Leopold Damrosch (Posen, 22 d'octubre de 1832 – Nova York, 15 de febrer de 1885) fou un director d'orquestra, violinista i compositor germanoamericà. Després d'iniciar la seva carrera a Alemanya, on treballà amb Franz Liszt i Richard Wagner, emigrà als Estats Units el 1871. A Nova York fundà l'Oratorio Society of New York el 1873 i la New York Symphony Society el 1878, i fou també director musical de la Filharmònica de Nova York durant la temporada 1876–1877.
Tingué un paper important en la difusió als Estats Units de la música simfònica i coral alemanya del segle XIX, especialment de les obres de Wagner, Franz Liszt, Hector Berlioz, Robert Schumann i Johannes Brahms. Els seus fills Frank Damrosch i Walter Damrosch continuaren la seva activitat musical a Nova York després de la seva mort.
Primers anys i formació Damrosch nasqué a Posen, aleshores part del Regne de Prússia. Començà a estudiar violí durant la infantesa, tot i que la seva família preferia que seguís una carrera mèdica. Estudià medicina a la Universitat de Berlín i obtingué el doctorat el 1854, però paral·lelament continuà la seva formació musical amb el violinista Hubert Ries i estudià teoria i composició amb Siegfried Wilhelm Dehn.
miniatura|Leopold Damrosch.
Després d'acabar els estudis de medicina abandonà la pràctica mèdica per dedicar-se professionalment a la música. Debutà com a violinista a Magdeburg el 1855 i l'any següent actuà a Berlín. La seva reputació com a instrumentista el portà a Weimar, on entrà en contacte amb Franz Liszt, que el nomenà violinista solista de l'orquestra de la cort.
La relació amb Liszt fou important en la seva formació artística. Damrosch s'identificà amb l'anomenada Nova Escola Alemanya, favorable a la música programàtica i a les innovacions de Liszt, Wagner i Berlioz.
Breslau A finals de la dècada del 1850 Damrosch s'establí a Breslau, actual Wrocław. El 1859 dirigí per primera vegada els concerts de la Filharmònica de Breslau i continuà al capdavant de la formació durant els anys següents.
El 1862 fundà una societat simfònica a la ciutat, amb una orquestra d'uns vuitanta músics inspirada en els concerts de la Gewandhausorchester de Leipzig. La institució adquirí ràpidament prestigi i convidà directors i compositors com Liszt i Wagner.
Wagner acceptà una invitació de Damrosch i dirigí a Breslau algunes de les seves pròpies obres el 1867. Damrosch es convertí així en un dels principals defensors de Wagner en aquella ciutat i mantingué una estreta vinculació amb el repertori de la Nova Escola Alemanya.
Durant aquests anys desenvolupà també una activitat com a compositor, violinista i pedagog. El 1866 fou nomenat mestre de capella del teatre municipal de Breslau.
Trasllat als Estats Units El 1871 l'Arion Society de Nova York, una societat coral germanoamericana, convidà Damrosch a assumir-ne la direcció. Aquell mateix any emigrà als Estats Units amb la seva esposa, Helene von Heimburg, i els seus fills.
El seu debut novaiorquès tingué lloc el 6 de maig de 1871. Es presentà simultàniament com a director, compositor i violinista i interpretà com a solista el Concert per a violí de Ludwig van Beethoven amb la Filharmònica de Nova York.
La seva arribada coincidí amb un període de ràpid creixement de la vida musical professional de Nova York. Damrosch es convertí aviat en una de les figures més actives en la creació d'institucions permanents dedicades al repertori coral i simfònic.
Oratorio Society of New York El 1873 fundà l'Oratorio Society of New York, destinada a la interpretació de grans obres corals. El primer concert de la societat inclogué música de Johann Sebastian Bach, Georg Friedrich Händel, Giovanni Pierluigi da Palestrina i altres compositors.
L'any següent dirigí Samson de Händel amb orquestra completa, i durant el Nadal de 1874 presentà El Messies. Aquest repertori contribuí a establir una tradició estable d'interpretació d'oratoris a Nova York.
L'Oratorio Society es convertí en una de les institucions corals més importants de la ciutat i mantingué una relació estreta amb els projectes simfònics posteriors de Damrosch.
Filharmònica de Nova York Durant la temporada 1876–1877 Damrosch fou director musical de la Filharmònica de Nova York. El seu programa amplià la presència de compositors de la Nova Escola Alemanya i inclogué obres de Wagner, Berlioz, Schumann, Liszt i Camille Saint-Saëns.
La seva etapa al capdavant de la Filharmònica fou breu, però contribuí a introduir repertori contemporani europeu en els concerts de la institució. Posteriorment preferí desenvolupar una orquestra pròpia vinculada als seus projectes corals.
New York Symphony Society El 1878 fundà la New York Symphony Society, que es convertí en una de les principals competidores de la Filharmònica de Nova York. Damrosch en fou director fins a la seva mort.
Amb aquesta formació impulsà especialment el repertori europeu contemporani. Entre els esdeveniments destacats de la seva etapa hi hagué una de les primeres interpretacions nord-americanes de la Simfonia núm. 1 de Johannes Brahms i l'estrena nord-americana del Grande messe des morts de Hector Berlioz el 1881.
La New York Symphony Society mantingué una activitat independent després de la seva mort sota la direcció del seu fill Walter Damrosch i finalment es fusionà amb la Filharmònica de Nova York el 1928.
Festivals i activitat coral El 1881 Damrosch organitzà un gran festival musical a Nova York amb la participació conjunta de la New York Symphony Society i l'Oratorio Society. El projecte reuní un cor de més de dos mil cantants i una orquestra de centenars d'instrumentistes.
Aquest tipus d'esdeveniments reflectia la seva voluntat de traslladar als Estats Units el model dels grans festivals corals i simfònics alemanys del segle XIX.
Metropolitan Opera Durant la temporada 1884–1885 Damrosch fou nomenat director principal del Metropolitan Opera de Nova York en el context de la implantació d'una temporada d'òpera alemanya.
Sota la seva direcció s'hi representaren obres de Wagner i altres compositors alemanys, entre elles Tannhäuser i Lohengrin. La temporada contribuí de manera decisiva a consolidar el repertori wagnerià al Metropolitan.
Damrosch emmalaltí durant aquesta etapa i morí abans de completar la temporada. El seu fill Walter, que ja treballava com a director assistent, assumí part de les seves responsabilitats.
Relació amb Wagner Damrosch fou un dels primers promotors sistemàtics de l'obra de Richard Wagner als Estats Units. La seva defensa del compositor havia començat ja a Breslau, on havia facilitat la interpretació de les seves obres i l'havia convidat personalment a dirigir.
A Nova York programà regularment música wagneriana tant en concerts simfònics com en representacions operístiques. Aquesta activitat contribuí a preparar el terreny per a la forta presència de Wagner a la vida musical novaiorquesa de finals del segle XIX.
Compositor Tot i que la seva reputació posterior s'ha basat principalment en la direcció, Damrosch fou també compositor. Escrigué música orquestral, coral, instrumental i cançons.
Entre les seves obres corals figuren Ruth und Naemi i Sulamith. Compongué també peces per a violí i piano, cançons i obres destinades a societats corals germanoamericanes.
Algunes de les seves cançons foren publicades àmpliament als Estats Units durant el segle XIX, entre elles A Million Little Diamonds, Joy, Hope and Love i The Lord's Day.
Família El 1858 es casà amb Helene von Heimburg, cantant formada en el repertori operístic. La parella tingué diversos fills, tres dels quals desenvoluparen carreres musicals destacades.
Frank Damrosch es convertí en director coral i pedagog i fundà el 1905 l'Institute of Musical Art, predecessor de la Juilliard School. Walter Damrosch fou director de la New York Symphony Society i una de les figures més influents de la vida musical nord-americana de començaments del segle XX. La seva filla Clara Damrosch Mannes fou pianista i pedagoga i participà en la fundació de la Mannes School of Music.
miniatura|Leopold Damrosch amb el seu fill Walter Damrosch.
La família Damrosch tingué així una influència continuada sobre diverses institucions musicals novaiorqueses durant gairebé un segle.
Mort i llegat Damrosch morí a Nova York el 15 de febrer de 1885, als cinquanta-dos anys. En el moment de la seva mort dirigia simultàniament la temporada alemanya del Metropolitan Opera, la New York Symphony Society i l'Oratorio Society.
La seva importància en la història musical nord-americana deriva sobretot de la creació d'institucions permanents i de la introducció d'una part important del repertori simfònic i operístic alemany contemporani. La New York Symphony Society i l'Oratorio Society continuaren actives després de la seva mort, i els seus fills Frank i Walter prolongaren directament la seva tasca.
La New York Symphony Society acabà fusionant-se amb la Filharmònica de Nova York el 1928, de manera que una de les institucions creades per Damrosch quedà integrada definitivament en la principal orquestra simfònica de la ciutat.
Referències
Categoria:Compositors polonesos del Romanticisme Categoria:Violinistes polonesos Categoria:Directors d'orquestra polonesos Categoria:Persones de Poznań Categoria:Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Morts a Nova York Categoria:Músics del voivodat de Gran Polònia Categoria:Violinistes alemanys Categoria:Compositors alemanys del Romanticisme Categoria:Directors d'orquestra alemanys Categoria:Compositors alemanys morts al segle XIX Categoria:Compositors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Directors de l'Orquestra Filharmònica de Nova York