Joan Baptista Cardona (València, 1511 — València, 30 de desembre de 1589)Majoritàriament està admesa la seva mort l'any 1589, però en una reproducció del seu epitafi apareix III. cal. jan. 1589 (Villanueva 1803-1806: p. 110-111.), que vol dir tres dies abans del primer de gener de 1589, i per tant, ha de correspondre a l'any 1588. En la reproducció de la làpida de la catedral (en armoria.info), sols es llig VITA FVNCTVS EST III. KAL. IANVAR. MDLXXXVIII, que indicaria el 30 de desembre de 1587. fou un erudit humanista i bisbe de Vic i Tortosa.

Biografia Estudià a les universitats de València i Lleida, i en aquesta es doctorà en teologia el 1563.Querol Coll 2006: p. 32. Viatjà a Roma, i en 1575 treballà pel papa Gregori XIII en l'edició crítica del decret de Gracià. També treballà en l'edició crítica d'obres de diversos sants.Lampillas 1789: p. 133-134.Ayguals d'Izco 1854: p. 401.

Fou canonge magistral de la catedral d'Oriola, comissari de les galeres d'Espanya i nomenat canonge de la seu de València el 31 d'agost de 1576. Fou nomenat bisbe de Vic el 4 de juliol de 1584,Alguns erudits indiquen que abans fou bisbe d'Elna (Antonio 1672: p. 489). i durant els anys 1585 i 1586 el papa Sixt V li encarrega dues visites a l'abadia de Montserrat per resoldre l'elecció dels abats.Albareda 2005: p. 83.Pujades 1829: p. 402-403. Fou nomenat bisbe de Tortosa el 18 de març de 1587, i pren possessió el 17 de maig, i es manté en aquest bisbat fins a la seva mort, el 30 de desembre de 1589,Pitarch i Almela 2001: p. 248.Eubel 1923: p. 186 i 333. ocorreguda durant una visita realitzada al Monestir de Santa Maria del Puig.Ximeno 1747: p. 186. Després, el seu cadàver fou traslladat a Tortosa i les seves despulles foren soterrades en el claustre de la catedral, com ho indica una làpida amb epitafi allí situada.

Estigué vinculat als humanistes més rellevants, com l'arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, Pere Galès, Pere Joan Nunyes i Miquel Thomàs de Taixequet. En 1578 envia un memorial a Felip II per a la formació de la biblioteca reial amb el títol de Traza de la librería de San Lorenzo el Real,Obra que es mantingué manuscrita fins a 1889, en què es publica, en un volum factici, junt a altres obres relacionades amb els llibres i les biblioteques, de Juan Páez de Castro. que posteriorment, en 1587, el publica en llatí amb el títol De regia S. Laurentii Bibliotheca,Torres Amat 1836: p. 175.Blasco Castiñeiyra 1998: p. 138.Memorias de la Real Academia de la Historia. Tomo VII. Madrid: Imprenta de I. Sancha, 1832, p. 103. amb altres obres, en un volum miscel·lani, en la impremta muntada per l'arquebisbe Antoni Agustí i que dirigia l'impressor Joan Felip Mey, en Tarragona. Dona a la biblioteca de l'Escorial un còdex del Fuero Juzgo.Real Academia Española 1815: p. LVII.

Obra Oratio de divo Stephano protomartyre (1575). De expungendis haereticorum propriis nominibus etiam de libris qui de religione ex professo non tractant (1576). De Regia S. Laurentii bibliotheca (1587). De diptychis (1587).

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Religiosos històrics de València Categoria:Teòlegs de València Categoria:Humanistes de València Categoria:Bisbes valencians històrics Categoria:Bisbes de Vic Categoria:Bisbes de Tortosa Categoria:Morts a València Categoria:Teòlegs del segle XVI Categoria:Valencians morts al segle XVI Categoria:Valencians nascuts al segle XVI