miniatura|El Castell de Querbús, al Llenguadoc Un quer és un accident geogràfic de menor o major envergadura constituït per un promontori rocós. Es tracta d'un mot en desús d'origen mil·lenari, relicte en contrades catalanes i adjacents, que actualment se sol anomenar 'penya', 'penyal', 'roca' o d'altres maneres.
Hi ha abundants referències als quers a Catalunya i Occitània. Durant l'edat mitjana, molts foren utilitzats per a construir-hi fortificacions al damunt.
Etimologia Segons Joan Coromines, l'apel·latiu quer s'hauria originat de «cariu», d'origen preromà i amb el significat de 'roca, penyal'. El Diccionari Alcover-Moll (DCVB) en conjectura també un origen preromà i recull alhora opinions divergents sobre un origen o bé preindoeuropeu o bé celta. Així mateix, esmenta la hipòtesi de Wilhelm Meyer-Lübke segons la qual quer derivaria del prellatí karri, que hauria evolucionat fins al harri ('pedra') del basc actual, hipòtesi compartida per Gerhard Rohlfs, tot i que el DCVB expressa reserves pel fet que els topònims compostos de 'quer' (Queralbs, Queralt, etc.) empren una sola 'r' en comptes de rr geminada.
També Enric Guiter es decanta pel radical karri i el relaciona amb el basc harri 'pedra'. Per la seva banda, tant Manuel Anglada com Juan Luis Román del Cerro s'inclinen per l'ibèric kar o el basc karri, tots dos amb el mateix significat de 'pedra, penya'. Nombroses muntanyes dels Pirineus i la seva àrea d'influència comparteixen aquest origen etimològic, com ara el Caro dels Ports, el pic del Gar de la Gascunya, el Garmo Negro de l'Alt Aragó o la Peña Carrias i el Garate del País Basc.
Segons altres estudiosos, el mot tindria l'arrel prellatina ker, que significaria tant "lloc on viure" com "sobre un roquer".
Usos miniatura|La Masia Quer de Bagà, amb el gran quer que és la Roca Tiraval al fons Quer i quera s'utilitzava en època medieval per referir-se a una penya, una roca prominent. A vegades, quers situats en llocs estratègics i gràcies a les seves condicions, eren utilitzats pels nadius per a controlar el territori situat al seu dessota i dels seus accessos per valls, congosts, collades. S'hi s'edificaren estructures per protegir els guaites de les inclemències meteorològiques que, amb el temps, i depenent de la importància de consolidar la posició, s'optimitzaren alçant murs tot al voltant, arran dels espadats, convertint-los fàcilment defensables.
Alguns castells amb quer al seu nom foren utilitzats per refugiar-se pels càtars durant la seva persecució.
Topònims Nombrosos elements corresponents a indrets dels Països Catalans i Occitània fan servir aquest vocable. Els quers són esmentats majorment en zones pirinenques i prepirinenques, tot i que el seu ús avançà tímidament cap al sud durant el procés de conquesta dels territoris musulmans.
És al sud-oest de Sèish (Arieja) on es troba una major densitat de topònims quer.
Localització A Occitània A l'Arieja, en un espai d'uns 100 km², es localitzen deu muntanyes d'entre 1.200-2.400 m. aproximadament que fan servir el mot: miniatura|El castell de Queragut a l'Arieja Quer de Madrits Quer dera Horca Quer des Abelhes Quer deth Bacivèr Quer deth Musc Quer Joan Quer Long des Comèths Quer Rond Quer Trencat Tuc de Quer Negre
També hi ha edificacions amb aquesta denominació: Cap deth Quer Castell de Queragut
Lluny de l'Arieja, a l'Aude (Llenguadoc) hi ha el Castell de Querbús
A Catalunya i Andorra Quer Les següents poblacions duen l'arrel "quer" al nom: miniatura|Imatge històrica del Querforadat Queralbs al Ripollès Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà el Querforadat a l'Alt Urgell Querol a l'Alt Camp, a l'Alta Cerdanya i al Pla de l'Estany la Tor de Querol a l'Alta Cerdanya. Quers a l'Alta Cerdanya
Els següents castells: Castell de Queralt a l'Anoia Castell de Quermançó a l'Alt Empordà La torre del Querroig a l'Alt Empordà
Hi ha nombroses edificacions anomenades "el Quer" repartides per les següents comarques: Bages, Berguedà, Conca de Barberà, Garrotxa, Osona, Pla de l'Estany, Ripollès, Segrià, Vallès Occidental i Vallespir
Altres edificacions amb "quer": El santuari de Queralt al Berguedà Un corral a les Garrigues Un dolmen a l'Alt Empordà. Masies i edificacions a l'Alt Camp, Alt Urgell, Baix Camp, Garrotxa, Montsià, Noguera, Pallars Jussà, Ripollès, Segarra, Solsonès, Vallès Occidental i Vallespi
Altres indrets: Orografia miniatura|Extrem oriental dels Cingles de Queralt, al Berguedà La carena d'una serra a cavall d'Osona i la Selva, una serra al Solsonès i una altra al Berguedà Cims a l'Alt Urgell, a l'Alta Cerdanya. a l'Alt Empordà, a la Ribera d'Ebre i al Rosselló Un puig al Baix Empordà i un altre al Matarranya Rocs a l'Alt Urgell i al Pallars Jussà i una roca al Solsonès Un coll al Solsonès, un a cavall de l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya, un a la Selva i un altre al Tarragonès Un grau entre l'Alt Urgell i el Pallars Jussà Una vall a l'Alta Cerdanya Sengles plans a la Garrotxa, Pla de l'Estany, Noguera, Osona i Bages Una planeta —pla petit— a la Noguera Una cova al Baix Camp.
Hidrografia Rius al Pallars Jussà, a l'Alta Cerdanya i la parròquia d'Ordino Rieres a l'Alt i al Baix Empordà i a la Selva Torrents a l'Alta Cerdanya, l'Alt Empordà i al Ripollès Dos cursos fluvials a la Conca de Barberà i l'Alt Urgell Un rec i un salt a l'Alta Cerdanya Un barranc al Solsonès; una baga al Berguedà Una ribera a l'Alt Empordà Un fondo al Garraf Una font al Priorat, una a Beuda (Garrotxa) i una altra a Conflent.
Altres Indrets diversos a l'Alt Penedès, al Ripollès i a l'Alta Cerdanya Boscos al Bages i Alta Cerdanya Quer a Osona
Quera Hi ha vuit noms propis d'edificis "la Quera" a l'Alt Empordà, Alt Urgell, Baixa Cerdanya, Garrotxa, Ripollès i Vallespir.
Són denominats "Quera": Un cim a l'Alt Empordà Un puig a l'Alt Empordà Un serrat a la parròquia d'Andorra la Vella i un altre a la Baixa Cerdanya Un pla a la Garrotxa Un curs fluvial al Ripollès Un torrent al Vallespir Boscos a l'Alt Empordà i Baixa Cerdanya
Referències
Categoria:Accidents geogràfics Categoria:Toponímia catalana