miniatura|El desertor, pintura a l'oli d'Octav Băncilă, 1906. miniatura|L'execució d'un desertor al Camp Federal d'Alexandria durant la Guerra Civil dels Estats Units. Gravat en fusta. La deserció és l'abandonament del deure en una declaració de guerra, en una batalla o de la tasca assignada en una retirada, setge, invasió, incursió per part de l'enemic, una emboscada o un swarming. També s'incorre en deserció quan es comet un fragging (assassinat deliberat d'un membre impopular de la mateixa unitat de combat, històricament utilitzant una granada de fragmentació) contra els mateixos companys d'armes, o el traspàs a files enemigues.
El desertor pot ser un militar de qualsevol rang des d'un soldat fins a un general d'Exèrcit, el qual és un individu que forma part d'unes forces armades, ostentant un lloc jeràrquic (rang o grau) dins d'aquestes, i que sense el permís del seu superior en rang abandona la seva designació.
Quan és un recluta, no és un desertor, sinó un pròfug.
S'aplica el Dret militar al subjecte que ocasioni deserció, i sol considerar-se un delicte, i molt greu en temps de guerra. En aquesta situació se'ls exigeix presentar-se davant d'un consell de guerra, una cort marcial o un tribunal de justícia, i eventualment és objecte d'una sanció penal, que pot arribar fins a la pena de mort.
El desertor té dret a un advocat per defensar-se davant els tribunals, d'acord amb el dret internacional humanitari, particularment els convenis de Ginebra, i els tractats sobre drets humans. Han existit casos en els quals el poder executiu ha indultat a desertors, sent així perdonats.
Modernament, la deserció lligada a motivacions polítiques ha conduït a una suavització de les penes. Un d'aquests exemples el trobem en soldats estatunidencs destinats a la Guerra del Vietnam que no estaven d'acord en l'ocupació. Segons el codi de justícia militar espanyol constitueix deserció el fet d'absentar-se de la unitat o del lloc de residència més de tres dies consecutius; en temps de guerra aquest termini es redueix a vint-i-quatre hores.
Deserció versus absència sense permís A l'Exèrcit dels Estats Units, les Forces Aèries dels Estats Units, les Forces Armades Britàniques, les Forces de Defensa Australianes, les Forces de Defensa de Nova Zelanda, les Forces Armades de Singapur i les Forces Armades Canadenques, el personal militar esdevindrà absent sense permís si s'absenta del seu lloc sense un permís, llibertat o permís vàlids. El Cos de Marines dels Estats Units, l'Armada dels Estats Units i la Guàrdia Costanera dels Estats Units generalment es refereixen a això com a absència no autoritzada. El personal és donat de baixa de les llistes de la seva unitat després de trenta dies i després figura com a desertors; no obstant això, segons la llei militar dels Estats Units, la deserció no es mesura pel temps fora de la unitat, sinó:
abandonant o romanent absent de la seva unitat, organització o lloc de servei, quan hi ha hagut una intenció decidida de no tornar-hi; si es determina que aquesta intenció és evitar un deure perillós o eludir una obligació contractual; si s'allisten o accepten un nomenament en la mateixa o una altra branca del servei sense revelar el fet que no han estat degudament separats del servei actual. Les persones que són fora durant més de trenta dies, però tornen voluntàriament o indiquen una intenció creïble de tornar encara poden ser considerades sense permís. Aquells que són fora durant menys de trenta dies, però es pot demostrar de manera creïble que no tenen intenció de tornar (per exemple, unint-se a les forces armades d'un altre país) poden ser jutjats per deserció. En rares ocasions, poden ser jutjats per traïció si es troben prou proves.
Hi ha conceptes similars a la deserció. La pèrdua de moviment es produeix quan un membre de les forces armades no arriba a l'hora i el lloc designats per desplegar-se (o "moure's") amb la seva unitat, vaixell o avió assignat. A les Forces Armades dels Estats Units, això és una violació de l'article 87 del Codi Uniforme de Justícia Militar (UCMJ). L'ofensa és similar a l'absència sense permís, però pot comportar un càstig més sever.
L'incompliment de la reparació consisteix a faltar a una formació o a no presentar-se en un lloc i hora assignats quan s'ha ordenat. És una infracció menor segons l'article 86 de la UCMJ.
L'exèrcit dels Estats Units va establir un codi d'estat de servei addicional —absent-desconegut o AUN— el 2020 per impulsar les accions de la unitat i les investigacions policials durant les primeres 48 hores que un membre del servei estigui desaparegut.
Per país miniatura|Una caricatura de 1918 de Cecil Hartt que destacava l'alta incidència de soldats absents sense permís a la Força Imperial Australiana
Austràlia Durant la Primera Guerra Mundial, el govern australià es va negar a permetre que els membres de la Primera Força Imperial Australiana (AIF) fossin executats per deserció, malgrat la pressió del govern i l'exèrcit britànics per fer-ho. L'AIF tenia la taxa més alta de soldats absents sense permís de cap dels contingents nacionals de la Força Expedicionària Britànica, i la proporció de soldats que van desertar també va ser més alta que la d'altres forces del Front Occidental a França., especially p. 6-60.
Àustria El 2011, Viena va decidir honorar els desertors de la Wehrmacht austríaca. El 24 d'octubre de 2014, el president d'Àustria , Heinz Fischer, va inaugurar un Memorial per a les Víctimes de la Justícia Militar Nazi a la Ballhausplatz de Viena. El monument va ser creat per l'artista alemany Olaf Nicolai i està situat davant de l'oficina del president i de la Cancelleria austríaca. La inscripció a la part superior de l'escultura de tres esglaons presenta un poema del poeta escocès Ian Hamilton Finlay (1924–2006) amb només dues paraules: tot sol.
Afganistan Es va informar que una quarta part de les tropes de History of the Afghan Armed Forces (ANA) i de l'Afghan National Security Forces (ANSF) van desertar el 2009, i moltes tropes es van amagar en plena batalla en lloc d'enfrontar-se a l'enemic. Després de la caiguda de Kabul l'agost de 2021, les forces restants de l'ANA van desertar els seus llocs o es van rendir als talibans.;
Somàlia El Govern Federal de Transició (GFT) somali va patir desercions massives durant l'ocupació militar etíop (2007-2009). El desembre de 2008, les Nacions Unides van informar que més del 80% de l'exèrcit i la policia, uns 15.000 homes, havien desertat.
Canadà Durant la Primera Guerra Mundial, la Força Expedicionària Canadenca va dictar més de 200 condemnes a mort a desertors. Només 25 homes van ser executats.
Segons la Llei de Defensa Nacional, "tota persona que deserti o intenti desertar és culpable d'un delicte i, en cas de condemna, si la persona va cometre el delicte en servei actiu o sota ordres de servei actiu, és susceptible de presó a cadena perpètua o a una pena menor i, en qualsevol altre cas, és susceptible de presó per un període no superior a cinc anys o a una pena menor".
Colòmbia A Colòmbia, la insurrecció de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (castellà: FARC) es va veure molt afectada per la deserció durant el conflicte armat amb les Forces Militars de Colòmbia. El Ministeri de Defensa colombià va informar de 19.504 desertors de les FARC entre l'agost de 2002 i la seva desmobilització col·lectiva el 2017, malgrat un càstig potencialment sever, inclosa l'execució, per intent de deserció a les FARC. El declivi organitzatiu va contribuir a l'alta taxa de deserció de les FARC, que va arribar al màxim l'any 2008. Un estancament posterior entre les FARC i les forces governamentals va donar lloc al procés de pau colombià.
França miniatura|"Comboi de desertors – París" al llibre Història de Cassell de la guerra entre França i Alemanya. 1870–1871 Moltes persones que van ser reclutades per la Primera República Francesa durant les Guerres Revolucionàries Franceses van desertar. Hi havia estimacions aproximades del nombre d'individus que van desertar durant l'època de la levée en masse, però a causa de molts factors, com la incapacitat de gestionar i fer un seguiment de tots els exèrcits o de diferenciar entre homes amb noms similars, el nombre exacte no queda clar. El 1800, el ministre de Guerra (Carnot) va informar que hi havia 175.000 desertors basant-se en el nombre d'individus que van sol·licitar els beneficis després de l'amnistia establerta.
Per contra, França va considerar molt lloable l'acte dels ciutadans d'Alsàcia-Lorena que durant la Primera Guerra Mundial van desertar de l'exèrcit alemany. Després de la guerra, es va decidir atorgar a tots aquests desertors la Medalla dels Fugitius ().
Durant la Primera Guerra d'Indoxina (1946-54), la Legió Estrangera Francesa va ser desplegada per lluitar contra la insurrecció vietnamita. Alguns legionaris, com Stefan Kubiak, van desertar i van començar a lluitar pel Việt Minh i l'Exèrcit Popular del Vietnam en presenciar la tortura de camperols vietnamites a mans de les tropes franceses.
Alemanya miniatura|Cartells alemanys als carrers de Danzig quan l'Exèrcit Roig s'acostava el febrer de 1945, advertint als soldats que escapar amb civils seria tractat com a deserció. Durant la Primera Guerra Mundial, només 18 alemanys que van desertar van ser executats. No obstant això, els alemanys van executar 15.000 homes que van desertar de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial. El juny de 1988, la Iniciativa per a la creació d'un monument als desertors que van desertar de la Wehrmacht va cobrar vida a Ulm.
Irlanda Irlanda va ser neutral durant la Segona Guerra Mundial; l'exèrcit irlandès es va ampliar fins a 40.000 homes, però van tenir poc a fer un cop va quedar clar el 1942 que una invasió (ja fos per l'Alemanya nazi o per l'Imperi Britànic) era improbable. Els soldats van ser posats a treballar tallant arbres i torba; la moral era baixa i el sou era dolent. Dels 60.000 homes que van passar per l'exèrcit entre 1940 i 1945, uns 7.000 homes van desertar, aproximadament la meitat d'ells van decidir lluitar al bàndol aliat, la majoria unint-se a l'exèrcit britànic.
Un cop acabada la guerra, l'ordre EPO 362 va permetre que els desertors tornessin a Irlanda; no van ser empresonats, però van perdre el dret a una pensió de l'exèrcit i no van poder treballar per a l'estat ni reclamar prestacions per desocupació durant set anys. També van ser vistos com a traïdors per alguns irlandesos a casa seva.
Dècades després, es va debatre la moralitat de les seves accions; d'una banda, havien abandonat il·legalment les forces armades del seu país en un moment en què aquest estava amenaçat d'invasió; de fet, es va argumentar que els seus actes eren traïdors en un moment en què Gran Bretanya podria haver planejat prendre el control dels ports d'Irlanda (vegeu Pla W); d'altra banda, van optar per deixar una destinació segura, tot i que tediosa, per arriscar les seves vides lluitant contra el feixisme, i molts estaven motivats per un idealisme genuí.
El 2012, el ministre de Justícia i Igualtat, Alan Shatter, va concedir un indult i una amnistia a tots els desertors de les Forces de Defensa Irlandeses de l'època de la Segona Guerra Mundial.
Itàlia