miniatura|Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra (pronunciat en català occidental , i en català oriental ), oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França. Limita amb Catalunya del Sud al sud (amb els municipis d'Alins, les Valls de Valira i Lles de Cerdanya), amb Catalunya del Nord al nord-est (comunes de Porta i Portè) i amb el departament franco-occità de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent (sense comptar Luxemburg, que no es considera un microestat), dels quals és el més gran i el més populós amb una població de 81.588 habitants, dels quals 38.867 són de nacionalitat andorrana. També és més gran que l'altre microestat europeu, el de Malta.
Fins al 1993 –durant 715 anys– Andorra estigué governada per dos senyors feudals, el bisbe del bisbat d'Urgell i els hereus del títol del comtat de Foix, comtat que amb el temps va acabar en mans de la Corona de França i després de la revolució a la República Francesa. Actualment està constituït com un estat social i democràtic de Dret, el règim polític del qual és el coprincipat parlamentari, i té com partits d'estat el bisbe d'Urgell (actualment Josep-Lluís Serrano Pentinat) i el president de la República Francesa (actualment Emmanuel Macron). Xavier Espot Zamora és l'actual cap del Govern d'Andorra, i el català n'és l'únic idioma oficial, si bé els usos lingüístics habituals de la població s'estenen també a altres llengües.
D'ençà de la Segona Guerra Mundial, Andorra ha passat de ser un país pobre i aïllat a tenir una puixant economia que atrau immigració gràcies al turisme i a l'esforç que es fa per atreure noves empreses i millorar la competitivitat, la innovació i la sostenibilitat de l'economia al Principat. Andorra es va considerar un paradís fiscal, cosa que no succeeix actualment i, per tant, no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l'OCDE. Andorra té un marc fiscal competitiu i es considerava el 2017 com el segon país del món més atractiu per a invertir.
El Principat d'Andorra és l'únic país al món on la llengua oficial és el català. El principat forma part de la diòcesi d'Urgell, divisió eclesiàstica catalana.
Tant a Andorra com a Catalunya s'utilitza sovint el nom històric de les Valls d'Andorra. Aquest nom prové del relleu andorrà, format per diverses valls que pertanyen principalment a la conca de la Valira (afluent del Segre), exceptuant la capçalera de l'Arieja, que desemboca a la Garona.
No té forces armades pròpies (tot i que històricament tenia sometent) i la seva defensa és responsabilitat d'Espanya i França. En cas d'emergències i/o desastres naturals, com per exemple per les inundacions ocasionades pels aiguats del 1982, es convoca el sometent format per homes majors de 18 anys i de nacionalitat andorrana; la llei contempla que només han de ser convocats en cas que no hi hagi un nombre suficient de policies disponible.
Etimologia L'origen del mot andorra és desconegut i, com passa sovint, se n'han fet interpretacions diverses. La dificultat d'arribar a establir-ne un origen clar va fer que fins i tot Joan Coromines desistís d'intentar-ho. Al seu Onomasticon Cataloniae, el savi diu textualment: «Si de noms com Roma, París, Atenes, Barcino; com Hispània, Itàlia, Àfrica; Segre, SUCRO etc. es considera impracticable aclarir d'on vénen, és raonable renunciar a un estudi últim sobre l'etimologia dAndorra». Tanmateix, en estudiar el nom de Núria, el relaciona amb el d'Andorra i diu que és de la família ibero-basco-aquitana.
Més enllà de Coromines, molts altres autors n'han presentat hipòtesis diverses al llarg dels segles. Les més recents cerquen una explicació en el substrat lingüístic preromà de les valls, més concretament, el protobasc:
A parer de Manuel Anglada, cal relacionar el mot amb l'ibèric ando 'important, superior' (o bé el basc andi, d'idèntic significat) i el basc iturria 'la font', de manera que and(it)urr(i)a hauria donat Andorra. Anglada i altres estudiosos vinculen aquesta 'font importat' amb les famoses fonts termals d'Escaldes. Els lingüistes Louis Deroy i Marianne Mulon proposen el basc ameturra, compost dhamar 'deu' i iturri 'font'; per tant: 'deu fonts', referint-se als deu afluents que rebia la Valira dins el territori de la parròquia d'Andorra la Vella. Enric Guiter coincideix amb les dues anàlisis anteriors tant pel que fa a la llengua original, el basc, com al radical itur. Per a ell, però, el primer component no seria ni ando ni hamar, sinó ama 'mare'; per tant, am(a)iturra 'la font mare' (una al·lusió al fet que les dues Valira s'uneixen a Andorra la Vella per a formar el riu principal) seria l'ètim dameturra > Andorra. Guiter esmenta com a exemple l'actual barranc Amiturria, prop d'Arteta (Galdakao). També s'han suggerit altres possibles derivacions del basc, com ara dur 'aigua', lligat amb el topònim antic Anorra, o handi 'gran, gegant'. Julio Caro Baroja proposa anderri, dandi i (h)erri 'terra, poble'.
D'altra banda, hi ha altres hipòtesis alternatives:
Una teoria clàssica relaciona el topònim amb l'antic poble dels andosins, tot i que la mateixa existència d'aquest poble és discutida (fora de Polibi ca. 120 aC, ningú més no l'esmenta). A més, la relació amb Andorra es basa només en la semblança del nom, mentre que alguns estudis publicats durant les dècades del 2010 i 2020 situen els hipotètics andosins més avall, cap a la vall del Llobregat. Algunes teories suggereixen que deriva del terme suposadament navarroaragonès (tot i que d'origen discutit) andurrial, que vol dir «lloc extraviat o fora de camí». Francisco Martínez Marina, en un assaig del 1820, sostenia que Andorra (igual que andurrial) podria derivar de l'àrab al-Darra, el significat del qual és «bosc». Segons ell, quan els sarraïns van envair la península Ibèrica, les valls dels Pirineus estaven formades per grans extensions de boscos, i altres pobles, de regions també dominades pels musulmans, van rebre aquesta denominació. L'etimologia popular –etimologia que per definició sol ser falsa– afirma que Carlemany havia anomenat la regió amb referència a la vall bíblica cananea d'Endor o Andor, on els madianites havien estat derrotats. El primer a suggerir aquesta etimologia per escrit va ser Antoni Fiter i Rossell al seu Manual Digest de 1748.
Finalment, cal tenir en compte que a l'Aragó hi ha també una Andorra, i encara una altra a la Gascunya, concretament al Lavedan (Bigorra): el coll d'Andorra (en francès, col d'Andorre). La lògica més elemental faria pensar que tots tres topònims han de tenir el mateix origen, la qual cosa implicaria que comparteixen (o han compartit en el passat) algun tret topogràfic, hidrogràfic o d'altra mena, el qual no ha estat estudiat en profunditat fins al moment –més enllà de l'observació que fa Anglada que l'entorn de l'Andorra aragonesa és ric en aigua, tant pel que fa a les fonts i rius com al subsòl; també al coll d'Andorra gascó hi ha una font ben coneguda. Algun estudi, però, sí que ha relacionat el topònim d'aquests indrets amb altres de bascos com ara el llogarret de Nardoze Andurra a Urraulbeiti o sengles fonts anomenades Iturrandur a Cirauqui i Arróniz, tots a Navarra.
Història
miniatura|Estàtua de Carlemany al Museu Històric de Frankfurt. Segons la llegenda, Andorra fou fundada per l'emperador Carlemany quan cinc mil andorrans, a les ordres de Marc Almugàver, van ajudar els exèrcits de l'Emperador, situats al Pimorent i Campcardós, per lluitar contra els àrabs. En reconeixement de l'ajuda prestada pels seus habitants, Carlemany va atorgar la seva protecció a Andorra i la declarà poble sobirà l'any 805. A l'Arxiu del Principat es conserva una Carta de la fundació d'Andorra, atorgada per Carlemany, tot i que no és acceptada per tots els historiadors, ja que va ser redactada en època molt posterior.
Prehistòria i Edat antiga Durant el Mesolític, petits grups d'humans es van assentar en grutes pròximes a la Valira, com ara la Balma de la Margineda (9000 aC – 8000 aC),Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ; p. 42 el jaciment més antic d'Andorra. Del Neolític mitjà s'han trobat els enterraments de la Feixa del Moro a Juberri. El 5 de juny de 2001 es va trobar a Ordino un sarcòfag fabricat amb lloses de pissarra i que contenia les restes humanes més antigues de les valls, juntament amb braçalets i recipients de ceràmica amb aliments. I d'entre les edats del Bronze i del Ferro s'han trobat els del Cedre a Santa Coloma (2.000 aC 1.000 aC).
Les restes arqueològiques també testimonien l'existència d'una civilització prellatina, probablement de parla bascoide, la qual deixà traces evidents en la toponímia andorrana,Andorra. Història. La formació d'Andorra. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 5 de setembre, 2008 que podria ser identificable amb el poble dels andosins. El que és indiscutible és que al jaciment de l'Oral, a la parròquia d'Encamp, s'hi van trobar restes de la cultura ibèrica. La primera referència escrita que existeix sobre els andosins es troba en la descripció que va fer l'historiador grec Polibi sobre el pas d'Hanníbal pels Pirineus. La historiografia moderna interpreta els andosins com un grup organitzat entorn d'una vila a les valls d'Andorra amb un espai rural i que probablement era un subgrup dels ceretans de la part alta de la vall del Segre. Es coneix que els antics andorrans establien relacions comercials a través de la via romana Strata Ceretana de l'Alt Urgell i la Cerdanya. A Sant Vicenç d'Enclar, tot i ser un jaciment medieval, també s'hi han trobat monedes i eines romanes.
Durant el l'Imperi Romà sucumbeix als visigots, que ocupen la part meridional de la Gàl·lia i part d'Hispània. Durant aquest confús període, Andorra sempre va restar al marge del regne de Toledo per la llunyania i aïllament, però a escala local ja formava part del bisbat d'Urgell.
Edat mitjana Tres segles després, els musulmans conqueriren la península Ibèrica, i traspassaren Pirineus enllà per atacar el Regne franc. Durant un temps les valls d'Andorra depengueren indirectament dels sarraïns fins a l'any 785. L'any 732, Carles Martell els va derrotar en la batalla de Tours, frenant la seva expansió cap al nord, encara que continuaren assentats als Pirineus. Posteriorment Carlemany crea la Marca Hispànica i integra Andorra a l'Imperi Carolingi l'any 817.
Ja en plena edat mitjana les valls d'Andorra pertanyien al comtat d'Urgell, en ser cedides per Carles II el Calb a Sunifred I, l'any 843. Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses van deixar de tenir interès per al comte i, l'any 1133, Ermengol VI cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell. En el 1095, el bisbat a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família Caboet, encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una senyoria episcopal. El 1185, Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb Arnau I de Castellbò. Posteriorment el matrimoni d'Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el 1208, va suposar el domini d'Andorra per part del comtat de Foix, que anirà augmentant el seu poder a Bearn, Regne de Navarra i, segles més tard, el Regne de França.Elements de la història del Principat d'Andorra . Pàgina web de la Representació Oficial de Copríncep Francès a Andorra. Data d'accés: 5 de setembre, 2008