The Moon Is Blue és una pel·lícula estatunidenca d'humor romàntic produïda i dirigida per Otto Preminger, estrenada en 1953. Protagonitzada per William Holden, David Niven, i Maggie McNamara. Escrita per F. Hugh Herbert basada en la seva obra de 1951 del mateix títol, la pel·lícula és sobre una dona jove que coneix un arquitecte a la coberta d'observació del Empire State Building i de cop la seva vida fa un tomb.
Argument Comèdia de costums, la pel·lícula se centra en la virtuosa actriu Patty O'Neill, que coneix el ric arquitecte i playboy Donald Gresham en la part superior de l'Empore State Building i accepta la seva invitació per prendre una copa i sopar al seu apartament. Allà coneix els veïns de dalt de Donald, la seva expromesa i el seu pare, David Slater. Els dos homes estan decidits a hostatjar la jove, però aviat descobreixen que Party és més interessada en discussions sobre temes morals i sexuals del dia que perdi la seva virginitat. Després de resistir els seus atacs durant la nit, Patty marxa i torna a l'Empire State Building, on Donald la troba i li proposa matrimoni.
Producció Otto Preminger havia dirigit la producció el 1951 a Broadway amb Barbara Bel Geddes, Donald Cook, i Barry Nelson als papers primcipals. L'èxit de les 924 actuacions el va empenyer a firmar un contracte amb la United Artists per finançar i distribuir una adaptació al cinema sobre la qual tindria un control complet. Va ajornar els salaris del seu productor i director a canvi d'un 75% dels beneficis.
Repartiment William Holden: Donald Gresham David Niven: David Slater Maggie McNamara: Patty O'Neill Tom Tully: Michael O'Neill Dawn Addams: Cynthia Slater Fortunio Bonanova: Artista de televisió Gregory Ratoff: Taxista
Premis i nominacions Premis 1954. Globus d'Or al millor actor musical o còmic per David Niven Nominacions 1954. Oscar a la millor actriu per Maggie McNamara 1954. Oscar al millor muntatge per Otto Ludwig 1954. Oscar a la millor cançó original per "The Moon Is Blue" (música: Herschel Burke Gilbert, cançó: Sylvia Fine) 1955. BAFTA a la millor pel·lícula 1955. BAFTA a la millor esperança per Maggie McNamara Referències
Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1953 Categoria:Pel·lícules dels Estats Units en blanc i negre Categoria:Pel·lícules de comèdia dels Estats Units Categoria:Pel·lícules basades en obres de teatre Categoria:Pel·lícules dirigides per Otto Preminger Categoria:Pel·lícules ambientades a Nova York