Locell de tempesta de Monteiro (Hydrobates monteiroi) és un ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), espècie és endèmica de les Açores d'hàbits pelàgics, que cria -durant l'estiu- a dos illots propers a l'illa de la Graciosa, a les Açores, i es dispersa pel voltant.
Descripció L'ocell de tempesta de Monteiro és una espècie críptica que antigament es considerava coespecífica amb el ocell de tempesta de Madeira (H. castro) i estan estretament relacionats. Ambdós tàxons difereixen principalment en el moment de la cria i la posterior muda d'ales: l'ocell de tempesta de Monteiro es cria a l'estiu i muda després de la cria, mentre que el de Madeira cria i muda a l'hivern. Morfològicament, són molt similars, però el de Monteiro té de mitjana una cua més llarga i bifurcada. Cria en caus i esquerdes de les illes.
Ecologia Alimentació Es creu que l'espècie s'alimenta als mars locals durant tot l'any, possiblement a prop dels llocs de cria; això contrasta amb l'ocell de tempesta de Madeira, que es dispersa cap a l'Atlàntic occidental. Es desconeix la dieta però les anàlisis dels isòtops estables a les plomes suggereixen que també difereix de la de Madeira. L'ocell de tempesta de Monteiro s'alimenta a la superfície del mar, però també pot buscar aliment sota l'aigua fent immersions poc profundes de 85 centímetres de mitjana.
Reproducció L'ocell de tempesta de Monteiro només es reprodueix en uns quants illots de les Açores, i la major part de la reproducció es produeix als illots Baixo i Praia, davant la costa de Graciosa. Com en tots els procel·lariformes, pon un sol ou que són incubats per tots dos pares. La posta té lloc entre finals d'abril i principis de juliol (a diferència de l'ocell de tempesta de Madeira, que en aquestes illes pon entre octubre i desembre). Els primers pollets desclouen al juny i els últims emplomen a l'octubre. Les cries tornaran a la colònia a partir dels 2 anys.
Conservació L'espècie té una baixa producció reproductiva a causa de la competència amb altres ocells de tempesta cavadors, i alguns anys, les cries i alguns progenitors són depredats pel mussol banyut (Asio otus). L'espècie ha estat qualificada de Vulnerable per la UICN a causa de la petita població (estimada en 250-300 parelles reproductores el 1999 i 328-378 parelles el 2016) i la restringida àrea de reproducció.
Taxonomia L'ocell de tempesta de Monteiro va ser descrit formalment l'any 2008 per un grup de científics liderats per l'ornitòleg birtànic Mark Bolton amb el nom científic Hydrobates monteiroi i la localitat tipus "una esquerda de roca a l'illot "Praya", Graciosa, obtinguda per W.R. Ogilvie-Grant durant la seva expedició a les illes Açores (Hartert & Ogilvie-Grant 1905), recollida el 25 d'abril de 1903".
Per primera vegada amb el descobriment de dues temporades de cria diferents de petrells de turó Hydrobates a les Açores es va insinuar l'existència d'una espècie separada. Inicialment, es va pensar que ambdues poblacions eren ocell de tempesta de Madeira; tanmateix, una població cria durant l'estació freda i l'altra durant l'estació calorosa. Un estudi més detallat d'aquestes dues poblacions reproductores va trobar diferències en la morfologia i muda. L'examen de l'ADNmt va trobar que les dues poblacions estaven realment aïllades genèticament, i la població reproductora de l'estació calorosa va ser elevada al rang d'espècie complet, Hydrobates monteiroi, ocell de tempesta de Monteiro. L'espècie rep el nom del biòleg Dr. Luis Monteiro, que va ser el primer a notar diferències morfològiques i acústiques entre les dues poblacions estacionals de les Açores.
Anteriorment, es definia en el gènere Oceanodroma abans que aquest gènere fos sinonimitzat amb Hydrobates.
És una espècie monotípica.
Referències
Categoria:Hydrobates