miniatura|Mapa del sud-est d'Europa entre els anys 1040 i 1070 miniatura|Miniatura que representa la Batalla de Brůdek que va enfrontar els bohemis i els alemanys. miniatura|L'emperador Enric III a la batalla de Brudek. Il·lustració de Friedrich Hottenroth miniatura|Els gaznèvides s'enfronten als seljúcides a la batalla de Dandanaqan l'any 1040 miniatura|Els normands participen en el setge de Siracusa emprès pels romans d'Orient l'any 1040 miniatura|26 d'octubreː Batalla de Tessalònica. A la imatge els tessalonis persegueixen els búlgars liderats per Ivan Ass'en I i Pere IV Assèn de Bulgària que havien atacat la ciutat durant la Revolta de Pere Deljan. El 1040 (MXL) és un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià. És el primer any de la dècada del 1040 i el quaranta-unè any del i del segon mil·lenni.
Durant l'any 1040 Ponç I d'Empúries comença el seu regnat al comtat d'Empúries, Bagrat IV de Geòrgia conquesta Tblisi i els turcs seljúcides vencen als gaznèvides a Dandanaqan. També hi neixen el futur la emir d'Ixbiliya (Sevilla) Al-Mu tamid i Alfons VI de Lleó. I durant l'any 1040 traspassen Nicèfor Ducià, Ibn Al Alhazen Agu Ali al-Hasam, Hug I d'Empúries i Ezequies Gaó. Altres fets destacables són l'inici del regnat de Hardecanut (rei de Dinamarca) a Anglaterra; les batalles de Pitgaveny (pel control del regne d'Escòcia), la de Brudek (entre el Sacre Imperi i el ducat de Bohèmia), i la segona batalla de Tessalònica del 1040 (entre els búlgars i els romans d'Orient). Els romans d'Orient també conquerexen Siracusa a l'emirat de Sicília, els bàvars comencen a dominar l'actual Eslovènia, i la Rus de Kiev ataca els lituans. A l'Àsia Central, els seljúcides vencen als gaznèvides a la Batalla de Dandanakan i reucperen el Khorasan; i a l'extrem Orient, els mongols liao i tanguts s'alien per atacar els Song.
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1040 són Enric III, el papa Benet IX, Miquel IV el Paflagoni, emperador de l'Imperi Romà d'Orient, Ferran I de Lleó, Enric I de França, Hardecanut de Dinamarca i Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Pere Orsèol I d'Hongria, Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.
L'any 1040 als Països Catalans i Occitània Al Comtat de Barcelona hi ha revoltes feudals contre el comte i es consagra l'església de Sant Vicenç de Cardona.
Al Comtat d'Empúries hi ha l'inici del regnat de Ponç I d'Empúries (que s'acabarà l'any 1078) després de la mort del seu pare Hug I.
Als comtats de Cerdanya i Conflent es construeix el campanar de l'església del monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Esdeveniments Països catalans i Occitània Hi ha una revolta contra el Comte de Barcelona.de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0. Es consagra l'església de Sant Vicenç de Cardona. Construcció del campanar de Sant Miquel de Cuixà.
Península ibèrica (aprox.) Primer testimoni escrit de la literatura castellana: les primeres "Jarches mossàrabs".Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96. ISBN 978-84-297-5668-5. miniatura|Alfons VI de Castella i Lleó neix l'any 1040
Europa i Imperi Romà d'Orient 5 de juny: la consagració del cementiri de de l'abadia de Stavelot, a la Valònia, representa una de les primeres consagracions d'un cementiri. 18 de juny: Hardecanut, rei de Dinamarca comença a regnar a Anglaterra (fins a l'any 1042). Després que Harold Peu de Llebre morís de malaltia el 17 de març, Canut pren el poder a Anglaterra, on es comporta com un tirà. Per exemple, exigeix un danegeld (tribut víking) de 32.000 lliures que li pagaran l'any 1041. 21 de juny: Inici del regnat de Jofré II Martell al Comtat d'Anjou (que s'acabarà l'any 1060) després de la mort del comte Folc III Nerra . miniatura|Canut IV de Dinamarca neix l'any 1040. El quadre de Christian Albrecht mostra la mort de Canut14 d'agost: Batalla de Pitgaveny (o de Bothnagowan) entre les forces dels reis Malcolm I i Macbeth d'Escòcia pel conflicte successori després de la mort de Malcolm II d'Escòcia l'any 1034. Macbeth, que era general del primer, guanya la batalla i Malcolm mor i els seus fills fugen temporalment d'Escòcia però retornaran després de la mort de Macbeth (1057). miniatura|Al-Mu'tamid ibn Abbad, últim emir de Sevilla i peta neix l'any 104022 - 23 d'agost: Batalla de Brůdek. Enfrontament entre Enric III el Negre i Bretislau I de Bohèmia al bosc de l'Alt Palatinat, a l'actual Regió de Plzeň (Txèquia). Bretislau I havia començat a atacar Polònia l'any anterior i, després de conquerir Gniezno s'emporta les relíquies de Sant Adalbert de Praga per establir un arquebisbat independent de l'arquebisbat de Mainz. Després, com que Bretislau no paga el tribut anual al qual estava obligat a l'emperador, Enric III ataca Bohèmia amb dos exèrcits. La batalla acaba amb la victòria dels bohemis ajudats pel Rei d'Hongria. L'any següent l'emperador emprèn una nova campanya militar contra Bohèmia.Jörg K. Hoensch, Geschichte Böhmens Von der slavischen Landnahme bis zur Gegenwart (1997), p. 416. 1 d'octubre: Odó de Penthièvre esdevé comte de Bretanya durant la minoria d'edat de Conan II (fins a l'any 1057) després de la mort d'Alan III de Bretanya després que manés una expedició contra Normandia. 26 d'octubre: segona batalla de Tessalònica del 1040: Els búlgars assetgen Tessalònica en la seva revolta contra l'Imperi Romà d'Orient comandats per Pere Deljan. Aquesta revolta serà aixafada per l'emperador Miquel IV el Paflagoni l'any 1041.Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p. Els romans d'Orient conquereixen Siracusa a Sicília degut a la victòria del general i catepà d'Itàlia Jordi Maniaces amb l'ajuda de militars normands. El futur rei Harald II de Noruega, després de visitar Nóvgorod i Constantinoble, conquereix la ciutat d'Atenes i participa a la repressió dels búlgars revoltats de Pere Deljan. Una carta de l'emperador Enric III dona testimoni que la Marca de Carniola, del Sacre Imperi, era autònoma del ducat de Caríntia. Els eslovens són colonitzats pels bàvars, nobles alemanys que, amb el suport del clergat, dominaran la població eslovena. Iaroslau I el Savi, Gran Príncep de la Rus de Kíev empren una expedició militar contra els lituans. miniatura|El rei Ladislau I d'Hongria neix l'any 1040
Àsia 22 de maig: Batalla de Dandanakan: els turcs gaznèvides són vençuts pels turcs seljúcides al nord de Merv en la seva nova conquesta del Khorasan. Toghril Beg I parteix a la conquesta d'Iran i l'Iraq (que culminarà l'any 1058) mentre deixa al seu fill Alp Arslan al Khorasan. Xina: l'Imperi Liao i l'Imperi Tangut amenacen d'empendre una campanya militar contra l'Imperi Song. L'administrador de Shaanxi Fan Zhongyan conten els tanguts a la frontera. L'any 1044 els mongols signaran un acord amb els Song.
miniatura|El rei Geza I d'Hongria neix l'any 1040Entre els anys 1040 i 1044 s'esmenta un projectil de foc de petroli i la fórmula per fer pólvora per als canons a un tractat militar publicat per Zeng Gon Lian, el Wuijing zongyao.
Naixements Països Catalans i Occitània Península ibèrica Beja: Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, Emir de Sevilla de la dinastia abbadita des del 1068/69 i poeta andalusí. (o 1041) Alfons VI de Lleó (m. 1109), rei de Lleó des del 1065 i de Lleo i de Castella des del 1072 fins el 1109. S'autotitul·la "Emperador d'Espanya" ("Imperator totius Hispaniae") o "Rex Spaniae" quan obté la corona castellana i de part del regne de Navarra, a banda de conquerir part de la Taifa de Granada.
Europa i Imperi Romà d'Orient (aprox.) Sant Arnau de Soissons (m. 1087), bisbe de Soissons des del 1081. És el patró dels cervesers belgues. Osimo (aprox)ː Sant Bonfill de Foligno (m. 1115), abat i bisbe de Foligno i italià venerat com sant catòlic. Beauvais (aprox.) Fulcoi de Beauvais (m. 1110) poeta en llatí i monjo.Colker (M. L.), éd., « Fulcoii Belvancensis epistulæ », Traditio, t. X, 1954, p. 191-273. Toscana: Bonifaci IV de Toscana (m. 1055), marquès de Toscana des del 1052. Com que era molt jove va governar la seva mare Beatriu de Bar com a regent. Conrad I de Luxemburg (m. 1086), comte de Luxemburg entre els anys 1057 i 1086 de la Casa de les Ardenes. Ernulf (m. 1124), monjo benedictí, abat de Petrborough i bisbe de Rochester entre els anys 1114 i 1124. Guillem Embriaco (m. 1102), mercader i cabdill militar genovès que participà a la Primera Croada amb un estol d'entre dues i nou galeres. miniatura|Santa Ida de Boulogne neix l'any 1040Gebhard de Zâhringen (m. 1110), príncep de la casa de Zâhringen monjo benedictí i príncep-bisbe de Constança des del 1084. Serà partidari de l'emperador Enric IV el Sali a la Lluita de les Investidures. miniatura|El comte Conrad I de Luxemburg neix l'any 1040(aprox.) Haziga de Diessen (m. 1104), comtessa consort de Sheyern i princesa de Diessen. Abadessa del capítol de la catedral de Ratisbona i fundadora del monestir benedictí de Bayrischzell. Hug I de Rethel (m. 1118), comte de Rethel des del 1081 a la seva mort. (aprox.) Santa Ida de Boulogne (m. 1113), descendent de Carlemany, comtessa consort de Boulogne pel seu matrimoni amb Eustaqui II i monja benedictina. Fou beatificada. (aprox.) Troyes: Raixí, teòleg jueu i comentarista de la Torà i el Talmud. Sant Ot Frangipane (m. 1127), monjo benedictí i eremita. (vers) Sant Ladislau I d'Hongria (m. 1095), rei d'Hongria des de l'any 1077 fins a la seva mort. Fou canonitzat per l'església catòlica amb el nom de Sant Ladislau l'any 1192. (vers) Auteuil: Sant Iu de Chartres (m. 1116), jurista, abat de Sant Quintí de Beauvais i bisbe de Chartres des de l'any 1090. Serà un personatge clau en la Lluita de les Investidures proposant una solució de compromís que sostenia que les investidures podien ser atorgades per un laic perquè no eren cap sagrament, però disferenciant entre l'investidura espiritual, que ha d'atorgar el papa, de la investidura temporal, que podien atorgar els governants laics. També s'enfrontà al rei Felip I de França quan aquest va repudiar a Berta d'Holanda. Fou canonitzat. (o 1041)ː Jofré III el Barbut (m. 1096/97), comte de Gâtinais (1056-1068), Comte d'Anjou i de Tours (1060-1068). Va unir les dues famílies degut a que el seu pare era Jofre II de Gâtinais i la seva mare, Ermengarda d'Anjou.
Àsia 12 de juliol: Yun Kwan (m. 1111) militar de Goryeo conegut per liderar victòries contre le tribus jurtxets. Rinchen Drag (o bari Lotsawa) (m. 1111), escriptor i monjo budista tibetà que importa a l'Índia i el Nepal els ensenyaments tàntrics i del mahayana. Bagdad: Ibn' Aqil (m. 1119/1120) historiador, tafsir, hadit, fiqh i acadèmic musulmà. (vers) Zayn al-Din Gorgani (m. 1136) metge reial, teòleg islàmic, filòsof i moralista de Pèrsia.
Necrològiques Països catalans i Occitània miniatura|Sant Arnau de Soissons, patró dels cervesers belgues neix l'any 1040Hug I d'Empúries, comte d'Empúries des del 991 fins a la seva mort.
Europa i Imperi Romà d'Orient miniatura|El rei Harald III de Dinamarca neix l'any 1040miniatura|El rei anglès Harold Peudellebre mor l'any 104017 de març: Harold Peu de Llebre, rei dels anglesos.