El Vint-i-tresè Cens dels Estats Units d'Amèrica, conegut popularment com el Cens de 2010, va ser executat per l'Oficina del Cens dels Estats Units i va ser realitzat l'1 d'abril de 2010. Aquest cens va determinar que la població dels Estats Units d'Amèrica aquell dia era de 308.745.538 habitants, un creixement d'un 9,7% en respecte als 281.421.906 habitants registrats al cens del 2000. «Population Distribution and Change: 2000 to 2010» (PDF). Oficina del Cens dels Estats Units. Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 25/07/2011.]
La població resident en els Estats Units inclou la quantitat total d'habitants en els 50 estats i el Districte de Colúmbia. També van ser comptats els residents de l'estat lliure associat de Puerto Rico, la població de la qual ha disminuït en comparació al cens del 2000. Segons el cens del 2010 Puerto Rico tenia 3.725.789 habitants.
L'estat més poblat era Califòrnia amb 37.253.956 habitants, i el menys poblat era Wyoming amb 563.626 habitants. L'estat que en l'última dècada més va créixer va ser Texas, amb un creixement de 4.293.741 habitants, i l'estat que més va créixer en percentatge a la població va ser Nevada, amb un creixement d'un 35,1% (702.294 habitants) des del 2000. «Resident Population Data - 2010 Census ». Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 25/07/2011.] «2010 Census Data - 2010 Census ». Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 25/07/2011.] Michigan va ser l'únic estat en perdre població, i el Districte de Colúmbia va veure el seu primer guany en població des de 1950. «2010 US Census News & Data ». USA Today. [Consulta: 25/07/2011.]
Introducció miniatura|El president estatunidenc Barack Obama completant el seu formulari al despatx oval el 29 de març de 2010 Tal com ho requereix la Constitució dels Estats Units, el Cens dels Estats Units s'ha anat realitzant cada 10 anys des de 1790. El cens anterior va ser el del 2000. La participació en el cens és requerit per llei avaluat en el Títol 13 de Codi dels Estats Units.
El 25 de gener de 2010, el Director de l'Oficina del Cens Robert Groves va inaugurar personalment l'enumeració del Cens de 2010 al comptar al veterà de la Segona Guerra Mundial Clifton Jackson, un resident de la localitat de Noorvik, al nord-oest de l'estat d'Alaska. D'oro, Rachel. «Remote Alaska village is first eyed in census». The Seattle Times. [Publicació: 25/01/2010.] [Consulta: 25/07/2011.] Els formularis del cens van començar a ser entregats el 15 de març de 2010. La quantitat dels mateixos que van ser enviats per correo i/penviats per treballadors del Cens va ser al voltant de 134.000.000.«Census Day: Stand up and be counted». The Economist: pàgines 40, 3-9 d'abril de 2010. Tot i que el qüestionari usava la data de l'1 d'abril com a data referencial de quan la persona vivia en tal ciutat, també apareixia la data del 15 de març de 2010 en la que es podia llegir: «per favor completi i reenviï per correu el formulari del cens inclòs avui».Cita original en anglès:
El 10 d'agost de 2010, la mitjana de participació nacional fou del 72%. «2010 Census Mail Participation Rate Map - 2010 Census ». Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 25/07/2011.] De l'abril al juliol de 2010, els treballadors del cens, van anar porta a porta a censar les persones que no havien entregat o reenviat els formularis corresponents.
El 21 de desembre de 2010, l'Oficina del Cens va revelar la població total dels Estats Units i el febrer de 2011 la resta de la informació.
Grans canvis L'Oficina del Cens aquest cop no va fer servir formularis extensos. En censos anteriors, un de cada cap de família rebia un formulari llarg, en el que se li preguntava detalladamente informació socioeconòmica. En el cens de 2010, es va usar un formulari de 10 preguntes bàsiques, en la que es preguntava el nom, sexe, edat, data de naixement, raça i ètnia i si era propietari de la llar. Contrastant amb el cens de 2000, no s'oferí una opció per a descàrrega i fer el formulari per Internet. Castro, Daniel. «e-Census Unplugged: Why Americans Should Be Able to Complete the Census Online». Information Technology & Innovation Foundation. [Publicació: febrer de 2008.] [Consulta: 25/07/2011.]
La informació socioeconòmica recol·lectada durant censos anteriors, encara serà recol·lectada per lAmerican Community Survey. L'enquesta proveeix dades sobre les comunitats en els Estats Units realitzades cada any o tres anys, depenent en la mida de la comunitat, més d'un cop cada deu anys. L'enquesta serà feta anualment a un petit percentatge de la població, basant-se en un principi de rotació, però cap llar la rebrà més d'un cop cada cinc anys.
El juny de 2009 l'Oficina del Cens va anunciar que contaria les parelles del mateix sexe. Tot i així, en la forma final, no va haver cap opció sobre parelles del mateix sexe. «LGBT Fact Sheet ». Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 25/07/2011.]
Costs L'agència federal Government Accountability Office'' va estimar el 2004 que el cost estipulat per al cens de 2010 seria de 11.000.000.000 $ en un informe detallat al Congrés de l'Oficina del Cens per a determinar els costs del cens. «2010 Census: Cost and Design Issues Need to Be Addressed Soon» (PDF). [Publicació: 15/01/2004.] [Consulta: 25/07/2011.]
Població per estat Segons dates del cens recentment publicades, els estatunidencs estant emmigrant de les Grans Planes cap a estats amb un clima més solejat en xifres rècords, i la tendència solament s'accelera en el segle XXI. En els estats com Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska i Kansas tots tenien més comtats amb una disminució poblacional entre 2000 i 2010. Mentrestant, al sud de Califòrnia, el sud de Nevada —especialment la zona de Las Vegas—, Arizona, Florida i l'est de Texas, tots van veure un gran augment poblacional.
Les dades també ofereixen informació sobre els canvis en la composició rcial dels Estats Units. Molts dels comtats que veieren els majors increments en les seves poblacions hispanes es trobaven en zones històricament hispanes, incloent el sud de Califòrnia, Arizona i el sud de Florida. Però altres dates eren més inesperades: els comtats de l'est d'Oregon, Idaho, Wyoming, Kansas i Oklahoma, tots veieren una gran afluència d'hispans, el qual reflecta una tendència en l'última dècada en què molts immigrants llatinoamericans recents s'han estès més enllà dels centres urbans de Los Angeles i Phoenix cap a zones més rurals del país.
En la població afroamericana també es van produir canvis. En un revés de la Gran Migració Negra de les dècades de 1920-1950 d'afroamericans fugint de la discriminació cap a zones més septentrionals del sud dels Estats Units, molts més negres joves i educats han sortit dels centres industrials de l'Oest Mitjà (com Illinois i Michigan) i de nou cap al sud dels Estats Units, incloent les ciutats de Florida, Geòrgia i fins i tot Mississipi. Atlanta ara substitueix a Chicago com a àrea metropolitana amb el major nombres de negres, després de Nova York. Avui en dia, el 57% dels estatunidencs negres viuen al sud —el percentatge més alt des de 1960. Roth, Zachary. «New census data shows which areas of America are growing, shrinking». Yahoo!. [Publicació: 04/03/2011.] [Consulta: 25/07/2011.] + style="background:#B2BEB5; color:black" | Estat + style="background:#B2BEB5; color:black" |Població + style="background:#B2BEB5; color:blacke" |Població + style="background:#B2BEB5; color:black" |% de canvi 30px|Califòrnia Califòrnia 33.871.648 37.253.956 10,0% 30px|Texas Texas 20.851.820 25.145.561 20,6% 30px|Estat de Nova York Nova York 18.976.457 19.378.102 2,1% 30px|Florida Florida 15.982.378 18.801.310 17,6% 30px|Illinois Illinois 12.419.293 12.830.632 3,3% 30px|Pensilvània Pennsilvània 12.281.054 12.702.379 3,4% 30px|Ohio Ohio 11.353.140 11.536.504 1,6% 30px|Michigan Michigan 9.938.444 9.883.640 -0,6% 30px|Estat de Geòrgia Geòrgia 8.186.453 9.687.653 18,3% 30px|Carolina del Nord Carolina del Nord 8.049.313 9.535.483 18,5% 30px|Nova Jersey Nova Jersey 8.414.350 8.791.894 4,5% 30px|Virgínia Virgínia 7.078.515 8.001.024 13,0% 30px|Washington Washington 5.894.121 6.724.540 14,1% 30px|Massachusetts Massachusetts 6.349.097 6.547.629 3,1% 30px|Indiana Indiana 6.080.485 6.483.802 6,6% 30px|Arizona Arizona 5.130.632 6.392.017 24,6% 30px|Tennessee Tennessee 5.689.283 6.346.105 11,5% 30px|Missouri Missouri 5.595.211 5.988.927 7,0% 30px|Estat de Maryland Maryland 5.296.486 5.773.552 9,0% 30px|Wisconsin Wisconsin 5.363.675 5.686.986 6,0% 30px|Minnesota Minnesota 4.919.479 5.303.925 7,8% 30px|Colorado Colorado 4.301.261 5.029.196 16,9% 30px|Alabama Alabama 4.447.100 4.779.736 7,5% 30px|Carolina del Sud Carolina del Sud 4.012.012 4.625.364 15,3% 30px|Louisiana Louisiana 4.468.976 4.533.372 1,4% 30px|Kentucky Kentucky 4.041.769 4.339.367 7,4% 30px|Oregon Oregon 3.421.399 3.831.074 12,0% 30px|Oklahoma Oklahoma 3.450.654 3.751.351 8,7% 30px|Connecticut Connecticut 3.405.565 3.702.379 8,7% 30px|Iowa Iowa 2.926.324 3.046.355 4,1% 30px|Mississipi Mississipi 2.844.658 2.967.297 4,3% 30px|Arkansas Arkansas 2.673.400 2.915.918 9,1% 30px|Kansas Kansas 2.688.418 2.853.118 6,1% 30px|Utah Utah 2.233.169 2.763.885 23,8% 30px|Nevada Nevada 1.998.257 2.700.551 35,1% 30px|Nou Mèxic Nou Mèxic 1.819.046 2.059.179 13,2% 30px|Virgínia Occidental Virgínia de l'Oest 1.808.344 1.852.994 2,5% 30px|Nebraska Nebraska 1.711.263 1.826.341 6,7% 30px|Idaho Idaho 1.293.953 1.567.582 21,1% 30px|Hawaii Hawaii 1.211.537 1.360.301 12,3% 30px|Maine Maine 1.274.923 1.328.361 4,2% 30px|Nou Hampshire Nou Hampshire 1.235.786 1.316.470 6,5% 30px|Rhode Island Rhode Island 1.048.319 1.052.567 0,4% 30px|Montana Montana 902.195 989.415 9,7% 30px|Delaware Delaware 783.600 897.934 14,6% 30px|Dakota del Sud Dakota del Sud 754.844 814.180 7,9% 30px|Alaska Alaska 626.932 710.231 13,3% 30px|Dakota del Nord Dakota del Nord 642.200 672.591 4,7% 30px|Vermont Vermont 608.827 625.741 2,8% 30px|Washington, D.C. Districte de Colúmbia 572.059 601.723 5,2% 30px|Wyoming Wyoming 493.782 563.626 14,1% 30px|Estats Units d'Amèrica Estats Units 281.421.906 308.745.538 9,7%
Representació governamental Des del primers cens, realitzat el 1790, la població estatal de cada dècada ha determinat la seva representació a la Cambra de Representants dels Estats Units. L'Article I, Secció II, especifica que «el nombre de representants no pot ser més d'1 per cada 30.000 habitants, i cada estat tindrà com a mínim un representant». Amb 435 llocs en la Cambra de Representants, el recensament és important per a aquest equilibri.
El nombre de representants va canviar en divuit estats: vuit van guanyar com a mínim un lloc, i deu van perdre com a mínim un lloc. «APPORTIONMENT POPULATION AND NUMBER OF REPRESENTATIVES, BY STATE: 2010 CENSUS». Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 25/07/2011.] +4 representants +2 representants +1 representant –1 representant –2 representantsTexasFloridaArizonaGeòrgiaNevadaCarolina del SudUtahWashingtonIllinoisIowaLouisianaMassachusettsMichiganMissouriNova JerseyPennsilvàniaNova YorkOhio
Ciutats més poblades del país miniatura|Nova York (Nova York) miniatura|Los Angeles (Califòrnia) miniatura|Chicago (Illinois) <center> {| class=wikitable style="text-align:right; margin-right:1px" |+25 ciutats més poblades dels Estats Units el 2010 «American FactFinder». Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 25/07/2011.]
|align=left| <center>Rànquing||align=left|<center>Ciutat||align=left|<center>Estat||align=left|<center>Població''' |- | <center>1 ||align=center| Nova York || <center>Nova York || <center>8.175.133 |- | <center>2 ||align=center| Los Angeles || <center>Califòrnia || <center>3.792.621 |- | <center>3 ||align=center| Chicago || <center>Illinois || <center>2.695.598 |- | <center>4 ||align=center| Houston || <center>Texas || <center>2.099.451 |- | <center>5 ||align=center| Filadèlfia || <center>Pennsilvània || <center>1.526.006 |-