El desastre de Bhopal, ocorregut el 3 de desembre de 1984 a la regió de Bhopal (Índia), fou un accident mediambiental industrial que es va originar en produir-se una fuita de 42 tones d'isocianat de metil en una fàbrica de pesticides propietat de la companyia nord-americana Union Carbide (part dels actius van ser posteriorment adquirits per Dow Chemical). L'accident es va produir en no prendre les degudes precaucions durant les tasques de neteja i manteniment de la planta, la qual cosa va provocar que l'aigua a pressió utilitzada i els cristalls de clorur sòdic, restes metàl·liques i altres impureses que la mateixa arrossegava, entressin en contacte amb el gas emmagatzemat, cosa que inicià una reacció exotèrmica que va provocar l'obertura per sobrepressió de les vàlvules de seguretat dels tancs, i amb això, l'alliberament a l'atmosfera del gas tòxic. A tot això es fa afegir que tant el sistema de refrigeració dels tancs com el catalitzador de gasos previ a la sortida a l'atmosfera s'havien desactivat per a estalviar costos.
En entrar en contacte amb l'atmosfera, el compost alliberat va començar a descompondre's en diversos gasos molt tòxics (fosgens, mono metilamina i especialment àcid cianhídric, també conegut com a àcid prússic o cianur d'hidrogen), que van formar un núvol letal que, en ser més densos els gasos que la formaven que l'aire atmosfèric, va recórrer arran de terra tota la ciutat. Milers de persones van morir de forma gairebé immediata asfixiades pel núvol tòxic, i moltes altres van morir en accidents en intentar fugir d'allà durant la desesperada i caòtica evacuació de la ciutat.
S'estima que entre 6.000 i 8.000 persones van morir http://www.mp.gov.in/bgtrrdmp/relief.htm en la primera setmana després de la fuita tòxica, i almenys uns altres 12.000 van morir posteriorment com a conseqüència directa de la catàstrofe, que va afectar més de 600.000 persones, 150.000 de les quals van patir greus seqüeles. A més, van morir també milers de caps de bestiar i animals domèstics, i tot l'entorn del lloc de l'accident va quedar greument contaminat per substàncies tòxiques i metalls pesants que trigaran molts anys a desaparèixer. La planta química va ser abandonada després de l'accident i Union Carbide no va respondre pels danys causats.
El 7 de juny de 2010, el tribunal indi que jutjava aquest desastre va condemnar vuit directius de l'empresa a dos anys de presó i la delegació de l'empresa a l'Índia a abonar 500.000 rupies (10.600 dòlars / 8.900 euros).Condena a 8 directivos (Cadena SER, 2010).
En record d'aquesta tragèdia se celebra a tot el món cada 3 de desembre el Dia Mundial del No ús de Plaguicides.Himajina: Día Mundial del No Uso de Plaguicidas.
La fase prèvia al desastre La planta de producció de pesticides de la Union Carbide India Limited de Bhopal va ser construïda a principis dels 70 aprofitant l'auge de la producció agrícola als països en desenvolupament.
Estava destinada a la producció de sevin, nom comercial de l'1-naftil N-metilcarbamat o carbaril, un compost químic de la família dels carbamats utilitzat principalment com a insecticida. El procés sintètic per a l'obtenció del carbaril implicava la reacció de fosgè amb metilamina per a obtenir el clorur de metilcarbamil, i la piròlisi d'aquest per a la obtenció de l'isocianat de metil. Posteriorment es feia reaccionar l'isocianat de metil amb l'1-naftol per a obtenir el producte final.
miniatura|1. Síntesi del clorur de metilcarbamil a partir de fosgè i metilamina.2. Piròlisi del clorur de metilcarbamil amb isocianat de metil com a producte.3. Síntesi del carbaril a partir de l'1-naftol i l'isocianat de metil.
A principis dels 80 la demanda de pesticides havia davallat i la fàbrica de la UCIL, que ja no era rendible, havia de ser desmantellada i traslladada a Brasil o Indonèsia. La pressió econòmica va portar al deteriorament dels sistemes de seguretat i de la política de personal.
Incidències anteriors Des de l'any 1976 els sindicats ja denunciaven la contaminació dins la planta, però no rebien resposta dels directius de Union Carbide ni del govern de l'estat indi de Madhya Pradesh. El 1981 un accident amb fosgè va provocar la mort d'un treballador per la inhalació del gas. Al gener del 1982, vint-i-quatre treballadors, que no portaven màscares protectores, van ser hospitalitzats per una fuita de fosgè. Un mes més tard, una fuita de MIC va afectar divuit treballadors més. L'agost de 1982, un enginyer va resultar ferit, amb cremades al 30% del seu cos, per contacte amb MIC líquid. Des de l'octubre de 1982 fins al 1984 es produïen regularment fuites de gasos tòxics com el MIC, clor, mono-metilamina, fosgè o tetraclorur de carboni.ECKERMAN, Ingrid, The Bhopal Disaster 1984 - working conditions and the role of trade unions. Asian-Pacific Newsletter. Volume 13, number 2, July 2006
Sistemes de seguretat Com que les petites fuites es produïen amb regularitat, l'alarma de seguretat es va desconnectar per no molestar als veïns de la fàbrica, i les llums d'emergència no funcionaven.
Només un dels conductes rentadors de gasos funcionava correctament. Tractant el MIC amb la quantitat adient d'hidròxid de sodi es podria haver reduït fins a un nivell segur la concentració d'aquest gas a l'aire.
La torxa, un dispositiu de combustió de gasos principalment utilitzat a les plantes industrials per cremar gasos inflamables alliberats per sobrepressions accidentals als equips de la planta, no estava operativa per tasques de manteniment. Tot i així, la quantitat de gas alliberada la nit de l'accident superava amb escreix la capacitat de la torxa.
Les condicions d'emmagatzematge dels productes també eren deficients. Encara que a la planta ja no es produïssin pesticides, els producte seguien emmagatzemats en tancs molt voluminosos i plens per sobre del nivell de seguretat. Per reduir despeses en energia, es van desconnectar els sistemes de refrigeració d'aquests tancs, de manera que el MIC es trobava a uns 20 °C, molt per sobre de la temperatura recomanada.
Les canonades disposaven d'uns discs per evitar l'entrada de l'aigua que s'utilitzava per netejar als tancs del MIC, però aquestes peces havien resultat defectuoses i no es va instal·lar.
Els canons d'aigua no tenien prou pressió per a arribar al núvol de gas. Com que el MIC és soluble en aigua, els canons haurien previngut que el gas s'escampés pels voltants de la fàbrica.
Política de personal Inicialment, per ser un operador de la planta de producció del MIC s'havia de ser graduat en ciència o enginyeria. Més endavant, n'hi havia prou amb vuit setmanes d'entrenament. L'any 1982 la majoria dels operadors originals havien renunciat, i treballadors que havien passat una formació de 14 dies estaven a càrrec de les operacions regulars de la planta. El manual de les operacions de planta estava disponible només en anglès.
Els tècnics que acceptaven un lloc de treball a la planta del MIC rebien una ocupació a mesura que rebrien l'aprenentatge de sis mesos, però després de cinc setmanes de formació es considerava que tenien prou estatus per a exercir d'operador de planta.
El personal treballava sense equips de seguretat tot i estar diàriament exposats a substàncies tòxiques com el tetraclorur de carboni, la trimetilamina, l'alfa-naptol, l'isocianat de metil i pols de carbaril. La demanda de mesures de seguretat addicionals per part dels treballadors els portava a disputes amb els caps i a amenaces d'acomiadament.
Entre el 1983 i el 1984 la mà d'obra i el personal de manteniment es van reduir a la meitat.Sinha, Indra. «Bhopal: 25 years of poison». The Guardian, 3 Desembre 2009. Els torns de treball es van reduir de dotze a sis, i els de manteniment de sis a dos. Les posicions de supervisors de manteniment també van ser retallades uns dies abans de l'accident. La nit de l'accident no hi havia cap enginyer qualificat a la planta, i l'únic supervisor present havia estat transferit d'una altra planta un mes abans. La política de l'empresa prohibia als treballadors parlar en nom de l'empresa sense autorització, especialment en situacions d'emergència.
Auditories internes A la planta de la UCC es duien a terme auditories de seguretat cada dos anys. A l'auditoria del 1982, es van reportar 61 perills en tota la planta, incloent les unitats de producció i emmagatzematge del fosgè i el MIC. A més, es va indicar que l'actuació del personal estava per sota els mínims que requerien les responsabilitats de la planta. Es van aplicar mesures temporals per la majoria d'aquestes incidències, però dos anys més tard les condicions s'havien deteriorat novament.
Una auditoria interna a la planta de UCC a Virgina, Estats Units, amb un disseny molt similar a la planta de Bhopal, advertia que era possible que es donés una reacció descontrolada als tancs d'emmagatzematge de l'isocianat de metil, i afirmava que els plans d'emergència dissenyats no serien prou efectius per a prevenir una catàstrofe. Tot i així, l'informe no va ser remès a la planta de l'Índia.
El dia de la catàstrofe, al detall Era un 3 de desembre del 1984; només havia transcorregut una mitja hora des de mitjanit. Moltes famílies de Bhopal havien triat aquesta nit pels seus bons auguris per a celebrar les esposalles dels seus fills. Coincidia amb la celebració d'un concurs poètic important al qual assistia un públic nombrós procedent de tota la regió i fins i tot, de llocs més llunyans. Per aquest motiu, tota la ciutat estava engalanada i molta gent gaudia de la nit fora de casa. Més d'un milió de persones es trobaven a Bhopal aquell fatídic dia. miniatura|esquerra|Planta de Union Carbide a Bhopal. La fàbrica de Bhopal estava parada. Un dels escassos moviments era el d'uns obrers que feien tasques de neteja amb aigua a pressió a l'interior d'unes canalitzacions de tràfec d'isocianat de metil. Fora de les instal·lacions, i enganxades als seus murs, dormien milers de persones en barraques, organitzades en populosos barris perillosament pròxims. Les autoritats civils no havien tingut la valentia política de reubicar-los en un altre lloc, sinó que, per contra, els havien concedit escriptures de propietat dels terrenys on s'assentaven.
A l'interior dels murs de la Carbide continuaven les maniobres de neteja, sense prendre les degudes mesures preventives. L'aigua injectada en les canonades de MIC circulava amb força arrossegant impureses adossades a les parets del tub així com cristalls de clorur de sodi i restes metàl·liques. Però els operaris havien ignorat la precaució d'estancar el conducte amb l'ús d'uns discs especials i l'aigua juntament amb les deixalles arrencades, es van filtrar a l'interior de la cisterna E-610, que contenia 42 tones de MIC. Connectades a ella hi havia dues cisternes de MIC, l'E-611 i la E-619, que contenien respectivament altres 20 i 1 tones de la mateixa substància. L'aigua, els cristalls de clorur de sodi i les restes metàl·liques en contacte amb el MIC van provocar una violenta reacció exotèrmica del líquid, que passa ràpidament a l'estat gasós amb despreniment de calor. En qüestió de segons, la pressió a l'interior de la cisterna passa de 2 a 55 lliures per polzada al quadrat o, cosa que és el mateix, de 0,4 a 10,8 quilograms per centímetre quadrat. L'acer d'alta resistència amb què estava construïda la cisterna aguantava bé la pressió, però el gas cercava una sortida per alguna part i la trobava en les vàlvules de seguretat, que esclataven per la sobrepressió. A partir de llavors la fuita tòxica va ser inevitable.