ser fundat l'any 1982 per a combatre l'ocupació israeliana del sud del Líban. Al Líban, és un partit polític reconegut legalment que fins i tot ha arribat a formar part del govern i del parlament. Aquesta organització és, juntament amb Amal, la principal expressió política de la comunitat xiïta libanesa, el grup religiós més important del país. Comptava en 2022 amb 13 diputats al parlament libanès i amb els seus aliats conformava un bloc majoritari de 70 dels 128 membres del parlament. Ha alternat l'oposició i la participació en el govern del Líban, amb poder efectiu de decisió o veto degut al sistema de govern del país. Paral·lelament té una estructura militar amb desenes de milers de combatents, que ha estat activa en diferents conflictes bèl·lics.
El grup rep un important suport financer i militar de l'Iran, posicionant-se com el principal membre de l'Eix de Resistència, una aliança oposada a la influència occidental i israeliana a l'Orient Mitjà.
Pel que fa a Israel, l'organització no reconeix la seva legitimitat, dona suport a la resistència palestina i la seva retòrica apunta cap a la destrucció d'aquest estat.
miniatura|250x250px|Hassan Nasral·la. Les àrees del Líban amb més suport són les de majoria xiita, a tot el sud, a Beirut i els seus voltants, i al nord de la vall de la Bekaa i la regió d'Hirmil.
Fundació i evolució L'estiu de 1982, en el punt àlgid de la invasió israeliana del Líban, Amal inicià la lluita de guerrilles al sud del país. Ruhol·lah Khomeini va demanar xiïtes de tot el mon de fer actes d'autosacrifici per assegurar l'exportació de la revolució islàmica com a rival de l'antic moviment Amal. La incipient República Islàmica de l'Iran va enviar una força expedicionària a Síria per lluitar al Líban, però quan va arribar a Damasc les Forces de Defensa d'Israel (IDF) havien envaït tot el sud del Líban i estava assetjant a Beirut Iàsser Arafat i els combatents de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP). L'ambaixador iranià a Damasc, Ali Akbar Mohtashamipur va proposar formar un moviment guerriller xiïta al Líban per acabar amb l'ocupació israeliana del sud del Líban i l'eliminació del govern dominat pels cristians per qualsevol mitjà, incloent el martiri, que considera la forma més elevada de mort, exigint als creients cometre actes de martiri i abnegació. Entre 200 i 300 joves xiïtes i religiosos van ser entrenats en l'ús d'armes a la vall de la Bekaa sota la supervisió secreta de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica.
Hezbol·là es sumà a la guerra des de la seva fundació, caracteritzant-se per un ús de tota mena de tàctiques, des d'accions de guerrilla, atacs amb explosius, atacs suïcides (sobretot els primers anys) fins a llançament de coets cada vegada més sofisticats i drons. Hezbol·là va tenir un paper important en la guerra civil libanesa, oposant-se a les forces nord-americanes el 1982 i 1983 i oposant-se a Amal i Síria durant la Guerra dels Camps entre 1985 i 1988.
miniatura|Presència als carrers de Tir de Hezbol·là. A la dècada de 1990, Hezbol·là va passar d'un grup revolucionari a un de polític, en un procés que s'ha descrit com la libanització de Hezbol·là. A diferència de la seva posició revolucionària intransigent a la dècada de 1980, Hezbol·là va transmetre una posició contemporitzadora cap a l'estat libanès, dins el qual començà a participar mantenint el seu propi entramat d'estructures socials, econòmiques, comunicatives i militars. També a partir dels anys 1990 canvià la seva relació amb Síria, que en acostar-se a l'Iran esdevindria el seu aliat i li permeté mantenir la seva infraestructura militar mentre controlava el Líban.
A més del seu braç armat, el moviment té una infraestructura civil que proveeix la població de serveis socials, sanitaris i educatius. La seva campanya de reconstrucció Jihad al-Bina ha realitzat diversos projectes de desenvolupament econòmic i d'infraestructures a les àrees del Líban amb població majoritària xiïta.
Ocupació Israeliana del Sud del Líban
Hezbol·là fou la principal força combatent en la resistència libanesa contra l'ocupació israeliana del sud del Liban, al costat de forces com Amal, les forces del Front Nacional de Resistència Libanès com el Partit Comunista Libanès i faccions palestines com el FPAP-GC. La guerra per expulsar els ocupants i l'Exèrcit del Sud del Líban.
El 1982, centenars de membres de l'exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica van viatjar a la vall de la Bekaa, al Líban, i van començar a entrenar diversos grups xiïtes, com ara el moviment Amal i el Partit Islàmic Dawa. Les opcions tàctiques inicials de Hezbol·là van incloure atacs d'onades humanes, similars als utilitzats per l'Iran a la Guerra Iran-Iraq en què van participar alguns elements de Hezbol·là, i tàctiques terroristes com ara segrestos, segrestos d'avions i atacs suïcides amb víctimes massives per ferir la determinació d'Israel de lluitar. Hezbol·là va participar en incursions curtes per assetjar i matar i no va intentar mantenir el territori. Tot i que inicialment van tenir molt d'èxit, aquestes opcions van imposar un cost elevat a Hezbol·là en baixes i en l'opinió pública.
A finals de 1985, Hezbol·là havia aconseguit expulsar la Força Multinacional al Líban i en obligar les Forces de Defensa d'Israel (FDI) a retirar-se de Beirut i una gran part del sud del Líban fins a una petita franja de terra al sud.
El conflicte suposà al voltant de 3.000 víctimes mortals, una tercera part membres de Hezbol·là i les forces de la resistència libanesa, una tercera part ocupants israelians i els seus aliats de l'Exèrcit del sud del Líban, i una tercera part població civil. Al llarg del conflicte, i malgrat la superioritat militar ocupant, Hezbol·là cresqué i reforçà la seva presència, organització i capacitat militar, passant de la guerra de guerrilles a cada vegada majors operacions. Finalment el conflicte acabaria amb la derrota i la retirada de les tropes israelianes ocupants del Líban el juny de 2000. Sense el suport israelià l'Exèrcit del sud del Líban, sense base popular, va col·lapsar ràpidament. Hezbol·là va saber capitalitzar políticament la victòria contra Israel i reforçà el seu suport popular i paper polític al Líban.
Atemptats miniatura|402x402px|Atemptat d l'AMIA. Hezbol·là ha estat involucrat en diversos casos de conflicte armat amb Israel. Entre 1982 i 1986, hi va haver 36 atacs suïcides al Líban dirigits contra les forces nord-americanes, franceses i israelianes com els l'atemptats a les casernes de Tir en 1982 i 1983, els atemptats de l'ambaixada dels Estats Units a Beirut de 1983, l'atemptat a les casernes de la Marines a Beirut de 1983, causant 659 víctimes mortals. Hezbollah nega la seva implicació en alguns d'aquests atacs, tot i que se l'acusa d'estar implicat o vinculat amb alguns sino tots. Des de 1990, els actes i intents terroristes dels quals s'ha culpat Hezbol·là inclouen els bombardeigs i atacs contra civils i diplomàtics com l'Atemptat a l'ambaixada israeliana de Buenos Aires de 1992 o l'Atemptat a l'AMIA.
Revolució dels Cedres Hezbol·là, amb el suport explícit per part del president Baixar al-Àssad de Síria, conseqüentment es manifestà contra l'evacuació de les tropes sirianes després de la Revolució dels Cedres. El 2006 el Moviment Patriòtic Lliure de Michel Aoun va arribar a un acord amb Hassan Nasral·là, líder de Hezbol·là per unir-se a l'Aliança 8 de març pel seu antagonisme al govern de Fouad Siniora.
Guerra de 2006
miniatura|Àrees controlades per Hezbol·là el 2006. En l'any 2006, dos soldats de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) desplegades en els Alts del Golan (zona fronterera entre Israel, Palestina, el Líban, Jordània i Síria) foren raptats en un atac per efectius de Hezbol·là. Aquest fet desencadenà la major ofensiva de les FDI des de l'operació "Pau de Galilea" de l'any 1982 amb la intenció de destruir Hezbol·là. El conflicte durà 34 dies, en els quals Israel tornà a envair territori libanès de forma il·legal i contra totes les lleis internacionals. L'ofensiva fou un fracàs, i malgrat el fort desplegament, la superioritat militar amb avions, vehicles blindats, vaixells de guerra i intensos bombardejos, incloses ciutats i zones civils, no aconseguí colpejar significativament la resistència libanesa, que fou capaç de mantenir el llançament de coets contra territori israelià de forma sostinguda mentre lliurava una guerra de guerrilles contra les tropes desplegades al Líban. Posteriorment Israel reconegué haver subestimat la capacitat militar de Hezbol·là, que havia dedicat anys des de la retirada dels ocupants del sud del Líban, a construir una infraestructura militar molt més forta.
El conflicte acabà amb la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la retirada completa de l'exèrcit israelià de tot el territori libanès amb desplegament de 13.000 soldats de forces d'interposició de l'ONU (UNIFIL). L'acord ha patit vulneracions per part tant d'Israel, amb incursions aèries i atacs, com per part de Hezbol·là segons l'UNIFIL.
Es calcula que deu anys després d'acabada la guerra Hezbol·là havia violat la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides més de 8.000 vegades i disposava de 100.000 coets i míssils de curta, mitjana i llarga distància, cinc vegades més del que tenia durant la guerra, augmentant fins a 130.000 en 2018 i 150.000 en 2023.
Reforç dels lligams amb Síria La relació entre Hezbol·là i Síria va evolucionar progressivament després de la retirada de les forces sirianes del Líban el 2005 i la guerra del Líban de 2006, passant d'una aliança temporal i tàctica durant el govern de Hafez al-Àssad a una sòlida aliança estratègica tant a nivell militar com polític durant el govern de Baixar al-Àssad.
Guerra civil siriana
A mesura que el grup es feia més poderós es va convertir en una força en què Baixar al-Àssad podia confiar, i va enviar milers de combatents a reforçar les forces d'Assad quan va esclatar la Guerra civil siriana el 2011. El 25 de maig de l'any 2013, el partit Hezbol·là va escenificar el seu suport cap al president Baixar al-Àssad i va assegurar que les seves forces continuarien combatent en la guerra civil fins a la victòria final sobre els rebels i grups gihadistes sirians. Tingué una participació destacada en alguns episodis de la guerra, especialment en àrees properes al Líban, com la batalla de Al Qusayr, el 2013, però també en altres escenaris com la batalla d'Alep.
En 2017 l'exèrcit libanès, amb suport de Hezbol·là, va alliberar zones frontereres ocupades per militants d'Estat Islàmic i altres grups, millorant temporalment la seguretat.
L'esclat de la guerra russo-ucraïnesa en 2022 va comportar la retirada de personal i recursos militars russos, el principal aliat de Baixar al-Àssad, i els atacs d'Israel a l'Iran i els forts cops contra Hezbol·là, també aliats d'al-Àssad, van deixar un buit que els milicians de Tahrir al-Xam van poder aprofitar i el 29 de novembre de 2024 van arribar als afores d'Alep entrant als barris de Hamdaniyah i Nou Alep, capturant cinc districtes amb enfrontaments a altres llocs de la ciutat, inclòs el seu centre.