Barthélemy d'Eyck o van EyckTambé se l'anomena en documents contemporanis com Barthélemy de Cler, der Clers, Deick d'Ecle, d'Eilz.Harthan, 1977, pàg. 93 (ca. 1420 – 1470) fou un pintor de l'escola dels primitius flamencs que va treballar a França i probablement al ducat de Borgonya com a pintor i il·luminador de manuscrits. Va estar actiu aproximadament entre 1440 i 1469.Tolley
Tot i que no hi ha cap treball documentat com a seu que hagi sobreviscut, va ser lloat pels autors contemporanis com a artista principal del moment, i s'accepten generalment com a seus alguns treballs importants. En particular, Barthélemy ha estat acceptat per molts experts com la identitat dels artistes anteriorment coneguts com el mestre de l'Anunciació d'Ais per les pintures, i el mestre de René d'Anjou pels manuscrits il·luminats.Biblioteca Britànica també el mestre del Coeur d'Amours Espris. La identificació d'Ais va ser feta per primer cop el 1953 (per IP May, La Revue des Arts, 3) en part sobre la base d'una signatura bastant qüestionable en un llibre del plafó de Brussel·les. El mestre de 1456 és un nom fet servir per a l'autor del retrat de Liechtenstein, probablement també era Barthélemy Es creu que podria ser el mestre de les Ombres responsable d'algunes parts del calendari de Les molt riques hores del Duc de Berry.
Biografia miniatura|alt=Vista exterior d'una església amb el cor en primer pla|Antiga església abacial de l'abadia d'Aldeneik a Maaseik Hi ha poca documentació que permeti conèixer la vida del pintor. Es considera que seria originari del principat de Lieja, de Maaseik, una de les Bones Viles germàniques, de parla limburguesa o neerlandesa. Era fill dYdria Exters d'Allemagne, originària de la mateixa regió, casada en segones núpcies amb Pierre du Billant, brodador i ajudant de cambra de René d'Anjou, també d'origen liegès. Una acta notarial d'Ais de Provença, datada el 28 de juny de 1460 certifica aquest matrimoni i s'hi recull que el germà de Barthélémy s'anomenava Clement d'Eyck. D'altra banda, una làpida trobada al cementiri de l'abadia d'Aldeneik, a l'actual ciutat de Maaseik, conté les armes dels Van Eyck, nom del primer marit d'Ydria, associades a les armes dels Van Biljandt o du Billant, la qual cosa fa pensar en un parentiu entre Barthélemy d'Eyck amb Jan van Eyck i el seu germà Hubert, originaris d'aquesta regió. El seu padrastre va seguir René d'Anjou a Nàpols i al sud de França. La seva mare va morir el 1460.
Alguns especialistes han proposat, tant en el terreny estilístic com en el probable vincle familiar, que Barthélemy es podria haver format al taller de Jan van Eyck, i va treballar durant els anys 1430 al Llibre d'Hores de Torí, un famós manuscrit il·luminat, només conegut per fotografies en blanc i negre després de la seva destrucció en un incendi.
Segons Charles Sterling, hauria coincidit amb el pintor suís d'origen alemany Konrad Witz, les obres del qual posseeixen marcades analogies amb les atribuïdes a Barthélemy. Aquesta trobada hauria pogut tenir lloc el 1434, en ocasió del Concili de Basilea. A continuació, Barthélemy hauria conegut el 1435 a Dijon a René d'Anjou, qui pel seu matrimoni amb Isabel de Lorena, havia heretat el ducat de Lorena el 1431 fins a aquell moment en poder del seu sogre. René d'Anjou es va convertir en el seu patró principal abans de ser fet presoner per Felip III de Borgonya. Cap al 1440, precisament treballant a Dijon per a Felip de Borgonya, hi ha documentat un pintor anomenat «Barthélemy» que no és descartable que es tracti de la mateixa persona.
El 1444 Barthélemy d'Eyck era a Ais de Provença al sud de França probablement treballant amb l'important pintor francès Enguerrand Charonton amb qui va fer de testimoni en un document legal.
miniatura|Plafó central de lAnunciació d'Ais, c. 1443-1445
Vinculació amb René d'Anjou René d'Anjou era un príncep de la dinastia Valois que tenia una complicada barreja de títols i nomenaments, entre ells el de rei de Nàpols, un regne del que va ser expulsat per la Casa d'Aragó prop de 1442. Tot i els seus viatges, René preferia viure als seus territoris del sud de França o a la vall del Loira, i va ser un poeta i artista afeccionat amb un cert talent. Durant molt de temps se l'ha considerat personalment responsable de les il·luminacions de manuscrit que ara estan generalment atribuïdes a Barthélemy.
Hi ha proves que Barthélemy o bé va estar a Nàpols, o bé els seus treballs eren coneguts allà, vista la seva influència en el treball dels artistes napolitans Colantonio i Antonello da Messina. En aquest sentit, l'humanista italià Pietro Summonte plantejava el 1524 que la tècnica flamenca de la pintura a l'oli havia estat ensenyada al pintor napolità Colantonio pel mateix rei René, en alguna de les seves estades a Nàpols entre 1438 i 1442.
Els historiadors de l'art més aviat han preferit veure els pintors del cercle del rei en l'aprenentatge de la tècnica flamenca de Colantonio, un posicionament què ha portat la italiana Fiorella Sricchia Santoro i la francesa Nicole Reynaud a afirmar que Barthélemy d'Eyck hauria acompanyat el seu mecenes en aquestes estades. En tot cas, està contrastada la presència del seu padrastre Pierre du Billant a Nàpols el 1440. Aquestes mateixes historiadores pensen que va realitzar alguns fulls de les miniatures de la Crònica Cockerell durant la seva estada. També podria haver acompanyat el rei en el moment de la seva escala a Gènova el 1438 en el transcurs del viatge cap a Nàpols, on hauria vist el Tríptic Lomellini de Jan van Eyck avui desaparegut. Però les opinions discrepen sobre la fi del sojorn. Segons Sricchia Santoro i l'historiador Carlo Ginzburg, hauria continuat a Nàpols amb el rei fins al juny de 1442 i retornat amb ell via Florència on s'haurien quedat durant l'estiu a la casa dels Pazzi. Per a Nicole Reynaud, Barthélemy tornaria aviat acompanyant l'esposa del rei Isabel de Lorena i els seus fills, acompanyats sens dubte per Pierre del Billant, la presència del qual a Ais de Provença està documentada des de març de 1441. Aquest viatge continua sent una suposició, ja que cap document no certifica que Barthélemy fos al servei de René d'Anjou durant aquest període. Si bé està admès per diversos historiadors de l'art, és posat en qüestió per altres. Segons François Avril o Eberhard König, Barthélemy d'Eyck podria igualment haver realitzat la Crònica Cockerell a partir de documents provinents d'Itàlia.
Hi consta la seva presència a la Provença per la seva aparició en una acta notarial datada a Ais de Provença el 1444 on figura com a mestre pintor (magister et pictor) al costat d'un altre gran pintor de l'època resident a la regió, el picard Enguerrand Charonton. Va acompanyar René a Guiena i en unes quantes ocasions a Angers. Entre 1447 i 1449 el seu taller estava ubicat prop dels apartaments privats de René, el que suggereix un grau considerable i inusual de proximitat al seu mecenes. La seva última aparició als llibres és el 1469, quan tenia el seu propi salari, a més de tres criats o assistents, i tres cavalls. Hi ha informació que permet saber que va viure fins al 1472-1476.
A partir de 1459, esdevé el seu «criat tallant» (écuyer tranchant), és a dir encarregat habitual de tallar la seva carn. Aquests títols, purament honorífics, eren molt sovint atorgats en aquell temps a pintors oficials de la cort i els permetien beneficiar-se d'ingressos regulars. El 1460, va obtenir un nou càrrec, el de genet del rei de Sicília, un dels títols del rei René. Tanmateix, en cap moment no apareix als comptes de René d'Anjou el menor encàrrec concret d'una obra. És simplement l'encarregat del príncep per a adquirir altres obres d'art així com pergamins. Fins al punt que certs historiadors de l'art, com Albert Châtelet, han dubtat fins i tot que pugui haver estat un artista, preferint veure-hi més aviat un secretari particular.
Estil La influència de Jan van Eyck, Robert Campin i Konrad Witz Barthélemy d'Eyck era originari dels Països Baixos, un fet que s'observa a les obres que li són atribuïdes. Estan sovint influenciades per l'art dels Primitius flamencs dels anys 1430, l'època presumpta de la seva formació. L'Anunciació d'Ais presenta similituds amb L'Anunciació de la Nacional Gallery pintada per Van Eyck, obra dels anys 1434-1436 i potser encarregada pel Duc de Borgonya. És precisament en aquesta època que Barthélemy hauria anat a Dijon, moment de la seva trobada amb René d'Anjou, llavors presoner. Als dos quadres, l'escena es desenvolupa en una església, composició relativament poc habitual en aquell temps, en una arquitectura aparent, en el moment mateix en què es desenvolupa una missa en segon pla. Aquesta influència de Van Eyck consisteix en la utilització de motius més que en l'estil. És el cas per exemple de l'escena de dedicatòria de La Teseida de Viena on simula la silueta de la dona del Matrimoni Arnolfini.
Però és sobretot l'art de Robert Campin on el pintor sembla trobar la seva inspiració: presenta el mateix interès per llums clares i les ombres, però també per la recerca d'una execució realista de les formes, de les textures i de les superfícies dels objectes i dels teixits. Aquesta influència es nota particularment al quadre de la Sagrada Família de Lo Puèi de Velai o a les Hores Morgan, que presenten semblances amb obres atribuïdes al taller de Campin.
Un altre pintor, en aquest cas suís d'origen alemany, sembla haver influenciat igualment Barthélemy d'Eyck, fins al punt que Sterling ha pogut especular amb una trobada entre els dos: es tracta de Konrad Witz. Certs detalls molt particulars del pintor helvètic es troben a la seva obra: és el cas sobretot de l'ús dels prisats dels vestits i de veles de forma tubular i trencades. Fa servir també temes molt poc freqüents a la pintura de l'època com David i els tres valents a les miniatures de les Hores Egerton, tema ja present al Retaule del Mirall de la Salvació de Basilea pintat per Witz cap a 1435.
Estil propi Encara que les influències externes poden ser reconegudes, el pintor destaca per un estil realment original. Les seves obres presenten en nombroses ocasions organitzacions espacials complexes com al Tríptic de l'Anunciació d'Ais, un sentit del moviment i de l'acció a diverses miniatures com les de La Teseida i les del Llibre dels tornejos, on no vacil·la a realitzar una il·luminació a doble pàgina, la qual cosa constitueix «la major innovació feta fins a aquella data en la composició de la imatgeria dels manuscrits» segons François Avril. D'altra banda, fa un ús regular del clarobscur i dels jocs d'ombres, com al Llibre del cor d'amor enamorat: aquests jocs de llums serien la marca de la influència de la seva estada a Provença i de la llum de la regió. Segons certs historiadors d'art, són aquestes mateixes ombres que permeten descobrir la seva mà en certs afegitons al calendari de Les molt riques hores del Duc de Berry.
El seu tractament de les superfícies planes o modelades és també molt particular: realitza pinzellades amb forma d'un ombreig molt fi anomenat també flochetage. Alguns dels seus colors són igualment únics: utilitza rarament el blau atzur com la majoria dels il·luminadors de la seva època, però més aviat un blau vinca, per exemple al llibre que sosté Jeremies al Tríptic d'Ais.
Els seus personatges són característics: d'aspecte massís, lligats entre ells per posicions giratòries del cap i del cos, i posseeixen generalment una mirada enigmàtica lliscant sobre el costat. Tradueixen sovint una malenconia que es troba en els textos del seu mecenes, el rei René d'Anjou. Les seves mans són fortes i flonges, les falanges òssies i les ungles curtes, amb gestos recurrents com quan designen alguna cosa amb el dit.
Domini de l'heràldica i els emblemes Tots els manuscrits atribuïts a Barthélemy d'Eyck revelen un gran domini de l'heràldica així com de l'art dels emblemes, molt important al final de l'edat mitjana.