Sony Corporation ()(), coneguda simplement com a Sony, és una de les companyies electròniques més importants del món. És actualment una corporació de caràcter mundial originària del Japó i un dels fabricants més importants a nivell mundial en electrònica de consum: àudio i vídeo, computació, fotografia, videojocs, telefonia mòbil i productes professionals.
Història El setembre de 1946 Masaru Idbuka va tornar a Tòquio, que havia quedat destrossada pels bombardejos aliats durant la Segona Guerra Mundial. El tercer pis dels Grans Magatzems Shirokiya, es va convertir en el nou taller d'Ibuka i el seu grup. L'exterior de l'edifici, presentava esquerdes per tot arreu.
L'octubre Ibuka i el seu grup van establir una instal·lació anomenada Tòquio Tsushin Kenkyujo (Totsuken) o Institut de Telecomunicacions de Tòquio. Malgrat l'entusiasme, ningú sabia al principi què fer. La majoria dels salaris es pagaven recorrent als limitats estalvis d'Ibuka.
La fàbrica reparava ràdios i feia convertidors d'ona curta o adaptadors que podien convertir fàcilment les ràdios d'ona mitjana en superheterodins o receptors d'ones de qualsevol longitud, la demanda de la qual creixia ràpidament.
Els adaptadors d'ona curta van atreure l'atenció i l'Asahi Shimbun va publicar un article referent a això. Quan la guerra arribava a la seva fi, Akio Morita havia decidit tornar a Kosugaya, a la Prefectura d'Aichi. Un dia va llegir la columna que esmentava a Ibuka i immediatament va escriure al seu amic, qui li va contestar i va insistir a venir a Tòquio.
Ibuka i Morita, es van conèixer durant les reunions del Comitè d'Investigacions en Període Bèl·lic. Els dos es van convertir en amics íntims encara que Ibuka duia al seu company més de dotze anys.
A més del treball remunerat, les reparacions de ràdios van aportar una recompensa addicional, car més enllà de les comissions de servei rebien sovint arròs a les cases que visitaven per a donar manteniment.
La fàbrica d'Ibuka va treballar en una olla elèctrica per a coure arròs (un producte primitiu). Era rar obtenir un arròs saborós. Va ser un primer fracàs per a Ibuka i el seu grup.
L'arròs provenia de Shozaburo Tachikawa, un parent llunyà d'Ibuka que operava en el mercat negre. De nen, Ibuka solia visitar a la família Tachikawa a Hakodate (Hokkaido). Tachikawa se sentia reunit a Ibuka i l'admirava. Al graduar-se de la universitat, Tachikawa havia administrat amb habilitat els assumptes generals de la Companyia d'Instruments de Mesurament del Japó (Nissoku). A Totsuken, ell es va ocupar de les finances, del personal i d'assumptes generals. Una de les seves primeres tasques va ser comprar arròs en el mercat negre.
La companyia va començar a proveir el seu voltímetre de tubs al buit en el qual Yasuda va treballar des de l'època de Nissokua, a les oficines del govern, amb el qual el negoci d'Ibuka va iniciar la plena marxa fins al 1945.
L'establiment de Totsuko El 7 de maig de 1946, més de vint executius i part del personal varen assistir a la cerimònia inaugural de Tokyo Tsushin Kogyo o Totsuko (Corporació d'Enginyeria de Telecomunicacions de Tòquio). El sogre d'Ibuka, Tamon Maeda, va ser nomenat president. Maeda havia estat fins llavors el ministre d'educació en els gabinets de postguerra de Higashikuni i Shidehara.
En el discurs inaugural Ibuka va declarar: "Hem d'evitar els problemes que afligeixen a les grans corporacions en el procés de crear i introduir tecnologies. La reconstrucció del Japó depèn del desenvolupament de tecnologies dinàmiques".
La divisa fundacional La companyia, que va capitalitzar ¥ 190.000, no tenia maquinària i només disposava d'algun equip d'I+D. Tot i així amb el nou impuls varen començar a obrir nous mercats. El president Maeda va subratllar: "Avui s'ha iniciat la nostra petita companyia. Alimentada per les seves tecnologies superiors i pel seu esperit d'unitat, la companyia creixerà. I a mesura que ho faci aportarem una contribució real a la societat". Així va néixer Tokyo Tsushin Kogyo Kabushiki Kaisha.
El naixement de la paraula "Sony" El 1958, la companyia decideix començar a utilitzar la marca SONY en els productes Totsuko i, tres anys més tard, canvia el nom de l'empresa pel de Sony Corporation.
L'origen del nom Sony és fruit de la combinació de diversos conceptes: un és el vocable llatí sonus, que és la base etimològica de "so". Un altre és sonny boy, una expressió popular que s'utilitzava al Japó en aquells anys per descriure a una persona d'esperit lliure i avantguardista. El nou nom evocava a la perfecció de l'esperit de la companyia: el d'uns joves plens d'energia i passió per la creació sense límits. També està relacionat amb la paraula anglesa sunny (‘assolellat’).
Primers contractes El 8 de maig, Ibuka va visitar el Ministeri de Comunicacions i va rebre una comanda de cinquanta voltímetres de tubs al buit. El problema era que trobar-los en el mercat negre representava fer viatges a Akihabara, a Tòquio, o Yokohama o fins i tot a la Prefectura d'Ibaraki.
Totsuko es veia obligat a fabricar el seu propi equip. Començant amb els cautins, feien tornavisos utilitzant ressorts de motocicletes. Construïen les seves pròpies bobines elèctriques i usaven cablejat elèctric en els cables telefònics en els seus productes de prova. La major preocupació de totes, era financera. El producte de major venda que Totsuko podia oferir, va ser un coixí electrocalentat. No era un dispositiu molt segur perquè mancava de termostat i no utilitzava material pirorretardant. Atès que no estaven disposats a entelar el nom de Totsuko, el producte es venia amb el nom fictici "Ginza Nessuru Shokai" (Companyia Ginza de Calefacció). El coixí es venia com a "pa calent", ja que llavors escassejava gairebé tot. La companyia pagava a les famílies dels empleats per cosir forros, adornar cordons amb calats i completar altres tasques encarregades.
Kazuo Iwama era un físic associat a l'Institut d'Investigacions de Terratrèmols de la Universitat de Tòquio abans d'unir-se a Totsuko. Iwama i Morita havien estat bons amics en el districte Shirakabe de Nagoya, i estava casat amb la germana menor de Morita. L'1 de juny, Iwama es va unir a la companyia.
Trasllat a Gotenyama Després de traslladar-se a l'Edifici Tokuya a Ginza, l'NHK va sol·licitar a Totsuko que convertís l'equip sense fil d'ús militar en receptors de repetidora per a difusió.
Ja que el Japó mancava de materials i subministraments, Shima va pensar a utilitzar l'equip de reserva de comunicacions de l'exèrcit, de la Prefectura de Yamanashi, que incloïa molts receptors sense fil terra-aire d'ona curta i mitja, amb bobines reemplaçables. Gairebé totes les companyies japoneses de telecomunicacions treballaven exclusivament en la restauració de telèfons amb el Ministeri de Comunicacions. Aquesta va ser la primera connexió de Totsuko amb NHK.
Per a unificar les instal·lacions es van traslladar a Gotenyama, a Shinagawa.
Èxits comercials El 1955 Sony va desenvolupar la primera ràdio de transistors del món, el que li va valer l'acceptació en el mercat dels Estats Units. Això va ser seguit per altres productes com el televisor Trinitron de colors (1968).
El Betamax aparegut a mitjans dels 70, va ser un concepte d'Ibuka, que es va convertir en un èxit, però que a poc a poc va perdre el seu domini del mercat a les mans del format VHS, liderat per JVC. Aquesta situació es va produir davant la negativa de Sony de compartir l'ús del seu format amb altres companyies. Per aquesta raó, la majoria de fabricants van adoptar el format VHS.
Altres grans èxits de Sony són: l'estèreo personal Walkman (1979), l'audilector de CD (1982), la Betacam per a usos de transmissió professional (1982), el Micro Floppy (1983), la càmera de vídeo Handycam (1985), el MiniDisc (1993), la PlayStation (1994), la videolectora DVD (1997) i el Memory Stick (1998).
miniatura|Exemple de Càmera Digital Sony. miniatura|Exemple de mini-disc SONY.
Adquisicions a Amèrica El gener de 1988 Sony va adquirir CBS Records. per a donar origen a Sony Music Entertainment i, en el 1989, Sony va comprar Columbia Pictures i va crear Sony Pictures.
El cas rootkit Des de l'any 2004, Sony, que també tenia interessos en la indústria discogràfica, va començar a incorporar sistemes de protecció anticòpia basats en un rootkit als seus CDs musicals. Aquesta rootkit era capaç d'instal·lar-se en els nuclis dels sistemes Windows 2000 o XP. Al mes posterior que la notícia va sortir a la llum (Octubre de l'any 2005) ja va haver fortes demandes contra la companyia, així com peticions a escala mundial per a boicotejar-la. Aquesta rootkit no només va despertar la ira dels detractors de l'espionatge amb fins comercials, sinó també el dels promotors del programari lliure, ja que es va descobrir que el rootkit (de codi tancat) utilitzava codi alliberat sota llicències LGPL i GPL, transgredint aquestes llicències.
Era Ken Kutaragi Ken Kutaragi (1950), creador del negoci de la consola PlayStation, va ascendir al centre del negoci d'electrònica de Sony, que representava gairebé el 70% dels ingressos de l'empresa en 2004. Cada vegada més artefactes depenien dels seus semiconductors o programari, afavorint a les companyies de la indústria informàtica. Les companyies amb control de tecnologies clau, com en el cas d'Intel, prosperaven, contràriament a les quals es dediquen a ensamblar components bàsics. Per això, Kutaragi estava decidit a construir la nova generació d'aparells de Sony entorn de xips fets internament i un programari que uns altres no poguessin copiar fàcilment i vadesenvolupar un microprocessador ultraràpid, anomenat Cell, que serví de base per a la nova PlayStation 3.
La crisi del 2008 i 2009 Sony va tenir la seva primera pèrdua ―1.000 milions― l'any fiscal 2008-2009 que acaba al març i preveu que les pèrdues augmentaran, amb la qual cosa el fabricant reduirà els seus costos i tancarà més fàbriques.
Sony va decidir deixar de fabricar computadores venent la seva divisió VAIO. També abandona les unitats òptiques per a PC, https://www.muycomputer.com/2012/08/28/sony-dejara-de-fabricar-unidades-opticas-para-pc/ encara que continuant amb la manufactura de discos i lectors CD, DVD i Blu-Ray. Així mateix ha decidit convertir a la seva divisió de televisió en una companyia independent per evitar pèrdues majors. Un altre canvi important va ser la venda del desenvolupador de videojocs Square Enix. http://www.ign.com/articles/2014/05/13/why-sony-sold-all-its-square-enix-shares-revealed A més el 2014 ha format aliances amb el conglomerat xinès Shangai Oriental Pearl Group per fabricar consoles i videojocs sota la plataforma de PlayStation 4.
Playstation 4 La PlayStation 4 és la quarta consola del model PlayStation de Sony Computer Entertainment. És de les videoconsoles de vuitena generació. Va ser anunciada oficialment el 20 de febrer de 2013 a l'esdeveniment PlayStation Meeting 2013, encara que el disseny de la consola no va ser presentat fins al 10 de juny en l'E³ 2013. Va ser la successora de la PlayStation 3 i va competir en aquesta generació amb la Xbox One de Microsoft i amb la Wii U de Nintendo. El seu llançament va ser el 15 de novembre de 2013 als Estats Units, a Europa el 29 de novembre de 2013, mentre que al Japó va ser el 22 de febrer de 2014.
Els 2020 PlayStation 5 és el nom que rep la darrera consola creada per l'empresa japonesa Sony, llançada al mercat en el mes de novembre de 2020. Aquesta consola es la successora de la PlayStation 4. Amb aquesta consola l'empresa japonesa intentarà competir amb la Xbox Series X de la seva competidora, Microsoft. La producció d'aquesta videoconsola va estar en mans d'en Mark Cerny i Jim Ryan, els quals corresponen a l'arquitecte del sistema i el CEO de Sony Interactive Entertainment, respectivament.