miniatura|Clio dalt del carro de la història Cliodinàmica (de Clio, la musa de la història, i dinàmica, l'estudi de processos temporalment variables), és una conjectura de caràcter científic (tot i que alguns pensin que és pseudocientífica) que postula que les dinàmiques històriques es poden modelar matemàticament. Les principals realitzacions van ser fetes amb relació a la modelització matemàtica dels cicles de les dinàmiques socidemogràfiques, com les de Turtxín el 2003 i les d'Andrei Korotàiev et al. en 2006, i les grans tendències de la dinàmica del món.Tsirel, S. V. 2004. On the Possible Reasons for the Hyperexponential Growth of the Earth Population. Mathematical Modeling of Social and Economic Dynamics / Ed. by M. G. Dmitriev and A. P. Petrov, p. 367–9. Moscow: Russian State Social University, 2004; Korotàiev A., Malkov A., Khaltourina D. 2006. Introduction to Social Macrodynamics: Compact Macromodels of the World System Growth. Moscow: URSS. ; Andrei Korotàiev. The World System urbanization dynamics. History & Mathematics: Historical Dynamics and Development of Complex Societies. Editat per Piotr Turtxín, Leonid Grinin, Andrey Korotayev i Victor C. de Munck. Moscow: KomKniga, 2006. . P. 44-62, etc.
Als Països Catalans Periodistes com Vicent Partal han analitzat el seu impacte en l'àmbit socioeconòmic dels Països Catalans. Segons Partal, el primer factor es manifesta en el decalatge entre els índexs de productivitat i els salaris reals, una tendència accentuada per l'augment dels preus del mercat immobiliari que redueix el poder adquisitiu de les classes mitjanes i populars. El segon factor, descrit com a sobreproducció d'elits, es tradueix en una demografia amb alts nivells d'estudis superiors que troba limitacions d'accés als llocs directius de l'administració, l'empresa privada i la política, fet que genera fenòmens d'emigració o de fragmentació partidista mitjançant la creació de noves plataformes i candidatures electorals.
El tercer factor del model, relatiu a la saturació institucional, presenta una especificitat estructural per la dependència fiscal i competencial dels governs autonòmics respecte a l'Estat central. Aquesta distribució administrativa genera dinàmiques d'acusació d'ineficàcia cap a les institucions locals i d'elusió de responsabilitats per part de l'administració estatal, alimentant la desconfiança ciutadana. Segons aquesta anàlisi, el procés independentista català va actuar com a canalitzador de les tensions socioeconòmiques acumulades fins a la tardor del 2017. La resposta judicial i policial de l'Estat espanyol va interrompre la dinàmica política sense alterar-ne les causes subjacents. En la conjuntura posterior, la falta d'un vehicle polític unitari ha desplaçat la pressió cap a manifestacions alternatives com l'augment de l'abstenció electoral, la volatilitat del vot, les vagues sectorials en serveis públics i el bloqueig recurrent en la tramitació dels pressupostos institucionals.
Referències
Bibliografia Asimov, Isaac; Asimov's Chronology of the World; Harper Collins, 1991, . Korotàiev, Malkov A., Khaltourina D. 2006. Introduction to Social Macrodynamics: Compact Macromodels of the World System Growth. Moscow: URSS .
Vegeu també Macrosociologia
Categoria:Matemàtica aplicada Categoria:Teories de la història