Cirrítids

miniatura|Oxycirrhites typus miniatura|Paracirrhites arcatus fotografiat a les illes Hawaii. miniatura|Cirrhitichthys falco miniatura|Paracirrhites forsteri fotografiat a les illes Hawaii. Els cirrítids (Cirrhitidae) constitueixen una família de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon

Descripció Són espècies normalment petites (entre 7 i 15 cm de llargària màxima, tot i que la més grossa, Cirrhitus rivulatus, assoleix els 60 cm i els 4 kg de pes) i molt acolorides. Cap gros i cos una mica allargat. A l'extrem de cada espina presenten diversos filaments. Aleta dorsal contínua amb 10 espines i 11-17 radis tous. Aleta anal amb 5-7 radis tous. Aletes pectorals allargades i sense pell. Aleta caudal arrodonida. Escates ctenoides o cicloides. 26-28 vèrtebres.FishBase ZipCodeZoo

Reproducció Són hermafrodites i la fresa té lloc durant la nit, en aigües obertes i a prop de la superfície. N'hi ha espècies en què un mascle dominant pot formar harems de fins a set femelles, de les quals una haurà de canviar de sexe en cas que el mascle mori per a substituir-lo i exercir el seu rol.Sadovy, Y. i T.J. Donaldson, 1995. Sexual pattern of Neocirrhites armatus (Cirrhitidae) with notes on other hawkfish species. Environ. Biol. Fish. 42(2):143-150.Whiteman, E.A. i I.M. Côté, 2004. Monogamy in marine fishes. Biol. Rev. 79:351-375.

Alimentació Es nodreixen de crustacis i peixos petits.

Hàbitat i distribució geogràfica Viuen entre les roques i els coralls de les aigües tropicals de l'Atlàntic,Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahamas. New World Publications, Jacksonville, Florida, Estats Units. 426 p. l'ÍndicWinterbottom, R. i R.C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28. i el Pacífic.

Gèneres i espècies Amblycirrhitus (Gill, 1862)Gill T. N., 1862. Synopsis of the family of cirrhitoids. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14 (núms. 3-4). 102-124. Cirrhitichthys (Bleeker, 1857)Bleeker, P., 1857. Achtste bijdrage tot de kennis der vischfauna van Amboina. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 2: 1-102. Cirrhitops (Smith, 1951)Smith, J. L. B., 1951. The fishes of the family Cirrhitidae of the western Indian Ocean. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 12) v. 4 (núm. 43): 625-652. Cirrhitus (Lacépède, 1803)Lacépède, B. G. E., 1803. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 5: i-lxviii + 1-803 + index, Pls. 1-21. Cristacirrhitus (Randall, 2001)Randall, J. E., 2001. Revision of the generic classification of the hawkfishes (Cirrhitidae), with descriptions of three new genera. Zootaxa Núm. 12: 1-12. Cristacirrhitus punctatus (Cuvier, 1829)Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Histoire naturelle des poissons. v. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71. Cyprinocirrhites (Tanaka, 1917)Tanaka S., 1917. Three new species of Japanese fishes. Dobutsugaku Zasshi (Zool. Mag. Tokyo) v. 29. 268-269. Cyprinocirrhites polyactis (Bleeker, 1874) Isocirrhitus (Randall, 1963)Randall J. E., 1963. Review of the hawkfishes (family Cirrhitidae). Proceedings of the United States National Museum v. 114 (núm. 3472). 389-451. Isocirrhitus sexfasciatus (Schultz, 1960)Schultz, L. P., Chapman, W. M., Lachner, E. A. & Woods, L. P., 1960. Fishes of the Marshall and Marianas islands. Vol. 2. Families from Mullidae through Stromateidae. Bulletin of the United States National Museum Núm. 202, v. 2: i-ix + 1-438, Pls. 75-123. Itycirrhitus (Randall, 2001)Randall J. E., 2001. Revision of the generic classification of the hawkfishes (Cirrhitidae), with descriptions of three new genera. ZOOTAXA v. 12. 1-12. Itycirrhitus wilhelmi (Lavenberg & Yáñez, 1972)Lavenberg, R. J. & Yañez, A. L. A., 1972. A new species of Cirrhitus from Easter Island (Pisces, Cirrhitidae). Gayana, Zoologia Núm. 21: 3-11. Neocirrhites (Castelnau, 1873)Castelnau F. L., 1873. Contribution to the ichthyology of Australia. Núms. III thru IX (with subtitles, indexed as one work). Proc. Zool. Acclim. Soc. Victoria v. 2. 37-158. Neocirrhites armatus (Castelnau, 1873)Castelnau, F. L., 1873. Contribution to the ichthyology of Australia. Núms. III thru IX (with subtitles, indexed as one work). Proceedings of the Zoological and Acclimmatisation Society of Victoria v. 2: 37-158. Notocirrhitus (Randall, 2001) Notocirrhitus splendens (Ogilby, 1889)Ogilby, J. D., 1889. The reptiles and fishes of Lord Howe Island. A: Lord Howe Island, its zoology, geology, and physical characteristics. Memoirs of the Australian Museum, Sydney Núm. 2 (art. núm. 3): 49-74, Pls. 2-3. Oxycirrhites (Bleeker, 1857)Bleeker P., 1857. Achtste bijdrage tot de kennis der vischfauna van Amboina. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 2. 1-102. Oxycirrhites typus (Bleeker, 1857)Bleeker, P., 1857. Achtste bijdrage tot de kennis der vischfauna van Amboina. Acta Societatis Regiae Scientiarum Indo-Neêrlandicae v. 2: 1-102.Donaldson, T.J. i P.L. Colin, 1989. Pelagic spawning of the hawkfish Oxycirrhites typus (Cirrhitidae). Environ. Biol. Fish. 24(4):295-300. Paracirrhites (Bleeker, 1874)Bleeker P., 1874. Sur les espèces insulindiennes de la famille des Cirrhitéoïdes. Versl. Akad. Amsterdam v. 15. 1-20.BioLib AQUATABCatalogue of Life World Register of Marine Species FishBase UNEP-WCMC Species Database

Costums Són molt sedentaris, solitaris (encara que algunes espècies formen parelles i comparteixen el mateix corall), diürns i romanen gairebé sense moviment al fons marí durant llargues estones de temps.

Ús comercial Moltes espècies de brillants colors són populars en aquariofília (com ara, Oxycirrhites typus i Neocirrhites armatus) i s'adapten bé a viure en captivitat dins d'un aquari, mentre que d'altres, generalment les més grosses, són apreciades com a aliment.

Referències