En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental. Per la mateixa raó, també hi ha pensadors que no pertanyen estrictament a l'àmbit geogràfic i filosòfic d'Occident, però que l'han marcat directament o indirecta. La llista s'atura pels volts dels anys 1950 - 1960; per als filòsofs següents, vegeu la categoria dels filòsofs contemporanis.
600-500 aC Tales de Milet (ca. 624-546 aC) - escola de Milet, recerca no religiosa de l'arque (origen de les coses) Anaximandre de Milet (c. 610-546 aC) - escola de Milet, concepte d'apeiron Anaxímenes de Milet (c. 585-525 aC) - escola de Milet, creació de les coses pel contrast condensació-rarefacció Pitàgores (c. 580-500 aC) - mística dels nombres, immortalitat de l'ànima Xenòfanes de Colofó (c. 570-480 aC) - escola d'Elea, creu que no es pot conèixer la realitat Heràclit d'Efes (c. 535-475 aC) - noció de panta rei, "tot flueix, res s'està quiet" Parmènides d'Elea (c. 515-450 aC) - el que és és un i immutable; les aparences enganyen (influència capital en el pensament occidental)
500-400 aC miniatura|Sòcrates Anaxàgores (c. 500-428 aC) - atomisme, concepte del nous Zenó d'Elea (c. 490-430 aC) - eleàtic famós per les seves apories Empèdocles (c. 490-430 aC) - pluralista; teoria dels quatre elements primers moguts per la dialèctica amor-odi Ió de Quios (c. 490/480-c. 420 aC) Protàgores (c. 481-420 aC) - relativisme; els contraris com a motor de la realitat Hípies d'Elis () - sofista; contraposició entre llei natural i llei social Gòrgies de Leontins. (c. 483-375 aC) - sofista Sòcrates (ca. 470-399 aC) Leucip () - atomista Demòcrit d'Abdera (c. 450-370 aC) - atomista Arquelau Físic Melissos de Samos Antístenes d'Atenes (c. 444-365 aC) - fundador de l'escola cínica Arístip de Cirene (c. 435-366 aC) Xenofont (c. 427-355 aC) Plató (c. 427-347 aC) Cràtil Echecrates Timeu de Locres
400-300 aC miniatura|Diògenes de Sinope. Diògenes de Sinope (c. aprox. 399-323 aC) - cínic. Xenòcrates de Calcedònia (c. 396-314 aC) - deixeble de Plató Aristòtil (c. 384-322 aC) Pirró d'Elis (c. 360-270 aC) - fundador de l'escepticisme. Estrató de Làmpsac (ca. 340 - ca. 268 aC) Epicur (c. 341-270 aC) Zenó de Cítion (c. 333-264 aC) - fundador de l'estoïcisme Euclides (c. 325-265 aC) - pare de la geometria Timó de Flios (c. 320-230 aC) - escèptic
300 aC-0 miniatura|Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Crisip de Soli (c. 280-207 aC) Carnèades (c. 214-129 aC) Ciceró (106 aC-43aC) - eclecticisme Lucreci (c. 99-55 aC) - epicurià i atomista Filó d'Alexandria (c. 20 aC-40 dC) - síntesi entre judaisme i platonisme, defensà una interpretació al·legòrica de les Escriptures, influencià la filosofia cristiana Sèneca (ca. 4 aC-65 dC) - estoic
0-500 Epictet de Hieràpolis (c.55-135) - estoic Marc Aureli (121-180) - estoic Numeni d'Apamea (c. 150 - c. 200) - precursor del neoplatonisme (influït per la filosofia oriental?) Sext Empíric (segle II) - escèptic, pirronista Plotí (ca. 205-270) - sintetitza el neoplatonisme, visió holística del món (tot és un) Porfiri (c.232-304) - deixeble de Plotí Iàmblic de Calcis (ca. 245-325) - neoplatonista, adoptà la teúrgia Agustí d'Hipona (c. 354-430) - Pare de l'Església, noció de "pecat original" Hipàcia (c.355-415) filòsofa neoplatònica Procle (c. 412-485) - neoplatonista
500-800 Boeci (c. 480 - 524) - filosofia cristiana, estudia el problema dels universals Joan Filopò (c. 490 - 570) - filosofia cristiana, critica el mètode aristotèlic i neoplatònic
800-900 Al-Kindí (c. 801-873) - filòsof àrab, figura major de la filosofia islàmica, redescobreix el neoplatonisme Abbàs ibn Firnàs (810 - 887) - filosofia islàmica, divulgador científic Joan Escot Eriúgena (815-877) - teologia cristiana, pelagianista, neoplatònic, panteisme Al-Battaní (≈858 - 929) - astrònom turc (influencià Copèrnic) Ibn Massarra (883-931) - pioner del sufisme a l'Àndalus
900-1000 Al-Farabí (c. 870-950) - neoplatonista i matemàtic Saadia Gaon (c. 882-942) - filosofia hebraica; oposat al caraisme, integra els mètodes de la filosofia grega (kalam jueu) Ar-Razí (c. 865-925) - Filòsof persa racionalista; precursor de la medicina experimental i de la pediatria Màslama al-Majrití (950-1008) - traductor a l'àrab de Ptolemeu i divulgador científic Ibn al-Hàytham (Alhazen) (965-1040) - Filòsof i erudit persa, considerat un dels pares del mètode científic Al-Biruní (973-1048) - Filòsof persa, gran divulgador de les ciències, heliocentrisme Ibn Sina (Avicenna) (c. 980-1037) - Filòsof islàmic persa de l'escola de Bagdad; aristotelisme, neoplatonisme, problema fe-raó. Gran influència en l'escolàstica Ibn Hazm (994-1064) - aristotelisme
1000-1100 Ibn Gabirol (Avicebró) (c. 1021-1058) - aristotelisme i neoplatonisme Az-Zarqalí (Azarquiel) (1029-1087) - astrònom (influencià Copèrnic) Manegold de Lautenbah (c.1030-1103) - polèmica de les investidures Anselm de Canterbury (c. ~1034 - 1109) - filosofia cristiana; argument ontològic a favor de l'existència de Déu. Roscelin de Compiègne (~1050 - ~1122) - fundador del nominalisme Al-Ghazalí (c. 1058-1111) - teòleg islàmic persa; superioritat de la intuïció sobre la raó, misticisme Abu-s-Salt ad-Daní (1067-1134) - aristotèlic, pioner de la filosofia islàmica a l'Àndalus Yehudà ha-Leví (1070-1141) - filosofia hebraica Pere Abelard (c. 1079-1142) - escolàstic, estudia el problema dels universals Ibn Bajja (Avempace) (aprox. 1080-1138) - reuneix l'aristotelisme, el neoplatonisme i la mística Abraham ben Meir ibn Ezra (Abenezra) (1089-1164) - filosofia hebraica
1100-1200 Pere Llombard (c. 1100-1160) - escolàstic Abraham ibn Daud (ca. 1110-1180) - aristotèlic Ibn Tufayl (Abentofail) (1110-1185) - unió entre raó i fe religiosa Ibn Ruixd (Averrois) (c. 1126-1198) - comentaris sobre Aristòtil i Plató; la veritat es pot atènyer per dos camins: la fe i la raó (averroisme) Alain de Lille (1128 - 1202) - filosofia cristiana, moralista Maimònides (c. 1135-1204) - filosofia hebraica, aristotelisme Ibn al-Arabí (1165-1240) - sufisme andalusí Robert Grosseteste (c. 1175-1253) - filosofia cristiana, defensor del mètode científic Francesc d'Assís (c. 1182-1226) - ascetisme Alexandre de Hales (1183-1245) - escolàstic, franciscà Albert Magne (c. 1193-1280) - escolàstic, empirisme primerenc Bonastruc ça Porta (1194-1270) - cabalista i talmudista
1200-1300 Roger Bacon (c. 1214-1294) - empirisme, matemàtic Tomàs d'Aquino (c. 1221-1274) - filosofia cristiana (coneixement sensible-coneixement intel·lectual) Bonaventura de Bagnoregio (c. 1225-1274) - franciscà Ramon Llull (c. 1236-1315) - teòleg franciscà, moral cavalleresca, mística superior a la raó (lul·lisme) Siger de Brabant (c. 1240-1280s) - averroista Boeci de Dàcia - averroista, aristotèlic Joan Duns Escot (c. 1266-1308) - franciscà, escolàstica Mestre Eckhart (c. 1260-1328) - misticisme Marsili de Pàdua (c. 1270-1342) - averroisme de Pàdua, separació dels poders civil i religiós Guillem d'Occam (c. 1288-1348) - franciscà, escolàstic, nominalista, creador de la navalla d'Occam Gersònides (c. 1288-1344) - filosofia hebraica; intel·ligència universal diferenciada de Déu
1300-1400 Jean Buridan (c. 1300-1358) - nominalista Nicolau Oresme (c. 1320-5 - 1382) - nominalista, divulgador científic, precursor de la teoria de la percepció Francesc Eiximenis (c.1330-1409) - franciscà John Wycliffe (c.1320-1384) - escolàstic Ibn Khaldun (1332-1406) - Filòsof d'Ifríqiya, considerat el pare de la historiografia, la sociologia i l'economia modernes. Hasdai Cresques (c. 1340-~1411) - filosofia hebraica, racionalista Ramon Sibiuda (1385-1436) - evolució del lul·lisme vers l'humanisme
1400-1500 Joan Bulons (segle XV) - lul·lista Nicolau de Cusa (c. 1401-1464) - filosofia cristiana. Lorenzo Valla (c. 1406-1457) - humanista, critica la lògica escolàstica Gabriel Biel (1425-1495) - nominalisme, economia Pico della Mirandola (c. 1463-1494) - humanista Pere Daguí (mort el 1500) - lul·lista Erasme de Rotterdam (c. 1466-1536) - humanisme, advocava pel lliure albir John Mair (1469-1550) - Nicolau Maquiavel (c. 1469-1527) - realisme polític Nicolau Copèrnic (c. 1473-1543) - heliocentrisme Thomas More (c. 1478-1535) - humanista, creador del terme "utopia" Martí Luter (c. 1483-1546) - teologia cristiana Joan Lluís Vives i March (c.1493-1540) humanista valencià
1500-1600 Petrus Ramus (c. 1515-1572) - humanista, calvinista, contesta l'aristotelisme escolàstic Teresa d'Àvila (c. 1515-1582) - mística Michel de Montaigne (c. 1533-1592) - humanista, escepticisme Giordano Bruno (c. 1548-1600) - defensa l'heliocentrisme Francisco Suárez (c. 1548-1617) - escolàstica, escola de Salamanca Joan Calví (c. 1509-1564) - teologia cristiana Luis de Molina, (1535-1600) - escolàstic, escola de Salamanca, defensa el lliure albir contra el determinisme, ciència mèdia (molinisme) Pierre Charron (c. 1541-1603) - escepticisme, panteisme Francis Bacon (c. 1561-1626) - empirisme Galileu (c. 1564-1642) - heliocentrisme Edward Herbert de Cherbury - innatista Hugo Grotius (c. 1583-1645) - teòric de la llei natural René Descartes (c. 1596-1650) - heliocentrisme, dualisme, racionalisme (cartesianisme) Pierre Gassendi (c. 1592-1655) - mecanicisme, empirisme Marin Mersenne (c. 1588-1648) - cartesianisme Pierre de Fermat (c. 1601-1665) - matemàtic: teoria de la probabilitat i dels nombres Robert Filmer (c. 1588-1653) - filosofia política, defensa l'absolutisme Thomas Hobbes (c. 1588-1679) - realisme polític, teoria del contracte social, posa les bases del liberalisme
1600-1700 Baltasar Gracián (c. 1601-1658) - Filòsof espanyol Antoine Arnauld (c. 1612-1694) - jansenisme Henry More (c. 1614-1687) - escola de Cambridge Jacques Rohault (c.1617-1672) - cartesià Ralph Cudworth (c. 1617-1688) - escola de Cambridge Blaise Pascal (c. 1623-1662) - cientista Margaret Cavendish (c. 1623-1673) - materialista, feminista, divulgadora de les ciències Arnold Geulincx (c. 1624-1669) - cartesià, ocasionalisme Pierre Nicole (c. 1625-1695) - jansenisme Géraud de Cordemoy (1626-1684) - dualisme Robert Boyle (c. 1627-1691) - filosofia natural Richard Cumberland (c. 1631-1718) - utilitarisme Anne Conway (c. 1631-1679) - escola de Cambridge John Locke (c. 1632-1704) - empirista, filosofia política (pare del liberalisme modern) Baruch Spinoza (c. 1632-1677) - racionalista Samuel von Pufendorf (c. 1632-1694) - teòric del contracte social Joseph Glanvill (c. 1636-1680) - escepticisme Nicolas Malebranche (c. 1638-1715) - cartesià Isaac Newton (c. 1643-1727) - l'Univers es basa en lleis naturals Simon Foucher (c. 1644-1696) - escepticisme Pierre Bayle (c. 1647-1706) - fideisme Gottfried Leibniz (c. 1646-1716) - racionalista, matemàtic Giambattista Vico (c. 1668-1744) - anticartesià, noció de verum-factum John Toland (c. 1670-1722) - racionalista, filosofia política Bernard Mandeville (c. 1670-1733) - filosofia política Anthony Ashley Cooper (c. 1671-1713) - idea de religió natural Samuel Clarke (c. 1675-1729) - filosofia natural Catharine Trotter (c. 1679-1749) - filosofia moral Christian Wolff (c. 1679-1754) - determinista, racionalista George Berkeley (c. 1685-1753) - idealista (immaterialisme), empirista Montesquieu (c. 1689-1755) - escèptic, humanista Joseph Butler (c. 1692-1752) - apologeta; critica l'egoisme de les teories de Locke i Hobbes Francis Hutcheson (c. 1694-1746) - proto-utilitarista Voltaire (c. 1694-1778) - símbol de les idees de la il·lustració (voltairianisme)
1700-1750 John Wesley (c. 1703-1791) - fundador del metodisme David Hartley (c. 1705-1757) - psicologia Julien Offray de La Mettrie (c. 1709-1751) - materialisme, exaltació del plaer dels sentits