Lànec fosc americà (Melanitta deglandi) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que era considerat una subespècie de l'ànec fosc. Habita a Amèrica del Nord i el nord-est d'Àsia. És un ànec gros i fosc amb una taca blanca distintiva a l'ala. Els estols solen volar baix sobre el mar en files llargues i ondulants, però en migració poden fer-ho molt més alt, i un estol de sobte pot baixar centenars de metres fent molt de soroll. A l'aigua, generalment roman silenciós.

Descripció L'ànec fosc americà és un ànec gros i amb una taca blanca distintiva a l'ala. De color marró xocolata fosc en general; els mascles són més foscos que les femelles i tenen una petita marca blanca sota l'ull i una protuberància fosca al bec rosa. Les femelles tenen dues taques blanques arrodonides a la cara. De lluny es distingeix de l'ànec negre frontblanc (Melanitta perspicillata) per tenir el cap en posició més inclinada i el blanc de l'ala. Passa l'hivern a les aigües costaneres i als grans llacs d'aigua dolça. Ocasionalment, es troba en grans llacs interiors durant la migració. Fa submersions freqüentment, alimentant-se de mol·luscs i crustacis.

El mascle és tot negre, excepte el blanc al voltant de l'ull i un espècul blanc. El bec és taronja i vermell amb una gran protuberància negra a la base. Triga tres anys a assolir el plomatge definitiu (adult): els mascles de segon any s'assemblen als mascles adults, però presenten marques oculars reduïdes i tenen els flancs més marrons. Les femelles són marronoses en general i es distingeixen millor d'altres melanitta per l'obertura de plomes i la forma del cos. El patró facial dels ocells de tipus femella és molt variable: els individus més joves tenen taques blanques visibles davant i darrere de l'ull, mentre que els adults poden no tenir aquestes taques i a l'hivern semblar completament marró xocolata. Els juvenils s'assemblen a les femelles, però tenen taques facials més distintives i el ventre blanc clapejat. Les cobertores secundàries més grosses dels mascles juvenils tenen un blanc més extens que les femelles juvenils, que presenten poca o gens de franja blanca. Les taques blanques poden no ser gaire visibles quan té les ales plegades.

Hi ha diverses característiques diferents entre l'ànec fosc siberià (M. stejnegeri) i l'ànec fosc americà. Els mascles de l'americà tenen els flancs més marrons, una coloració groc fosc a la major part del bec i el bec menys ample, semblant a l'ànec fosc eurasiàtic (M. fusca). El mascle de l'ànec fosc siberià té el bec molt ample a la base, majoritàriament de color groc ataronjat. Les femelles de les dues espècies són molt similars i es distingeixen millor per la forma del cap; les d'ànec fosc americà tendeixen a tenir un perfil com "dos esglaons" entre el bec i el cap, en comparació amb el perfil llarg de "nas romà" del fosc siberià, similar al d'un èider comú (Somateria mollissima). A més, el plomatge al llarg de la base de la mandíbula superior forma un angle recte en el fosc americà, en comparació amb l'angle agut del fosc siberià.

Distribució L'ànec fosc americà té la distribució de cria més àmplia entre els ànecs foscos nord-americans. Es reprodueix principalment al bosc boreal des d'Alaska fins a l'oest del Canadà i són menys comuns cap a l'est, cap a la badia de Hudson, i cap al sud, cap a les praderies canadenques. Hiverna més al sud a les zones temperades, als Grans Llacs, les costes del nord dels Estats Units i les costes del sud del Canadà. Forma grans estols en aigües costaneres que li siguin propícies. Aquests estan agrupats densament i els ocells tendeixen a volar junts. Ha estat present com a ocell divagant a Europa, incloent-hi Escòcia, Islàndia, Noruega i Irlanda.

Comportament Reproducció L'ànec fosc americà és una espècie monògama i forma parelles a finals d'estiu, cosa que suggereix vincles de parella a llarg termini. És sexualment madur al cap de dos anys. Alguns adults no es reprodueixen anualment i es reuneixen en grans llacs i aiguamolls durant l'estiu.

El niu folrat es construeix a terra a prop del mar, llacs o rius, en boscos o tundra. Ponen de cinc a onze ous. Els són ous rosats i tenen una mitjana de 46,9 mm d'amplada, 68,2 mm de llargada i 82,4 g de pes. El període d'incubació pot variar de 25 a 30 dies. Els mascles romanen amb les femelles durant el període de posta d'ous i normalment es reuneixen en petits grups abans d'abandonar les zones de cria quan aquestes han desclòs. Després d'uns vint-i-un dies, les femelles veïnes poden començar a comportar-se agressivament envers altres femelles nidificants, cosa que provoca confusió i barreja de cries. Quan acaba de criar, una femella pot estar cuidant fins a 40 cries a causa de la barreja d'aquests conflictes. La femella cuidarà la seva cria durant un màxim de tres setmanes i després les abandonarà, però les cries normalment romandran juntes durant tres setmanes més. L'amalgamació de cries no és estranya en zones de cria densament poblades, amb fins a 100 aneguets reunits com en una llar d'infants. Es creu que la capacitat de vol s'adquireix entre els 63 i els 77 dies d'edat.

Dieta L'ànec fosc americà s'alimenta d'organismes bentònics en aigües obertes bussejant entre 5 i 20 m en les zones d'hivernada i entre 1 i 3 m en les de cria. La gran mida els permet trobar preses més grosses i submergir-se més a fons que l'ànec negre frontblanc (M. perspicillata) o l'ànec negre americà (M. americana). En aigua dolça, aquesta espècie s'alimenta principalment de crustacis i insectes; mentre que a les zones d'aigua salada, s'alimenta de mol·luscs i crustacis. El pedrer, que constitueixen el 8% de la massa corporal, és capaç d'aixafar mol·luscs de closca dura. Els aliments preferits són un amfípode (Hyalella azteca) en aigua dolça, i cloïsses de roca (Protothaca staminea), navalles atlàntiques (Ensis spp.) i cloïsses àrtiques (Mesodesma arctatum). En menor mesura, també es pot alimentar d'insectes aquàtics, a més d'un petit nombre de peixos. També menja alguns materials vegetals, com ara enciam de mar, algues i altres.

Taxonomia i etimologia L'ànec fosc americà va ser descrit per Charles Julien Bonaparte l'any 1850 amb el nom científic Oedemia deglandi i la localitat tipus "Amèrica del Nord".

Abans es considerava coespecífic amb l'ànec fosc eurasiàtic (M. fusca), i alguns taxonomistes encara el consideren així. Aquestes dues espècies, l'ànec fosc siberià (M. stejnegeri) i l'ànec negre frontblanc (M. perspicillata), es col·loquen en el subgènere Melanitta, diferent del subgènere Oidemia, integrat per l'ànec negre americà (M. americana) i l'ànec negre comú (M. nigra). Segons un nou estudi, es va suggerir que l'ànec fosc siberià mereix la consideració d'espècie completa.

Els ocells d'Alaska de vegades es reconeixen com una subespècie diferent, M. d. dixini, que es diu que de mitjana té el bec més curt i ample, però la majoria de les autoritats consideren que aquestes diferències són insuficients per justificar una distinció taxonòmica.

El nom científic Melanitta prové del grec antic «μελας/melas, μελανος/melanos» que significa “negre” i «νηττα/nētta», “ànec”. L'epítet específic prové de llatí i commemora el zoòleg francès Dr. Côme-Damien Degland (1787–1856).

Referències

Categoria:Melanitta Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord Categoria:Ocells d'Àsia