Lev Nikolàievitx Tolstoi () (Iàsnaia Poliana, 9 de setembre de 1828 – 20 de novembre de 1910), de vegades anomenat en català Lleó Tolstoi, fou un escriptor rus, considerat un dels grans novel·listes de tots els temps, especialment distingit per obres com ara Guerra i pau i Anna Karènina.
Ideari En el seu ideari filosòfic es destaca la noció de resistència pacífica. Aquest ideari va ser expressat en llibres com ara El Regne de Déu és dins vostre i va influir en personalitats del com per exemple Mohandas Gandhi"Resist Not Evil". A World Without Violence (Arun Gandhi ed.), M.K. Gandhi Institute, 1994, de Martin E. Hellman, accedit el 14 de desembre de 2006 i Martin Luther King. A més d'escriptor i filòsof, va ser un anarquista cristià, pacifista, reformador de l'educació i vegetarià.
La pedagogia no fou per a Tolstoi una activitat secundària, sinó una preocupació fonamental en la seva vida. S'instal·là a la seva finca rural de Iàsnaia Poliana, on es dedicà a l'educació dels infants dels camperols. Fundà una escola a la seva propietat i d'altres arreu del districte, edità la revista Iàsnaia Poliana i publicà diversos llibres per a l'ensenyament. Tolstoi fou dels primers a reclamar el dret de l'educació per a tothom. Dedicà, així mateix, molt de temps a l'estudi de la geometria, la física, la química, l'astronomia i la zoologia.
Biografia miniatura|esquerra|Tolstoi en els darrers anys de la seva vida miniatura|esquerra|Sófia, la dona de Tolstoi, amb la seva filla Saixa (Alexandra). Saixa li faria de secretària i seria una seguidora del moviment de no-violència del seu pare. Tolstoi va néixer el 1828 (el 9 de setembre segons el calendari gregorià, el 28 d'agost segons el calendari julià), i era el quart dels cinc fills d'una família aristocràtica. La propietat familiar de Iàsnaia Poliana estava a la regió de Tula. Els pares van morir quan ell era jove i el van criar uns parents. Va rebre una educació particular acurada, pròpia del seu origen social privilegiat. Va estudiar Dret, àrab i turc a la universitat de Kazan des del 1844, amb la intenció d'exercir de diplomàtic. Tanmateix no va acabar els estudis i els professors van dir d'ell que «no vol ni pot aprendre». Va tornar a Iàsnaia Poliana i el 1851 va passar gran part del temps a Moscou i Sant Petersburg. Després de contreure enormes deutes de joc, va acompanyar un dels seus germans grans al Caucas i es va unir a l'exèrcit. En aquella època començà a escriure literatura.
L'evolució que el va fer passar d'una personalitat dissoluta i despreocupada dels anys joves a l'anarquista espiritual i no violent dels darrers anys es va començar a gestar durant dos viatges per Europa: un el 1857 i l'altre entre 1860 i 1861. Viatjar a Europa, per eludir el clima sufocant de repressió política que hi havia a Rússia, ho van fer altres aristòcrates d'inclinacions llibertaris com ara Aleksandr Herzen, Mikhaïl Bakunin i Piotr Kropotkin. Durant la visita de 1857, Tolstoi va assistir a una execució pública a París. L'experiència va resultar traumàtica i el va marcar per sempre, com es pot intuir llegint el que va escriure al seu amic V. P. Botkin: La veritat és que l'Estat és una conspiració pensada no només per explotar sinó sobretot per corrompre els ciutadans... D'ara endavant, no penso servir cap govern enlloc.
L'itinerari europeu del 1860-61 va anar donant forma a la seva evolució literària i política. Va conèixer Victor Hugo i en va lloar Els miserables, aleshores tot just acabada. En el tractament literari de l'evocació d'escenes de batalla a Guerra i pau es pot detectar una influència del mateix motiu en la novel·la del francès.
Pel que fa a la filosofia política, va ser determinant conèixer l'anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon, a qui va visitar el març de 1861 a Brussel·les, on vivia exiliat i amb un nom fals. Els dos homes van repassar l'obra de Proudhon La Guerre et la Paix, que estava a punt de publicar-se, i el títol de la qual ressona en l'obra mestra del rus. Van parlar entre altres qüestions de l'educació. Tolstoi va escriure en un dels seus quaderns: Si explico aquesta conversa amb Proudhon, és per mostrar que, segons la meva experiència personal, era l'únic home que va entendre la importància de l'educació i de la impremta en els nostres temps. miniatura|Guerra i Pau de Tolstoi en la traducció catalana de Carles Capdevila publicada a Barcelona l'any 1928 Tolstoi va tornar a Iàsnaia Poliana amb molt d'entusiasme i hi va fundar tretze escoles per als fills dels criats. El 1862 va descriure els innovadors principis llibertaris que les regien, en un assaig, L'escola de Iàsnaia Poliana. Els experiments educatius de Tolstoi van tenir una vida curta, per culpa de l'assetjament de la policia secreta tsarista. Tanmateix l'escola de Iàsnaia Poliana és el primer exemple d'una teoria coherent de l'ensenyament llibertari.
El 23 de setembre de 1862 es va casar amb Sófia Andréievna Bers (1844-1919), 16 anys més jove, amb qui va tenir tretze fills, cinc dels quals van morir durant la infantesa.Feuer,Kathryn B. Tolstoy and the Genesis of War and Peace, Cornell University Press, 1996, El matrimoni amb Sófia Bers va quedar marcat des del principi quan, el dia abans del casament, Tolstoi va mostrar els seus diaris a la seva promesa, on explicava amb detall les relacions sexuals amb els servents, i el fet que una de les serventes de la seva hisenda li havia donat un fill; per tant, la relació quedà caracteritzada des del principi per la manca de passió sexual i d'insensibilitat emocional.Susan Jacoby. "The Wife of the Genius" (19 d'abril de 1981) The New York Times Tanmateix els primers anys del matrimoni van ser prou feliços, i van permetre a Tolstoi la llibertat suficient per escriure Guerra i pau i Anna Karènina. En canvi els darrers anys, segons A. N. Wilson, van ser molt tristos i difícils. La relació amb l'esposa es va deteriorar a mesura que es radicalitzava en les creences. Volia refusar la riquesa heretada i guanyada, fins i tot renunciant als drets d'autor de les seves primeres obres.
Els fills foren: Serguei Lvóvitx Tolstoi (10 de juliol de 1863 - 23 de desembre de 1947), músic i etnomusicòleg Tatiana Lvovna Tolstaia (4 d'octubre de 1864 - 21 de setembre de 1950), dona de Mikhaïl Serguéievitx Sukhotin Ilia Lvóvitx Tolstoi (22 de maig de 1866 - 11 de desembre de 1933), escriptor Lev Lvóvitx Tolstoi (1 de juny de 1869 - 18 d'octubre de 1945), escriptor i escultor Maria Lvovna Tolstaia (1871 - 1906), dona de Nikolai Leonídovitx Obolenski Piotr Lvóvitx Tolstoi (1872 - 1873), mort infant Nikolai Lvóvitx Tolstoi (1874 - 1875), mort infant Varvara Lvovna Tolstaia (1875 - 1875), morta al naixement Andrei Lvóvitx Tolstoi (1877 - 1916), militar en la guerra russo-japonesa Mikhaïl Lvóvitx Tolstoi (1879 - 1944) Alexei Lvóvitx Tolstoi (1881 - 1886), mort de nen Aleksandra («Saixa») Lvovna Tolstaia (18 de juliol de 1884 - 26 de setembre de 1979), fou la secretària i col·laboradora del seu pare Ivan Lvóvitx Tolstoi (1888 - 1895), mort de nen
Els descendents de Tolsoi deixaren Rússia i s'instal·laren en diversos països (Suècia, Alemanya, Estats Units, Regne Unit o França).
Conversió i darrers anys Després de llegir El món com a voluntat i representació de Schopenhauer, Tolstoi es va anar convertint a la moralitat ascètica que defensa el llibre. En una carta escrita a A. A. Fet, el 30 d'agost de 1869, s'expressa així: Sabeu què ha significat per a mi aquest estiu? Un èxtasi constant amb Schopenhauer i tota una sèrie de plaers espirituals que no havia experimentat mai abans. […] Cap estudiant ha estudiat mai tant, ni après tant, en aquest curs com jo aquest estiu.
En el capítol sisè de Confessió, Tolstoi cita el darrer paràgraf de l'obra del filòsof alemany. En aquest paràgraf, s'explica que el no-res que resulta de la negació absoluta d'un mateix és només un no-res relatiu del qual no cal tenir por. Tolstoi va quedar impressionat per la descripció de la renúncia ascètica cristiana, budista i hindú com el camí vers la santedat. Després de llegir paràgrafs com el següent, que abunden en els capítols sobre ètica de Schopenhauer, Tolstoi, el noble rus, escull la pobresa i la negació de la voluntat.
Però aquesta mateixa necessitat de sofriment involuntari (per part dels pobres) per obtenir la salvació eterna s'expressa també en aquestes paraules del Salvador (Mateu 19:24): «És més fàcil que un camell passi pel cós d'una agulla que no pas que un ric entri al regne del Cel». Per tant, qui estava seriosament preocupat per la salvació eterna, escollia voluntàriament la pobresa quan el destí l'hi havia negat i havia nascut ric. D'aquesta manera, Buda Sakyamuni havia nascut príncep, però va adoptar voluntàriament la feina de captaire. Per la seva part, Francesc d'Assís, fundador dels ordes mendicants, un dia que, de jove, participava en un ball en el qual totes les filles dels notables seien juntes, va rebre la pregunta: «I ara, Francesc, no triaràs aviat entre aquestes belleses?» Ell va replicar: «He fet una tria molt més bella». «Qui?» «La povertà (la pobresa)». Poc després es va desprendre de tot i errava pels camps pidolant. (De Schopenhauer, Parerga i Paralipomena, Vol. II, §170)
Les creences cristianes de Tolstoi es basaven en el Sermó de la muntanya i, en concret, en la frase sobre parar l'altra galta, on veia una justificació del pacifisme, la no-violència i la no resistència. Tolstoi creia que ser cristià el convertia en pacifista i, per culpa de la força militar que emprava el govern rus, ser un pacifista el convertia en un anarquista. Se sentia aïllat amb aquestes conviccions i sofria ocasionalment depressions tan fortes que, cada vegada que veia una corda, pensava a penjar-se. Igualment per evitar el suïcidi va amagar les armes de foc i va deixar de caçar. Parla de la seva lluita contra el suïcidi en els capítols 4-7 del seu llibre Confessió. miniatura|esquerra|Retrat d'en Lev Tolstoi (1887) d'Ilià Repin. miniatura|esquerra|Lev Tolstoi llaurant el camp (1887), d'Ilià Repin. Tolstoi creia que un autèntic cristià podia assolir la felicitat duradora esforçant-se envers la pròpia perfecció, seguint el manament superior d'estimar els altres i Déu, en comptes de girar-se vers l'Església o l'Estat i trobar un sentit en aquestes institucions. La creença en la no resistència (no-violència) a l'hora d'enfrontar-se a un conflicte és un altre tret distintiu de la seva filosofia basada en els ensenyaments de Crist. Amb El Regne de Déu és dins vostre va influir en Mohandas Gandhi, i a través d'ell ha tingut una gran influència en el moviment de resistència pacífica. Tolstoi també creia que l'aristocràcia era una càrrega per als pobres, i que l'única solució per a viure tots junts era l'anarquisme cristià. També s'oposava a la propietat privada i a la institució del matrimoni, i mantenia uns ideals de castedat i abstinència sexual (Sonata a Kreutzer).
La seva obra tardana és sovint criticada per massa didàctica i per tenir una redacció apedaçada. No obstant això, fan néixer força i passió d'aquesta visió moral austera. L'escena de la temptació de Sergius a Pare Sergius, per exemple, figura entre els seus darrers mèrits. Maksim Gorki explica que Tolstoi, un dia, va llegir-los un paràgraf a ell i a Txékhov fins al punt de posar-se a plorar abans d'acabar-ne la lectura. Altres passatges de l'obra tardana amb una força notable són les crisis d'identitat dels protagonistes de La mort d'Ivan Ilitx i Amo i criat, on el personatge principal (a Ivan Ilitx) o el lector (a Mestre i home) pren consciència de l'estupidesa de les vides dels protagonistes.