Orlando Magic és una franquícia de l'NBA amb seu a Orlando, Florida. Participa en la Divisió Sud-est de la Conferència Est de l'NBA. Va començar a disputar la lliga després de l'expansió de la mateixa de 1989.
Història de la franquícia Orlando Magic 1989-avui
1989-1992: Primers anys Orlando Magic va entrar oficialment a l'NBA com una franquícia d'expansió el 1989, una de les quatre noves franquícies en expansió al costat de Charlotte Hornets, Minnesota Timberwolves i Miami Heat, al principi només es va planejar que arribessin tres noves franquícies, però l'expansió econòmica de Florida va fer que les ciutats de Miami i Orlando obtinguessin el seu propi equip de bàsquet. Liderat per l'home de negocis local Jimmy Hewitt i l'antic general mànager de Philadelphia 76ers Pat Williams, els Magic van contractar a Matt Guokas com el primer entrenador de la història de la franquícia. Format per jugadors com Reggie Theus, Scott Skiles (actual entrenador de Milwaukee Bucks), Terry Catledge, Sam Vincent, Otis Smith (actual mànager general dels Magic) i Jerry Reynolds, l'equip va aconseguir un balanç de 18-64 en la seva primera temporada en la lliga. La primera elecció de draft va ser Nick Anderson en el lloc 11 de la primera ronda.
Els Magic van debutar a l'NBA el 4 de novembre de 1989 a l'Orlando Arena (O-Rena), perdent davant New Jersey Nets per un renyit 111-106. Dos dies més tard va arribar la primera victòria, derrotant a New York Knicks (118-110).
En el Draft de 1990 Orlando va seleccionar a Dennis Scott en la quarta posició. Scott, conegut pel seu gran tir, va ajudar els Magic a aconseguir un rècord de 31-51, aconseguint a més Skiles el premi al Jugador Més Millorat de l'any.
No obstant això, una decebedora temporada el 1992 va portar una ratxa de 17 partits perduts consecutius.
1992-1996: L'era de Shaquille O'Neal miniatura|Shaquille O'Neal, principal figura dels Magic a mitjan 90. El rumb de la franquícia va canviar totalment després de l'elecció en primera ronda del pivot Shaquille O'Neal, procedent de la Universitat de Louisiana State. O'Neal va impactar immediatament en els Magic, liderant a l'equip a un rècord de 41-41 i sent de nou la franquícia més millorada de la lliga. O'Neal va ser All-Star i Rookie de l'Any, convertint-se des d'un primer moment en una estrella de la lliga; les seves mitjanes van ser de 23,4 punts, 13,9 rebots i 3,5 taps per partit. No obstant això, els Magic no van poder aconseguir la seva primera classificació als playoffs, empatant en el vuitè lloc amb Indiana Pacers en la Conferència Est.
El no accedir als playoffs va tenir la seva part positiva, ja que malgrat obtenir el millor balanç per a un equip que no va aconseguir la postemporada (i amb això la menor part d'obtenir el número 1 del Draft), els Magic van aconseguir per segon any consecutiu l'opció de seleccionar en el lloc més alt del Draft de l'NBA. Van escollir a Chris Webber de Michigan, sent immediatament traspassat a Golden State Warriors per Penny Hardaway i tres futures primeres rondes. Abans de la cerimònia del draft, Guokas va ser acomiadat i es va fitxar com a entrenador a Brian Hill, sent a més Pat Williams substituït per John Gabriel en el lloc de mànager general.
Amb la combinació letal de Shaq i Hardaway, els Magic es van convertir en un equip dominant, aconseguint 50 victòries per primera vegada en la seva història i classificant-se pels playoffs al quart lloc de l'Est. No obstant això, els Pacers van escombrar als Magic en primera ronda, donant per finalitzada la campanya pels de Florida.
En la temporada 1994-95, la sisena dels Magic, l'equip va fitxar com a agent lliure al pivot Horace Grant procedent dels Chicago Bulls. Van signar un rècord de 57-25, el millor de l'Est, i van guanyar la Divisió Atlàntica. En els playoffs van eliminar els Boston Celtics, Chicago Bulls i Indiana Pacers, aconseguint l'accés a les Finals de l'NBA, en les quals van ser vençuts pels Houston Rockets per un clar 4-0.
En la següent temporada, els Magic eren de nou aspirants a defensar el campionat de conferència després d'aconseguir un balanç de 60-22, el millor de la història de la franquícia, liderat per O'Neal i Hardaway. No obstant això, l'equip va finalitzar segon a l'Est per darrere dels intractables Bulls de les 72 victòries en temporada regular. En els playoffs, després que eliminessin del seu camí a Detroit Pistons i Atlanta Hawks, els de Chicago es van prendre la revenja de l'any anterior en les Finals de Conferència, derrotant els Magic en quatre partits.
1996-2000: Fi de l'era de Shaquille O'Neal En plena pretemporada O'Neal va signar com agent lliure per Los Angeles Lakers, rebent així la franquícia un enorme cop. No obstant això, els Magic van realitzar una bona temporada amb un balanç de 45-37 liderats per Hardaway, Darrell Armstrong i el nou fitxatge Rony Seikaly. A la meitat de la temporada 1996-97 l'equip va acomiadar Brian Hill i va nomenar a Richie Adubato entrenador interí per a la resta de la temporada. En els playoffs van caure tot just començar davant uns forts Miami Heat.
Els Magic van fitxar a Chuck Daly perquè es convertís en l'entrenador de la temporada 1997-98. Malgrat l'esperança que hi havia dipositada, Hardaway es va haver de perdre la major part de la temporada a causa de les lesions, la qual cosa va afeblir molt a l'equip. Anderson i el recentment fitxat Bo Outlaw van guiar a Orlando a un 41-41, insuficient per accedir als playoffs. A més, Seikaly va ser traspassat durant la temporada a New Jersey Nets.
En la temporada 1998-99 amb les adquisicions de Matt Harpring i Michael Doleac, un Hardaway sa i Anderson, els Magic van aconseguir el millor rècord de la Conferència Est en l'escurçada campanya a causa del tancament patronal; 33-17. Armstrong va ser un dels jugadors més destacats de l'equip, guanyant els premis al Jugador Més Millorat i Millor Sisè Home. A més, els Magic van contractar al mític Dominique Wilkins juntament amb el seu germà Gerald, encara molt útils per a l'equip malgrat la seva experiència. En els playoffs, els Philadelphia 76ers d'Allen Iverson van frenar a Orlando en primera ronda per 3-1.
El 1999 el mànager general John Gabriel va fitxar com a entrenador a Doc Rivers, sent aquesta la seva primera experiència en les banquetes. Gabriel va desmuntar l'equip traspassant a Hardaway a Phoenix Suns per Danny Manning (qui mai arribaria a jugar a Orlando), Pat Garrity i dues futures rondes de draft. Els Magic estaven formats per jugadors joves i poc experimentats que incloïen al capità Armstrong, Outlaw, un jove Ben Wallace i l'entrenador Rivers. Malgrat això, van aconseguir un 41-41, perdent per poc la possibilitat d'entrar als playoffs. Rivers va ser nomenat Entrenador de l'Any i aquest any va ser caracteritzat pel lema "Heart and Hustle", a causa de l'estil treballador de l'equip.
Segle XXI 2000-2003: Perduts en primera ronda En la temporada 2000-01, els Magic comptaven amb un gran espai en el límit salarial, per la qual cosa Gabriel va intentar els fitxatges de Tim Duncan, Grant Hill i Tracy McGrady. Tot i que Duncan va optar per romandre en els San Antonio Spurs, els Magic van contractar a Hill, un perenne All-Star, i a McGrady. Lamentablement, Hill solament va poder jugar 4 partits en la temporada abans de lesionar-se el turmell, per la qual cosa McGrady va haver d'agafar les regnes de l'equip i convertir-se en un dels màxims anotadors de la temporada. Amb l'arribada del rookie Mike Miller (posteriorment Rookie de l'Any), els Magic van aconseguir un balanç de 43-39, per la qual cosa tornaven als playoffs. En la postemporada, Milwaukee Bucks va eliminar a Orlando en primera ronda en quatre partits.
En la temporada 2001-02, McGrady va liderar als Magic a un rècord de 44-38. No obstant això, Hill va tornar a lesionar-se i es va perdre la major part de la temporada. McGrady, combinat amb Armstrong, Miller, i el tirador Garrity, va formar el cor d'aquell equip. Ja en els playoffs, els Magic van caure de nou en primera ronda en quatre partits davant Charlotte Hornets.
En la temporada 2002-03, el traspàs que enviava a Mike Miller i Ryan Humphrey a Memphis Grizzlies per Gordan Giricek i Drew Gooden va ser positiu perquè l'equip aconseguís un rècord de 42-40 i accedís als playoffs. Malgrat seguir sense poder comptar amb Hill, aquesta era la tercera aparició consecutiva d'Orlando en la postemporada. Després d'anar guanyant 3-1 en l'eliminatòria de primera ronda davant Detroit Pistons, tres partits consecutius perduts els van deixar, de manera increïble, fora dels playoffs. Quan necessitaven un partit per guanyar la sèrie, McGrady va dir: "és agradable arribar per fi a la segona ronda". La destinació li va jugar una mala passada.
2003-2006: Anys difícils La temporada número 15 en la història dels Magic, la temporada 2003-04, va ser desastrosa, malgrat els reforços Tyronn Lue i Juwan Howard, fitxats com a agents lliures. Després de guanyar el primer partit de la campanya, van perdre els 19 següents, aconseguint la major ratxa de partits perduts de manera consecutiva en la història de la franquícia. Els Magic van finalitzar amb un decebedor 21-61, el pitjor balanç de la lliga. A la meitat d'aquell trist rècord dels 19 partits perduts, Rivers va ser acomiadat, ocupant el càrrec el seu assistent Johnny Davis. A més, el mánager general Gabriel va ser reemplaçat per John Weisbrod.
En pretemporada, Weisbrod va desmuntar pràcticament tot l'equip, encara que va mantenir a Davis en el lloc d'entrenador. El traspàs més significatiu va ser el de McGrady a Houston Rockets juntament amb Reece Gaines, Tyronn Lue i Juwan Howard per Steve Francis, Kelvin Cato i Cuttino Mobley. McGrady no estava content a Orlando, i fins i tot va arribar a afirmar que no va donar el 100% durant aquesta última temporada. Els Magic també van fitxar a Tony Battie de Cleveland Cavaliers per Drew Gooden, Steven Hunter i els drets de draft del brasiler Anderson Varejao; i a Hedo Türkoğlu com a agent lliure. Amb el número 1 del draft, la franquícia va seleccionar a Dwight Howard, procedent directament de l'institut. També van aconseguir els drets de Jameer Nelson, triat per Denver Nuggets en la 20a posició.
miniatura|Dwight Howard va arribar als Magic el 2004. Després d'un prometedor 13-6 d'inici, els Magic van començar el seu declivi. Primer, Weisbrod va traspassar a Mobley per Doug Christie de Sacramento Kings. Christie, a causa dels llaços emocionals que li unia amb els Kings, es va negar al principi a jugar amb els Magic, però posteriorment va dir estar lesionat perquè la franquícia li col·loqués en la llista de lesionats. Prop del final de temporada, amb els Magic lluitant per un buit en els playoffs, Weisbrod va acomiadar a Davis i va ser substituït per l'interí Chris Jent. Orlando finalment va acabar la temporada regular amb un rècord de 36-46 i es va quedar sense poder disputar la postemporada.
Durant la temporada, marcada per la tornada de Hill, els Magic van jugar de manera espectacular, derrotant a equips capdavanters com San Antonio Spurs, Dallas Mavericks, Miami Heat, Phoenix Suns i Detroit Pistons. No obstant això, liderats per l'erràtic joc de Francis, l'equip va perdre marxa al final de la temporada regular, finalitzant a prop dels llocs de playoffs. La nota agradable la va posar Howard, que es va consagrar com un dels jugadors més prometedors de l'NBA. Nelson, després d'un fluix inici, es va afermar com el base titular de l'equip. Hill va tornar després de diversos anys lesionat, amb una mitjana de 19 punts per partit i va ser triat per disputar l'All-Star Game de titular amb l'Est.
No obstant això, després de començar fort, els Magic es van quedar sense playoffs a causa de les lesions a la fi de temporada regular, com són les de Hill, Turkoglu i Nelson, a més de la suspensió de cinc partits a Francis per agredir suposadament un fotògraf.