Mundus, mort el 536, fou un general de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Justinià I.
Origen i primers anys Mundus era fill de Giesmus, rei dels gèpides, i nebot d'un altre rei gèpida, Trapstila.Theophanes, 6032 La data exacta del seu naixement és desconeguda. El seu pare va morir lluitant contra els ostrogots de Teodoric el Gran l'any 488, i amb això Mundus va ser adoptat pels vencedors, amb qui va romandre a Itàlia fins a la mort de Teodoric el 526, quan va retornar a la seva terra natal.
Segons Teòfanes, Mundus, després de la derrota dels gèpides i la caiguda de Sírmium a mans ostrogodes, va liderar un grup de guerrers a la Pannònia.Amory 1997, p. 397. Es va declarar rei i es va establir a un poble anomenat Herta.Krautschik 2010, p. 764. Quan l'Imperi Romà d'Orient va enviar tropes contra ell, dirigides per Sabinià, Teodoric va enviar Pítzies a ajudar-lo. Pítzies i Mundus van derrotar Sabinià l'any 505. Va romandre com a aliat de Teodoric fins la mort d'aquest l'any 526.Krautschik 2010, p. 764–765.
Al servei de Roma El 529 Mundus va enviar emissaris a l'emperador d'Orient Justinià I per tal d'oferir-li la seva aliança. A canvi, Mundus fou designat magister militum per Illyricum, és a dir, capitost de les tropes de l'imperi a la regió d'Il·líria i al llarg de la frontera marcada pel Danubi.Joan Malales, 450-451. Amb aquest càrrec, va derrotar les incursions dels eslaus i protobúlgars, enviant després botins quantiosos a Constantinoble.Marcel·lí Comes, AD 530.
El 531, Mundus fou designat magister militum per Orientem, a fi de reemplaçar Belisari quan aquest va perdre la batalla de Cal·linícon, però Mundus mai no va viatjar a l'Orient per a assumir el càrrec i un any més tard, se li designava de nou el càrrec de cap suprem de les forces d'Il·líria.
Mundus es trobava a Constantinoble al davant d'un contingent de mercenaris hèruls quan esclataren els Disturbis de la Nika. Davant dels fets, Mundus va seguir fidel a Justinià i juntament amb Belisari fou responsable de la massacre dels seguidors d'Hipaci, que tingué lloc a l'Hipòdrom de Constantinoble.
Guerra gòtica a Itàlia EI 535, quan Justinià es va llançar a la reconquesta d'Itàlia durant la guerra gòtica, Mundus va dirigir els seus homes cap a Dalmàcia, en mans dels gots, mentre Belisari envaïa Itàlia per mar. Mundus va derrotar l'enemic i va prendre la capital, Salona;Procopi, Πóλεμων (, I.V.11) però poc després, un nou exèrcit gòtic arribava per a reclamar la província. Malauradament, en una batussa a prop de Salona, el fill de Mundus es veié atrapat en una emboscada i caigué davant dels gots. Davant la notícia, Mundus va ordenar al seu exèrcit al complet que ataquessin els gots i aconseguí una important victòria, però ell va resultar mortalment ferit.Procopi, Πóλεμων, I.VII
Sense comandant en cap, l'exèrcit imperial es va retirar de les terres conquerides.
Referències
Fonts Procopi, History of the warsVolume I.. (Project Gutenberg) Joan Malalas, Chronographia Teòfanes el Confessor, Chronicle Comte Marcel·lí, Chronicon
Categoria:Generals de Justinià I Categoria:Mestres dels soldats Categoria:Guerra gòtica (535-554) Categoria:Militars europeus